Sant Genís de Palafolls, Roques d'en Vinyals, font del Bolet i ruïnes de Sant Pere de Vivelles
Curta i interessant excursió des de Sant Genís de Palafolls.
Sota el títol de Roques d’en Vinyals segurament pensareu que ens enfilem a unes roques; doncs aquesta vegada no ho farem, ans al contrari baixarem al fons de la riera de Reixac on hi ha un extraordinari i sorprenent amuntegament de grans blocs, en un inversemblant equilibri, i a les que no pujarem, sinó que hi passarem per sota seguint l’estret i tortuós espai que deixen entre elles formant un túnel que travessarem per sortint-ne per l’altre costat.
Un indret humit i obac, on les mides dels blocs i la vegetació no et donen gaire espai per a poder fer fotografies que ajudin a entendre l’indret; raó de més per anar-ho a comprovar “in situ”.
L’altre indret interessant d’aquesta caminada és la font del Bolet, que malgrat que no raja, està situada en una raconada molt bonica, on també hi ha una taula de pedra rodona. Si teniu la sensació d’estar observats, no aneu errats, heu de parar atenció a les figures intimidatòries que hi ha clavades als arbres.
Aquí, voltat d’aquestes figures i semi-protegit per l’espessa arbrada vaig haver d’aguantar un xàfec considerable.
Sant Pere de Vivelles és el que hauria de ser el tercer indret interessant d’aquesta jornada; però està dins d’una finca privada i en un estat de ruïna notable, amb la volta semi-esfondrada i amb molt poc angle de visió.
Vegis l’enllaç: https://ca.wikipedia.org/wiki/Sant_Pere_de_Vivelles . Església barroca del segle XVIII, sembla que hi havia un magnífic altar d’estil plateresc i una taula de rajoles esmaltades de colors representant a Sant Pere en actitud de beneir. Això si, aquesta ruïna està inclosa a “l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya”. Uff! Quin pes en trec de sobre!
Sota el títol de Roques d’en Vinyals segurament pensareu que ens enfilem a unes roques; doncs aquesta vegada no ho farem, ans al contrari baixarem al fons de la riera de Reixac on hi ha un extraordinari i sorprenent amuntegament de grans blocs, en un inversemblant equilibri, i a les que no pujarem, sinó que hi passarem per sota seguint l’estret i tortuós espai que deixen entre elles formant un túnel que travessarem per sortint-ne per l’altre costat.
Un indret humit i obac, on les mides dels blocs i la vegetació no et donen gaire espai per a poder fer fotografies que ajudin a entendre l’indret; raó de més per anar-ho a comprovar “in situ”.
L’altre indret interessant d’aquesta caminada és la font del Bolet, que malgrat que no raja, està situada en una raconada molt bonica, on també hi ha una taula de pedra rodona. Si teniu la sensació d’estar observats, no aneu errats, heu de parar atenció a les figures intimidatòries que hi ha clavades als arbres.
Aquí, voltat d’aquestes figures i semi-protegit per l’espessa arbrada vaig haver d’aguantar un xàfec considerable.
Sant Pere de Vivelles és el que hauria de ser el tercer indret interessant d’aquesta jornada; però està dins d’una finca privada i en un estat de ruïna notable, amb la volta semi-esfondrada i amb molt poc angle de visió.
Vegis l’enllaç: https://ca.wikipedia.org/wiki/Sant_Pere_de_Vivelles . Església barroca del segle XVIII, sembla que hi havia un magnífic altar d’estil plateresc i una taula de rajoles esmaltades de colors representant a Sant Pere en actitud de beneir. Això si, aquesta ruïna està inclosa a “l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya”. Uff! Quin pes en trec de sobre!
De panoràmica en tindrem poca, i més en un dia plujós, però podrem veure Tordera i també el castell de Palafolls.
Per situar-nos a l’inici de la caminada, hem d’anar fins a Sant Genís de Palafolls, just a l’entrada a la dreta veurem una pista asfaltada amb un cartell que diu “caravàning”, aviat l’asfaltat gira a l’esquerra, hem de seguir recta la pista de terra que comença a pujar. Més amunt passem per sobre la C-32 i pocs metres després veiem a la dreta un petit espai per aparcar dos o tres vehicles. Seguint la pista en dos minuts arribaríem a Sant Pere de Vivelles.
Aparcat el vehicle retrocedim quatre passes per la pista que hem vingut i immediatament veiem que arrenca una pista per la dreta en lleugera pujada. Seguim aquesta pista una estona i arribem a una cruïlla, on hi ha el profund pou de Can Xuclà mal tapat a la dreta de la pista. Hem de seguir recta, però primer farem una curta circumval·lació per l’esquerra per a veure les ruïnes “grafitades” del Mas Xuclà.
Tornats a la pista la seguim una mica més, arribem a un punt on comença a pujar, i per la dreta arrenca un camí molt bonic i ben marcat.
Nova cruïlla, seguim recta en lleugera baixada inicial. Sortim sota una línia elèctrica, girem a l’esquerra i seguim per sota la línia pujant només el primer repetjó.
Dalt del repetjó veiem i seguim un camí per la dreta que ben aviat passa per sobre una gran roca que obra una finestra entre la vegetació que ens permet veure Tordera.
Seguim el camí i hem d’estar atents a un lleuger rastre a la dreta que després es torna més evident i que ens baixa a les roques d’en Vinyals.
Si no veiem aquest inici de camí, no cal patir perquè pocs metres després trobaríem el camí de sortida i que és més evident i podrem fer el recorregut per les roques en sentit contrari.
Bé, com que haurem trobat el camí de baixada, en un parell de minuts ja ens trobem davant d’un gran bloc arrodonit. És la porta d’entrada a aquest singular indret.
Seguim i immediatament ens trobem amb un conjunt de blocs que amb molta precaució ens permeten baixar fins el fons del torrent, però si les roques estan mullades és un mica arriscat.
És millor seguir el camí per la dreta que ens hi baixarà sense cap problema. Arribem al fons del torrent de Reixac i el mon es torna irreal; els grans blocs estan superposats i repenjats els uns als altres en uns equilibris impossibles, però que deixen una mena de corredor o túnel que permet passar-hi per sota.
Aquí la senyal del GPS em va fer un rebot amb un traç estrany, però el recorregut és evident i únic.
Avancem per aquest singular passadís i arribem a l’extrem contrari. La sortida és per la dreta amb un petit esglaó, on haurem de posar una mà per superar-lo.
A dalt el camí és molt evident i la sortida la senyala un gran bloc amb les quatre barres pintades i la paraula Catalunya. Ens acomiadem de les roques d’en Vinyals i després d’una curta pujada recuperem el camí que havíem deixat per baixar-hi.
Seguim el camí per la dreta i poc després acabem desembocant en una pista que seguim pocs metres perquè molt aviat hem de deixar-la per continuar per un nou i bonic camí que arrenca per l’esquerra.
A la primera cruïlla seguirem per l’esquerra, poc després per la dreta. A la propera cruïlla no tindrem cap dubte de la direcció a seguir, perquè un “ésser terrorífic” al peu d’un pi ens assenyala a l’esquerra.
Ara estem fem el tram final de la baixada a la font del Bolet, a la que arribem poc després.
L’indret de la font és una amplia clariana dins del bosc amb la font (que no raja) i una taula rodona de pedra a l’altre extrem; aquí estarem acompanyats de mascares d’éssers aterridors clavats als arbres.
Vist l’indret i tot “l’atrezzo” que l’acompanya seguim el camí tot acomiadant-nos d’una mena de “coiot” que trobem a la sortida.
Arribem a una cruïlla i hem de seguir per l’esquerra en lleugera pujada. Aquí vaig seguir baixant per la dreta fins que vaig adornar-me que no anava pel camí correcte.
Aquest camí que a estones sembla una trialera acaba desembocant en una pista molt ampla, que seguim per la dreta.
A partir d’ara anirem trobant cases a banda i banda i algunes vinyes. Arribem a una nova cruïlla i hem de seguir per la dreta, passem pel costat de Can Xalandric i després pel Mas Martí, el millor mas dels que hem trobat fins ara, molt ben arranjat i amb flors.
Passat aquest mas la pista surt del bosc per travessar uns camps. En els darrers arbres vaig haver de tornar-me a esperar que pares una mica de ploure per travessar el tram que venia a cel obert.
Minvada la pluja, la pista segueix sempre en línia recta a totes les cruïlles. A la darrera també seguim recta en lleugera pujada fins a desembocar en una nova pista. Si seguíssim per l’esquerra arribaríem ràpidament a la rotonda final de la C-32.
Girem dons a la dreta i el mas que tenim al costat és Sant Pere de Vivelles, però només es veu el mas; de l’ermita rés de rés.
És caminats uns metres que intuïm entre els arbres el que queda del campanar i alguna paret.
Seguidament ens trobem en una mena de rotonda que fa la pista. Hem de seguir recta, però si primer seguim uns metres per l’esquerra aconseguirem veure una mica millor Sant Pere de Vivelles, bé, el que en queda.
Tornem a la pista i poc després arribem a l’inici de l’itinerari.
Memorable l'aiguat que va caure quan ja era al cotxe!
HORARIS:
De l’aparcament a les Roques d’en Vinyals: 40mn
De les Roques d’en Vinyals a la font del Bolet: 10mn
De la font del Bolet a Sant Pere de Vivelles: 30mn
De Sant Pere de Vivelles a l’aparcament: 10mn
TOTAL: 1h 40mn
Per situar-nos a l’inici de la caminada, hem d’anar fins a Sant Genís de Palafolls, just a l’entrada a la dreta veurem una pista asfaltada amb un cartell que diu “caravàning”, aviat l’asfaltat gira a l’esquerra, hem de seguir recta la pista de terra que comença a pujar. Més amunt passem per sobre la C-32 i pocs metres després veiem a la dreta un petit espai per aparcar dos o tres vehicles. Seguint la pista en dos minuts arribaríem a Sant Pere de Vivelles.
Aparcat el vehicle retrocedim quatre passes per la pista que hem vingut i immediatament veiem que arrenca una pista per la dreta en lleugera pujada. Seguim aquesta pista una estona i arribem a una cruïlla, on hi ha el profund pou de Can Xuclà mal tapat a la dreta de la pista. Hem de seguir recta, però primer farem una curta circumval·lació per l’esquerra per a veure les ruïnes “grafitades” del Mas Xuclà.
Tornats a la pista la seguim una mica més, arribem a un punt on comença a pujar, i per la dreta arrenca un camí molt bonic i ben marcat.
Nova cruïlla, seguim recta en lleugera baixada inicial. Sortim sota una línia elèctrica, girem a l’esquerra i seguim per sota la línia pujant només el primer repetjó.
Dalt del repetjó veiem i seguim un camí per la dreta que ben aviat passa per sobre una gran roca que obra una finestra entre la vegetació que ens permet veure Tordera.
Seguim el camí i hem d’estar atents a un lleuger rastre a la dreta que després es torna més evident i que ens baixa a les roques d’en Vinyals.
Si no veiem aquest inici de camí, no cal patir perquè pocs metres després trobaríem el camí de sortida i que és més evident i podrem fer el recorregut per les roques en sentit contrari.
Bé, com que haurem trobat el camí de baixada, en un parell de minuts ja ens trobem davant d’un gran bloc arrodonit. És la porta d’entrada a aquest singular indret.
Seguim i immediatament ens trobem amb un conjunt de blocs que amb molta precaució ens permeten baixar fins el fons del torrent, però si les roques estan mullades és un mica arriscat.
És millor seguir el camí per la dreta que ens hi baixarà sense cap problema. Arribem al fons del torrent de Reixac i el mon es torna irreal; els grans blocs estan superposats i repenjats els uns als altres en uns equilibris impossibles, però que deixen una mena de corredor o túnel que permet passar-hi per sota.
Aquí la senyal del GPS em va fer un rebot amb un traç estrany, però el recorregut és evident i únic.
Avancem per aquest singular passadís i arribem a l’extrem contrari. La sortida és per la dreta amb un petit esglaó, on haurem de posar una mà per superar-lo.
A dalt el camí és molt evident i la sortida la senyala un gran bloc amb les quatre barres pintades i la paraula Catalunya. Ens acomiadem de les roques d’en Vinyals i després d’una curta pujada recuperem el camí que havíem deixat per baixar-hi.
Seguim el camí per la dreta i poc després acabem desembocant en una pista que seguim pocs metres perquè molt aviat hem de deixar-la per continuar per un nou i bonic camí que arrenca per l’esquerra.
A la primera cruïlla seguirem per l’esquerra, poc després per la dreta. A la propera cruïlla no tindrem cap dubte de la direcció a seguir, perquè un “ésser terrorífic” al peu d’un pi ens assenyala a l’esquerra.
Ara estem fem el tram final de la baixada a la font del Bolet, a la que arribem poc després.
L’indret de la font és una amplia clariana dins del bosc amb la font (que no raja) i una taula rodona de pedra a l’altre extrem; aquí estarem acompanyats de mascares d’éssers aterridors clavats als arbres.
Vist l’indret i tot “l’atrezzo” que l’acompanya seguim el camí tot acomiadant-nos d’una mena de “coiot” que trobem a la sortida.
Arribem a una cruïlla i hem de seguir per l’esquerra en lleugera pujada. Aquí vaig seguir baixant per la dreta fins que vaig adornar-me que no anava pel camí correcte.
Aquest camí que a estones sembla una trialera acaba desembocant en una pista molt ampla, que seguim per la dreta.
A partir d’ara anirem trobant cases a banda i banda i algunes vinyes. Arribem a una nova cruïlla i hem de seguir per la dreta, passem pel costat de Can Xalandric i després pel Mas Martí, el millor mas dels que hem trobat fins ara, molt ben arranjat i amb flors.
Passat aquest mas la pista surt del bosc per travessar uns camps. En els darrers arbres vaig haver de tornar-me a esperar que pares una mica de ploure per travessar el tram que venia a cel obert.
Minvada la pluja, la pista segueix sempre en línia recta a totes les cruïlles. A la darrera també seguim recta en lleugera pujada fins a desembocar en una nova pista. Si seguíssim per l’esquerra arribaríem ràpidament a la rotonda final de la C-32.
Girem dons a la dreta i el mas que tenim al costat és Sant Pere de Vivelles, però només es veu el mas; de l’ermita rés de rés.
És caminats uns metres que intuïm entre els arbres el que queda del campanar i alguna paret.
Seguidament ens trobem en una mena de rotonda que fa la pista. Hem de seguir recta, però si primer seguim uns metres per l’esquerra aconseguirem veure una mica millor Sant Pere de Vivelles, bé, el que en queda.
Tornem a la pista i poc després arribem a l’inici de l’itinerari.
Memorable l'aiguat que va caure quan ja era al cotxe!
HORARIS:
De l’aparcament a les Roques d’en Vinyals: 40mn
De les Roques d’en Vinyals a la font del Bolet: 10mn
De la font del Bolet a Sant Pere de Vivelles: 30mn
De Sant Pere de Vivelles a l’aparcament: 10mn
TOTAL: 1h 40mn
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada