Sant Julià de Cabrera, castell i Santuari de Cabrera, per la carena de la Serrica
 |
| Santuari de Bellmunt |
 |
| Sant Andreu de la Bola |
La serra i el Santuari de Cabrera és prou conegut com per fer-ne llargues dissertacions, és una carena que destaca des de molts indrets per la seva característica silueta, i per tant és obvi que en dies clars des de dalt es deu tenir una gran panoràmica de 360 graus.
Tant és així que podem atalaiar des del Montseny al Pirineu i des del golf de Roses a Montserrat, passant pel Canigó, el Bassegoda, els Rasos de Peguera i la Mola; a banda del Canigó, del Pirineu també veurem el Costabona, el Puigmal, la tossa d’Alp i el Pedraforca; a part de la Garrotxa i la plana de Vic; també destaca el campanar de Sant Andreu de la Vola.
Extraordinària panoràmica extreta d’excursions anteriors, ja que aquesta vegada la boira impedia veure rés, ni el Santuari es veia des del vèrtex geodèsic. Però la boira també dona un atractiu especial a la caminada, principalment a les fagedes i a la caminada per l’Osca de Cabrera, els precipicis tallats a pic, son simplement una massa grisa en constant moviment.
La caminada és fàcil, però amb matisos ja que hi ha passos amb passamans i grapes però sense cap dificultat tècnica, però si hi son és per alguna raó. Les grapes faciliten la pujada de curts passos i els passamans donen seguretat en alguns indrets estrets.
Sant Julià de Cabrera és una església romànica esmentada ja l’any 1050 de la que del seu estat original només queden els dos absis, ja que va ser derruïda pel terratrèmol de l’any 1428, no va ser fins el 1567 que va ser reconstruïda. És l’església parroquial d’un grup disseminat de masies que l’envolten.
Si les poques restes del castell de Cabrera, reduïdes pràcticament a la base d’una torre circular i a un tram de paret, ens parlessin ens explicarien la seva importància en altres èpoques. Documentat des de l’any 940, fou la primera casa pairal del llinatge del Cabrera, una de les famílies més importants de la Catalunya medieval. En el decurs del temps veiem aparèixer noms com Pere el Catòlic, Jaume I i la guerra civil del 1463 que va ser ocupat pels remences.
Vegis l’enllaç: https://ca.wikipedia.org/wiki/Castell_de_Cabrera_(Collsacabra)
Al castell pràcticament no li feien falta muralles perquè està rodejat de cingleres per totes bandes. La torre està a la part més estreta i el santuari a la més ample; possiblement tant la torre com l’ermita formaven part del mateix recinte, ja que el santuari està aixecat damunt de l’antiga capella del castell.
Aquesta capella ja està documentada l’any 1144, renovada al segle XIII i també enderrocada pel primer dels grans terratrèmols, el del 1427. L’edifici actual data del 1622. La rectoria forma part dels edificis annexos, un d’ells és actualment un restaurant que està obert els caps de setmana i festius. Hi ha una pista que arriba fins el coll del Bram i des d’allí s’abasteix el restaurant amb un muntacàrregues.
Vegis l’enllaç: https://ca.wikipedia.org/wiki/Santa_Maria_de_Cabrera
Per a situar-nos a Sant Julià de Cabrera hem de seguir la carretera de C-153 de Via a Olot i pocs metres després del km 21 (venint de l’Esquirol) hi ha un marcat revolt i un pont sobre la riera de Sant Julià, just passat el pont arrenca una estreta pista cimentada de 3 km que ens deixa a Sant Julià i que continua fins el coll del Bram.
L’inici de la pista està perfectament indicat, no confondre-la amb una altre pista que arrenca just abans del pont.
A Sant Julià no hi ha gaire espai per aparcar còmodament.
Comencem a caminar seguint la pista asfaltada i la vista es va obrint sobre el pla de la Palomera, passem pel costat de Cal Vidrier i seguidament arribem al collet de Sant Julià ó de Cal Vidrier. Aquí hi ha un cartell informatiu i la pista es bifurca, no hem de seguir cap de les dues branques de la pista, ja que per la dreta arrenca un marcat camí que comença a guanyar alçada.
A mesura que pugem la vista es va ampliant i caminem decantats inicialment a l’esquerra de la carena, però a estones també tenim vista pel costat de Sant Julià.
Arribem a un curt pas en que el pendent s’accentua una mica més i hi ha un cable pel ajudar-nos a pujar; però podem pujar perfectament sense perquè el pendent i el terreny permeten obviar-lo.
Poc després arribem a una important cruïlla amb un cartell que ens indica que per l’esquerra anirem a Cabrera per l’obaga i a la dreta per la carena de la Serrica.
Girem a la dreta per seguir aquest darrer camí i comencem a pujar per la carena de la Serrica. Poques passes després ens trobem amb dues grapes que uns ajuden a superar un curt esglaó, que tampoc son necessàries, però ja que hi son les farem servir. Més amunt ens trobem sota un penya-segat i el camí fa un flanqueig per la dreta per tal d’esquivar-lo, tot i així arribem a un punt en que trobem una grapa i pocs metres després tres més. Hem d’estar atents perquè a la sortida de la primera el camí gira a la dreta. Tampoc son estrictament necessàries, però si el terreny està mullat o de baixada son una bona ajuda. No hi ha ni verticalitat ni precipici, ja que tenim vegetació als dos costats.
Poc després el pendent va disminuint i entrem al Pla del Prat ocupat per una bonica fageda. La caminada es torna planera i molt agradable. A l’esquerra del camí hi ha la font de l’Osca, al broc hi ha un “tap” que consisteix en un petit tronc que impedeix que es buidi la cisterna soterrada. És important mantenir aquest “tap” si volem gaudir de l’aigua de la font. Seguim planejant per la carena fins que arribem a la punta d’un espadat que és un excel·lent mirador (si no hi ha boira).
Unes passes abans d’aquest mirador hi ha un cartell a l’esquerra que ens indica el camí que baixa per flanquejar aquest espadat.
Estem a l’Osca de Cabrera. El camí efectivament flanqueja l’espadat, per una estreta cornisa on hi ha una sèrie de passamans clavats a la paret per a donar seguretat en aquest pas. Segueix un tram una mica trencat, on trobem un seguit de baranes sobre el precipici i grapes per ajudar a superar petites graonades. Dit així dona una sensació de dificultat, però no ho és gens, simplement s’ha d’anar amb precaució.
Superat aquest tram arribem a les ruïnes del castell de Cabrera, amb la base de la torre com a pràcticament únic testimoni. En aquest indret també hi ha un pal amb una estelada i una taula panoràmica amb una placa dels “Caminaires dels dimarts i dijous” i un llibre registre.
Quatre passes més endavant hi ha la pilona de l’antic vèrtex geodèsic.
Seguim uns metres més, passant per l’estret pas on hi ha la típica barana del balcó sobre l’espadat de Cabrera i seguidament arribem a la gran esplanada amb el Santuari i l’antiga rectoria, reconvertida en restaurant.
Indret molt bonic i acollidor, principalment en dies entre setmana, en que inclús pot arribar a ser un racó solitari.
Indret apropiat per a fer-hi una bona aturada. Per baixar del santuari tenim dues opcions, una consisteix en baixar per l’obaga seguint un camí perfectament senyalitzat que ens conduirà fins la pista pocs metres abans del coll del Bram.
L’altre opció consisteix en baixar per una llarga i sinuosa escala d’uns 200 graons aproximadament, la majoria tallats directament a la roca, i que seguint el perfil de la carena ens porta directament a l’esmentat coll.
Per trobar l’inici de les escales hem de resseguir la paret del santuari per l’esquerra, al final veurem una porta de ferro que hem de travessar i allà mateix veurem el començament del camí que durant els primers metres planeja per damunt la cinglera, on hi ha un nou “balcó” panoràmic, aquesta vegada a l’esquerra de la cinglera, també ens permet veure el santuari i la rectoria des de l’altre costat.
Ben aviat arribem al començament de l’escala. Els esglaons son de mides i alçades irregulars, per tant hem d’estar atents en posar els peus, fa molta pendent, però l’escala està protegida en tot moment per una barana. De tota manera no és aconsellable per a persones amb vertigen.
Aviat arribem al coll del Bram, important cruïlla de camins, fins aquí arriba la pista que hem abandonar al collet de Sant Julià i d’on arrenca el camí que ens portaria al pla d’Aiats. A més el GR-151 el travessa.
Girem a la dreta per a seguir l’esmentat GR. Per l’esquerra aquest GR ens portaria a les extenses prades de Falgars a la vall d’en Bas.
Anem baixant, a mesura que perdem alçada el camí es va eixamplant i finalment arribem a les prades de Sant Julià, on el camí es difumina en mig d’aquestes prades.
Un tancat pel bestiar separa la pista cimentada dels prats, en aquest tancat hi ha una porta de fusta molt visible; vers aquesta porta hem d’encaminar-nos, i una vegada a l’altre costat ja som a Sant Julià i al vehicle.
HORARIS:
De Sant Julià de Cabrera al collet de Sant Julià: 10mn
Del collet de Sant Julià a la cruïlla amb el camí de l’obaga: 20mn
De la cruïlla a la font de l’Osca: 35mn
De la font de l’Osca a les ruïnes del castell i vèrtex geodèsic: 20mn
De les ruïnes al Santuari de Cabrera: 05mn
Del Santuari al coll del Bram: 15mn
Del coll del Bram a Sant Julià: 35mn
TOTAL: 2h 20mn
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada