Aquesta excursió al voltant del Santuari de la Mere de Déu de Núria és una de les múltiples combinacions que s’hi poden fer.
En aquest cas l’objectiu principal és assolir el cim de la Torre d’Eina, de 2831 metres d’alçada, situat íntegrament a la Cerdanya.
Per anar-hi pujarem per la Coma d’Eina i tornarem per la de Nou Creus.
Així que en aquest recorregut també pujarem als pics d’Eina, de 2789 metres, al Nou Fonts, de 2861 metres, al indefinit pic de Nou Creus, de 2799 metres, i finalment al pic de la Fossa del Gegant, de 2808 metres.
Com que Núria és al fons d’una olla on conflueixen varies valls, si volem escurçar la caminada ho podrem fer en el coll de Nou Fonts baixant-hi directament.
Aquesta condició d’olla ens permet durant tota l’excursió anar-la veien des de diferents angles, i sempre per la nostra dreta; però per l’altre vessant anirem canviant sovint la perspectiva ja que passarem de la capçalera d’una vall a la de l’altre.
Començarem veiem la plana ceretana i els municipis de Llívia i Sallagosa, passarem a la d’Eina, després vindrà la vall de la Riberola i amb la del riu de Carançà abandonarem el afluents del Segre, per passar a la del Freser, amb la llarga vall de Coma de Vaca.
Així doncs la panoràmica variarà des del Cadí al Carlit, passant per multitud de cims i carenes; destaca durant bona estona els rasos de Peguera amb l’inconfusible Cogulló d’Estela i la no menys característica paret del roc d’Oró. Si el dia és suficient clar, al costat del Cadí també veurem la inconfusible silueta del Pedraforca.
Tècnicament és una excursió fàcil, però degut a la llargada i al desnivell acumulat es necessita una bona preparació i coneixements de muntanya; haig de fer esment que precisament la zona de Núria, en que majoritàriament tot son carenes arrodonides, amb una boira espessa aquesta similitud entre els lloms de les carenes, pot ser una trampa, que et porti molt lluny d’on pretenies anar.
Cada any faig una sortida similar per l’olla de Núria, i m’agrada començar-la a la tarda i dormir en un dels molts bivacs que hi ha.
N’estic abonat a un que hi ha entre el coll i el pic d’Eina, amb la d’aquesta excursió, ja son quatre les nits que hi he passat.
Depèn del temps que faci, des d’aquesta talaia situada a 2715 metres, es pot gaudir d’unes postes de sol espectaculars.
Passada la nit, també m’agrada començar a caminar amb el frontal; això també et permet gaudir d’unes extraordinàries sortides de sol des de dalt d’algun dels cims propers al bivac.
Aquesta vegada l’espectacle ha estat arribant a la torre d’Eina.
Parlant d’aquest cim, no s’ha de subestimar-lo ja que la distància que el separa de la carena principal, és a dir del pic d’Eina és més llarga del que a simple vista pot semblar, i hem de tenir present que una vegada assolit haurem de fer el mateix camí a la inversa.
Sortirem de la mateixa estació del cremallera i enfilarem directament vers el camí de la coma de les Molleres, que és el torrent format per la unió dels torrents d’Eina, de Nou Fonts i de Nou Creus, deixant a la nostra esquerra totes les instal·lacions del Santuari.
Passem pel costat d’un petit embassament i immediatament després arribem a una cruïlla.
Aquesta cruïlla ens marca la circumval·lació de l’itinerari, ja que ara seguirem recta per endinsar-nos a la vall d’Eina, i tornarem pel camí de la dreta.
Poc després travessem el torrent d’Eina i el camí empren una curta i forta pujada.
Seguidament gaudirem a l’anar remuntant la vall amb molt poca pendent i voltats de pastures i prades.
Anem endinsant-nos a la vall, que a la seva capçalera queda tancada per l’alta muralla de la carena que uneix el pic de Nou Fonts amb el d’Eina.
El camí és molt ben marcat i senyalitzat com a GR.
Arribats a la cota de 2183 metres el camí i els senyals ens indiquen que hem de travessar de nou el torrent per a situar-nos al seu marge dret (en el sentit de l’aigua, la nostra esquerra).
Agafem forces perquè aquí comença una llarga, forta i sostinguda pujada que ens permetrà superar sense treva els gairebé 500 metres de desnivell que ens separen del coll d’Eina.
És qüestió d’agafar-s’ho amb calma i anar pujant tot contemplant el paisatge. A mesura que la vall d’Eina en va enfonsant la panoràmica es va obrint a la vall del Freser. L’alberg del Niu de l’Àliga ens serveix de referència per anar comprovant l’alçada que anem guanyant.
En tot aquest trajecte en el fons estem guanyant alçada a base d’anar en direcció contraria als cims que pensem assolir, però és l’únic pas que ens deixa l’alta barrera del fons de la vall d’Eina.
En el decurs de l’excursió d’aquesta descripció la part alta de la muntanya, més o menys, per sobre dels 2400 metres era una espessa cortina de boira que només permetia veure pocs metres a la rodona, sortosament en aquests metres quedava inclòs el camí.
Tota aquesta llarga pujada en sentit contrari canvia de tendència quan arribem al coll Herbat de 2485 metres d’alçada.
Aquí el camí canvia de sentit per encarar ja la direcció correcta del coll.
En aquest punt, unes passes a l’esquerra hi ha un petit bony de 2492 metres que és un gran mirador de la vall de Núria; però avui aquí ja no es veu rés.
Que hàgim arribat a un coll i canviat de direcció no vol dir que s’hagi acabat la pujada.
El que potser aquesta ja no és tan accentuada, excepte el primer tram després del coll.
Finalitzada aquesta darrera pujada entrem en els grans replans superiors. De sobte ens trobem davant les ruïnes de les barraques dels Soldats que donen l’entrada al Pla de les Barraques.
Ara el camí planeja i comença una llarga flanquejada per una zona de prades, travessem l’esmentat pla i seguidament entrem en el Pla de la Camamilla.
Finalment el camí travessa un estrep que es desprèn de la carena, aquí el paisatge canvia una mica, doncs ara entrarem en una zona una mica trencada que ens portarà fins el coll d’Eina.
El coll d’Eina, situat a 2680 metres d’alçada, ens situa a la frontera entre el Ripollès i la Cerdanya.
Ara deixarem el GR que baixa per l’altre costat, i girarem a la dreta i començarem a carenejar.
Una lleu pujada seguida d’una flanquejada per l’esquerra d’un bony de la carena ens deixa als peus de la pujada final al pic d’Eina.
En aquest indret és on hi ha el magnífic bivac, on de nou hi passaré la nit. Aquesta vegada envaït per la boira tota la nit i part de primera hora del mati.
Eren ja les sis tocades de la tarda quan em va aparèixer de dins la boira un francès que també anava fent la carena.
De negra nit vaig començar a sentir trons; però eren uns trons estranys, però no eren trons, eren els focs d’artifici d’algun poble de la Cerdanya Nord que celebraven la festa Nacional Francesa del 14 de juliol. Hagés estat bonic veure-ho des de la talaia on estava instal·lat, però la boira ho va impedir.
L’endemà acostumo a sortir amb el frontal, però aquesta vegada no vaig poder fer-ho perquè hi havia tanta boira que la llum del frontal rebotava amb la boira i encara hi veia menys, així que vaig haver d’esperar que es fes una mica clar per a poder caminar sense frontal.
Curta i intensa pujada al proper pic d’Eina.
Aquí la boira va començar a alçar-se. Les primeres clarors del dia s’endevinaven darrere el pic de l’Infern, i estava a punt de començar un formidable espectacle de llums i colors, millor que els focs d’artifici que m’havia perdut.
Des del pic d’Eina imposa la vista de la Torre d’Eina que s’alça perpendicular a la carena divisòria. Es veu lluny i no és cap falsa aparença, ho està!
El camí per anar-hi no té pèrdua ni dificultat. Hem de sortir del pic d’Eina en direcció N, tot seguint el camí que ressegueix el llom de la carena.
Baixarem fins el coll de la Torre d’Eina, 2665 metres (indret on podem deixar-hi els patracols si volem alleugerir el pes) i començarem a remuntar la llarga carena, fins assolir finalment el cim de la Torre d’Eina de 2831 metres d’alçada.
Ens hi espera una creu, amb un piolet i un recipient per un ja inexistent llibre registre.
La vista des d’aquest allargassat cim és espectacular sobre la plana ceretana, i si afinem la vista també veurem el Pedraforca.
També veiem ressaltada sobre el cel la silueta de la paret de pedres del bivac on hem passat la nit, per on pasturen un ramat d’isards.
Descansats i extasiats de la vista hem de tornar sobre les nostres passes, baixant novament al coll de la Torre d’Eina i remuntant en direcció al pic d’Eina, al que no cal acabar de pujar, ja que sobre la cota de 2750 metres podem començar una còmoda flanquejada per l’esquerra del cim, estalviant-nos d’aquesta manera uns 40 metres de desnivell de pujada.
Aquesta flanqueja, totalment plana ens deixa de nou a la carena divisòria, ara entre els pics d’Eina i de Nou Fonts i retrobem el camí principal que recorre l’olla de Núria per dalt la carena.
Retrobat aquest camí, planegem, més o menys una estona, fins a situar-nos al peu de la pujada final al Nou Fonts.
Son uns 130 metres de desnivell que haurem de superar, però el camí molt ben marcat, els va pujant sense cap problema, és qüestió d’agafar-s’ho amb calma i tranquil•litat.
El Nou Fonts, és un cim molt ampla, primer hi arribem per un extrem, on hi ha un llibre registre (o el que en queda), després travessem l’amplia plataforma, on també hi ha un bon bivac, i arribem a l’altre extrem, que en el fons és el punt més alt del Nou Fonts, que amb els seus 2861 metres d’alçada, no tant sols és la màxima elevació d’aquesta excursió, sinó que també és la segona elevació de l’Olla de Núria, només superat pel Puigmal.
Des d’aquí, la Torre d’Eina és veu en tota la seva dimensió i grandesa.
Seguidament emprendrem el descens del cim vers el coll de Nou Fonts; precisament el camí surt del costat mateix d’aquest punt més alt.
La primera part d’aquesta baixada, és la més forta de tota l’excursió, i sort que la fem de baixada, perquè en sentit contrari, és una pujada considerable.
Perdrem 200 metres de desnivell, en que els primers son els més inclinats, després el camí acaba d’arribar al coll d’una manera més pausada.
El coll de Nou Fonts de 2651 metres d’alçada, és una altre possible escapatòria per si volem tornar a Núria.
En aquest coll hi ha des de “sempre” una cabana, construïda aprofitant en part una gran roca, que constitueix un minin aixopluc. També hi he dormit dues vegades, hi has d’entrar pràcticament arrossegant-se per terra, perquè només que aixequis el cap una mica ja t’has donat un cop al cap! Una vegada a dintre el sostre ja permet estat assegut. És també tota una experiència dormir en aquesta cabana.
El camí segueix per darrere mateix de la cabana, i empren la pujada al gran altiplà del Nou Creus.
També és una pujada que cal prendre’s amb paciència, però rés a veure amb el descens del Nou Fonts. El primers metres també son els de més pendent; més amunt el camí gira a l’esquerra per flanquejar la carena i acaba arribant al gran altiplà.
El cim del Nou Creus és molt indefinit, ja que aquest gran replà està farcit de petits promontoris, dels que en destaquen tres una mica més que els altres.
Un ens queda a la dreta, i que en el fons és el que ha flanquejat el camí, un segon queda lleugerament a la nostra esquerra, i el tercer, també a l’esquerra, queda una mica més allunyat. Son d’aquells cims, que quan estàs en un, l’altre sembla més alt i viceversa.
“Pujarem” al que queda just a la nostra esquerra, on hi ha un pal, i considerarem que som dalt el pic de Nou Creus, de 2799 metres d’alçada.
El més interesant d’aquest indret és el gran altiplà que hi ha a gairebé 2800 metres.
Seguirem el camí, que va travessant aquest bonic altiplà, i amb petites baixades i pujades ens deixa al famós coll de Nou Creus, de 2795 metres d’alçada.
Aquest indret és un important nus d’unió dels camins, a Núria, Carançà i Setcases.
Al terra hi ha nou creus de ferro, no sempre hi ha sigut totes, ja que les inclemències humanes i del temps, n’ha ocasionat la pèrdua d’alguna; però darrerament hi tornen a ser totes.
No abandonarem aquest indret, sense caminar dos minuts més per tal d’acabar d’arribar a dalt del pic de la Fossa del Gegant, de 2807 metres d’alçada, on la vista s’obre a la vall de Coma de Vaca.
Dalt del pic de la Fossa del Gegant darrerament hi havia una creu de ferro una mica gran, però va durar poc.
Contemplem aquest nus de camins, tornem al coll i seguim el camí que baixa a Núria.
El camí baixa primer fent una diagonal fins una bretxa o finestra sobre la vall de Coma de Vaca. Si volguéssim seguir la carena pels cims de les Arques hauríem de seguir carenejant.
Però nosaltres seguirem el camí que a partir d’aquí fa una forta baixada que ens situa als primers replans de la llarga i inacabable vall de Nou Creus.
És una vall molt bonica, però llarga, des de bon començament ja veus el santuari de Núria, però per més que caminis sempre el veus a la mateixa distància.
La vall és un seguit de grans replans separats per tres o quatre esglaons.
Molt més avall per la dreta se’ns ajunta el camí que ve del coll de Nou Fonts i immediatament després creuem el torrent per la palanca de l’Escuder.
Ara ja ens apropem de veritat al santuari. El camí es torna més ampla i aviat en pista. Deixem a l’esquerra el Camí del Bosc que ens portaria a l’alberg del Niu de l’Àliga.
Anem baixant i finalment arribem davant l’estació del cremallera, havent-nos unit uns metres abans amb el camí d’anada.
HORARIS:
De Núria a la cruïlla del torrent d’Eina: 50mn
De la cruïlla al pla de les Barraques:1h 05mn
Del pla de les Barraques al coll d’Eina: 30mn
Del coll d’Eina al pic d’Eina: 25mn
Del pic d’Eina al coll de la Torre d’Eina: 15mn
Del coll de la Torre d’Eina a la Torre d’Eina: 30mn
De la Torre d’Eina novament al coll: 20mn
Del coll de la Torre d’Eina al pic de Nou Fonts: 1h
Del pic de Nou Fonts al coll de Nou Fonts: 20mn
Del coll de Nou Fonts al pic de Nou Creus: 20mn
Del pic de Nou Creus al coll de Nou Creus: 10mn
Del coll de Nou Creus al pic de la Fossa del Gegant: 05mn
Del pic de la Fossa del Gegant al primer replà de vall: 20mn
Del primer replà a la cruïlla amb el camí del coll de Nou Fonts: 40mn
De la cruïlla a Núria: 35mn
TOTAL: 7h 25mn
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada