 |
| 19 de maig del 2002 |
 |
| 07 de juny del 1998 |
 |
| 19 de maig del 2002 |
 |
| 11 de juny del 2021 |
 |
| 19 de maig del 2002 |
 |
| 11 de juny del 2021 |
 |
| 19 de maig del 2002 |
 |
| 11 de juny del 2021 |
Aquesta excursió és una molt bona alternativa per a visitar racons poc freqüentats del Principat d’Andorra; ja queda apartada de les seves rutes i cims més coneguts i assolits.
La vall de l’Angonella que comença al mateix poble de Llorts queda tancada pels cims de Cataperdis, de 2805 metres d’alçada, de l’Angonella, de 2750 metres, d’Arcalís, de 2776 metres i de les Fonts de 2749 metres.
D’aquest pòquer de cims destaca el de Cataperdis, un dels cims característics d’Andorra, però a que l’estiu es pot pujar amb el vehicle fins els 2350 metres d’alçada des de l’estació d’esquí d’Ordino-Arcalís.
Aquests 450 metres de desnivell des de l’estació d’esquí comparats amb els 1350 metres de desnivell des de Llorts deixen la zona de l’Angonella només visitada pels amants de la solitud i per els que els hi agrada conèixer estanys.
Però no sempre ha estat així, ja que la vall de l’Angonella era el camí més directa per a comunicar Ordino amb la vall occitana de Solcem. fins que l’obertura de la carretera fins els peus del port de Rat per la vall del Serrat (que havia de ser transfronterera foradant l’esmentat port de Rat) deixà la vall de l’Angonella arraconada.
Tant és així que per la vall de l’Angonella és per on va tornar de la pica d’Estats en Mossèn Cinto Verdaguer, després de baixar per la vall de Riufred, travessar la capçalera de la de Solcem i baixar per la de l’Angonella fins a Llorts. Tot això amb sotana i una maleta!
Només cal mirar el mapa d’Andorra per veure i comparar la gran volta que fa la carretera del Serrat amb la línia gairebé recta de la vall de l’Angonella.
Ara tant una vall com l’altre només podien comunicar amb Occitània els mesos d’estiu, ja que a l’hivern eren totalment impracticables.
Aquesta vall també es recorreguda per un GR que la comunica amb la vall de Comapedrosa. Aquest GR el seguirem en dues fases, una per anar fins el refugi i després el retrobarem en el descens del pic de la Burna i ens conduirà de nou al refugi.
Aquest GR forma part de la ruta “Coronallacs” dissenyada en 5 etapes i que enllaça els cinc refugis guardats d’Andorra. La vall d’Angonella forma part de la 4ta etapa entre el refugi de la Borda de Sorteny i el de Comapedrosa.
És una etapa una mica trencacames ja que de Sorteny baixa a El Serrat i fins a Llorts, on remunta la vall d’Angonella fins el coll de sota el pic de la Burna (uns 1000 metres de desnivell), baixa fins el refugi del Pla de l’Estany i torna a remuntar fins el refugi de Comapedrosa.
El fort desnivell, gairebé sense treva, des de Llorts fins el refugi de l’Angonella, ens deixa en un ampli amfiteatre on hi ha la cubeta dels tres estanys.
El primer és el més petit i el tercer el més gran, i aquest itinerari, a part dels dos cims, passa per tots tres.
Aquest amfiteatre, com moltíssims dels Pirineu, és una veritable joia de prades i estanys, que a la primavera es converteix en un jardí amb tota mena de flors.
A l’entrada d’aquest paradís hi trobem el refugi lliure de l’Angonella.
Construït l’any 1986 és propietat del govern d’Andorra, i com tots, està molt ben conservat i cal felicitar al Servei de Refugis d’Andorra per la seva tasca de manteniment.
És més petit que la majoria de refugis d’Andorra, pràcticament tots son rectangulars, mentre que aquest és quadrat i molt més acollidor: només hi poden dormir quatre persones, o com a màxim vuit capiculades; disposa de llar de foc, llenya, una taula i dos bancs i a fora hi ha una font i un com.
La vista des de dalt dels cims també és de primer ordre, ja que els dos cims estan situats en una carena perpendicular de la carena principal, i això ens permet veure tota aquesta carena fronterera amb una certa perspectiva, i també ens permet veure cims que sobresurten per sobre les carenes; d’aquests els més significatius son la Pica d’Estats i el Montcalm amb tota la vall de Riufred que els separa. També treu el nas la part cimera del pic de Tristaina.
Els pics de Font Blanca, Estanyó, Casamanya, Muga, Pessons, Racofred, Medacorba (aquest des d’una perspectiva espectacular), Roca Entravessada, Coma Pedrosa, Montmantell, Salòria la Muga, etc...
Des d’aquests cims i principalment des del pic de les Fonts tenim una vista privilegiada de tota la vall de Montmantell amb els seus estanys, inclús es veu la cabana metàl·lica que hi ha en una petita balconada.
Si sabem localitzar-lo sota el pic de Roca Entravessada també veurem una mica el primer estany Forcat.
Òbviament també veiem els estanys d’Angonella, així com l’amagada bassa del Racó, petit estany inaccessible per la seva torrentera però de molt fàcil accés des del refugi d’Angonella.
També podem admirar la verda vall de les Fonts o de Ribal amb el refugi de les Fonts situat al llindar del bosc.
Amb aquesta excursió del juny del 2021 he volgut repetir les excursions dels anys 1999 i 2002 que estan incloses a la guia excursionista “Vall Ferrera – Andorra” publicada l’any 2004 per l’editorial Prames, que inclou 135 itineraris i ascensions per les muntanyes de la zona, i de la que vull remarcar el pròleg escrit per l’Agustí Jolis i Felisart, ja que molt probablement fou el seu l’últim escrit abans de traspassar. En homenatge a la seva persona i al seu mestratge li vaig dedicar aquesta obra. Sense la seva empenta inicial jo no hagués escrit cap de les tretze guies (entre català i castellà) de muntanya que vaig publicar, ni cap dels més de 60 articles publicats a la Revista Muntanya. Encara recordo els primers que els hi portava a casa seva perquè me’ls corregís, com també recordo les reunions a casa seva per a la confecció de la seva darrera gran guia “Pallars – Alt Urgell” en la que hi ha una modesta aportació personal amb un racó de la vall de Cardós.
Per començar l’excursió ens hem de situar al poble de Llorts seguint la CG-3. Just en el revolt que fa la carretera en aquest petit poble, a l’esquerra hi ha un petit aparcament per a una dotzena o poc més de vehicles i que només poden romandre-hi 48 hores.
Just al costat de l’aparcament arrenca el camí, que inicialment és l’únic carrer perpendicular a la carretera.
També hi ha un rètol informatiu. En pocs metres s’acaba el carrer i segueix el camí que seguirem tota l’estona.
En poques passes ja veiem les teulades de Llorts com aperitiu del que ens espera.
Forta i sostinguda pujada, però el camí per dins del bosc ens relaxa i ens distreu del desnivell que anem guanyant.
El camí segueix una canalització d’aigua invisible, de la que només veiem de tant en tant una tapa.
La pujada ens dona un respir, quan momentàniament sortim del bosc i comencem a veure prades i passem pel costat d’una cabana de pedra en molt bon estat.
Estem sota les bordes de la Mollera, que no es veuen; només les veurem de baixada en un racó d’un prat.
Poc després travessem el torrent d’Aiguarebre per un pont de troncs. En aquest torrent fa anys va baixar-hi una gran allau.
La treva en la pujada s’ha acabat i el camí torna a enfilar-se sense pietat.
Arribem a un punt on el camí i la conducció d’aigües es separen definitivament. Seguim pujant.
El bosc comença a aclarir-se i l’ambient es va tornant alpí.
Sobre la ratlla dels 2000 metres d’alçada arribem a un gran replà amb més prades que bosc.
Un indret molt bonic, el torrent de l’Angonella queda apartat a l’esquerra i davant nostre veiem el torrent de la Bassa del Racó que es despenja en bonics salts d’aigua.
Podem fer una aturada en aquest bonic indret, ja que a continuació ens espera superar una gran graonada en que el camí fa dotze curtes giragonses per a superar-la.
Superada aquesta forta pujada farem una franquejada en el que s’anomena “Pas de l’Angonella”, indret que no té rés d’especial, primer creuem un torrentet i després el de la Bassa del Racó.
Finalment entrem en un nou replà i la vall d’eixample per arribar seguidament al davant del refugi de l’Angonella, situat a 2240 metres d’alçada.
Aquí comença la segona part del recorregut ja que el refugi és l’indret on es separen els camins d’anada i de tornada. Precisament el GR travessa el torrent i s’endinsa per l’esquerra en direcció al primer estany de l’Angonella.
Nosaltres seguirem recta el camí pel mig de la prada que envolta el refugi.
Immediatament trobem l’antiga cabana de l’Angonella en perfectes condicions externes.
Ara seguim marques grogues que es van endinsant vers el fons de la vall.
Superem una graonada i arribem al segon estany de l’Angonella, situat a 2345 metres d’alçada i voltat de prades.
Nou indret molt bonic. Revoltem l’estany per la seva vorera dreta per un corriol que passa a frec de l’aigua.
Situats a la seva capçalera el camí segueix pujant per tal de superar la graonada que ens separa del tercer estany.
Si volem anar a tocar l’aigua d’aquest estany ens haurem de separar una mica del camí ja que l’estany ens quedarà lleugerament enfonsat a la nostra dreta. És el més gran dels tres i a diferència dels altres, aquest està ja en un ambient d’alta muntanya, rodejat de forts pendents i d’antigues morrenes.
Aquí tenim dues opcions per a pujar al pic de les Fonts, que queda a l’esquerra.
L’opció més còmoda però més llarga és seguir pujant pel fons de la vall fins la collada de Montmantell, situada just al fons de la vall, i des d’allí girar a l’esquerra i seguir el llom del pic de les Fonts.
L’altre opció, que és la que seguirem, consisteix en girar a l’esquerra i pujar-hi literalment pel dret.
El cim és a sobre mateix, l’únic inconvenient és que ho està 300 metres de desnivell més amunt.
És una pujada feixuga, exempta de dificultat, ja que podem anar pujant per on més ens agradi. Només és qüestió de paciència i anar posant un peu davant l’altre al ritme que ens vagi bé.
El 3er estany anirà quedant enfonsat i més amunt apareixerà el segon, el refugi, la Bassa del Racó i el 1er estany, començarà a treure el nas el Montcalm i la Pica d’Estats, el Tristaina ....
L’únic problema és que al cim no acabem d’arribar-hi mai, ja que a la part superior es van succeint petites terrasses que amaguen el punt més alt.
El cim és un extens altiplà i en el punt lleugerament més alt hi ha la modesta fita cimera.
Tot i ser un cim de “segona”, els seus més de 2700 metres i la seva aïllada situació ens ofereix una panoràmica espectacular.
Aquest cim mereix una llarga aturada contemplativa, i quan ens decidim a abandonar-lo ho farem seguint el llom de la carena en direcció al pic de la Burna, característic per la seva instal·lació automàtica anti-allaus que hi ha al capdamunt.
Tot i que aparentment la carena sembla un llom de muntanya “de vaques”, en realitat té algun sector una mica trencat, però sense cap tipus de dificultat, però que ens obligarà a posar-hi una mica més d’atenció.
És una caminada per la carena amb una gran vista a dreta i esquerra; per l’esquerra la vall i refugi d’Angonella i per la dreta el refugi i vall de les Fonts.
L’indret on hi ha aquest refugi son unes extenses i boniques prades, però entre la carena i les prades hi ha unes verticals pales pedregoses. Ens sobtarà veure en la part alta d’aquestes pales uns tubs que surten de la muntanya. Son els canons d’on es disparen les carregues explosives per a provocar allaus controlats.
El pic de la Burna no és gaire lluny i aviat hi arribarem.
Dalt hi trobem les instal·lacions que provoquen i controlen aquestes explosions. La caseta rodona blanca de dalt del cim és perfectament visible des de molts indrets i particularment des del refugi de l’Angonella.
Aquest cim té la particularitat que és el vèrtex d’unió de tres valls: la de l’Angonella, la de les Fonts o de Ribal i la de la Burna. Aquestes dues s’uneixen a l’indret dels Prats Nous.
Contemplem la panoràmica que també és extensa i seguim uns metres més per la carena.
Molt proper hi ha una mena avant-cim i una mica més endavant arribem a un nou promontori on hi ha una gran fita.
A partir d’aquí la carena es trenca una mica més i baixa abruptament al coll per on passa el GR abans esmentat.
Nosaltres retrocedirem quatre passes per a davallar d’aquest promontori per una coma que hi ha allà mateix.
Podríem comparar aquesta baixada amb la pujada al pic de les Fonts, però més curta.
No hi ha camí, però el terreny per on hem de baixar és molt evident i no ofereix cap mena de dificultat.
Ja hem perdut força alçada quan ens retrobem amb el camí i les marques del GR.
Ara ja només ens queda seguir aquest sender per acabar de baixar al fons de la vall.
En arribar-hi abandonarem aquest camí i per tant el GR per a seguir per les prades de l’esquerra per anar a tocar l’aigua del 1er estany de l’Angonella.
El més petit dels tres, però voltat de prades. Vorejarem l’estany per la dreta, travessarem la seva sortida d’aigües i una mica més avall enllaçarem amb el camí de pujada.
Camí que seguirem per arribar de nou al refugi i que ens retornarà novament a l’aparcament de Llorts.
HORARIS:
De Llorts al refugi de l’Angonella: 2h 10mn
Del refugi de l’Angonella al segon estany: 25mn
Del segon estany al tercer: 25mn
Del tercer estany al pic de les Fonts: 55mn
Del pic de les Fonts al pic de la Burna: 25mn
Del pic de la Burna al promontori amb la gran fita: 15mn
Del promontori al primer estany: 40mn
Del primer estany al refugi de l’Angonella: 10mn
Del refugi de l’Angonella a Llorts: 1h 20mn
TOTAL: 6h 45mn
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada