Badalona, turons: d'en Seriol, Nadala, Xorreta, Roques, Coscoiada, roques de Donadéu, Donadéu, Maleses i Nadal Olivé
Recorregut per la muntanya de l’Amigó de Badalona en la que encadenarem alguns dels seus turons i d’altres punts i miradors; així com també veurem les restes dels nombrosos bancals i feixes, muts vestigis del seu passat vinícola, quan a la muntanya en lloc de malesa, esbarzers i bosc hi havia una extensa plantació de vinyes que arribava fins el capdamunt de la carena.
Ho farem principalment per camins, esquivant, tan com sigui possible, les pistes; molts d’aquests camins estaven esborrats i darrerament se’n han recuperat alguns, com també turons que estaven completament inaccessibles i ara tornen a oferir la panoràmica que havien tingut sempre.
La vista panoràmica des de la muntanya de l’Amigó va des d’una gran extensió del mar, fins al Pirineu (més visible si està nevat), passant per Montserrat, Sant Llorenç del Munt i el Montseny; així com la plana del Barcelonès, amb Barcelona, el port, Montjuic i els edificis més alts i emblemàtics, també veiem Badalona, Sant Adrià, Santa Coloma i la munió de municipis del Vallès Occidental, amb detalls de les infraestructures que el solquen; i des del turó de Donadéu veurem l’església romànica de Sant Pere de Reixac gairebé a sota els peus.
De la caminada també cal destacar-ne el poblat ibèric de les Maleses, que a part del seu valor arqueològic, és també un excel·lent mirador.
En un moment de la caminada per la pista, camí de les Roques de Donedéu, es veu la canal del Pedraforca (si està nevada),
És una caminada fàcil, però per camins que moltes vegades es converteixen en corriols.
Per a situar-nos al començament de l’excursió hem de buscar aparcament a l’esplanada de diferents nivells que hi ha entre el centre hospitalari de Can Ruti i la Unitat Docent de la Facultat de Medicina (UAB), això amb tota seguretat només serà possible els caps de setmana i festius, o bé arribar-hi abans de les vuit del matí, sinó és impossible trobar-hi espai. En dies feiners i més tard de les vuit cal baixar una mica per la carretera d’accés a Can Ruti i deixar el vehicle a l’aparcament de l’antic berenador de Can Ruti.
Però és tan gran el complexa hospitalari de Can Ruti que a mesura que avança el dia, tot s’omple de vehicles, inclús als vorals de la carretera. Tot això canvia radicalment els festius.
Situats doncs, en aquest cas a l'aparcament de Can Ruti, i més concretament a la rotonda on hi ha la parada d’autobusos indret on arrenca el camí de la font de l’Amigó (perfectament senyalitzat).
Camí del que tan sols seguirem els deu metres inicials, ja que a la dreta veurem una mena escales de pedra i una marca de GR, escales per les que pujarem i seguirem pel camí que hi ha al darrere.
Aquest camí s’enfila ràpidament i ens oferirà unes bones vistes del complex hospitalari.
Aquest camí desemboca en una pista (per la que també hauríem pogut pujar, però fer-ho pel camí és més bonic); seguirem la pista pocs metres, primer deixem a l’esquerra un marcat camí que voreja el turó d’en Seriol per l’esquerra, seguim uns metres més i hem d'estar atents a l’inici d’un corriol que hi ha a l’esquerra que s’enfila pel marge de la pista. És un corriol que també fan servir com a trialera. Tret de l’inici pel marge de la pista no hi ha cap problema per a seguir-lo, ja que està perfectament marcat. Anem guanyant alçada en fortes rampes, la vista és molt amplia sobre la costa i el Barcelonès. A mitja pujada veiem les restes d'una antiga construcció de quan la muntanya estava farcida de bancals amb vinyes. El camí en el fons es va obrint camí entre els antics bancals i els murs que els separaven.
D'aquesta manera arribem directament a dalt el turó d'en Seriol. Indret amb una vista fantàstica.
Contemplada la vista deixem el turó sortint pel camí de l'altre costat, curta i forta baixada que ens deixa en un collet, indret on hi ha una torre d'alta tensió i on acaba la pista que abans hem seguit uns metres.
Seguim en línia recta per un marcat camí. Deixem a la dreta una propera cruïlla i continuem recta; seguidament a la vora del camí hi ha un antic safareig de vinya amb un panell que n'explica la seva funció.
Una mica més endavant també deixem a la dreta una nova cruïlla i continuem recta pel nostre camí.
A continuació hem d'estar amatents quan el camí fa un pronunciat gir a l'esquerra i travessa una petita torrentera, ja que en aquest punt arrenca un camí per la dreta que s’enfila muntanya amunt.
Hem de seguir-lo, però si fins ara planejàvem, ara emprendrem una forta i sostinguda pujada.
Pujada que s'acaba en arribar a un nou camí transversal, que seguim uns metres per l'esquerra.
Efectivament seran pocs metres ja que hem de parar atenció a una fita que trobem a la dreta.
En aquest punt s'inicia un estret rastre de corriol, però fàcil de seguir, que en pocs minuts ens deixa dalt del turó de la Nadala.
Oblidat i desconegut turó, però que gaudeix d'una gran vista panoràmica en una primera balconada per arribar seguidament al punt més alt on hi ha una roca natural amb una fita al damunt.
Gaudim d'aquest bonic racó (fins fa poc totalment inaccessible) i a continuació marxem del turó pel corriol que arrenca del darrera mateix de la fita tot seguint una estona pel llom de la carena i que acaba ajuntant-se novament amb el camí que hem deixat per pujar al turó.
Camí que seguim per la dreta. Una mica més amunt arribem a una nova cruïlla; hem de seguir per l’esquerra (el camí de la dreta ens portaria al collet de la Jeia d’en Pujol).
Seguim aquest camí, ja una mica menys transitat i que planeja, fins arribar a una cruïlla on és molt evident que el camí que anem seguint gira a la dreta. Nosaltres en aquest punt seguirem recta, per un camí menys marcat i que fins fa poc tenia el començament taponat per una muralla d’esbarzers, que ara ja no hi son.
Planegem uns metres i arribem a una cruïlla on per l’esquerra farem una molt curta anada i tornada al poc definit turó de la Xorreta, que és una petita inflexió de la carena, però també és un bon mirador.
Tornem a la cruïlla anterior i seguim planejant per l’esquerra.
El terreny és torna força obert i encara que el camí es pugui perdre entre les herbes no costa gens seguir-lo. D’aquesta manera arribem a les grans roques, molt visibles des de molts indrets de la muntanya de l’Amigó, indret que anomeno “Mirador de les roques” ja que tenen una gran vista sobre tota aquesta zona de la muntanya.
Una d’aquestes roques, queda lleugerament avançada i des d’allí la vista encara millora.
Contemplada la panoràmica tornem sobre les nostres passes una vintena de metres fins que veiem que a l’esquerra la vegetació és menys espessa i hi ha una fita o dues pedres una mica grans al terra
Girarem a l’esquerra i començarem a pujar seguint un rastre de corriol i unes fites, els primers metres son una mica difusos, però passats aquests metres el rastre és molt evident ja que és l’únic pas per on es pot seguir avançant; a mesura que pugem la vista s’incrementa, aviat veiem enfonsades les roques del Mirador de les Roques.
Quan més pugem menys costa de seguir el corriol, la pujada s’acaba en confluir amb un antic camí que planejava des del coll de la Jeia d’en Pujol fins a la Coscoiada.
Girem a l’esquerra i seguim aquest antic i recuperat camí.
Pocs metres després, hi ha una cruïlla. Si volem anar a la pista carenera podem seguir el corriol de la dreta que ens hi portarà tot i que els darrers metres el camí es perd.
Però és molt més bonic i elegant seguir el camí de l’esquerra que primer baixa un parell o tres de metres i s’eixampla considerablement.
Anem planejant, fent petites pujades i baixades. La vista de la costa és molt bonica tota l’estona.
Finalment el camí surt de la zona més boscosa i emprèn una forta pujada que ens conduirà a la pista que va del coll de la Vallensana a la Conreria.
Abans d’arribar-hi passarem pel costat d’una antiga fita de terme, mig colgada per la vegetació.
Una vegada a la pista la seguirem per la dreta i a la immediata cruïlla seguirem pujant per la pista de l’esquerra.
Així arribem al turó de la Coscoiada (ó Coscollada) on hi ha una torre de guaita.
Com a curiositat cal dir que el vèrtex geodèsic (o el que en queda) es troba uns metres abans de la torre, pràcticament al costat d’un gran dipòsit. Indret que a part de la gran vista sobre el Barcelonès, també la té sobre el Vallès.
Sortim de la Coscoiada i immediatament agafem una drecera per la dreta que ens porta directament al coll de Lliçà.
Girem a la dreta i seguim la pista, deixant a l’esquerra el camí al poblat ibèric de les Maleses i poc després deixem a la dreta el camí a la font dels Castanyers.
Hem sortit de la part solana i ara caminem per l’obaga. Arribem a una cruïlla de pistes on hi ha una torre d’alta tensió, seguim per la de l’esquerra en lleugera pujada.
Més endavant, just quan passem per sota els cables d’una línia de baixa tensió, ens hem de fixar en una fita que assenyala l’inici d’un sender a la dreta.
Aquest camí és perfectament marcat, però degut a la vegetació a vegades ens hem d’ajupir per esquivar el brancatge que va d’un costat a l’altre. És un camí amb molt poca pendent, totalment emboscat i que va rodejant per la dreta el turó de Donadéu.
Una estona després hem d’estar molt atents a una modesta fita que hi ha a l’esquerra i que assenyala l’inici d’un corriol.
Aquest és un punt important, ja que per aquest corriol haurem de tornar. Aquí comença doncs una anada i tornada a les Roques del Turó de Donadéu.
Seguim el camí i pocs metres després arribem a una clariana.
Ara ens trobem en una triple cruïlla de tres camins.
El camí que segueix recta ens portaria a Sant Cebrià de Cabanyes fent volta mentre que el camí de la dreta també ens hi porta d’una manera més directa.
Ho farem principalment per camins, esquivant, tan com sigui possible, les pistes; molts d’aquests camins estaven esborrats i darrerament se’n han recuperat alguns, com també turons que estaven completament inaccessibles i ara tornen a oferir la panoràmica que havien tingut sempre.
La vista panoràmica des de la muntanya de l’Amigó va des d’una gran extensió del mar, fins al Pirineu (més visible si està nevat), passant per Montserrat, Sant Llorenç del Munt i el Montseny; així com la plana del Barcelonès, amb Barcelona, el port, Montjuic i els edificis més alts i emblemàtics, també veiem Badalona, Sant Adrià, Santa Coloma i la munió de municipis del Vallès Occidental, amb detalls de les infraestructures que el solquen; i des del turó de Donadéu veurem l’església romànica de Sant Pere de Reixac gairebé a sota els peus.
De la caminada també cal destacar-ne el poblat ibèric de les Maleses, que a part del seu valor arqueològic, és també un excel·lent mirador.
En un moment de la caminada per la pista, camí de les Roques de Donedéu, es veu la canal del Pedraforca (si està nevada),
És una caminada fàcil, però per camins que moltes vegades es converteixen en corriols.
Per a situar-nos al començament de l’excursió hem de buscar aparcament a l’esplanada de diferents nivells que hi ha entre el centre hospitalari de Can Ruti i la Unitat Docent de la Facultat de Medicina (UAB), això amb tota seguretat només serà possible els caps de setmana i festius, o bé arribar-hi abans de les vuit del matí, sinó és impossible trobar-hi espai. En dies feiners i més tard de les vuit cal baixar una mica per la carretera d’accés a Can Ruti i deixar el vehicle a l’aparcament de l’antic berenador de Can Ruti.
Però és tan gran el complexa hospitalari de Can Ruti que a mesura que avança el dia, tot s’omple de vehicles, inclús als vorals de la carretera. Tot això canvia radicalment els festius.
Situats doncs, en aquest cas a l'aparcament de Can Ruti, i més concretament a la rotonda on hi ha la parada d’autobusos indret on arrenca el camí de la font de l’Amigó (perfectament senyalitzat).
Camí del que tan sols seguirem els deu metres inicials, ja que a la dreta veurem una mena escales de pedra i una marca de GR, escales per les que pujarem i seguirem pel camí que hi ha al darrere.
Aquest camí s’enfila ràpidament i ens oferirà unes bones vistes del complex hospitalari.
Aquest camí desemboca en una pista (per la que també hauríem pogut pujar, però fer-ho pel camí és més bonic); seguirem la pista pocs metres, primer deixem a l’esquerra un marcat camí que voreja el turó d’en Seriol per l’esquerra, seguim uns metres més i hem d'estar atents a l’inici d’un corriol que hi ha a l’esquerra que s’enfila pel marge de la pista. És un corriol que també fan servir com a trialera. Tret de l’inici pel marge de la pista no hi ha cap problema per a seguir-lo, ja que està perfectament marcat. Anem guanyant alçada en fortes rampes, la vista és molt amplia sobre la costa i el Barcelonès. A mitja pujada veiem les restes d'una antiga construcció de quan la muntanya estava farcida de bancals amb vinyes. El camí en el fons es va obrint camí entre els antics bancals i els murs que els separaven.
D'aquesta manera arribem directament a dalt el turó d'en Seriol. Indret amb una vista fantàstica.
Contemplada la vista deixem el turó sortint pel camí de l'altre costat, curta i forta baixada que ens deixa en un collet, indret on hi ha una torre d'alta tensió i on acaba la pista que abans hem seguit uns metres.
Seguim en línia recta per un marcat camí. Deixem a la dreta una propera cruïlla i continuem recta; seguidament a la vora del camí hi ha un antic safareig de vinya amb un panell que n'explica la seva funció.
Una mica més endavant també deixem a la dreta una nova cruïlla i continuem recta pel nostre camí.
A continuació hem d'estar amatents quan el camí fa un pronunciat gir a l'esquerra i travessa una petita torrentera, ja que en aquest punt arrenca un camí per la dreta que s’enfila muntanya amunt.
Hem de seguir-lo, però si fins ara planejàvem, ara emprendrem una forta i sostinguda pujada.
Pujada que s'acaba en arribar a un nou camí transversal, que seguim uns metres per l'esquerra.
Efectivament seran pocs metres ja que hem de parar atenció a una fita que trobem a la dreta.
En aquest punt s'inicia un estret rastre de corriol, però fàcil de seguir, que en pocs minuts ens deixa dalt del turó de la Nadala.
Oblidat i desconegut turó, però que gaudeix d'una gran vista panoràmica en una primera balconada per arribar seguidament al punt més alt on hi ha una roca natural amb una fita al damunt.
Gaudim d'aquest bonic racó (fins fa poc totalment inaccessible) i a continuació marxem del turó pel corriol que arrenca del darrera mateix de la fita tot seguint una estona pel llom de la carena i que acaba ajuntant-se novament amb el camí que hem deixat per pujar al turó.
Camí que seguim per la dreta. Una mica més amunt arribem a una nova cruïlla; hem de seguir per l’esquerra (el camí de la dreta ens portaria al collet de la Jeia d’en Pujol).
Seguim aquest camí, ja una mica menys transitat i que planeja, fins arribar a una cruïlla on és molt evident que el camí que anem seguint gira a la dreta. Nosaltres en aquest punt seguirem recta, per un camí menys marcat i que fins fa poc tenia el començament taponat per una muralla d’esbarzers, que ara ja no hi son.
Planegem uns metres i arribem a una cruïlla on per l’esquerra farem una molt curta anada i tornada al poc definit turó de la Xorreta, que és una petita inflexió de la carena, però també és un bon mirador.
Tornem a la cruïlla anterior i seguim planejant per l’esquerra.
El terreny és torna força obert i encara que el camí es pugui perdre entre les herbes no costa gens seguir-lo. D’aquesta manera arribem a les grans roques, molt visibles des de molts indrets de la muntanya de l’Amigó, indret que anomeno “Mirador de les roques” ja que tenen una gran vista sobre tota aquesta zona de la muntanya.
Una d’aquestes roques, queda lleugerament avançada i des d’allí la vista encara millora.
Contemplada la panoràmica tornem sobre les nostres passes una vintena de metres fins que veiem que a l’esquerra la vegetació és menys espessa i hi ha una fita o dues pedres una mica grans al terra
Girarem a l’esquerra i començarem a pujar seguint un rastre de corriol i unes fites, els primers metres son una mica difusos, però passats aquests metres el rastre és molt evident ja que és l’únic pas per on es pot seguir avançant; a mesura que pugem la vista s’incrementa, aviat veiem enfonsades les roques del Mirador de les Roques.
Quan més pugem menys costa de seguir el corriol, la pujada s’acaba en confluir amb un antic camí que planejava des del coll de la Jeia d’en Pujol fins a la Coscoiada.
Girem a l’esquerra i seguim aquest antic i recuperat camí.
Pocs metres després, hi ha una cruïlla. Si volem anar a la pista carenera podem seguir el corriol de la dreta que ens hi portarà tot i que els darrers metres el camí es perd.
Però és molt més bonic i elegant seguir el camí de l’esquerra que primer baixa un parell o tres de metres i s’eixampla considerablement.
Anem planejant, fent petites pujades i baixades. La vista de la costa és molt bonica tota l’estona.
Finalment el camí surt de la zona més boscosa i emprèn una forta pujada que ens conduirà a la pista que va del coll de la Vallensana a la Conreria.
Abans d’arribar-hi passarem pel costat d’una antiga fita de terme, mig colgada per la vegetació.
Una vegada a la pista la seguirem per la dreta i a la immediata cruïlla seguirem pujant per la pista de l’esquerra.
Així arribem al turó de la Coscoiada (ó Coscollada) on hi ha una torre de guaita.
Com a curiositat cal dir que el vèrtex geodèsic (o el que en queda) es troba uns metres abans de la torre, pràcticament al costat d’un gran dipòsit. Indret que a part de la gran vista sobre el Barcelonès, també la té sobre el Vallès.
Sortim de la Coscoiada i immediatament agafem una drecera per la dreta que ens porta directament al coll de Lliçà.
Girem a la dreta i seguim la pista, deixant a l’esquerra el camí al poblat ibèric de les Maleses i poc després deixem a la dreta el camí a la font dels Castanyers.
Hem sortit de la part solana i ara caminem per l’obaga. Arribem a una cruïlla de pistes on hi ha una torre d’alta tensió, seguim per la de l’esquerra en lleugera pujada.
Més endavant, just quan passem per sota els cables d’una línia de baixa tensió, ens hem de fixar en una fita que assenyala l’inici d’un sender a la dreta.
Aquest camí és perfectament marcat, però degut a la vegetació a vegades ens hem d’ajupir per esquivar el brancatge que va d’un costat a l’altre. És un camí amb molt poca pendent, totalment emboscat i que va rodejant per la dreta el turó de Donadéu.
Una estona després hem d’estar molt atents a una modesta fita que hi ha a l’esquerra i que assenyala l’inici d’un corriol.
Aquest és un punt important, ja que per aquest corriol haurem de tornar. Aquí comença doncs una anada i tornada a les Roques del Turó de Donadéu.
Seguim el camí i pocs metres després arribem a una clariana.
Ara ens trobem en una triple cruïlla de tres camins.
El camí que segueix recta ens portaria a Sant Cebrià de Cabanyes fent volta mentre que el camí de la dreta també ens hi porta d’una manera més directa.
Aquests dos camins son molt marcats i evidents, però en mig dels dos veurem un rastre de corriol que s’obre pas entre l’arbrada i que hem de seguir.
Després d’uns primers metres emboscats, el corriol ens condueix al capdamunt d’una carena plana i ben aviat ja treu el cap per damunt de la vegetació una primera gran roca. Aviat arribem al peu d’aquesta roca i tot l’entorn canvia.
Hi ha una filera de grans blocs que destaquen per sobre la vegetació que els envolta i podem anar avançant saltant d’un a l’altre, o també els podem vorejar, o podem anar saltant-los i tornar vorejant-los, podem fer-hi les combinacions que més ens vinguin de gust.
A la darrera roca hi ha un pal amb el que queda d’una estelada.
La vista és extraordinària sobre tot el Vallès, Montserrat, la Mola, el Montseny i al fons el Pirineu; també es veu el proper turó de les Maleses i la Coscoiada.
L’indret mereix una visita i una bona estada contemplativa.
Per a seguir la nostra marxa hem de tornar sobre les nostres passes fins el punt d’anada i tornada anterior.
Allí hem de seguir el corriol que s’enfila per la dreta (a l’anada evidentment era per l’esquerra), aquest sender també és un estret passadís que s’obre pas entre la vegetació i que en pocs minuts en deixa dalt del turó de Donadéu.
Ès un turó amb una base molt ampla i ocupat en part per una torre d’alta tensió. Des d’aquest indret podem veure Sant Pere de Reixac a sota mateix.
Sortim del turó seguint-ne la curta pista que hi accedeix i entronquem amb una pista que seguim per l’esquerra només les primeres passes, ja que immediatament l’hem de deixar per a seguir un marcat camí que surt en diagonal per la dreta.
És un bonic camí, també carener, que en mig de la vegetació ens condueix directament al turó de les Maleses, després d’una curta i forta pujada final.
Al turó de les Maleses hi ha les restes d’un poblat ibèric i el modern senyal geodèsic de la Generalitat de Catalunya de Les Corones.
Podem passejar-nos per les ruïnes del poblat ja que l’hem de travessar de punta a punta, i el senyal geodèsic es troba en unes roques que hi ha a l’altre extrem.
En una d’aquestes roques hi ha gravada l’escut de la cartoixa de Montalegre ja que per la forma de la creu recorda les que hi ha al voltant de la cartoixa, la creu amb els dos xiprers a cada costat.
Cada any l’INS Montserrat Miró de Montcada i Reixac hi fa una campanya per anar desenterrant noves restes i consolidant les que ja hi ha.
Deixem el poblat pel camí principal per accedir-hi, que comença pràcticament al costat d’aquestes pedres (que en els mapes surten esmentades con “Les Corones”).
Aviat deixem a l’esquerra el camí que ens portaria de nou al coll de Lliçà i seguim. Després d’uns primers metres molt planers el camí emprèn una baixada en fortes rampes fins que arribem al límit de la pedrera, on ens ajuntem amb el camí que ve de Sant Pere de Reixac.
Seguim aquest planer camí per l’esquerra que ens portarà fins el coll de la Malesa.
Arribats al coll travessem la pista que ve del coll de la Vallensana (pista que ja hem seguit uns metres per arribar a la Coscoiada) i la seguirem per la dreta només cinc metres, ja que immediatament trencarem a l’esquerra per a seguir un camí que surt tangencialment amb una lleugera pujada inicial.
Després d’aquesta curta pujada inicial comencem a baixar passant pel costat d’una torre d’alta tensió; seguidament el camí es torna més planer.
Poca estona després hem d’estar atents ja que hi ha una petita fita que ens indica l’inici d’un poc definit corriol a l’esquerra.
Seguim aquest corriol i pocs metres després ens deixa dalt del turó de Nadal-Olivé, de 324 metres d’alçada.
Dalt d’aquest turó hi ha un munt de pedres que conformen una fita “cimera”, i en una d’elles hi ha escrit el nom de turó (cada vegada més descolorit).
Les pedres d’aquesta fita també amaguen un pot amb un petit llibre registre a l’interior. Aquí també tenim una gran panoràmica ja que no hi ha vegetació que ens impedeixi veure tota la costa barcelonina.
Per a continuar sortim del turó per l’altre costat i seguim un curt rastre de corriol i arribem de nou al camí que hem deixat per anar al turó.
Una vegada al camí només el seguirem poques passes perquè immediatament el tornarem a deixar igualment per l’esquerra per a seguir ara un sender perfectament marcat que s’enfila uns metres i seguidament empren una forta davallada; a continuació travessem un replà, un indret en que per uns moments quedes completament aïllat, indret curt però molt bonic en mig d’un bosc de pins.
Al final d’aquest replà i abans d’emprendre una nova i forta baixada, el mapa assenyala que estem al turó d’en Rafel, un turó gens destacat i encara menys definit.
Fem aquesta nova baixada i enllacem amb el camí que ens portaria al pla de Can Barbeta.
Camí que pràcticament ni trepitgem, ja que immediatament hem de girar a l’esquerra per a seguir un nou camí, que poc després tornem a deixar per seguir-ne un per l’esquerra.
Tornem a travessar un replà molt bonic en mig del bosc que ens deixa en una magnifica balconada, rodejada de marges i bancals d’antigues vinyes.
A partir d’aquí el camí baixa sobtadament, pràcticament en línia recta, travessant els marges i els bancals fins arribar al camí de la font de l’Amigó.
Uns metres abans de la darrera i curta pujada final un cartell ens indica el camí a la bassa de Fregons.
És una bassa que s’omple per corrents freàtiques i que està protegida per una barana de fusta i situada a pocs metres del camí.
Tornem al camí de la font de l’Amigó i immediatament arribem de nou a l’aparcament, donant per acabada aquesta bonica i interessant excursió circular per la zona de la muntanya de l’Amigó.
HORARIS:
De l’aparcament al turó d’en Seriol: 15mn
Del turó d’en Seriol al turó de la Nadala: 15mn
Del turó de la Nadala al de la Xorreta: 10mn
Del turó de la Xorreta al Mirador de les Roques: 05mn
Del Mirador de les Roques al turó de la Coscoiada: 20mn
Del turó de la Coscoiada a les Roques del Turó de Donadéu: 15mn
De les Roques del Turó de Donadéu al turó de Donadéu: 10mn
Del Turó de Donadéu al poblat ibèric del turó de les Maleses: 10mn
Del turó de les Maleses al coll de la Malesa: 15mn
Del coll de la Malesa al turó de Nadal Olivé: 10mn
Del turó de Nadal Olivé al turó d’en Rafel: 05mn
Del turó d’en Rafel a la Bassa de Fregons: 10mn
De la Bassa de Fregons a l’inici: 05mn.
TOTAL: 2h 25mn
Després d’uns primers metres emboscats, el corriol ens condueix al capdamunt d’una carena plana i ben aviat ja treu el cap per damunt de la vegetació una primera gran roca. Aviat arribem al peu d’aquesta roca i tot l’entorn canvia.
Hi ha una filera de grans blocs que destaquen per sobre la vegetació que els envolta i podem anar avançant saltant d’un a l’altre, o també els podem vorejar, o podem anar saltant-los i tornar vorejant-los, podem fer-hi les combinacions que més ens vinguin de gust.
A la darrera roca hi ha un pal amb el que queda d’una estelada.
La vista és extraordinària sobre tot el Vallès, Montserrat, la Mola, el Montseny i al fons el Pirineu; també es veu el proper turó de les Maleses i la Coscoiada.
L’indret mereix una visita i una bona estada contemplativa.
Per a seguir la nostra marxa hem de tornar sobre les nostres passes fins el punt d’anada i tornada anterior.
Allí hem de seguir el corriol que s’enfila per la dreta (a l’anada evidentment era per l’esquerra), aquest sender també és un estret passadís que s’obre pas entre la vegetació i que en pocs minuts en deixa dalt del turó de Donadéu.
Ès un turó amb una base molt ampla i ocupat en part per una torre d’alta tensió. Des d’aquest indret podem veure Sant Pere de Reixac a sota mateix.
Sortim del turó seguint-ne la curta pista que hi accedeix i entronquem amb una pista que seguim per l’esquerra només les primeres passes, ja que immediatament l’hem de deixar per a seguir un marcat camí que surt en diagonal per la dreta.
És un bonic camí, també carener, que en mig de la vegetació ens condueix directament al turó de les Maleses, després d’una curta i forta pujada final.
Al turó de les Maleses hi ha les restes d’un poblat ibèric i el modern senyal geodèsic de la Generalitat de Catalunya de Les Corones.
Podem passejar-nos per les ruïnes del poblat ja que l’hem de travessar de punta a punta, i el senyal geodèsic es troba en unes roques que hi ha a l’altre extrem.
En una d’aquestes roques hi ha gravada l’escut de la cartoixa de Montalegre ja que per la forma de la creu recorda les que hi ha al voltant de la cartoixa, la creu amb els dos xiprers a cada costat.
Cada any l’INS Montserrat Miró de Montcada i Reixac hi fa una campanya per anar desenterrant noves restes i consolidant les que ja hi ha.
Deixem el poblat pel camí principal per accedir-hi, que comença pràcticament al costat d’aquestes pedres (que en els mapes surten esmentades con “Les Corones”).
Aviat deixem a l’esquerra el camí que ens portaria de nou al coll de Lliçà i seguim. Després d’uns primers metres molt planers el camí emprèn una baixada en fortes rampes fins que arribem al límit de la pedrera, on ens ajuntem amb el camí que ve de Sant Pere de Reixac.
Seguim aquest planer camí per l’esquerra que ens portarà fins el coll de la Malesa.
Arribats al coll travessem la pista que ve del coll de la Vallensana (pista que ja hem seguit uns metres per arribar a la Coscoiada) i la seguirem per la dreta només cinc metres, ja que immediatament trencarem a l’esquerra per a seguir un camí que surt tangencialment amb una lleugera pujada inicial.
Després d’aquesta curta pujada inicial comencem a baixar passant pel costat d’una torre d’alta tensió; seguidament el camí es torna més planer.
Poca estona després hem d’estar atents ja que hi ha una petita fita que ens indica l’inici d’un poc definit corriol a l’esquerra.
Seguim aquest corriol i pocs metres després ens deixa dalt del turó de Nadal-Olivé, de 324 metres d’alçada.
Dalt d’aquest turó hi ha un munt de pedres que conformen una fita “cimera”, i en una d’elles hi ha escrit el nom de turó (cada vegada més descolorit).
Les pedres d’aquesta fita també amaguen un pot amb un petit llibre registre a l’interior. Aquí també tenim una gran panoràmica ja que no hi ha vegetació que ens impedeixi veure tota la costa barcelonina.
Per a continuar sortim del turó per l’altre costat i seguim un curt rastre de corriol i arribem de nou al camí que hem deixat per anar al turó.
Una vegada al camí només el seguirem poques passes perquè immediatament el tornarem a deixar igualment per l’esquerra per a seguir ara un sender perfectament marcat que s’enfila uns metres i seguidament empren una forta davallada; a continuació travessem un replà, un indret en que per uns moments quedes completament aïllat, indret curt però molt bonic en mig d’un bosc de pins.
Al final d’aquest replà i abans d’emprendre una nova i forta baixada, el mapa assenyala que estem al turó d’en Rafel, un turó gens destacat i encara menys definit.
Fem aquesta nova baixada i enllacem amb el camí que ens portaria al pla de Can Barbeta.
Camí que pràcticament ni trepitgem, ja que immediatament hem de girar a l’esquerra per a seguir un nou camí, que poc després tornem a deixar per seguir-ne un per l’esquerra.
Tornem a travessar un replà molt bonic en mig del bosc que ens deixa en una magnifica balconada, rodejada de marges i bancals d’antigues vinyes.
A partir d’aquí el camí baixa sobtadament, pràcticament en línia recta, travessant els marges i els bancals fins arribar al camí de la font de l’Amigó.
Uns metres abans de la darrera i curta pujada final un cartell ens indica el camí a la bassa de Fregons.
És una bassa que s’omple per corrents freàtiques i que està protegida per una barana de fusta i situada a pocs metres del camí.
Tornem al camí de la font de l’Amigó i immediatament arribem de nou a l’aparcament, donant per acabada aquesta bonica i interessant excursió circular per la zona de la muntanya de l’Amigó.
HORARIS:
De l’aparcament al turó d’en Seriol: 15mn
Del turó d’en Seriol al turó de la Nadala: 15mn
Del turó de la Nadala al de la Xorreta: 10mn
Del turó de la Xorreta al Mirador de les Roques: 05mn
Del Mirador de les Roques al turó de la Coscoiada: 20mn
Del turó de la Coscoiada a les Roques del Turó de Donadéu: 15mn
De les Roques del Turó de Donadéu al turó de Donadéu: 10mn
Del Turó de Donadéu al poblat ibèric del turó de les Maleses: 10mn
Del turó de les Maleses al coll de la Malesa: 15mn
Del coll de la Malesa al turó de Nadal Olivé: 10mn
Del turó de Nadal Olivé al turó d’en Rafel: 05mn
Del turó d’en Rafel a la Bassa de Fregons: 10mn
De la Bassa de Fregons a l’inici: 05mn.
TOTAL: 2h 25mn
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada