Castellterçol, turó dels Sentits, Fontscalents, Esplugues, rentador de Llana el Roquer, font de l'Àngel i camp de golf
Nota: aquesta caminada segueix fil per randa l’itinerari: https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/castelltercol-turo-dels-sentits-fontscalents-esplugues-poues-de-glac-rentador-de-llana-el-roquer-i-105045895 fins la font de l’Àngel. Aquí aquest itinerari deixa el camp de golf de Castellterçol a l’esquerra i acaba arribant al Mas Les Comes amb els seus gossos, mentre que la descripció actual deixa el camp de golf a la dreta i no passa per l’esmentat mas. Podeu escollir la opció que us agradi més; els gossos només borden, però passes per una finca privada. El temps total és el mateix.
Fàcil i plàcida caminada pel Moianès amb pocs quilòmetres i desnivell però molt bonica pel paisatge i variada pels indrets interessants que visitarem.
Passarem pel turó dels Sentits, pels gorgs del torrent de la Mare de Déu, per la balma i font de Fontscalents, per la balma o Esplugues de Castellcir i passarem pel seu pont medieval del segle XI, per la font del Molí Vell, pel salt i gorg de la Vinyota, per la font i balma de la Vinyota, per les poues de glaç de la Vinyota i del Vapor, pel rentador de llana el Roquer i per la font de l’Àngel.
Tots son indrets molt bonics, però en destaca l’Espluga de Castellcir, un indret realment espectacular, com també ho és el rentador de llana el Roquer, considerat un dels 150 millors elements del Patrimoni Industrial de Catalunya, segons el Museu de la Ciència i la Tècnica.
Iniciarem la caminada a Castellterçol, exactament a l’aparcament del camp de futbol, situat a l’inici de la carretera de Castellcir. Un bon indret per aparcar, ja que està situat estratègicament en el punt d’unió dels camins d’anada i de tornada.
De bon començament seguirem l’esmentada carretera una mica més de tres quilòmetres; però no ens hem d’alarmar, ja que hi ha un camí de vianants a la dreta de la carretera; camí molt bonic, que a estones passa per dins del bosc, amb bancs per a descansar, més que un camí, sembla un passeig.
Arribem a la cruïlla on es separen les carreteres al nucli de Castellcir, a la dreta, i la de Santa Coloma Sasserra, recta. Seguim aquesta darrera, continua el camí de vianants, però ara ja no hi ha bancs; passem per dues urbanitzacions de Castellcir i poc després arribem a la bonica entrada al mas Montserrat i l’empresa Vegetalia SL.
Hi entrem, pocs metres després d’haver-hi entrat arribem a una cruïlla. Si no volem anar al turó dels Sentits, seguirem per l’esquerra una pista; per contra, si volem anar-hi, seguirem el camí cimentat de la dreta que immediatament ens deixa davant el turó dels Sentits.
Turó irrellevant en quan a alçada, 782 metres i ja ens trobem a 770 metres aproximadament. El turó va ser reformat per l’empresa i inaugurat el 3 de juliol del 2013 i té dues característiques que fan molt recomanable anar-hi; per un costat està format per plantes aromàtiques, medicinals i culinàries típiques del nostre entorn, i per l’altre, dalt el turó hi ha una espiral de Fermat o parabòlica, que representa la nostra connexió amb l’univers, i al turó s’hi ascendeix seguint un camí “terapèutic” que durant el recorregut es van succeint trams formats per elements naturals, com pinyes, palla, argila, troncs, fulles, glans, grava, ... i que convida a fer-lo descalç per a gaudir millor de les sensacions dels diferents materials.
L’empresa va canviar de propietaris, i actualment el turó i el seu entorn està descuidat, les plantes aromàtiques han desaparegut i simplement s’hi passa la màquina de desbrossar o el tallagespa.
Baixem del turó seguint el camí i passem pel costat de l’empresa Vegetalia que elabora i distribueix una àmplia gamma de productes ecològics i que són pioners en la fabricació de proteïna vegetal.
Deixem les dues naus i seguidament passem a tocar del bonic Mas Montserrat, seguim el camí que poc després retroba la pista que hauríem seguit si no haguéssim passat pel turó i el mas.
Seguim la pista per la dreta durant força estona, en trams per dins el bosc i d’altres vorejant els camps.
Entrem en una obaga on hi ha una cruïlla, seguim per l’esquerra i travessem el torrent de la Mare de Déu, torrent que després passa a anomenar-se de Fontscalents.
Lleugeríssima pujada i a la primera corba ens hem de fitxar en una petita fita que assenyala l’inici d’un estret camí que va resseguint el torrent pel seu marge dret.
És un sender molt bonic que en prou feines s’obre pas entre la vegetació. Passem pel costat dels Gorgs del Torrent de la Mare de Déu, amb aigua deuen tenir una altre aspecte, que el que vaig veure, ja que els gorgs en tenien poca i estava estancada, el torrent a estones s’enfonsa força respecte el camí, i en d’altres hi passa a ran. Arribem a un tram ample del torrent, molt ombrívol, amb els arbres reflectits a l’aigua i amb els raucs de les granotes; estem en un petit embassament, el camí no pot seguir pel costat mateix d’aquest pantà, i s’enfila uns metres per a tornar-hi poc després, just al costat de la petita resclosa.
Seguim una mica més i arribem a la balma de Fontscalents.
Indret singular ja que hi ha una taula i un banc de fusta davant la font i en una petita cavitat de la balma hi ha una imatge d’una verge, amb un fanalet, i a sota també hi ha tot un seguit de cavitats encara més petites amb flors i espelmes.
Quan vaig arribar-hi va coincidir que un raig de sol travessava l’espessa vegetació i anava a petar directament a la imatge, produint-hi un bonic efecte de llum i ombres, l’indret està a ran del torrent que també és força ample; tot el conjunt és digne de ser visitat; i ja en portem dos: el turó dels Sentits i Fontscalentes. El nom suggereix que l’aigua de la font deu ser calenta, però potser ho havia sigut, però actualment surt a una temperatura normal.
Deixem aquest indret bonic i singular, i aviat sortim del bosc, la vall es va obrint i anem vorejant uns camps durant una estona fins que arribem a una pista cimentada que ve de l’altre costat i que seguirem; segons com baixi el torrent, en aquest punt potser ens mullarem una mica els peus.
Seguim la pista i aviat la vall s’obra del tot i arribem a les prades prèvies a la gran balma de l’Espluga amb el seu pont medieval. Quin indret tant bonic! Per ell sol ja mereix tota l’excursió.
La balma està totalment obrada, amb planta baixa, pis i golfes, i segons explica un rètol, va estat habitada des de temps immemorials fins el 2002.
L’interior està tancat i s’hi fan visites guiades, però per l’alçada de les herbes sembla que la paràlisis general deguda al COVID19 han aturat les visites.
Hi ha varis cartells informatius, en un d’ells hi ha fotografies antigues que ens donen una idea de com era la vida en aquell indret.
De totes maneres, degut al tancament de l’interior, tot el conjunt està molt ben conservat; a la balconada principal del primer pis hi ha uns geranis de color vermell que encara milloren la bellesa del conjunt; precisament sota el balcó hi ha un pedrís que convida a fer-hi una llarga aturada.
Una vegada decidim reprendre la caminada ho farem travessant el pont medieval d’Esplugues per seguir pel marge esquerra del torrent de Fontscalents.
Poc després passem pel costat d’un hivernacle abandonat, aquí hem de travessar un filat i caminar unes passes sense un camí ben definit per apropar-nos a la font del Molí Vell, més que una font és una bassa bastant perduda en mig de la vegetació i amb l’aigua bruta i estancada.
Tornem al camí que va seguint el torrent.
Arribem a una cruïlla i girem a la dreta, i unes passes després arribem a una nova cruïlla, hem de seguir per l’esquerra, però primer farem una curta anada i tornada al salt i gorg de la Vinyota.
Com la font del Molí Vell, aquí també ens trobem amb el terreny força tapat per la vegetació i el salt no és rés de l’altre mon, però he vist fotografies del mateix indret amb molt més bon aspecte, imagino que després de pluges importants el salt i el gorg deuen donar una imatge molt més llustrosa.
Tornem a la cruïlla anterior i poc després arribem a una nova cruïlla, on hem de girar a l’esquerra, però primer seguirem unes passes en línia recta per tal d’arribar al bonic indret de la font de la Vinyota.
És un ampli espai amb una taula i dos bancs, amb plataners i la font a ran de terra a la dreta del camí, seguim unes passes més per tal d’apropar-nos a la balma de la Vinyota, la travessem i seguint un corriol arribem a la llera del torrent on hi ha una gran balma sobre mateix del torrent, el corriol s’acaba o entra dins del torrent. Vistes les dues balmes i la font, tornem a la cruïlla esmentada i seguim el camí.
Arribem davant l’explotació ramadera de cavalls de Cal Murri, just aquí hi ha el cartell explicatiu de la poua de glaç de la Vinyota, que es troba a pocs metres a la dreta.
Segons el cartell, aquesta poua és la més gran de la zona i fa uns deu metres d’alçada i té quatre obertures a mode de llunetes, protegides per una reixa.
Vista la poua o pou de glaç seguim el camí, passem pel costat de Cal Murri, girem a la dreta tot travessant el torrent pel pont del Molí Nou i seguim una pista per l’esquerra durant pocs metres, ja que a la primera corba hi ha un pal de senyalització, hem de seguir recta i poc després arribem a la poua de glaç del Vapor, un cartell ens explica que aquesta poua estava totalment colgada per la vegetació i que els ADF de Castellterçol la varen desbrossar, netejar l’interior i finalment hi col·locaren unes reixes de protecció. De tota manera no és tan espectacular com l’anterior.
Vista la poua hem de baixar al prat del darrera per un corriol una mica amagat, una vegada a la base de la poua hem de girar a la dreta per tal de vorejar un camp fins un filat pel bestiar, el travessem pel lloc indicat i de sobte ens trobem davant la sorprenent construcció del rentador de llana el Roquer.
També hi ha un cartell que n’explica el seu funcionament entre els segles XVI i XIX quan el gremi de paraires de Castellterçol tenia fama i moltes comandes de llana. Hi ha una escala per pujar-hi a sobre, que és on s’estenia la llana per assecar-la. Quan va caure en desús, es feia servir de safareig municipal per a rentar-hi la roba.
Aquest rentador va ser restaurant l’any 2006 i hi ha una placa de l’ajuntament de Castellterçol amb els noms dels qui van col·laborar en aquesta restauració.
Aquesta també és una construcció digne de ser visitada, i ja en portem quatre: turó dels Sentits, balma de Fontscalents, balma de Esplugues i el rentador de llana.
Visitat el rentador retrocedim unes passes i travessem el torrent per un pont i immediatament sortim al polígon industrial El Vapor que voregen parcialment per la dreta ja que pocs metres després hem de fer un gir de 180 graus a l’esquerra per a deixar la carretera del polígon per a seguir un camí que arrenca allà mateix.
Aviat arribem a un punt on el camí gira a la dreta, hi ha un cartell que ens assenyala el camí per l’esquerra que baixa a la font de l’Àngel.
Fins aquí hem seguit fil per randa l’itinerari https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/castelltercol-turo-dels-sentits-fontscalents-esplugues-poues-de-glac-rentador-de-llana-el-roquer-i-105045895
Vista la font aquest itinerari torna a la cruïlla i segueix el camí i acaba sortint al Mas Les Comes i els seus gossos.
En aquesta excursió no hi passarem.
Girem a l’esquerra i baixem per un curt camí amb una barana de fusta i esglaons a la bonica font de l’Àngel.
A la descripció de la font s’esmenta que és centenària i que queda amagada sota una paret de pedra i una petita balma. També hi afegeix, per cert amb molt d’encert, que atenció amb el cap si hi voleu veure aigua ja que el sostre de la balma és molt baix; també hi ha una taula i bancs, però en aquesta font son de pedra. A Castellterçol hi ha un grup de voluntaris que s’encarrega de netejar i tenir en bon estat totes les fonts més significatives del terme municipal.
Visitada la font seguim per l’altre costat on també hi ha un camí amb barana i esglaons de fusta; s’acaben els esglaons i segueix una curta pujada per una mena de trialera i seguidament trobem un camí que a mesura que avancem es va eixamplant i acaba convertit en una pista.
Passem pel costat de l’entrada al camp de golf de Castellterçol; inaugurat l’any 1991, la directiva es renova cada quatre anys i és un camp de golf ecològic integrat totalment amb l’entorn.
Només ens resta seguir la pista d’accés al camp que ens deixa exactament davant el camp de futbol on tenim el vehicle aparcat i donem per acabada aquesta bonica i molt recomanable caminada.
HORARIS:
De l’aparcament al turó dels Sentits: 45mn
Del turó dels Sentits als gorgs del torrent de la Mare de Déu: 25mn
Dels gorgs a la balma i font de Fontscalents: 10mn
De la balma de Fontscalents a les Esplugues de Castellcir: 15mn
De les Esplugues al salt de la Vinyota: 20mn
Del salt de la Vinyota a la font i balma de la Vinyota: 05mn
De la font de la Vinyota a la poua de glaç de la Vinyota: 10mn
De la poua de glaç de la Vinyota a la del Vapor: 10mn
De la poua de glaç del Vapor al rentador de llana El Roquer: 05mn
Del rentador de llana a la font de l’Àngel: 10mn
De la font de l’Àngel a l’aparcament: 15mn
TOTAL: 2h 50mn.
Fàcil i plàcida caminada pel Moianès amb pocs quilòmetres i desnivell però molt bonica pel paisatge i variada pels indrets interessants que visitarem.
Passarem pel turó dels Sentits, pels gorgs del torrent de la Mare de Déu, per la balma i font de Fontscalents, per la balma o Esplugues de Castellcir i passarem pel seu pont medieval del segle XI, per la font del Molí Vell, pel salt i gorg de la Vinyota, per la font i balma de la Vinyota, per les poues de glaç de la Vinyota i del Vapor, pel rentador de llana el Roquer i per la font de l’Àngel.
Tots son indrets molt bonics, però en destaca l’Espluga de Castellcir, un indret realment espectacular, com també ho és el rentador de llana el Roquer, considerat un dels 150 millors elements del Patrimoni Industrial de Catalunya, segons el Museu de la Ciència i la Tècnica.
Iniciarem la caminada a Castellterçol, exactament a l’aparcament del camp de futbol, situat a l’inici de la carretera de Castellcir. Un bon indret per aparcar, ja que està situat estratègicament en el punt d’unió dels camins d’anada i de tornada.
De bon començament seguirem l’esmentada carretera una mica més de tres quilòmetres; però no ens hem d’alarmar, ja que hi ha un camí de vianants a la dreta de la carretera; camí molt bonic, que a estones passa per dins del bosc, amb bancs per a descansar, més que un camí, sembla un passeig.
Arribem a la cruïlla on es separen les carreteres al nucli de Castellcir, a la dreta, i la de Santa Coloma Sasserra, recta. Seguim aquesta darrera, continua el camí de vianants, però ara ja no hi ha bancs; passem per dues urbanitzacions de Castellcir i poc després arribem a la bonica entrada al mas Montserrat i l’empresa Vegetalia SL.
Hi entrem, pocs metres després d’haver-hi entrat arribem a una cruïlla. Si no volem anar al turó dels Sentits, seguirem per l’esquerra una pista; per contra, si volem anar-hi, seguirem el camí cimentat de la dreta que immediatament ens deixa davant el turó dels Sentits.
Turó irrellevant en quan a alçada, 782 metres i ja ens trobem a 770 metres aproximadament. El turó va ser reformat per l’empresa i inaugurat el 3 de juliol del 2013 i té dues característiques que fan molt recomanable anar-hi; per un costat està format per plantes aromàtiques, medicinals i culinàries típiques del nostre entorn, i per l’altre, dalt el turó hi ha una espiral de Fermat o parabòlica, que representa la nostra connexió amb l’univers, i al turó s’hi ascendeix seguint un camí “terapèutic” que durant el recorregut es van succeint trams formats per elements naturals, com pinyes, palla, argila, troncs, fulles, glans, grava, ... i que convida a fer-lo descalç per a gaudir millor de les sensacions dels diferents materials.
L’empresa va canviar de propietaris, i actualment el turó i el seu entorn està descuidat, les plantes aromàtiques han desaparegut i simplement s’hi passa la màquina de desbrossar o el tallagespa.
Baixem del turó seguint el camí i passem pel costat de l’empresa Vegetalia que elabora i distribueix una àmplia gamma de productes ecològics i que són pioners en la fabricació de proteïna vegetal.
Deixem les dues naus i seguidament passem a tocar del bonic Mas Montserrat, seguim el camí que poc després retroba la pista que hauríem seguit si no haguéssim passat pel turó i el mas.
Seguim la pista per la dreta durant força estona, en trams per dins el bosc i d’altres vorejant els camps.
Entrem en una obaga on hi ha una cruïlla, seguim per l’esquerra i travessem el torrent de la Mare de Déu, torrent que després passa a anomenar-se de Fontscalents.
Lleugeríssima pujada i a la primera corba ens hem de fitxar en una petita fita que assenyala l’inici d’un estret camí que va resseguint el torrent pel seu marge dret.
És un sender molt bonic que en prou feines s’obre pas entre la vegetació. Passem pel costat dels Gorgs del Torrent de la Mare de Déu, amb aigua deuen tenir una altre aspecte, que el que vaig veure, ja que els gorgs en tenien poca i estava estancada, el torrent a estones s’enfonsa força respecte el camí, i en d’altres hi passa a ran. Arribem a un tram ample del torrent, molt ombrívol, amb els arbres reflectits a l’aigua i amb els raucs de les granotes; estem en un petit embassament, el camí no pot seguir pel costat mateix d’aquest pantà, i s’enfila uns metres per a tornar-hi poc després, just al costat de la petita resclosa.
Seguim una mica més i arribem a la balma de Fontscalents.
Indret singular ja que hi ha una taula i un banc de fusta davant la font i en una petita cavitat de la balma hi ha una imatge d’una verge, amb un fanalet, i a sota també hi ha tot un seguit de cavitats encara més petites amb flors i espelmes.
Quan vaig arribar-hi va coincidir que un raig de sol travessava l’espessa vegetació i anava a petar directament a la imatge, produint-hi un bonic efecte de llum i ombres, l’indret està a ran del torrent que també és força ample; tot el conjunt és digne de ser visitat; i ja en portem dos: el turó dels Sentits i Fontscalentes. El nom suggereix que l’aigua de la font deu ser calenta, però potser ho havia sigut, però actualment surt a una temperatura normal.
Deixem aquest indret bonic i singular, i aviat sortim del bosc, la vall es va obrint i anem vorejant uns camps durant una estona fins que arribem a una pista cimentada que ve de l’altre costat i que seguirem; segons com baixi el torrent, en aquest punt potser ens mullarem una mica els peus.
Seguim la pista i aviat la vall s’obra del tot i arribem a les prades prèvies a la gran balma de l’Espluga amb el seu pont medieval. Quin indret tant bonic! Per ell sol ja mereix tota l’excursió.
La balma està totalment obrada, amb planta baixa, pis i golfes, i segons explica un rètol, va estat habitada des de temps immemorials fins el 2002.
L’interior està tancat i s’hi fan visites guiades, però per l’alçada de les herbes sembla que la paràlisis general deguda al COVID19 han aturat les visites.
Hi ha varis cartells informatius, en un d’ells hi ha fotografies antigues que ens donen una idea de com era la vida en aquell indret.
De totes maneres, degut al tancament de l’interior, tot el conjunt està molt ben conservat; a la balconada principal del primer pis hi ha uns geranis de color vermell que encara milloren la bellesa del conjunt; precisament sota el balcó hi ha un pedrís que convida a fer-hi una llarga aturada.
Una vegada decidim reprendre la caminada ho farem travessant el pont medieval d’Esplugues per seguir pel marge esquerra del torrent de Fontscalents.
Poc després passem pel costat d’un hivernacle abandonat, aquí hem de travessar un filat i caminar unes passes sense un camí ben definit per apropar-nos a la font del Molí Vell, més que una font és una bassa bastant perduda en mig de la vegetació i amb l’aigua bruta i estancada.
Tornem al camí que va seguint el torrent.
Arribem a una cruïlla i girem a la dreta, i unes passes després arribem a una nova cruïlla, hem de seguir per l’esquerra, però primer farem una curta anada i tornada al salt i gorg de la Vinyota.
Com la font del Molí Vell, aquí també ens trobem amb el terreny força tapat per la vegetació i el salt no és rés de l’altre mon, però he vist fotografies del mateix indret amb molt més bon aspecte, imagino que després de pluges importants el salt i el gorg deuen donar una imatge molt més llustrosa.
Tornem a la cruïlla anterior i poc després arribem a una nova cruïlla, on hem de girar a l’esquerra, però primer seguirem unes passes en línia recta per tal d’arribar al bonic indret de la font de la Vinyota.
És un ampli espai amb una taula i dos bancs, amb plataners i la font a ran de terra a la dreta del camí, seguim unes passes més per tal d’apropar-nos a la balma de la Vinyota, la travessem i seguint un corriol arribem a la llera del torrent on hi ha una gran balma sobre mateix del torrent, el corriol s’acaba o entra dins del torrent. Vistes les dues balmes i la font, tornem a la cruïlla esmentada i seguim el camí.
Arribem davant l’explotació ramadera de cavalls de Cal Murri, just aquí hi ha el cartell explicatiu de la poua de glaç de la Vinyota, que es troba a pocs metres a la dreta.
Segons el cartell, aquesta poua és la més gran de la zona i fa uns deu metres d’alçada i té quatre obertures a mode de llunetes, protegides per una reixa.
Vista la poua o pou de glaç seguim el camí, passem pel costat de Cal Murri, girem a la dreta tot travessant el torrent pel pont del Molí Nou i seguim una pista per l’esquerra durant pocs metres, ja que a la primera corba hi ha un pal de senyalització, hem de seguir recta i poc després arribem a la poua de glaç del Vapor, un cartell ens explica que aquesta poua estava totalment colgada per la vegetació i que els ADF de Castellterçol la varen desbrossar, netejar l’interior i finalment hi col·locaren unes reixes de protecció. De tota manera no és tan espectacular com l’anterior.
Vista la poua hem de baixar al prat del darrera per un corriol una mica amagat, una vegada a la base de la poua hem de girar a la dreta per tal de vorejar un camp fins un filat pel bestiar, el travessem pel lloc indicat i de sobte ens trobem davant la sorprenent construcció del rentador de llana el Roquer.
També hi ha un cartell que n’explica el seu funcionament entre els segles XVI i XIX quan el gremi de paraires de Castellterçol tenia fama i moltes comandes de llana. Hi ha una escala per pujar-hi a sobre, que és on s’estenia la llana per assecar-la. Quan va caure en desús, es feia servir de safareig municipal per a rentar-hi la roba.
Aquest rentador va ser restaurant l’any 2006 i hi ha una placa de l’ajuntament de Castellterçol amb els noms dels qui van col·laborar en aquesta restauració.
Aquesta també és una construcció digne de ser visitada, i ja en portem quatre: turó dels Sentits, balma de Fontscalents, balma de Esplugues i el rentador de llana.
Visitat el rentador retrocedim unes passes i travessem el torrent per un pont i immediatament sortim al polígon industrial El Vapor que voregen parcialment per la dreta ja que pocs metres després hem de fer un gir de 180 graus a l’esquerra per a deixar la carretera del polígon per a seguir un camí que arrenca allà mateix.
Aviat arribem a un punt on el camí gira a la dreta, hi ha un cartell que ens assenyala el camí per l’esquerra que baixa a la font de l’Àngel.
Fins aquí hem seguit fil per randa l’itinerari https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/castelltercol-turo-dels-sentits-fontscalents-esplugues-poues-de-glac-rentador-de-llana-el-roquer-i-105045895
Vista la font aquest itinerari torna a la cruïlla i segueix el camí i acaba sortint al Mas Les Comes i els seus gossos.
En aquesta excursió no hi passarem.
Girem a l’esquerra i baixem per un curt camí amb una barana de fusta i esglaons a la bonica font de l’Àngel.
A la descripció de la font s’esmenta que és centenària i que queda amagada sota una paret de pedra i una petita balma. També hi afegeix, per cert amb molt d’encert, que atenció amb el cap si hi voleu veure aigua ja que el sostre de la balma és molt baix; també hi ha una taula i bancs, però en aquesta font son de pedra. A Castellterçol hi ha un grup de voluntaris que s’encarrega de netejar i tenir en bon estat totes les fonts més significatives del terme municipal.
Visitada la font seguim per l’altre costat on també hi ha un camí amb barana i esglaons de fusta; s’acaben els esglaons i segueix una curta pujada per una mena de trialera i seguidament trobem un camí que a mesura que avancem es va eixamplant i acaba convertit en una pista.
Passem pel costat de l’entrada al camp de golf de Castellterçol; inaugurat l’any 1991, la directiva es renova cada quatre anys i és un camp de golf ecològic integrat totalment amb l’entorn.
Només ens resta seguir la pista d’accés al camp que ens deixa exactament davant el camp de futbol on tenim el vehicle aparcat i donem per acabada aquesta bonica i molt recomanable caminada.
HORARIS:
De l’aparcament al turó dels Sentits: 45mn
Del turó dels Sentits als gorgs del torrent de la Mare de Déu: 25mn
Dels gorgs a la balma i font de Fontscalents: 10mn
De la balma de Fontscalents a les Esplugues de Castellcir: 15mn
De les Esplugues al salt de la Vinyota: 20mn
Del salt de la Vinyota a la font i balma de la Vinyota: 05mn
De la font de la Vinyota a la poua de glaç de la Vinyota: 10mn
De la poua de glaç de la Vinyota a la del Vapor: 10mn
De la poua de glaç del Vapor al rentador de llana El Roquer: 05mn
Del rentador de llana a la font de l’Àngel: 10mn
De la font de l’Àngel a l’aparcament: 15mn
TOTAL: 2h 50mn.
També podeu seguir aquest itinerari i veure el mapa i la gràfica a: Wikiloc | Ruta Castellterçol, turó dels Sentits, Fontscalents, Esplugues, rentador de Llana el Roquer, font de l'Àngel i camp de golf
ó
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada