Final de la ctra de Ransol, refugi Coms de Jan, pics de la Pala de Jan, Mil Menut, de l'Estany Mort i bony de la Pleta de Jan
NOTA: Aquest reportatge fotogràfic inclou algunes fotografies retrospectives del juny del 2003 i de l'abril del 2009
Interessant i bonica excursió a un racó del Principat d’Andorra amb cims poc visitats, no perquè tinguin poc atractiu, sinó que és degut a la proximitat del pic de la Serrera per un costat i en menor mesura pel pic de la Coma de Varilles per l’altre.
Però que igualment mereixen ser visitats i ens oferiran una llarga i complerta caminada per sobre els 2700 metres amb unes vistes espectaculars de gairebé totes les muntanyes d’Andorra i d’altres de més llunyanes, com per exemple de l’Aneto (sempre que les condicions atmosfèriques ho permetin).
Assolirem els cims de la Pala de Jan, de 2775 metres d’alçada, el Mil Menut, de 2782 metres, el de l’Estany Mort, de 2745 metres, i ja tornada pujarem al bony de la Pala de Jan, de 2555 metres.
A tots ja hi havia pujat i en dates molt semblats i és impressionant el retrocés de les congestes que hi ha hagut en els darrers anys.
També fruit d’aquestes anteriors excursions amb diferents condicions meteorològiques que he anat anotant els cims que es van veient: : Estanyó, Serrera, Font Blanca, Besalí, Thoumasset, pica d'Estats, Aneto, Escobes, Noé, Alba, Rulhe, Puig-pedrós de Lanós, Carlit, Coma de Varilles, Ransol, Anrodat, Cabaneta, Pessons, Coma-pedrosa, Baiau, Roca-entravessada, Medacorba. Envalira i Negre d’Envalira, entre molts d’altres.
Entre aquests vull destacar-ne el pic de l’Homme Mort, totalment al vessant N i unit al Mil Menut per una atractiva carena que convida a fer-hi una visita, recorregut del que hi ha molt poques ressenyes i totes sense gaires o nul·les explicacions.
També veiem alguns estanys i estanyols, com el de la Coume Ose sota mateix del pic de la Pala de Jan, el de Mirabail enlairat sobre la vall d’Aston i el del Solanet sota el pic del Thoumasset; així com tots els de la coma de Ransol, començant per l’estany Mort, que dona nom a un dels cims que assolirem.
L’excursió no presenta cap dificultat, tret de les incomodes tarteres que hi ha baixant de la Pala de Jan i pujant al Mil Menut.
El refugi de Coms de Jan està situat a 2220 metres en una zona de extenses prades i forma part de la fantàstica xarxa de refugis lliures d’Andorra, consta de dos habitacles, un amb sis lliteres i estufa i l’altre amb quatre lliteres, taula, dos bancs i llar de foc.
Al primer també hi ha un racó amb sacs de sal fet que provoca que hi entri el bestiar si la porta no està ben tancada, amb la conseqüent brutícia que això provoca. Però em sembla que la porta no queda oberta per un descuit humà, ja que va passar una vaca fregant les portes i vaig poder comprovar que amb aquest fregament ja és suficient perquè la porta quedi oberta. Crec que canviant el sistema de forrellat quedaria resolta l’entrada de les vaques al refugi, perquè curiosament només entren al que hi ha la sal.
Afortunadament l’altre habitacle està en perfectes condicions perquè degut a la seva proximitat amb l’aparcament (35mn anant ràpid i 45mn anant a poc a poc) és molt útil en cas de que el mal temps t’obligui a canviar els plans o simplement hagis de buscar un aixopluc.
Per situar-nos al començament de la caminada hem d’anar a Ransol i seguir la carretera asfaltada fins el final, on hi ha una zona d’aparcament i una petita àrea de pic-nic.
Situats doncs al final de la carretera de Ransol creuem el pont i seguidament trobem l’àrea de pic-nic i l’inici del camí al refugi deixant el pic-nic a l’esquerra; una passera de fusta creua un petit torrent i immediatament el camí s’enfila per dins del bosc i inicia una flanquejada per la dreta fins arribar a un nou torrent, que no arriba a creuar perquè gira a l’esquerra, puja uns metres pel costat del torrent per girar a l’esquerra per iniciar una nova flanquejada que ens porta a creuar el torrent de Jan i surt del bosc.
A partir d’ara seguirem pujant per les successives terrasses que ens deixen davant del refugi de Coms de Jan.
A part de ser un magnífic indret per passar la nit, el refugi està situat a la cruïlla de camins, on es separen els camins al pic de Serrera i estany Mort amb el camí que s’enfila a la collada transfronterera de Jan i també amb el camí transversal vers el pic de la Coma de Varilles.
La meva intenció era pujar al pic de la Pala de Jan per la “via normal” de la Collada de Jan. Aquest itinerari té un inconvenient, ja que has de travessar la tartera del coll al cim d’anada i de tornada.
Però des del refugi estant i mirant en direcció al cim es veu una mena de canal que hi puja per la “via directa” des del mateix refugi. Comença amb una tartera no gaire llarga i després sembla que només és qüestió d’anar pujant més o menys en línia recta.
Després d’estudiar-ho una bona estona perquè els dubtes sempre hi son, decideixo seguir aquesta possible ruta.
Del darrera mateix del refugi surt el camí a la collada de Jan senyalitzat amb marques de pintura groga, però no en seguirem ni una, les deixarem a l’esquerra ja que travessarem la prada enfocant directament la tartera.
Arribem a la tartera hi veiem amb satisfacció que no serà ni gaire llarga ni gaire pesada de travessar.
Anem enfilant-nos per la tartera, buscant alguns trams amb una mica d’herbei, principalment per l’esquerra. Aviat s’acaba la tartera i comencem una llarga i sostinguda pujada per pendents d’herbei.
La mida del refugi ens va donant una idea del desnivell que anem guanyant.
A estones el pendent és més accentuat que en d’altres; però no hi ha cap problema en tota l’estona.
Sobre la cota 2430 metres veiem un gran bloc suspès sobre un altre que sembla una immensa fita natural, òbviament no és cap fita, però ens pot servir com a punt de referència durant la pujada.
Uns metres més amunt veiem una mica enfonsat a la dreta un petit estanyol, que segurament deu ser estacional.
Anem sortint de la canal i comencem a entrar en una immensa pala herbada que ens permet anar pujant per on més ens agradi.
Sobre la cota 2500 ens topem amb una marca de pintura en un bloc d’un camí transversal que ve del collet de l’Estany Mort en direcció a la Coma de Varilles.
Simplement creuem aquest sender i seguim pujant; la pala sembla no voler-se acabar mai. A mesura que anem pujant cada vegada van emergint més cims, ja ho veiem pràcticament tot, menys els vessant nord.
Finalment la pujada s’acaba en arribar directament al cim, i ara també veiem les valls i cims de l’altre vessant.
El cim de la Pala de Jan, de 2775 metres d’alçada és molt llarg i ample. Després d’una merescuda aturada contemplativa i fotogràfica, seguim l’ampla i plana carena fins una cota secundària.
A partir d’aquí toca baixar a la collada de Jan o de la Coume d’Ose, de la que “només” ens separa una gran i laberíntica tartera de blocs de mida mitjana.
Tan bé que anàvem! Qüestió de paciència i anar fent, hi ha algunes fites que ens van orientant durant la baixada, bàsicament ens acosten a línia de la carena, evitant baixar la tartera pel mig.
Ens apareix un impressionant mussol a la dreta completament separat de la carena; anem baixant i a mesura que ens acostem al coll la tartera va desapareixen i acabem arribant al coll havent deixat endarrere la tartera.
El coll o collada de Jan, de 2650 metres d’alçada, és un ampli i bonic coll que comunica les valls de Ransol i la d’Ose.
Ara toca remuntar fins el pic de Mil Menut, i la “jugada” serà similar a la baixada que acabem de fer, ja que primer pujarem per glever per tornar a entrar en una llarga tartera similar a la anterior, però de més bon passar.
Les fites tornen a aparèixer durant la forta pujada, arribem al capdamunt de la carena i després de caminar per la carena arribem a una cota secundària del Mil Menut on hi ha una gran fita cimera. D’aquesta cota arrenca la llarga carena en direcció N vers el cim de l’Homme Mort.
Ara la carena es converteix en una gran altiplà, avancem uns metres més i arribem a la cota més alta del Mil Menut, de 2782 metres d’alada, on hi trobem una fita molt més modesta. Nova aturada contemplativa de tots els cims, estanys i valls que ens envolten.
També contemplem el proper cim de l’Estany Mort, molt més assequible que els altres dos, ja que només haurem de baixar fàcilment pocs metres abans de remuntar-los per assolir-lo.
Deixem el Mil Menut i baixem sense cap problema a un proper collet i ens apropem a la base del cim. No podem acabar-lo de pujar seguint el fil de la carena perquè hi ha un petit ressalt, hem d’anar una mica a l’esquerra per trobar el pas que ens permet superar fàcilment aquest curt ressalt i acabar d’arribar al cim.
El pic de l’Estany Mort, de 2745 metres d’alçada, és el més estret dels tres cims.
Tenia ganes de tornar-hi, ja que no hi havia estat des del llunyà 1978!!!
Dalt del cim i contemplant tot el que m’envoltava recordava aquella memorable excursió de feia 44 anys amb el company que ja no hi és. La carretera s’acabava molt abans, i amb neu fins a mitja cama anàvem disposats a pujar al pic de la Serrera i vàrem acabar dalt de l’Estany Mort en mig del vent i el fred .. i encara gracies!
Una pala amb força inclinació, però sense cap mena de problema i amb fites i traces de corriol ens baixa directament a la collada de l’Estany Mort, situada a 2470 metres d’alçada.
Un nou i bonic ampli coll, des d’on podem contemplar tota la gran pala que hem pujar a primera hora per anar al pic de la Pala de Jan.
Ara només ens queda seguir el camí i les marques grogues que ens tornaran al refugi, però primer farem una curta anada i tornada al turó que tenim al costat.
Seguim unes modestes fites i fem els pocs metres que ens separen del bony de la Pala de Jan, de 2555 metres d’alçada.
Molt pla i arrodonit ens ofereix una gran perspectiva de tota la vall de Ransol, per un costat la part de la carretera amb les prades que recorden en petita escala la vall d’Incles, amb totes les seves virtuts i defectes, ja que totes dues estan patint una pèrdua progressiva de la seva original verdor, deixant lloc a construccions. I per l’altre costat la capçalera de la vall amb els seus alts cims i cubetes dels estanys.
Tornem al coll i seguim el marcat camí que ens retorna al refugi i d’allí de nou a l’aparcament.
HORARIS:
De l’aparcament al refugi de Coms de Jan: 45mn
Del refugi al pic de la Pala de Jan: 1h 40mn
Del pic de la Pala a la cota secundària: 05mn
De la cota secundària a la collada de Jan: 15mn
De la collada de Jan a la cota secundaria del Mil Menut: 30mn
De la cota secundària al pic del Mil Menut: 05mn
Del pic de Mil Menut al de l’Estany Mort: 15mn
Del pic de l’Estany Mort a la collada de l’Estany Mort: 20mn
De la collada al bony de la Pala de Jan: 10mn
Del bony de la Pala de Jan al refugi de Coms de Jan: 30mn
Del refugi a l’aparcament: 30mn
TOTAL: 5h 05mn
Però que igualment mereixen ser visitats i ens oferiran una llarga i complerta caminada per sobre els 2700 metres amb unes vistes espectaculars de gairebé totes les muntanyes d’Andorra i d’altres de més llunyanes, com per exemple de l’Aneto (sempre que les condicions atmosfèriques ho permetin).
Assolirem els cims de la Pala de Jan, de 2775 metres d’alçada, el Mil Menut, de 2782 metres, el de l’Estany Mort, de 2745 metres, i ja tornada pujarem al bony de la Pala de Jan, de 2555 metres.
A tots ja hi havia pujat i en dates molt semblats i és impressionant el retrocés de les congestes que hi ha hagut en els darrers anys.
També fruit d’aquestes anteriors excursions amb diferents condicions meteorològiques que he anat anotant els cims que es van veient: : Estanyó, Serrera, Font Blanca, Besalí, Thoumasset, pica d'Estats, Aneto, Escobes, Noé, Alba, Rulhe, Puig-pedrós de Lanós, Carlit, Coma de Varilles, Ransol, Anrodat, Cabaneta, Pessons, Coma-pedrosa, Baiau, Roca-entravessada, Medacorba. Envalira i Negre d’Envalira, entre molts d’altres.
Entre aquests vull destacar-ne el pic de l’Homme Mort, totalment al vessant N i unit al Mil Menut per una atractiva carena que convida a fer-hi una visita, recorregut del que hi ha molt poques ressenyes i totes sense gaires o nul·les explicacions.
També veiem alguns estanys i estanyols, com el de la Coume Ose sota mateix del pic de la Pala de Jan, el de Mirabail enlairat sobre la vall d’Aston i el del Solanet sota el pic del Thoumasset; així com tots els de la coma de Ransol, començant per l’estany Mort, que dona nom a un dels cims que assolirem.
L’excursió no presenta cap dificultat, tret de les incomodes tarteres que hi ha baixant de la Pala de Jan i pujant al Mil Menut.
El refugi de Coms de Jan està situat a 2220 metres en una zona de extenses prades i forma part de la fantàstica xarxa de refugis lliures d’Andorra, consta de dos habitacles, un amb sis lliteres i estufa i l’altre amb quatre lliteres, taula, dos bancs i llar de foc.
Al primer també hi ha un racó amb sacs de sal fet que provoca que hi entri el bestiar si la porta no està ben tancada, amb la conseqüent brutícia que això provoca. Però em sembla que la porta no queda oberta per un descuit humà, ja que va passar una vaca fregant les portes i vaig poder comprovar que amb aquest fregament ja és suficient perquè la porta quedi oberta. Crec que canviant el sistema de forrellat quedaria resolta l’entrada de les vaques al refugi, perquè curiosament només entren al que hi ha la sal.
Afortunadament l’altre habitacle està en perfectes condicions perquè degut a la seva proximitat amb l’aparcament (35mn anant ràpid i 45mn anant a poc a poc) és molt útil en cas de que el mal temps t’obligui a canviar els plans o simplement hagis de buscar un aixopluc.
Per situar-nos al començament de la caminada hem d’anar a Ransol i seguir la carretera asfaltada fins el final, on hi ha una zona d’aparcament i una petita àrea de pic-nic.
Situats doncs al final de la carretera de Ransol creuem el pont i seguidament trobem l’àrea de pic-nic i l’inici del camí al refugi deixant el pic-nic a l’esquerra; una passera de fusta creua un petit torrent i immediatament el camí s’enfila per dins del bosc i inicia una flanquejada per la dreta fins arribar a un nou torrent, que no arriba a creuar perquè gira a l’esquerra, puja uns metres pel costat del torrent per girar a l’esquerra per iniciar una nova flanquejada que ens porta a creuar el torrent de Jan i surt del bosc.
A partir d’ara seguirem pujant per les successives terrasses que ens deixen davant del refugi de Coms de Jan.
A part de ser un magnífic indret per passar la nit, el refugi està situat a la cruïlla de camins, on es separen els camins al pic de Serrera i estany Mort amb el camí que s’enfila a la collada transfronterera de Jan i també amb el camí transversal vers el pic de la Coma de Varilles.
La meva intenció era pujar al pic de la Pala de Jan per la “via normal” de la Collada de Jan. Aquest itinerari té un inconvenient, ja que has de travessar la tartera del coll al cim d’anada i de tornada.
Però des del refugi estant i mirant en direcció al cim es veu una mena de canal que hi puja per la “via directa” des del mateix refugi. Comença amb una tartera no gaire llarga i després sembla que només és qüestió d’anar pujant més o menys en línia recta.
Després d’estudiar-ho una bona estona perquè els dubtes sempre hi son, decideixo seguir aquesta possible ruta.
Del darrera mateix del refugi surt el camí a la collada de Jan senyalitzat amb marques de pintura groga, però no en seguirem ni una, les deixarem a l’esquerra ja que travessarem la prada enfocant directament la tartera.
Arribem a la tartera hi veiem amb satisfacció que no serà ni gaire llarga ni gaire pesada de travessar.
Anem enfilant-nos per la tartera, buscant alguns trams amb una mica d’herbei, principalment per l’esquerra. Aviat s’acaba la tartera i comencem una llarga i sostinguda pujada per pendents d’herbei.
La mida del refugi ens va donant una idea del desnivell que anem guanyant.
A estones el pendent és més accentuat que en d’altres; però no hi ha cap problema en tota l’estona.
Sobre la cota 2430 metres veiem un gran bloc suspès sobre un altre que sembla una immensa fita natural, òbviament no és cap fita, però ens pot servir com a punt de referència durant la pujada.
Uns metres més amunt veiem una mica enfonsat a la dreta un petit estanyol, que segurament deu ser estacional.
Anem sortint de la canal i comencem a entrar en una immensa pala herbada que ens permet anar pujant per on més ens agradi.
Sobre la cota 2500 ens topem amb una marca de pintura en un bloc d’un camí transversal que ve del collet de l’Estany Mort en direcció a la Coma de Varilles.
Simplement creuem aquest sender i seguim pujant; la pala sembla no voler-se acabar mai. A mesura que anem pujant cada vegada van emergint més cims, ja ho veiem pràcticament tot, menys els vessant nord.
Finalment la pujada s’acaba en arribar directament al cim, i ara també veiem les valls i cims de l’altre vessant.
El cim de la Pala de Jan, de 2775 metres d’alçada és molt llarg i ample. Després d’una merescuda aturada contemplativa i fotogràfica, seguim l’ampla i plana carena fins una cota secundària.
A partir d’aquí toca baixar a la collada de Jan o de la Coume d’Ose, de la que “només” ens separa una gran i laberíntica tartera de blocs de mida mitjana.
Tan bé que anàvem! Qüestió de paciència i anar fent, hi ha algunes fites que ens van orientant durant la baixada, bàsicament ens acosten a línia de la carena, evitant baixar la tartera pel mig.
Ens apareix un impressionant mussol a la dreta completament separat de la carena; anem baixant i a mesura que ens acostem al coll la tartera va desapareixen i acabem arribant al coll havent deixat endarrere la tartera.
El coll o collada de Jan, de 2650 metres d’alçada, és un ampli i bonic coll que comunica les valls de Ransol i la d’Ose.
Ara toca remuntar fins el pic de Mil Menut, i la “jugada” serà similar a la baixada que acabem de fer, ja que primer pujarem per glever per tornar a entrar en una llarga tartera similar a la anterior, però de més bon passar.
Les fites tornen a aparèixer durant la forta pujada, arribem al capdamunt de la carena i després de caminar per la carena arribem a una cota secundària del Mil Menut on hi ha una gran fita cimera. D’aquesta cota arrenca la llarga carena en direcció N vers el cim de l’Homme Mort.
Ara la carena es converteix en una gran altiplà, avancem uns metres més i arribem a la cota més alta del Mil Menut, de 2782 metres d’alada, on hi trobem una fita molt més modesta. Nova aturada contemplativa de tots els cims, estanys i valls que ens envolten.
També contemplem el proper cim de l’Estany Mort, molt més assequible que els altres dos, ja que només haurem de baixar fàcilment pocs metres abans de remuntar-los per assolir-lo.
Deixem el Mil Menut i baixem sense cap problema a un proper collet i ens apropem a la base del cim. No podem acabar-lo de pujar seguint el fil de la carena perquè hi ha un petit ressalt, hem d’anar una mica a l’esquerra per trobar el pas que ens permet superar fàcilment aquest curt ressalt i acabar d’arribar al cim.
El pic de l’Estany Mort, de 2745 metres d’alçada, és el més estret dels tres cims.
Tenia ganes de tornar-hi, ja que no hi havia estat des del llunyà 1978!!!
Dalt del cim i contemplant tot el que m’envoltava recordava aquella memorable excursió de feia 44 anys amb el company que ja no hi és. La carretera s’acabava molt abans, i amb neu fins a mitja cama anàvem disposats a pujar al pic de la Serrera i vàrem acabar dalt de l’Estany Mort en mig del vent i el fred .. i encara gracies!
Una pala amb força inclinació, però sense cap mena de problema i amb fites i traces de corriol ens baixa directament a la collada de l’Estany Mort, situada a 2470 metres d’alçada.
Un nou i bonic ampli coll, des d’on podem contemplar tota la gran pala que hem pujar a primera hora per anar al pic de la Pala de Jan.
Ara només ens queda seguir el camí i les marques grogues que ens tornaran al refugi, però primer farem una curta anada i tornada al turó que tenim al costat.
Seguim unes modestes fites i fem els pocs metres que ens separen del bony de la Pala de Jan, de 2555 metres d’alçada.
Molt pla i arrodonit ens ofereix una gran perspectiva de tota la vall de Ransol, per un costat la part de la carretera amb les prades que recorden en petita escala la vall d’Incles, amb totes les seves virtuts i defectes, ja que totes dues estan patint una pèrdua progressiva de la seva original verdor, deixant lloc a construccions. I per l’altre costat la capçalera de la vall amb els seus alts cims i cubetes dels estanys.
Tornem al coll i seguim el marcat camí que ens retorna al refugi i d’allí de nou a l’aparcament.
HORARIS:
De l’aparcament al refugi de Coms de Jan: 45mn
Del refugi al pic de la Pala de Jan: 1h 40mn
Del pic de la Pala a la cota secundària: 05mn
De la cota secundària a la collada de Jan: 15mn
De la collada de Jan a la cota secundaria del Mil Menut: 30mn
De la cota secundària al pic del Mil Menut: 05mn
Del pic de Mil Menut al de l’Estany Mort: 15mn
Del pic de l’Estany Mort a la collada de l’Estany Mort: 20mn
De la collada al bony de la Pala de Jan: 10mn
Del bony de la Pala de Jan al refugi de Coms de Jan: 30mn
Del refugi a l’aparcament: 30mn
TOTAL: 5h 05mn
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada