Total de visualitzacions de pàgina:

dilluns, 6 de juny de 2022

Girul, refugi d'Engorgs, Puigpedrós (o puig de Campcardós), 2915m, pics Oriental, 2818m i Occidental, 2832m d'Engorgs i tosseta de l'Esquella (o de Calm Colomer), 2867m









































Caminada molt agradable principalment a la primavera, quan encara queda una mica de neu als cims i la part baixa és un autèntic jardí amb tota mena de flors amb grans extensions de ginesta i el riu Duran baixa d’ampla a ampla amb bonics salts d’aigua.
El bonic cercle d’Engorgs i els seus cims, tot i ser travessat pel GR11, és un racó que queda una mica apartat de les rutes més concorregudes; el Puigpedrós o puig de Campquerdós, amb els seus 2915 metres d’alçada, és un cim que s’hi puja bàsicament des del refugi i estanys de Malniu i a la Carabassa i bonys del Manyer hom ho fa directament des de l’aparcament de Campllong. D’aquesta manera els cims d’Engorgs i la tosseta de l’Esquella o de Calm Colomer queden una mica “en terra de ningú”.
Aquesta caminada ens permetrà recórrer gran part del cercle, començarem pel Puigpedrós i en arribar a la tosseta de l’Esquella emprendrem la baixada directa; però de totes maneres la caminada es pot allargar fins els bonys del Manyer o inclús fins la Carabassa; però el més normal és acabar-la en arribar a la portella d’Engorgs. El fet de baixar directament des del cim va ser degut a que a la portella encara hi havia una cornisa de neu i vaig optar per evitar-la.
Tret del desnivell que haurem de superar, la caminada no representa cap dificultat, per buscar-li un punt que trenqui una mica aquesta facilitat, podem posar-hi la pujada final al pic Oriental d’Engorgs, on el pendent és més pronunciat.
Un altre factor remarcable d’aquesta caminada per damunt dels 2800 metres durant molta estona és la gran panoràmica de cims, valls i estanys de que gaudirem. Seria llarg anomenar tots els indrets ja que van des de la pica d’Estats i el Sotllo al Carlit, Puigpedrós de Lanós, Coma d’Or, Rulhe, Cabaneta, Serrera, Cadí, Negre d’Envalira, Montmalús i Muga, entre molts d’altres.
També es deu veure el massís de la Maladeta, que he vist des de la Carabassa i els bonys Manyer, però en les condicions meteorològiques d’avui, amb molta calitja ho impedia.
També veurem molts estanys, encara que en aquesta part del Pirineu gairebé tots son petits, amb una mica de neu tots tenen el seu encant, com els d’Engorgs, l’estany Gros de Campcardós, el de Passaderes o Negre, els d’Engait i parcialment també es veu l’estany de Montmalús.
També veiem la Portella Blanca d’Andorra, que juntament amb el pic de Medacorba (a la Vallferrera) son els dos punts que fan frontera amb tres estats.
El cercle d’Engorgs el podem dividir en dues parts; la vasta superfície superior on hi ha repartits els petits estanys i moltes prades escampades en diferents terrasses; i la part inferior, que consisteix en una extensa prada amb el refugi lliure Joaquim Folch i Girona, situat al bell mig i a 2378 metres d’alçada.
Aquest refugi pertany a la FEEC i actualment està fora de servei pel mal estat de conservació, encara que en cas d’emergència t’hi pots aixoplugar. El perquè ha arribat a aquest lamentable estat sense que s’hagi pres cap mesura per evitar-ne el gamberrisme imperant i/o fer-hi obres de millora queda fora de l’abast d’aquesta ressenya. Si en Joaquim Folch i Girona, geòleg, enginyer, impulsor de la metal·lúrgia a Catalunya i fundador de la industria de PINTURAS “Titán” aixequés el cap el primer que faria seria agafar un pot i una brotxa i anar-hi a fer “una repassadeta”.
De tota manera aquesta ressenya és del juny del 2022 i l’anterior vegada que vaig estar-hi va ser el 2007, llavors el refugi estava pitjor que ara; llavors l’interior estava ple de bosses d’escombraries i deixalles, ara tant l’interior com l’exterior els vaig trobar nets; l’únic que no inspirava gaire confiança eren els matalassos que hi havia i de ben segur que també deuria haver-hi el típic “ratolí de les nits”. Vaig plantar la tenda a prop del refugi i hi vaig sopar i esmorzar, ja que repeteixo, l’interior estava net. A dia d’avui em sembla exagerat qualificar-lo com “a fora de servei”.
He fet aquesta sortida en dos dies perquè m’agrada passar la nit en aquests indrets, però l’excursió es pot fer perfectament en una sola jornada i els 1.477 metres de desnivell els haurem de fer seguits.

Per situar-nos a l’inici haurem de seguir la carretera de Ger a Meranges i que posteriorment s’enfila per saltar a Guils i Puigcerdà.
Passat Meranges es troba el petit nucli de Girul, la carretera segueix i després d’una llaçada, a l’esquerra hi ha l’aparcament de l’àrea de Campllong, situat a 1728 metres d’alçada, ampli i perfectament senyalitzat, la carretera fa un tomb a la dreta de 180 graus i comença a pujar.
Deixem el vehicle aparcat i seguim la pista que arrenca del mateix aparcament, (SC-101) pista transitable, però amb la circulació prohibida. Poc després deixem amagada entre els arbres l’àrea recreativa de Campllong a la dreta i anem seguint la pista que s’endinsa en el bonic prat de Campllong i va guanyant alçada molt lentament.
Arribem a una cruïlla senyalitzada, on la pista baixa al riu Duran i s’acaba; a partir d’aquí seguirem un fresat i marcat camí per dins del bosc que va resseguint sempre el marge esquerra del riu Duran (la nostra dreta).
A mesura que guanyem alçada anem apropant-nos al riu, on hi ha diversos salts d’aigua; el més espectacular és el darrer dels tres que he marcat en el traçat.
Deixem a l’esquerra una cruïlla d’on arrenca un camí que travessa el riu per un pont de fusta i que també ens portaria al refugi per l’altre marge del riu.
Descartem aquest camí i seguim pujant. Més endavant el pendent s’accentua i arribem a la bonica balconada on hi ha les semi-ruïnes de la cabana del Tarter, situada a 2157 metres d’alçada.
Un racó molt bonic, així com la orientació i vista des de la cabana.
Llàstima que li falti un tros del sostre, perquè per a la resta es manté força bé.
L’indret convida a fer-hi una aturada. El camí fresat s’acaba a la cabana, i a partir d’ara seguirem un corriol no tan marcat, però senyalitzat amb fites.
Forta pujada darrera la cabana i ens apropem de nou al riu que s’enfonsa en un engorjat, el corriol va seguint per sobre aquesta gorja i en alguns moments passem pràcticament pel caire del penya-segat. No hi ha cap perill ja que passem per dins del bosc, però cal anar una mica amb precaució en aquests petits trams; també hi ha un corriol alternatiu que passa uns metres més a la dreta; però llavors no veurem l’espectacle del torrent encaixonat pel fons de l’engorjat.
Aquest tram és relativament curt i després arribem a una cruïlla senyalitzada on ens ajuntem amb el GR11 que ve del refugi de Malniu.
El seguim i poc després sortim a les amplies prades d’Engorgs amb vistes al refugi, situat a l’altre banda del riu.
Depèn de l’època i del desglaç ens costarà més o menys trobar el millor lloc per travessar-lo, però tampoc ens ha de costar gaire.
Travessat el riu arribem al refugi d’Engorgs o de Joaquim Folch, situat a 2378 metres d’alçada.
Fem parada i fonda en aquest indret tan bonic i seguidament ens disposem a emprendre la pujada al Puigpedrós.
Evidentment el primer que farem serà tornar a travessar el riu. Si anem directament al cim i no volem passar per refugi no cal travessar el riu cap vegada.
Situats doncs de nou al marge esquerra del riu tenim dues opcions per anar al cim.
Una és seguir el camí a la portella de Meranges i la segona consisteix amb emprendre la pujada directament per l’amplia coma del cim.
Escollim aquesta segona opció, ja que és més curta.
No hi ha camí, però tampoc fa cap mena de falta, ja que podem pujar per on ens vingui més de gust, això si procurant anar seguint la línia recta amb el cim.
Llarga i sostinguda pujada que ens porta a dalt la carena i ens obra la vista a la Coma Pregona. Ara anirem seguint, més o menys, el llom de la carena i acabem sortint al capdamunt del gran altiplà que és el Puigpedrós de 2915 metres d’alçada.
Primer arribem al vèrtex geodèsic i a pocs metres a l’altre petita elevació amb una gran fita.
Mirador de primer ordre, podem passar-hi força estona per anar desgranant tots els cims i indrets que anem veient al nostre entorn.
Deixem aquest gran mirador i seguim el corriol i les fites que ens baixen fins la portella de Meranges.
Llarga baixada que ens reafirma amb l’encert d’haver pujat al cim directament.
L’àmplia portella de Meranges, situada a 2638 metres d’alçada, comunica els Engorgs amb la vall de Campquerdós.
Ara ens toca tornar a remuntar, hem baixat gairebé tres-cents metres de desnivell i ara haurem de remuntar-ne uns dos-cents.
El con final del pic Oriental d’Engorgs s’alça abruptament al final de la carena. Ens hi anem apropant i en arribar-hi hem de pujar aquests darrers metres per una mena d’amuntegament de grans blocs, és potser el sector amb una mica de dificultat de tot el trajecte.
Superada aquesta abrupta pujada arribem dalt del pic Oriental d’Engorgs, de 2818 metres d’alçada.
Nova aturada i nova contemplació panoràmica, molt semblant a la del Puigpedrós, però des d’aquí, també des de la portella i durant la pujada, podem contemplar l’abrupte i espectacular cim del Roc Colom que sobresurt d’un estrep NW del Puigpedrós.
Seguim avançant per la carena, petita baixada i nova remuntada fins arribar al pic Occidental d’Engorgs, de 2832 metres d’alçada, nou mirador, ara ja comencem a veure el Puigpedrós una mica llunya, imatge que ens va donant una perspectiva del recorregut que estem fent.
Nova petita baixada i remuntada final fins el cim de la tosseta de l’Esquella o pic de Calm Colomer, de 2867 metres d’alçada. Cim semblant una mica al Puigpedrós, ja que primer arribem a un extrem amb una fita, inici d’un llarg altiplà amb el cim a l’altre extrem.
Nova i dilatada panoràmica de 360 graus; la particularitat d’aquest cim és que des d’aquí es desprèn en direcció nord la carena que baixa fins la portella Blanca d’Andorra i també perquè des d’aquí ja veiem la vall de la Llosa.
Només sortir del cim veiem una amplia pala per la que podem baixar directament al fons del cercle.
El pendent inicial és força pronunciat, però anem baixant sense cap mena de complicació i amb molt bona vista dels estanys del cercle, en particular de l’estany Llarg, el més gran, també veiem sota la portella d’Engorgs l’estany dels Minyons i una mica més avall els dos estanys bessons dels Aparellats.
Situats al fons del cercle, no hi ha cap camí marcat i podem anar baixant per on ens vingui de gust.
Una opció és anar girant a la dreta per anar a buscar el GR11 al peu de la portella, una altre és fer-ho a l’esquerra per anar a l’estany Llarg, i una tercera és anar recta entre les dues per anar a sortir directament al refugi.
Vaig optar per aquesta darrera, però potser hauria estat més encertat la segona per l’estany Llarg, ja que l’opció escollida realment et porta directament al refugi, però quan ja el veus, no pots baixar-hi directament ja que el terreny es trenca, i cal baixar per la dreta buscant els millors passants. No és gens complicat, però hi perds una mica de temps.
Situats novament al refugi, només ens queda resseguir el camí d’anada per tornar a l’aparcament.

HORARIS:
De l’aparcament a la cabana del Tarter: 1h 35mn
De la cabana del Tarter al refugi d’Engorgs: 35mn
Del refugi d’Engorgs al Puigpedrós: 1h 25mn
Del Puigpedrós a la portella de Meranges: 25mn
De la portella de Meranges al pic Oriental d’Engorgs: 45mn
Del pic Oriental al pic Occidental d’Engorgs: 25mn
Del pic Occidental a la tosseta de l’Esquella: 25mn
De la tosseta de l’Esquella al refugi d’Engorgs: 1h 10mn
Del refugi a la cabana del Tarter: 30mn
De la cabana del Tarter a l’aparcament: 1h
TOTAL: 8h 15mn

També podeu seguir aquest itinerari i veure el mapa i la gràfica a:









































Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada