Total de visualitzacions de pàgina:

dimarts, 9 de març de 2021

Badalona (aparcament de l'antic berenador de Can Ruti), travessia dels turons d'en Seriol, de la Nadala, de Fra Rafel i de l'Home, amb final a la font del Pop

 






















Aquesta és una curta, però molt interesant, excursió que enllaça aquests quatre turons de la muntanya de l'Amigó en "travessia" és a dir hi arribarem per un costat i en sortirem per l'altre.
Això és molt significatiu principalment en els turons d'en Seriol i de la Nadala, i en menor grau al de Fra Rafel.
El turó d'en Seriol, de 290 metres, situat pràcticament a sobre mateix del complex hospitalari de Can Ruti, és molt visitat, però s'hi puja per darrere en una curta caminada des del collet que hi ha a pocs metres del turó, on acaba una curta pista al peu d'una torre d'alta tensió.
Aquesta descripció fa servir aquest camí per baixar-ne, però hi puja per un corriol directament per l'altre costat.
Al turó de la Nadala, de 353 metres, un turó inaccessible fins fa ben poc, també hi pujarem per un costat i en marxarem per l'altre.
El turó de Fra Rafel, de 413 metres, queda lleugerament a l'esquerra del camí, i també hi arribarem per un costat i en marxarem per l'altre (tot, molt a prop del camí principal).
El turó de l'Home, de 363 metres, és un indret molt freqüentat, i on farem la mateixa operació, però aquí ja és força habitual fer-la.
Tots tenen, des de la seva particular disposició a la carena, una gran panoràmica, que abasta des del Pirineu, al Montseny, Sant Llorenç del Munt, Montserrat, tota la franja costanera des de Castelldefels a Vilassar i gran part del Vallès Oriental i Occidental.
És un recorregut circular lògic que els va encadenant un darrere l’altre i que tan es pot fer en un sentit com en l’altre.

Per a situar-nos al començament de l’excursió hem de seguir la carretera de Can Ruti i al tanatori de Badalona; deixem l’accés a Can Ruti a l’esquerra i uns metres després l’accés al tanatori a la dreta.
Una cinquantena de metres després, a l’esquerra hi ha l’antic aparcament de l’àrea de pic-nic de Can Ruti; un ampli indret per deixar-hi el vehicle, on pràcticament sempre hi ha lloc. Els caps de setmana i festius està tancat i a l'estiu hi ha uns horaris. Llavors podeu aparcar al voral de la carretera que hi ha espai suficient per no envair-la.

Situats doncs a l'aparcament sortim a la carretera i la seguim per l'esquerra fins arribar en cinc minuts a la gran parada d'autobús de Can Ruti. El curt tros de carretera el seguim per la vorera de la dreta, ja que aquí hi ha espai per a vianants.
Travessem la parada d'autobusos fins a l'altre extrem, on hi ha una rotonda.
A l'altre costat de la rotonda comença el transitat camí a la font de l'Amigó. En aquest camí simplement hi posarem els peus, ja que immediatament a la dreta veurem una mena de grades i un camí que arrenca per darrere.
Hem de seguir aquest curt i costerut camí, que guanya alçada ràpidament i que en pocs minuts ens deixa a la pista que també arrenca del mateix punt i que porta fins una torre d'alta tensió que hi ha a l'esquena del turó d'en Seriol.
Seguim aquesta pista uns metres, deixem a l'esquerra un camí que també porta a la torre d'alta tensió però per l'esquerra del turó d'en Seriol, mentre que la pista ho fa per la dreta.
Pocs metres després d'aquesta cruïlla, hem d'estar atents a una possible fita que hi ha a l'esquerra, just a l'inici d'un marcat corriol, que més que corriol sembla una trialera.
Ens enfilem pel marge de la pista per a seguir aquest corriol.
No hi ha cap problema per a seguir-lo, ja que està perfectament marcat. Seguim guanyant alçada, la vista és molt amplia sobre la costa i el Barcelonès. A mitja pujada veiem les restes d'una antiga construcció de quan la muntanya estava farcida de bancals amb vinyes. El camí en el fons es va obrint camí entre els antics bancals i els murs que els separaven. Tot i el fort pendent es veuen roderes de bicicletes.
D'aquesta manera arribem directament a dalt el turó d'en Seriol. Indret amb una vista fantàstica, però degut a la seva proximitat amb la mal anomenada "civilització" hi podem trobar tota mena de deixalles, principalment restes de begudes i de menjar.
Per sort la vista la tenim amb el cap aixecat, i no cal mirar al terra. És molt lamentable la manca de comportament cívic que hi ha en aquest país; encara que el pressupost d'educació i cultura no és precisament el més elevat.
Contemplada la vista des del turó d'en Seriol, en sortim per l'altre costat tot seguint el camí, que, després d'una curta i dreta baixada ens deixa en un collet, indret on hi ha la torre d'alta tensió, ja esmentada, i on també arribem la pista per la dreta i el camí per l'esquerra.
Nosaltres del collet en sortirem en línia recta, tot el seguint un marcat camí. Deixem a la dreta una propera cruïlla i continuem recta pel camí; seguidament a la vora del camí hi ha un antic safareig de vinya amb un panell que n'explica la seva funció.
Una mica més endavant també deixem a la dreta una nova cruïlla i continuem recta pel nostre camí.
A continuació hem d'estar amatents quan el camí fa un pronunciat gir a l'esquerra i travessa una petita torrentera, ja que en aquest indret arrenca un marcat corriol per la dreta.
Hem de seguir aquest corriol, però si fins ara planejàvem, ara emprendrem una forta i sostinguda pujada.
Pujada que s'acaba en arribar a un nou camí transversal, que seguim uns metres per l'esquerra.
Efectivament seran pocs metres ja que també hem de parar atenció a una fita que trobem a la dreta.
En aquest punt s'inicia un estret rastre de corriol, però fàcil de seguir, que en pocs minuts ens deixa dalt del turó de la Nadala.
Oblidat i desconegut turó, però que gaudeix d'una gran vista panoràmica en una primera balconada per arribar seguidament al punt més alt on hi ha una roca natural amb una fita al damunt.
Gaudim d'aquest bonic racó i a continuació marxem del turó pel corriol que arrenca del darrera mateix de la fita tot seguint una estona pel llom de la carena i que acaba ajuntant-se novament amb el camí que hem deixat per pujar al turó.
Camí que seguim, evidentment, per la dreta.
Una mica més amunt arribem a una nova cruïlla; hem de seguir per la dreta (el camí de l'esquerra ens portaria al turó de la Xorreta i al Mirador de les Roques).
Seguim, doncs, pel camí de la dreta que després d'una bonica flanquejada guanya alçada en un parell de llaçades i ens deixa al coll de la Jeia d'en Pujol, indret on enllacem amb la pista que transcorre per dalt de la carena.
Just en aquest punt, a la dreta, hi ha unes roques que ofereixen una gran vista panoràmica; llàstima que a l'indret hi ha tota mena de deixalles. És que acabem de deixar camins i corriols solitaris i acabem d'entrar en una pista molt concorreguda, i de nou ens trobem amb una nova demostració de la falta de civisme imperant.
Afortunadament només caminarem uns tres-cents metres per aquesta pista; exactament fins arribar al coll de Fra Rafel.
Atenció en aquest coll ja que en surten dos camins per la dreta, pràcticament un al costat de l'altre.
El primer i més marcat ens retornaria a "grosso modo" a la zona del turó d'en Seriol; nosaltres hem de seguir el segon, el que surt tangencialment i que té un començament una mica brut; però només ho son els deu primers metres, després es torna força ample i perfectament marcat.
Després d'una forta pujada inicial per pujar a un turó secundari segueix una curta i també forta baixada per arribar a un collet.
Aquí hi ha tres camins, un a la dreta que també ens retornaria a l'inici, un a l'esquerra que ens retornaria a la pista, i el que hem de seguir que continua recta.
Nova i curta pujada, que ens situa dalt del allargassat turó de Fra Rafel.
Per arribar al gran mirador, que és el punt més alt, hem d'estar atents a una fita i a un curt i visible corriol que hi ha a l'esquerra.
Aquest corriol ens deixa en menys d'un minut dalt d'aquest fantàstic mirador que és el turó de Fra Rafel, des d'on en dies clars, i sobretot si està nevat, es veu el Puigmal.
Nou indret per a fer-hi una bona aturada. Després hem de reprendre la marxa sortint del turó pel corriol que hi ha a l'altre costat. Aquest corriol és una mica menys marcat que per el que hem vingut, però és igualment fàcil de seguir i ara, no és en un, sinó en dos els minuts per arribar novament al camí del que ens havíem separat una mica per arribar dalt del turó.
Seguim el camí fins que arribem a una gran clariana on el camí fa un gir de noranta graus a l'esquerra.
Però nosaltres no farem aquest gir; sinó que seguirem recta i ens situarem en unes roques que també son un gran mirador.
Des d'aquestes roques segueix recta avall un corriol a estones més marcat que en d'altres, però fàcil de seguir, ja que bàsicament segueix el llom d'una petita carena.
El terreny és força obert i podem tenir com a referència un parell d'antigues i recremades senyals de "reserva de caça" ja que el corriol hi passa a tocar.
Poc abans d'arribar a la pista ens trobem amb el sector més brut; aquí ens hem de decantar lleugerament a la dreta i aconseguirem seguir baixant sense complicacions.
Finalment arribem a la pista que prové del darrera del tanatori de Can Ruti i a pocs metres del coll del turó de l'Home.
Just abans de l'esmentat coll hem de seguir una curta pista a la dreta que mena fins una torre d'alta tensió.
En arribar a la base de la torre seguim el corriol que hi ha al darrere i després d'una lleugera pujada arribem dalt del turó de l'Home.
Nou turó de gran panoràmica, i amb la particularitat que podem contemplar a vista d'ocell la totalitat el monestir de la cartoixa de Montalegre amb els seus dos claustres.
Abandonem el turó pel l'altre costat, compte amb el pendent inicial que és força pronunciat. Després d'aquesta brusca baixada arribem a tocar pràcticament del final de la carretera de la urbanització del Mas Ram, indret on hi ha un mirador.
No cal ni arribar a l'esmentada carretera ni al mirador, perquè de mirador n'acabem de deixar un de millor fa ben poc.
A la dreta, i seguint el traçat d'una línia de baixa tensió, comença un camí, que seguirem recta avall.
El terme "recta avall" és totalment literal, doncs segueix l'esmentada línia, i no hi ha cap revolt. De tota manera és un camí força freqüentat i molt marcat.
Ja a la part baixa de la muntanya el camí deixa la línia i gira a l'esquerra i acaba davant mateix de la font del Pop o de Beu-i-tapa.
Aquesta font que sempre raja, a vegades amb un gran cabdal, està situada en un paratge molt bonic, que consisteix en un replà amb grans plataners.
Estem ja a les acaballes de l'excursió.
Del costat mateix de la font surt per la dreta un camí que poc després travessa per un túnel la carretera d'accés a Can Ruti.
A la sortida del túnel ja som pràcticament a l'indret de l'antic berenador de Can Ruti, indret on tenim aparcat el vehicle.

HORARIS:
de l'aparcament al turó d'en Seriol: 15mn
del turó d'en Seriol al turó de la Nadala: 20mn
del turó de la Nadala al turó de Fra Rafel: 30mn
del turó de Fra Rafel al turó de l'Home: 20mn
del turó de l'Home a la font del Pop: 20mn
de la font del Pop a l'aparcament: 05mn
TOTAL: 1h 50mn

També podeu seguir aquesta excursió i d'altres i veure el mapa i la gràfica a:
























Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada