En aquesta interessant excursió farem un recorregut per algunes de les fonts de La Conreria i de Sant Fost de Campsentelles; així com també ens acostarem a dalt el turó de Penjabocs, un turó molt oblidat i on hi ha restes d’un assentament ibèric i/o romà
No hi ha gaire informació d’aquest poblat, potser la més detallada data del l’any 2010 al blog:
http://detantentanttrobopedres.blogspot.com/2010/04/el-poblat-iberic-del-turo-de-penjabocs.html
On s’esmenta que si ha dut a terme dues campanyes d’excavacions en els llunyans anys 1945 i el 1955, segurament dirigides per en Josep Mª Cuyàs del Museu de Badalona.
Segons aquest blog en les excavacions es varen trobar les estructures d’una muralla de 60 x 50m i d’uns 1,10 m de gruix, assentada sobre roca natural, que circumval•lava el turó. Una torre i un conjunt de blocs de pedra que possiblement eren utilitzats com torre-talaia i també algunes parets que es van interpretar com murs de contenció de terres. Entre els materials van trobar les restes d’una beina d’espasa, eines de metall i un anell de bronze a més de restes de ceràmica tan ibèrica com romana, i altres materials d’us comú com fusaioles, pesos de teler etc.
Segons els arqueòlegs que van fer les excavacions, els materials trobats es poden interpretar de dues maneres. Una seria la del poblat ibèric abandonat al segle II-I aC. possiblement per les campanyes del cònsul Cató i l’altre seria la d’una fortificació romana o castellum.
En l’excursió d’aquesta ressenya vàrem veure la base quadrada de la torre que s’esmenta, i efectivament el gruix de les parets ultrapassen el metre. També hi havia restes de parets, però no podem catalogar-los ni com a ibers ni com a romans, perquè poden ser murs de lleixes. Però la base de la torre és efectivament una construcció de finalitats defensives. L’indret està brut, però si arriba sense gaires problemes, a més està a tocar d’edificacions de la urbanització Mas Llombart, en concret els restes de la torre estan a un metre escàs de la tanca d’una finca; també podria ser que part del poblat estigués dins d’aquestes propietats.
És una llàstima que tinguem el patrimoni completament abandonat.
Durant la resta de la caminada passarem per algunes fonts de la Serra de Marina; caminada carregada de matisos i de contrastos per diverses raons.
Una, per l’estat lamentable d’algunes fonts; una d’elles la font de les Monges de gran renom no fa gaires anys, amb un restaurant al costat i avui totalment enrunat i la font destrossada.
Un altre raó la veurem en caminar per les dues urbanitzacions per les que passarem, la de la Conreria i la de Mas Llombard.
En caminar pels seus carrers veurem de “tot”, cases noves, velles, habitades, abandonades, amb bon gust, horribles (segons el meu parer), ben conservades, descuidades.. etcètera. En total un “poti-poti” d’estils que més aviat fa mal als ulls. No costaria gaire tenir uns criteris urbanístics per no espatllar l’entorn. I també de la quantitat d’andròmines i brutícia que hi ha principalment al final dels carrers sense sortida.
De la primera urbanització feta a la banda obaga de la muntanya ja podem intuir que de molt “ringo-rango” no pot ser; la segona ja no està a l’obaga, i per tant el poder adquisitiu dels compradors de la parcel•la ja es pot preveure més alt.
Una altre raó és que combinarem la caminada per alguns carrers de les urbanitzacions amb camins molt poc transitats, contrastant i molt el canvi sobtat d’abandonar un carrer per a seguir un camí, que tal com els va definir el company que m’acompanyava: “sembla que estiguem a la jungla del Vietnam” .
Totes les fonts (menys la de la Canaleta) estan dins d’aquestes urbanitzacions i per tant la pregunta sorgeix gairebé sense voler: “no les podrien cuidar, ni que fos una mica??”
Per a situar-nos al començament de l’excursió hem de seguir la carretera B-500 fins el coll de la Conreria i del coll mateix girar a l’esquerra i seguim uns metres la pista asfaltada. Després del primer revolt arribem a l’alberg de la fundació Pere Tarrés. I també una font.
En aquest indret hi ha un aparcament per a varis vehicles en bateria.
Aparcat el vehicle seguim la pista que travessa la urbanització de La Conreria en direcció a la font i restaurant dels Castanyers.
A pocs metres de començar a caminar veiem a la dreta i al costat mateix de la pista unes ruïnes; son les restes del bar o berenador que hi havia a la font de les Monges; unes degradades escales ens baixen fins l’indret de la font, situada a sota mateix del camí.
Del seu antic esplendor ens en parla les dues columnes amb capitell que aguanten una amplia arcada on hi havia la font. Indret totalment degradat, amb bardisses, grafitis, brutícia... Abans hi havia bancs i una bonica esplanada.
Inclús en un costat de la font hi havia un mosaic amb rajoles de ceràmica amb una llegenda escrita. Només es poden llegir algunes paraules, ja que la majoria de rajoles estan trencades i les que no ho estan, estan pintades de grafiti.
Els que trenquen i pinten sense to ni so, quin benefici en treuen?? Quin ego alimenten?? Es senten realitzats?? Amb tota seguretat és gent que ha anat a escola; alguna cosa els hi deuen haver ensenyat i no han aprés bé, per manca de concentració o de capacitat.
Aquesta pobre font està al costat mateix del camí, i té tots els números de ser víctima dels neo-bàrbars.
Tornem al camí dels Castanyers i l’anem seguint; després d’un parell de revolts ens plantem davant de les ruïnes d’un antic forn de ceràmica. Cap rètol, cap indicació, cap panell explicant la seva història; i el seu estat de conservació ... doncs com la font de les Monges.
Pocs metres després arribem a una triple cruïlla, hem de seguir pel camí dels Castanyers, que puja suaument per l’esquerra.
Arribem a una nova triple cruïlla; hem de seguir la de l’esquerra; que és el carrer principal en direcció als Castanyers. I així seguirem, la pista deixa d’estar asfaltada i acabem sortint de la urbanització.
Estem una estona caminant pel mig del bosc fins que arribem a una nova cruïlla i a les primeres cases de la urbanització de Mas Llombart.
Aquí farem una anada i tornada a l’esquerra fins la font dels Castanyers, a la que arribem en pocs minuts.
Si encara no heu esmorzat al restaurant que hi ha al costat de la font és un indret molt apropiat per a fer-hi un esmorzar de “forquilla i ganivet”.
Una vegada visitada la font i el “seu entorn” tornem sobre les nostres passes fins la cruïlla anterior, i ara seguirem recta seguint el carrer que baixa fins la propera cruïlla.
Aquest és un punt important de la nostre caminada, ja que aquí farem una doble anada i tornada, per finalment seguir caminant per la dreta.
Aquesta doble anada i tornada consisteix en girar a la l’esquerra i baixar per anar a la font de la Canaleta, i/o seguir recta per a pujar al turó de Penjabocs.
És indistint anar primer a un o a l’altre; en aquesta descripció baixarem primer a la font de la Canaleta.
Situats exactament a la cruïlla veiem que arrenca una pista per l’esquerra, NO l’hem de seguir ja que unes passes abans veurem un corriol que s’esmuny en mig de la vegetació. És el camí que hem de seguir. Al començament sembla poc marcat, però passats els primers metres es converteix en un corriol molt bonic i molt ben marcat que va baixant per dins del bosc.
Més avall conflueix amb una pista que hem de seguir per l’esquerra. Aquesta pista ens portaria a Can Torrents Vell, però abans d’arribar-hi i en un marcat revolt a la dreta veurem que una mica apartada a la dreta de la pista hi ha la font.
Seguim quatre passes més per la pista per tal de trobar el curt corriol que ens hi acaba de baixar.
Diuen que és una font que sempre raja, en aquest cas es confirma aquesta afirmació, ja que segueix rajant.
Un llarg tub porta l’aigua des de dins la muntanya, es veu que fa anys en lloc del tub hi havia un canaló de fusta, una mena de llarg com.
En un arbre del costat de la font encara hi ha un cartell firmat per Sr. Pera demanant conservar la font i el seu entorn.
Contemplada la font retornem sobre les nostres passes fins la cruïlla anterior.
Ara simplement ens hem d’enfilar una mica per arribar al petit turó de Penjabocs que tenim al davant.
Pujada que té durant tot el seu recorregut una tanca en un costat.
Just al costat d’aquesta tanca queda un petit espai que ens permet pujar sense cap problema fins dalt.
Hi ha petits murs i molta pedra solta, una vegada a dalt seguim una mica més, girant lleugerament a la dreta i arribarem a les restes de la base de la torre com a resta més destacat d’aquest antic assentament ibèric o romà.
Una excavació seriosa segurament trobaria molts més vestigis.
Vist el turó de Penjabocs tornem sobre les nostres passes per arribar per tercera vegada a la cruïlla anterior.
Ara seguim un curt i estret carrer que acaba desembocant en el carrer del Bosc de la urbanització de Mas Llombart just al costat d’un gran dipòsit d’aigua.
Seguim per la dreta i durant força estona aquest darrer carrer.
Aquest carrer s’ajunta amb la “avinguda” de la Conreria.
Atenció, ja que pocs metres després de començar a seguir aquesta avinguda veurem a la nostra esquerra un marcat camí que baixa per una zona oberta tot seguint una torrentera. Per aquest camí farem una anada i tornada a la font.
Seguim aquest camí que acaba enllaçant amb el carrer de la font Better.
A la unió d’aquest camí amb el carrer a la dreta hi ha la font Better.
La font actualment és una gran pedra de la que brolla l’aigua amb un banc de fusta al costat, i l’indret es veu net i cuidat. A la font hi ha una placa que esmenta que va ser restaurada l’any 2009 gràcies a la actuació dels veïns. Tan de bo a totes les fonts hi hagués aquest cartell.
Vista la font Better, ara toca anar a la del Rossinyol.
Primer tornarem fins la cruïlla d’anada i tornada, i una vegada allí continuarem caminant per l’esquerra seguint el carrer de la Zona Esportiva fins la intersecció amb el carrer Nou.
Ara girem a la dreta i comencem a pujar per aquest darrer carrer.
Sense cap mena de diferencia el carrer Nou passa a dir-se Camí Antic de Sant Fost. Imagino que el canvi de nom es deu a que hem canviat de urbanització.
El carrer a estones fa molta pujada amb revolts tancats. Si neva o glaça aquets revolts tancats amb tanta pendent deuen ser un problema!
Aquest carrer arriba a una cruïlla, on el carrer gira 180 graus i per l’esquerra segueix el “flamant” carrer “Del camí de la Font del Rossinyol”, aquesta vegada han estat “modestos” i en diuen “camí”, abans hem passat per “l’avinguda” Muntanya.
Seguim il•lusionats el carrer-camí que ens portarà a la font.
Si ens pensàvem que el camí portava directament a la font, anàvem errats, ja que el camí a la font passa de llarg de la mateixa. En un revolt surt per la dreta un recuperat rastre que ens porta fins la font.
Actualment no hi ha cap problema perquè des del camí és veu el cartell que hi ha a sobre la font. Això actualment és un privilegi, ja que aquest curt trajecte fins la font era un bosc de bardisses fins no fa gaires dies.
La font raja, i a sobre hi ha una placa amb el flamant títol de “restaurada pels veïns”, no diu la data en que els veïns es preocupaven de la font, però hem de intuir que d’això deu fer molts anys.
Vista la font del Rossinyol tornem al camí principal fins que s’acaba pocs metres després. És a dir estem en un carrer sense sortida, hem de suposar que a continuació segueixi un camí.
Arribem al final del carrer i efectivament d’allà segueix un camí.
Realment en aquest racó de la urbanització tens la sensació d’estar al cul del mon. Només faltava veure una casa-cabana a dalt d’uns arbres i un home que ens anava mirant amb cara de curiositat de: “on van aquests perduts”.
El camí, més aviat corriol que comencem a seguir travessa una zona molt emboscada, on el corriol en prou feines es va obrint camí.
Aviat arribem a un nou carrer de nom Camí del Torrent.
Aquest carrer, sense asfaltar i amb fort pendent, no ens és del tot desconegut, ja que si el seguíssim amunt per la dreta sortiríem just a la primera triple cruïlla, poc després de les ruïnes del forn de ceràmica.
Ara, però el seguirem per l’esquerra fins el primer i molt proper revolt. Seguim amb la sensació d’estar en un cul de sac.
En aquest revolt surt per la dreta un “discret” corriol.
Aquest corriol que comencem a seguir és encara menys evident que l’anterior. Costa una mica de seguir; en mig de la vegetació ens apareixen dos grans murs de pedra, que interpretem que deurien marges dels “Horts dels Monjos”.
Pocs metres després hi ha una imperceptible cruïlla que hem de seguir per l’esquerra. Tenim una pista, i és que es veuen uns grans plataners, i hi hem de passar pel costat.
Ara ja estem pràcticament a sota mateix de la Conreria.
La vegetació s’aclareix en travessar un primer replà, on hi ha aquest grup de grans i alts plataners.
Darrere aquest replà arribem a un segon, i és en aquest on al fons a la dreta hi ha la mina de la font de l’Hort dels Monjos i una basa al costat. L’indret segueix la tònica de degradació que ens està acompanyant darrerament.
Aquesta font tampoc raja, però podem entrar fins la boca de la mina, on hi ha la pica que hauria de recollir l’aigua de la font; però vàrem quedar sorpresos de la profunditat de la mina i que estava completament plena d’aigua amb una profunditat aproximada de mig metre i una mica més d’amplada.
Realment els “monjos” ja sabien on havien de plantar l’hort! Cal dir que els cartoixans mentre construïen el convent a Montalegre es varen instal•lar provisionalment a l’antic convent de monges, on ara hi ha l’alberg.
Contemplem l’indret i ara ja només ens queda tornar a l’inici.
Seguirem un ampla camí una mica abandonat i arribem a una cruïlla que és el final d’un carrer que ens portaria al coll de la Conreria fent una mica de volta.
Però primer anirem uns metres a la dreta perquè en una nova esplanada hi ha les restes de dos forns de calç, òbviament en un estat lamentable.
Ara acabarem de pujar a la Conreria, però ens estalviarem el revolt del carrer, fent una curta drecera.
Feta la drecera sortim al carrer i aquest ens porta al mateix coll, just al costat de la parada d’autobús.
Seguim el camí per la dreta fins l’alberg i l’aparcament on tenim el vehicle; tancant d’aquesta manera la circumval•lació que hem fet per aquest conjunt de fonts.
HORARIS:
De La Conreria a la font dels Castanyers: 50mn
De la font dels Castanyers a la font de la Canaleta: 20mn
De la font de la Canaleta al turó de Penjabocs: 15mn
Del turó de Penjabocs a la font Better: 15mn
De la font Better a la font del Rossinyol: 20mn
De la font del Rossinyol a la font de l’Hort dels Monjos: 25mn
De la font de l’Hort dels Monjos a l’aparcament: 10mn
TOTAL: 2h 35mn
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada