NOTA: Si voleu veure totes les meves rutes per la zona del Berguedà al wikiloc podeu escriure al cercador de rutes d'aquesta aplicació (Cerca rutes ó explora): "berguedàjsp" i us apareixeran totes.
Aquest municipi de la comarca del Baix Berguedà situat a 1279 metres d’alçada i de 34,13 km² limita a ponent amb els termes del Solsonès de Navès i Guixers, al nord amb el terme de Castellar del Riu separats pels Rasos de Peguera i la serra dels Tossals, a llevant amb Berga i al sud amb el terme de l’Espunyola separats pels impressionants cingles de Capolat. Amb una població de 92 habitants (dades del 2024) és un conjunt de masies disperses la majoria convertides en allotjaments de turisme rural, d’altres abandonades, algunes encara conserven la seva funció original de ramaderia i cultiu.
El lloc té el seu origen històric en el castell
de Capolat, que era un dels nous castells de la comarca antiga de Cardona i
formà part sempre del vescomtat de Cardona (després comtat i ducat) dins la
mateixa batllia de Cardona, i aquesta família en tingué sempre la jurisdicció
civil i criminal. Aquest fet, juntament amb la seva dependència eclesiàstica al
deganat de la Vall de Lord, el vinculen històricament amb la
comarca del Solsonès.
L'església parroquial de Sant Martí de Capolat[1] es troba a
1.287m d'altitud damunt d’un petit turó situat al centre de la plataforma
central del terme.
D'origen molt antic (ja era parròquia el segle XII), l'edifici actual fou refet al segle XVII o el XVIII i té un esvelt campanar al bell mig. Al seu costat
hi ha la casa rectoral i masoveria de Capolat. Damunt el presbiteri hi
ha un esvelt campanar de secció rectangular. A la porta hi figura la data de
1718 i a la finestra del campanar i al cementiri, 1850.
A
l'altar major es conserva el Retaule de Sant Martí de Capolat, del segle XVIII, fet de fusta daurada i
policromada i també s’hi custodia la talla protogòtica de fusta de la Mare
de Déu dels Tossals de finals de segle XIII o principis del XIV.
La zona és una extensa plana de prats i boscos de pins, alzines i roures d’una bellesa extraordinària, tant que inclús en arribar-hi hi ha un cartell indican les zones on es pot aparcar, ja que la carretera asfaltada de 4,4km que hi arriba des de la boca SE del túnel de la Mina (al coll de Jouet) de la BV-4241 és molt estreta.
Aquests bonics paratges seran el testimoni d’aquesta caminada que ens portarà a visitar el fantàstic mirador del Roc Codós, la balma de Comamorera i el Salt de Sallent, amb una caiguda de 70 metres des de la plataforma del Capolat a la plana de l’Espunyola. Aquest salt és espectacular si el torrent porta cabdal suficient. També passarem per varis masos, tots situats en indrets amb unes grans vistes.
0:00 Aparcament, 1277m. Situat a la cruïlla d’accés a Sant Martí de Capolat i en un paratge molt bonic, en mig de prats i arbres fruiters. Comencem a caminar retrocedint uns metres per la carretera, passem pel costat d’una casa de turisme rural del complex de Cal Llengot; pocs metres després i just abans d’arribar a l’espectacular complex de turisme rural de Cal Llengot per la dreta arrenca una pista amb una cadena, seguim aquesta pista que travessa un fantàstic bosc. Poc desprès es divideix en dues. Aquest és el punt d’anada i tornada principal de la caminada; ara seguim la pista de la dreta.
0:25 El
Puig[2], 1269m. Habitat des del 1383 com a Mas Pujols
i sempre ha estat en mans de la família Pujols, anomenats Puig a partir del
1841.
És un mas de grans dimensions amb planta baixa,
dos pisos i golfes, situat en un indret privilegiat amb unes grans vistes
panoràmiques. Actualment no està habitat, però es conserva en relatiu bon estat
i dona la sensació que esporàdicament hi deu anar algú. Es pot entrar dins de
la planta baixa on podrem gaudir de la vista des de les quatre arcades que hi
ha. Per accedir a les plantes superiors hi ha una porta tancada amb clau.
Podríem fer-hi una bona aturada, però fa poc
que caminem i seguim endavant. Del davant mateix de la porta entre els antics
bancals surt una pista en direcció E que aviat gira al S, no gaire més lluny
creuem una línia elèctrica que comunica el Puig amb les Fonts; deixem la pista
girant a l’esquerra per seguir més o menys el traçat de la línia elèctrica,
només abandonar la pista ja veiem el mas de les Fonts una mica més avall. És qüestió
d’anar baixant pels successius bancals separats de petits marges. No hi ha un
camí clar, però podem baixar sense cap problema.
0:35 Les
Fonts[3], 1221m. Mas preciós, reconvertit en casa d’estiueig
i decorat amb molt bon gust amb tota mena de detalls.
El mas de Les Fonts s’edificà l’any 1841 en el
terrenys del Mas El Puig a l’indret del Clot de les Fonts. La primera menció
documental sobre la casa es troba al “Registro de las casas de campo de cada
Distrito y de los Aforados de Guerra.63” (ACBR), elaborat l’any 1856, anomenada
inicialment com la Font del Puig.
Tant la casa com la pallissa originàriament son
del segle XVIII i l’estable adossat a la casa és del segle XIX. Si la casa ja
és molt bonica la pallissa encara ho és més.
Vista aquesta bonica casa seguim per la pista
que surt del davant mateix, poques passes després travessem un degotall que és
la font de les Fonts, inici del torrent de la Canal de les Fonts; aquí hi ha un
jaló i la pista gira a l’esquerra i emprèn una pujada, nosaltres seguim un
fantàstic camí per la dreta que s’endinsa en el bosc. Els detalls que decoraven
el mas de les Fonts, segueixen en aquest camí, trobem una taula de fusta amb un
banc i un test amb flors al damunt de la taula.
Aviat sortim a una clariana on hi ha una cruïlla, aquí farem una anada i tornada al mirador. Seguim recta, i si no hi hem estat mai, poc ens podem imaginar l’espectacle que ens espera.
0:45 Mirador del Roc Codós[4]
o de Migdia, 1226m. Situat en un extrem dels cingles de Capolat, que són els primers
contraforts del Prepirineu al Berguedà. Aquest mur rocós representa la frontera
entre la zona de plana i la de muntanya. Des del mirador es pot contemplar una
gran panoràmica de la Catalunya Central, i, especialment, de la zona del Baix
Berguedà amb el massís de Montserrat a la llunyania. En general, tota la zona d’aquesta
cinglera té una gran vista, però en aquest punt concret s'hi va habilitar un
mirador amb una barana d’obra i un banc de fusta on poder-se asseure a gaudir
de les vistes. Al costat del mirador hi ha una senyera. Estem a la frontera entre el Capolat i l’Espunyola i el contrast és
memorable, tenim la gran plana de l’Espunyola literalment als nostres peus.
Aquí si, asseguts en el banc de cara a la panoràmica hi haurem de fer
ineludiblement una bona aturada.
Vist
aquest més que recomanable racó, tornem a la cruïlla anterior i girem a la
dreta per seguir un ben marcat camí, gairebé sembla una antiga pista, que s’endinsa
novament en el bosc. Passem una tanca pel bestiar i el camí gira obertament a l’esquerra.
Poques passes més endavant ens hem de fixar en una modesta fita que hi ha a la
dreta i que assenyala l’inici d’un corriol.
Deixem
el camí i comencem a seguir l’esmentat corriol que va perdent alçada lentament,
hi ha alguna fita més, però s’acaben perden. El bosc és molt obert i podem anar
flanquejant fins que sortim als antics camps que hi ha sota el mas de
Comamorera; aquí hem de girar a la dreta i entre els camps i després per dins
del bosc fem una drecera (per no pujar fins a Comamorera) que ens deixa (sense
camí evident) a la pista per on transcorre el GR-1.
Seguim
la pista per la dreta, arribem a una cruïlla i seguim recta, sense travessar el
torrent de la Rasa del Salt de Sallent; seguim una mica més i arribem a un petit
salt que forma un gorg o bassa, aquí hi ha unes grans pedres per travessar el torrent
(per si porta força aigua), aquí farem una anada i tornada a la balma; seguim
recta, sense travessar el torrent i en menys de cinc minuts som a la balma, teòricament
està a l’altre vorera del torrent, però en aquest indret el torrent és
subterrani perquè hi ha una mena de plataforma artificial per a poder
encabir-hi el ramat (quan n’hi havia).
1:05 Balma de Comamorera[5],[6]
o del Salt de Sallent, 1135m. Bonica balma de 52m de llargada per 14m de
profunditat amb un total de 480m² situada sota un estrat de
conglomerat, amb aigua i pastures, sembla ser que va ser aprofitada per
l’home des de l’antiguitat com a pleta ramadera fins a temps relativament
recents. Està protegida per una tanca de xarxa metàl·lica per tal de poder-hi
guardar i arrecerar el bestiar. La balma està orientada a
l'oest. En el seu interior s’hi va construir una casa de murs d’entre els 50 cm
i els 60 cm d’amplada. Estructuralment aquest antic habitatge era format per un
mur perimetral que conformava la façana i dos murs laterals que defineixen un
espai que interiorment era compartimentat per una paret, creant dues grans
estances. La de la banda sud mostra l'inici d'un mur de divisió interior. Per
la banda nord s'hi adossava un mur que delimita un espai independent.
Al sostre de la balma s'identifiquen clarament dues zones molt fumades,
l'una a tocar del mur lateral nord i l'altre més cap al sud.
Al Museu Comarcal de Berga hi ha dipositat un fragment de ceràmica
hallstàttica trobat sobre una pedra de conglomerat de la balma.
Vista la balma podem seguir uns metres més pel
costat del torrent i així ens situarem just al costat dret de l’inici del Salt
de Sallent, però només veurem com l’aigua s’escola entre les roques, però el
salt des d’aquest costat no es veu. Hi ha dos parabolts que corresponen a una
instal·lació de ràpel per baixar el salt. Tornem endarrere fins la cruïlla de
la bassa, però si el torrent porta poca aigua podem passar sense cap problema a
l’altre marge. Allà enllacem de nou amb el GR-1 que seguim, òbviament, per la
dreta. Baixem pocs metres i arribem a un indret on un petit sortint del cingle
ens permet tenir molt bona perspectiva del salt.
1:10 Salt
de Sallent o de l’Espunyola[7], 1100m (aprox.). De “salts de Sallent”
Catalunya n’està plena, aquest segurament no és dels més espectaculars perquè
normalment el torrent porta poca aigua, però després de fortes pluges el salt
fa patxoca; la millor perspectiva la tenim des de baix, des de la plana de l’Espunyola i especialment des de la carretera de Cardona a Berga. Però des de
dalt l’indret és salvatge i la cinglera impressiona. Aixecant la vista veurem
uns quants metres a sobre nostre el mirador del Roc Codós.
La panoràmica, a part del salt, és semblant,
però inferior, a la del mirador; però la vista de la plana i del massís de
Montserrat és semblant, però amb branques que impedeixen una mica la vista.
Emprenem el retorn tornant sobre les nostres
passes, arribem a la cruïlla d’anada i tornada i seguim la pista, que després d’un
parell de llaçades ens deixa davant el mas de Comamorera.
1:30
Comamorera[8], 1210m. De nou ens trobem davant d’un bonic mas
reconvertit en casa d’estiueig.
Casa de planta rectangular adossada al marge
del terreny. L’edifici consta de planta baixa, pis i golfes, amb una
distribució interna de tres cossos paral·lels. El paller, separat
del cos principal, té una escala exterior de pedra adossada al mur per accedir
a la planta superior, a la que hi accedeix per una porta lateral. A
partir de la documentació notarial se sap que la casa de Comamorera va ser
construïda l’any 1853, i com Les Fonts va ser-ho també en una part dels terrenys
del mas Puig. Es troba documentada al “Registro de las casas de campo de cada
Distrito y de los Aforados de Guerra.63” (ACBR) elaborat l’any 1856.
Seguim la vista que fa una giragonsa que ens permet
veure el mas des de dalt; a continuació iniciem un tram de camí molt bonic, entre
prades, elevats pel pla de Cal Penjarella i amb unes grans vistes. Els Rasos de
Peguera amb la Torreta dels Enginyers, el Roc d’Oró i el Cogulló d’Estela sobresurten
per darrera la Serra dels Tossals i més proper també destaca el campanar i l’edifici
del Capolat. Abans d’arribar a les properes ruïnes passem per una bassa a ran
de terra que si hi ha aigua ens permet fer boniques fotografies.
1:50
Ruïnes de Cal Penjarella Nou[9], 1266m.
En runes i pràcticament cobert de vegetació. La primera menció documental d’aquest
mas també la trobem en el “Registro de las casas de campo de cada Distrito y de
los Aforados de Guerra.63” elaborat l’any 1856, on consta com a Caseta de Baix.
Les terres on s’edifica eren propietat del mas Puig. Al 1852 Joan Canudes Puig
i Muntanyà, amo de les terres, les cedeix al seu germà, Martí Canudes i Puig. A
ran de camí hi ha pou d’uns quatre metres de profunditat, protegit per una
reixa.
És l’únic mas de tota la caminada que està en
ruïnes tot i estar situat en un indret privilegiat. Anem seguint la pista i
arribem a la cruïlla d’anada i tornada general del començament.
2:05
Aparcament. Podríem donar l’excursió per acabada, però els mapes
assenyalen un topònim de “Roc de la Vespa” a escassos metres de l’aparcament.
Podem deixar la motxilla al vehicle i anar a treure el nas per veure exactament
que és, doncs no hi ha cap referència.
Seguim la pista d’accés a Sant Martí de
Capolat; poques passes després la deixem per seguir per l’esquerra per fer una
curta drecera, sortim a una pista en un indret on questa fa un revolt a la
dreta, quatre metres a la dreta hi ha un turó.
2:10
Roc de la Vespa, 1201m. Petit turó sense vista. Aquest és
indret amb un nom tan curiós, vaig fer la volta al turó per veure si té una
forma que recordi una “Vespa” o que hi hagi algun rusc, però, tot i que un
vessant és rocós, no té cap mena de forma curiosa.
Tornem per on hem vingut.
2:15
Aparcament.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada