Total de visualitzacions de pàgina:

dissabte, 10 de juliol de 2021

De Badalona a Sant Cebrià de Cabanyes, passant pels poblats ibèrics de Castellruf i de Penjabocs; pels turons de l'Home, Fra Rafel, Nadala, Xorreta, Coscoiada, Donadéu i de Nadal Olivé; miradors de les Roques i de les Roques de Donadéu, i per les fonts de Beu-i-Tapa, Castanyers, Canaleta, Avellaners i bassa de Fregons; esquivant les pistes








En primer terme, l'ermita de Sant Onofre


































 L’objectiu principal d’aquesta excursió és anar des de Badalona a l’ermita romànica de Sant Cebrià de Cabanyes travessant la muntanya de l’Amigó, tot pujant a diversos turons i passant per algunes de les fonts que anirem trobant durant la caminada; procurant fer-ho per camins i corriols, esquivant tan com sigui possible les pistes.


Aquests turons, miradors i fonts el recorregut els va enllaçant un darrere l’altre. Uns son molt coneguts i concorreguts, com el turó de l’Home, de 363 metres, únic indret en tota l’excursió des d’on es veu el monestir de la cartoixa de Montalegre i el turó de la Coscoiada o Coscollada, de 464 metres, vèrtex geodèsic i amb una torre de guaita. Aquí serà on ens trobarem voltats d’altres excursionistes, ciclistes i darrerament amb els “soferts esportistes” del patinet elèctric.
També passarem pels turons de Fra Rafel, de 413 metres, un altre indret amb una vista sorprenent, com per exemple el Pirineu.
Seguirem pel turó de la Nadala, de 353 metres, mirador privilegiat del Barcelonès, turó totalment inaccessible fa un any, i que actualment podem accedir-hi per tres corriols.
Farem unes curtes anades i tornades per anar al turó de la Xorreta de 370 metres i al Mirador de les Roques, també per camins recuperats.
Ja de tornada passarem per les Roques del turó de Donadéu, de 388 metres, un singular lloc rocallós amb unes vistes impressionants de tot el Vallès, i també per camins recuperats i oberts; molt a prop hi ha el turó de Donedéu, de 402 metres, que malgrat la torre d’alta tensió que hi ha al damunt, ens permet seguir gaudint de molt bona vista del Barcelonès.
I ja a la recta final els aproparem al turó de Nadal Olivé, de 324 metres, únic indret del recorregut on hi ha una llibreta registre.
Per acabar el camí passa pel turó d’en Rafel, de 293 metres, un turó totalment irrellevant i gens marcat.

Per últim passarem per quatre fonts i una bassa. Sobre si ragen o no, això depèn de la pluviometria de cada any. La que segur que no raja, per més que plogui, és la font dels Avellaners, de la que només queda un gran rètol amb el nom i, però de la font no en queda rés.
Primer trobem la font del Pop o de Beu-i-tapa, seguida de la font dels Castanyers, on podem fer-hi un bon esmorzar de “forquilla”, després passem per la font de la Canaleta, seguida de la ja esmentada dels Avellaners i a pocs metres abans d’acabar la caminada ens desviarem uns metres per anar a la bassa de Fregons, situada en un indret completament abandonat i embardissat.
És una ruta fàcil, però cal tenir bons coneixements d’orientació, ja que hi ha molts trencants i cap informació, a part d’algunes fites.

Per començar l’excursió ens situarem al complex hospitalari de Can Ruti i Germans Tries i Pujol.
Si alguna vegada us heu preguntat d’on surt el nom de “Can Ruti”, doncs era una gran masia que hi havia en aquest indret, i que en lloc de conservar-la, per exemple per fer-hi oficines o els despatxos de la direcció, va ser enderrocada completament.
Tenim dues opcions per aparcar, a part d’anar-hi amb autobús.
Precisament un dels indrets per aparcar és en un descampat que hi ha just al davant de la gran parada d’autobusos. Però si volem trobar-hi lloc hi haurem d’anar abans de les 8,00h, ja que entre aquesta hora i les 15,00h difícilment hi trobarem espais lliures. Els caps de setmana no hi ha cap problema per aparcar-hi.
El segon indret es troba una mica més avall, a l’aparcament de l’antic berenador de Can Ruti. Aquí gairebé sempre hi ha lloc.

0:00 Can Ruti. Situats al primer aparcament seguim la carretera que hi accedeix en direcció al tanatori, passem pel costat de les escales automàtiques que hi pugen, i pocs metres després arribem al segon aparcament.
Deixem la carretera i travessem aquest aparcament per anar a trobar un camí que travessa per un túnel la carretera que acabem de deixar.
A la sortida del túnel sorprenentment el paisatge ha canviat completament, ara ens trobem en mig d’un bonic conjunt de plataners.

0:10 Font del Pop o de Beu-i-Tapa. Indret molt bonic. Aquesta font gairebé sempre raja.
Sortim per l’altre costat i per un camí inicialment una mica desdibuixat arribem a una torre de baixa tensió.
El traçat d’aquesta línia és el que aprofita el camí per començar a pujar en línia recta per anar a cercar cada un dels postes de l’esmentada línia.
No hi ha cap concessió en forma de giragonsa, recta amunt, que fa pujada! El camí però és molt marcat i trepitjat.
La última torre ens assenyala que hem arribat al capdamunt de la carena, som a poques passes del final de la carretera de la urbanització del Mas Ram.
Però sense arribar-hi girem a l’esquerra per a seguir el corriol que també s’enfila de valent per tal de situar-nos dalt del turó de l’Home.

0:30 Turó de l’Home. Primer turó, i primera gran panoràmica de mar i muntanya. Si volem veure també la cartoixa de Montalegre, aquesta només es veu des d’un sol racó del turó, entre mig de la vegetació.
Deixem el turó baixant pel camí de l’altre costat i que ens deixa als peus d’una torre d’alta tensió. Torre que per cert és la que espatlla la panoràmica fotogràfica de la zona, ja que inclús sobresurt per sobre del turó de l’Home.
Seguim la curta pista d’accés a l’esmentada torre i arribem a la cruïlla de pistes que hi ha al coll del turó de l’Home.
Ara girem a l’esquerra i seguim uns metres la pista que ens baixaria al tanatori de Can Ruti.
Però hem d’estar atents a una petita fita que hi ha uns metres més avall del coll, ja que en aquest punt arrenca un, també recuperat recentment, corriol que s’enfila muntanya amunt procurant seguir el llom de la muntanya.
Sembla que la muntanya estigui plena de bardisses, però hi ha molts punts per on es pot anar pujant; els trams on la vegetació ho impedia han estat netejats.
En aquest recuperat camí encara hi ha dos pals una mica socarrimats del coto de caça. Aquests pals ens poden anar servint de referència, doncs el camí hi passa.
Aquesta pujada s’acaba en arribar a un mirador rocós on ens ajuntem amb el corriol que puja des del camí de la Conreria.
Ara seguim aquest camí, molt més marcat, però una estona després, també hem d’estar atents a una petita fita i un poc marcat corriol que per la dreta ens deixen, en un parell de minuts dalt del turó de Fra Rafel.

0:45 Turó de Fra Rafel. Aquest turó és un mirador extraordinari, ja que si està nevat, es pot veure el Puigmal, Montseny, Montserrat, Sant Llorenç del Munt, tota la costa del Barcelonès i del Maresme, i gran part del Vallès.
És un indret d’aturada obligatòria. Sortim del turó pel corriol de l’altre costat i en un minut recuperem el camí que havíem deixat per pujar al turó.
Seguim aquest camí, que primer planeja i després baixa fins un collet.
En aquest collet hem de deixar el camí i girar a l’esquerra per a baixar uns metres per un nou camí que ens deixa a un camí transversal.
Seguim aquest camí per la dreta. Atenció perquè pocs metres després passem pel costat d’una antiga cabana-cova de vinya, perfectament conservada, i que si no ens hi fixem, la passarem de llarg.
Aquest camí és molt bonic, ja que va planejant i anem gaudint tota l’estona d’una gran panoràmica.
Finalment aquest acaba en ajuntar-se amb el que ve del coll de Fra Rafel.
Girem a l’esquerra i anem baixant per aquest nou camí.
Tornem a tenir que estar atents a la propera cruïlla, ja que el camí que seguirem per la dreta, té un inici poc marcat, però és molt característic el pi que hi ha al començament mateix.
Seguim aquest nou camí transversal passant per sota mateix del pi esmentat.
Aquest camí ens baixaria de nou fins a Can Ruti.
Així que hem d’estar atents a una nova cruïlla, on hem de tornar a girar a la dreta.
En el fons estem saltant d’un camí a l’altre, planejant a mitja muntanya.
D’aquest nou camí només en seguirem pocs metres, ja que de nou hem d’estat atents a una discreta fita que hi ha a la dreta i que ens assenyala l’inici d’un corriol, obert recentment, que ens cinc minuts ens deixa dalt del bonic turó de la Nadala.

1:05 Turó de la Nadala. Primer arribem a un replà des d’on es gaudeix d’una gran panoràmica, i pocs metres després hi ha el cim del turó, amb una gran roca i amb una fita al damunt.
Gaudim d’aquest recuperat turó i sortim pel camí, també recuperat, que surt del darrere del cim tot seguint una estona pel llom de la carena i que acaba ajuntant-se novament amb el camí que hem deixat per pujar al turó.
Camí que seguim, evidentment, per la dreta.
Una mica més amunt arribem a una nova cruïlla; hem de seguir per l’esquerra (el camí de la dreta ens portaria al collet de la Jeia d’en Pujol).
Seguim aquest camí, ja una mica menys transitat i que planeja, fins arribar a una cruïlla on és molt evident que el camí que anem seguint gira a la dreta i acaba sortint a la pista que recorre la carena. Nosaltres en aquest punt seguirem recta, per un camí molt menys marcat i que fins fa poc tenia el començament taponat per una muralla d’esbarzers, que ara ja no hi son.
Després d’aquest parell de metres inicials, el camí segueix planejant. Pocs metres després farem una curta anada i tornada per l’esquerra per a apropar-nos al poc definit turó de la Xorreta.

1:20 Turó de la Xorreta. Turó també recuperat, però des del cim no es té bona vista, però avançant uns metres més sortim de la vegetació i podem gaudir de la vista.
Tornem sobre les nostres passes, i encara que el camí es pugui perdre entre les herbes, no costa gens seguir-lo; i d’aquesta manera arribem a unes grans roques, molt visibles des de molts indrets de la muntanya de l’Amigó, indret que anomeno “Mirador de les roques”
Però pocs metres abans hem d’estar atents a una fita que hi ha a la dreta, ja que per aquí haurem de pujar després de les roques.
Així doncs fem una nova i curta anada i tornada.

1:25 Mirador de les Roques. Indret molt recomanable de visitar ja que tenen una gran vista sobre tota aquesta zona de la muntanya.
Des d’aquestes roques la sensació de grandesa i de profunditat és inqüestionable. Si hi aneu, quan torneu per la zona us hi fixareu de seguida!
A més és una talaia des d’on es veuen alguns dels camins de la zona, i podreu anar veient-hi la gent que hi camina.
Una d’aquestes roques, queda lleugerament avançada, i des d’allí la vista encara millora.
Tornem endarrere fins la fita esmentada.
Ara hem de girar a l’esquerra (recordem que venim del Mirador de les Roques) i seguir un corriol i unes fites que novament es fan enfilant muntanya amunt; la vista s’incrementa a mesura que pugem, aviat veiem enfonsades les pedres del Mirador de les Roques.
El corriol no costa gens de seguir ja que s’ha obert fa poc, i la pujada s’acaba en confluir amb un antic camí que planejava des del coll de la Jeia d’en Pujol fins a la Coscoiada.
Girem a l’esquerra i seguim aquest antic i recuperat camí.
Pocs metres després, hi ha una cruïlla. Si volem anar a la pista carenera podem seguir el corriol de la dreta que ens hi portarà.
Però és molt més bonic seguir el camí de l’esquerra que primer baixa un parell o tres de metres.
A partir d’aquí el camí, ara molt ample, va planejant, fent petites pujades i baixades. La vista de la costa és molt bonica tota l’estona.
Finalment el camí surt de la zona boscosa i emprèn una forta pujada que ens conduirà a la pista, just a la intersecció de la pista que ve del coll de la Vallensana amb la que ve de la Conreria.
Abans d’arribar-hi passarem pel costat d’una antiga fita de terme, mig colgada per la vegetació.
Arribats a la pista no ens queda més remei que barrejar-nos forçosament amb excursionistes, turistes i ciclistes normals, electrificats i darrerament incrementats amb els monopatins elèctrics, i podrem copsar tota mena d’indumentàries de colors estridents que porten els que transiten per aquesta pista fins el turó de la Coscoiada (ó Coscollada) on hi ha una torre de guaita antiincendis.

1:40 Turó de la Coscoiada. Com a curiositat cal dir que el vèrtex geodèsic (o el que en queda) es troba uns metres abans de la torre, pràcticament al costat d’un gran dipòsit. Indret que a part de la gran vista sobre el Barcelonès, també podem veure el Vallès.
Sortim corrents de la Coscoiada i immediatament agafem una drecera per la dreta que ens porta directament al coll de Lliçà.
Girem a la dreta i seguim la pista, deixant a l’esquerra el camí al poblat ibèric de les Maleses; camí on pràcticament gira tothom, nosaltres seguim per la pista uns metres més per tal de girar a la dreta per a seguir el camí que baixa fins la font dels Castanyers.
Comencem a perdre alçada tot seguint aquest camí; anem deixant cruïlles secundàries.
Més avall deixem a l’esquerra el camí que ens portaria a la font de la Guineu o del Cul. Seguim baixant lleugerament fins una nova cruïlla. Aquí deixem el camí principal a la dreta que ens portaria a la urbanització de la Conreria. A partir d’aquí el “panorama” canvia, el camí ja no és tan bo, i el pendent s’accentua molt.
Aquesta forta baixada ens porta fins una torre d’alta tensió, seguim baixant, a estones el camí es veu pot transitat.
Finalment arribem a una nova torre d’alta tensió i immediatament després arribem a la font dels Castanyers.

2:05 Font dels Castanyers. Aquí s’hi pot arribar en cotxe i podem fer-hi un més que recomanable esmorzar “de forquilla”, el problema és que obren a les 9,30h.
Seguim per la pista d’accés a la font i restaurant, deixant el trencant a la Conreria a la dreta, i seguim recta avall fins que el carrer s’acaba, i en segueix un a la dreta i una pista a l’esquerra amb una cadena.
Aquest és un punt important ja que no seguirem cap dels dos. Ens situarem al costat de la cadena i girarem a la dreta per a pujar sense camí seguint pel costat d’un filat que delimita una finca.
Seguim el filat i arribem en pocs metres dalt del turó de Penjabocs.

2:15 Turó de Penjabocs de 236 metres d’alçada. Seguim unes passes més pel costat del filat i arribarem al que queda de la base d’una torre de l’antic assentament iber.
Les restes de la torre estan a un metre escàs de la tanca d’una finca; també podria ser que part del poblat estigués dins d’aquestes propietats.
És una llàstima que tinguem el patrimoni completament abandonat.
Visitat el turó, tornem a la cruïlla i a la tanca amb la cadena.
Si per anar al Penjabocs hem girat amunt a la dreta, ara ho farem avall i a la dreta per a seguir un bonic i ben marcat camí que acaba sortint a una pista, que seguirem a l’esquerra.
Hem d’estar atents en un pronunciat revolt a la dreta, perquè la font de la Canaleta queda una mica amagada a la dreta i a tocar de la mateixa pista.

2:25 Font de la Canaleta. És una de les que sempre raja, però pot deixar de fer-ho si hi ha sequera.
Vista la font tornem a la pista i la seguim. Passem pel costat d’una pertita cabana dalt d’un arbre; hi ha un rètol que diu “la caseta de l’Artur”, a pocs metres hi ha una àrea de pic-nic.
Seguim per la pista i pocs metres després ens trobem en una situació surrealista.
La pista s’acosta a Can Torrents Vell i una tanca infranquejable et barra el pas, sense cap mena d’avís previ.
Si poguéssim seguir recta en pocs minuts arribaríem a Sant Cebrià de Cabanyes, però ens hi impedeixen.
En altres situacions similars hi ha un camí paral·lel que revolta la finca, però aquí no hi és.
L’única alternativa és pujar per marge de l’esquerra, per sort el terreny és força obert, i sense camí, seguirem uns metres per anar a desembocar en un camí perpendicular a la pista que seguíem.
Si teníem algun dubte de si anar o no a la font dels Avellaners; aquesta volta inesperada ens esvaeix els dubtes, doncs aquest camí pràcticament ens hi porta directament.
Seguim aquest camí en lleugera pujada, arribem a una cruïlla situada en una mena de petit collet i seguim recta per una pista que primer gira a l’esquerra i després a la dreta.
En aquest punt l’hem de deixar per a seguir recta per un camí; passem a prop d’uns rusc d’abelles senyalitzat, baixem tot seguint el camí i arribem a l’indret de la font dels Avellaners.
2:45 Font dels Avellaners. Més que font, el que hi ha és el cartell de la font. Indret obac i tancat.
Seguim pel camí que acaba desembocant en una antiga pista d’accés a una torre d’alta tensió.
Cruïlla important, ja que ara farem una anada i tornada fins a l’ermita de Sant Cebrià de Cabanyes.
Seguim la pista per la dreta baixant els darrers metres fins a sortir a l’ampla pista de Sant Cebrià.
La seguim per l’esquerra i aviat hi arribem.

2:50 Sant Cebrià de Cabanyes. Indret molt bonic.
Mil anys d’història ens contemplen davant aquesta ermita, ja que és documentada l’any 1001 en una donació a “Sant Cebrià de Cabanes”; fou consagrada el 3 de juny del 1192.
Fem un tomb pel contorn de l’edifici, ja que està tancat, descansem en el pedrís que hi ha al pati del davant i tornem sobre les nostres passes fins la cruïlla esmentada anteriorment.
Seguim remuntant aquesta antiga pista, que després d’un parell de llaçades s’acaba en arribar a la torre d’alta tensió.
Del darrere mateix de la torre arrenca un bonic i costerut camí que seguirem una estona. Arribarem a una cruïlla on el camí que seguim gira lleugerament a la dreta, mentre que per l’esquerra arrenca un nou camí una mica menys marcat, que és el que seguirem.
Aquest camí pràcticament planeja tota l’estona i acaba desembocant molt aviat en una pista.
Seguim pujant de nou per aquesta pista, que a estones està cimentada, fins un proper i pronunciat revolt a l’esquerra.
En aquest punt arrenca una pista per la dreta que mena a una torre d’alta tensió i, imperceptiblement, recta arrenca un antic camí, també recentment recuperat, que seguirem.
Tram relativament curt que ens deixa en una petita clariana.
Nova cruïlla. Des d’aquí farem una nova i curta anada i tornada, aquesta vegada a les Roques del turó de Donadéu.
Hem de girar a la dreta; atenció perquè a la dreta hi ha dos camins, un que baixa que no seguirem i un de molt poc definit al començament, que planeja entre la vegetació.
Aquest camí s’ha obert de nou, i planeja pel damunt d’un llom de la muntanya i ens pocs minuts ens deixa al singular indret de les esmentades Roques.

3:35 Mirador de les Roques de Donadéu. Aquest indret el definiria d’espectacular, poc ens esperàvem trobar-nos davant d’uns grans blocs de pedra amb unes vistes impressionants del Vallès i en dies clars del Pirineu,
Després d’obrir el camí per arribar-hi i de desbrossar les roques, la sorpresa va ser que anaven emergint antigues llaunes de cervesa!
Singular troballa, perquè l’indret era totalment inaccessible per tots costats.
Tornem a la cruïlla anterior i seguim recta el camí pel que havíem vingut.
Estret camí en mig de la vegetació i en el que cal anar amb el cap baix per esquivar algunes branques.
Atenció a una modesta fita que hi ha molt aviat a la dreta.
Deixem el camí i ens enfilem seguint un nou camí obert completament de nou, i que en pocs minuts ens deixa dalt del turó de Donadéu.

3:45 Turó de Donadéu. Ampli turó en el que hi ha una torre d’alta tensió. Malgrat tot, tindrem bones vistes sobre el Barcelonès, ja que la torre ens quedarà a l’esquena.
Seguim la curta pista d’accés a la torre i desemboquem en una pista més ampla.
Seguim només una vintena de metres per l’esquerra aquesta pista, ja que immediatament per la dreta arrenca un molt bonic camí carener, que seguirem integralment.
Cal dir que la pista ens portaria de nou al coll de Lliçà i de nou a la Coscoiada.
Seguim pel camí i després d’una forta i curta pujada final ens deixa a un extrem del llarg poblat ibèric de les Maleses.

3:55 Poblat ibèric de les Maleses i vèrtex geodèsic de les Corones, situat a 462 metres d’alçada. Hem sortit a l’extrem on es creu que hi havia la casa del cap de la tribu, així ho explica un plafó que hi ha.
Travessem el poblat d’extrem a extrem contemplant les extenses ruïnes i la gran vista que es té des d’aquest indret.
A l’altre extrem amagat en unes roques una mica més altes hi ha el vèrtex geodèsic i un l’escut de la cartoixa de Montalegre encara més amagat i gravat en una roca.
Des d’aquest punt arrenca un ampli camí, que és l’accés principal al recinte. Seguirem aquest camí.
Deixem a l’esquerra un trencant que ens portaria al coll de Lliçà, i seguim recta.
El camí primer planeja, però aviat empren una forta davallada fins arribar al límit amb la pedrera.
Indret on enllacem amb el camí de Sant Pere de Reixac. Seguim aquest camí per l’esquerra.

4:15 Coll de les Maleses. Important i concorreguda cruïlla de camins i pistes.
Perpendicularment tenim la pista que va del coll de la Vallensana al turó de la Coscoiada i/o a la Conreria; pràcticament al davant mateix surt el camí que baixa a la font de l'Amigó; i finalment també a la dreta, però tangencialment a la pista arrenca el camí que seguirem.
Creuem la pista i seguim aquest camí, que els metres inicials fa una curta i lleugera pujada.
Seguidament trobem una torre d'alta tensió i una cruïlla, deixem el camí de la dreta i fem una forta i curta baixada per l'esquerra passant pel costat de la torre. A continuació seguim pel camí que segueix baixant per l'esquerra.
Una estona després hem de tornar a estar atents a una discretíssima fita que hi ha a l'esquerra.
Aquí arrenca un curt corriol que ens porta a dalt del poc visitat turó de Nadal Olivé.

4:25 Turó de Nadal Olivé. Ens hi espera una gran vista panoràmica i una fita, on en una de les pedres hi havia escrit el nom del turó (ara ja està pràcticament il·legible), entre les pedres de la fita hi ha un petit llibre registre.
Des d'aquest turó també podem observar bona part del recorregut que hem fet, en concret dels turons de la Nadala, de la Xorreta i del Mirador de les Roques.
Sortim del cim per l'altre costat, encara que no hi ha un camí evident, el trajecte és molt curt i en un tres i no res ja som novament al camí que havíem deixat per anar al turó.
Poques passes després hi ha una nova cruïlla. Deixem el camí i seguim el de l’esquerra, que després d’un fort repetjó inicial fa una també forta baixada per a comença a planejar una estona per un replà.
És un recorregut força bonic entre pins. Arribem a l’extrem del replà. Aquí els mapes assenyalen el turó d’en Rafel.

4:30 turó d’en Rafel. Irrellevant i gens definit. A partir d’aquí el camí empren una forta baixada fins a enllaçar amb l'ample camí que ve del replà de Can Barbeta.
Camí que només seguirem quatre passes mal comptades, ja que a la propera cruïlla girarem a l'esquerra.
Baixem uns metres per aquest camí i arribem a un replà dins del bosc; aquí veurem que per l’esquerra surt un corriol, menys marcat que el camí que seguim.
Tots dos porten al mateix lloc, però seguirem el de l’esquerra que a part de ser una drecera, és més bonic.
Primer seguim planejant per aquest replà fins que arribem a unes roques amb molt bona vista.
A partir d’aquí el camí o corriol empren una frenètica baixada, tot travessant quatre antics bancals i feixes d’antigues vinyes fins ajuntar-nos novament amb el camí que hem deixat fa una estona.
Ara el seguim per l’esquerra i d’aquesta manera arribem al camí de la font de l’Amigó, a les portes de la parada d’autobús de Can Ruti.
Arribats a aquest punt podríem seguir recta i arribar directament a l’aparcament, però no ho farem!
A poques passes del final del recorregut hi ha un cartell a la dreta que indica el corriol a la bassa de Fregons.
Doncs girem a la dreta i seguim aquest corriol, els primers metres evidents i els darrers per intuïció entre canyes arribem a la bassa.

4:45 Bassa de Fregons. Indret molt degradat i embardissat. Però la bassa hi és amb una barana de fusta de protecció. Lloc a t tocar de camins i autobusos i pràcticament desconegut.
Tornem al camí principal i en poques passes més ja tornem a ser a l’aparcament del davant de la parada d’autobusos.
4:50 Final d’aquesta excursió circular per la muntanya de l’Amigó

També podeu seguir aquest itinerari i veure el mapa i la gràfica a:
Wikiloc | Ruta De Badalona a Sant Cebrià de Cabanyes, passant per poblats ibèrics, turons, miradors, fonts, i esquivant les pistes




































En primer terme el poblat ibèric del Puig Castellar

En primer terme el poblat ibèric del Puig Castellar










Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada