Badalona (Can Ruti), muntanya de l’Amigó per turons oblidats (Nadala i Xorreta) i camins perduts (Carrerada)
A la muntanya de l’Amigó, si mirem els mapes, veurem que hi ha varis camins que la travessen verticalment, però només n’hi ha dos que ho fan horitzontalment.
Un és la pista que passa per dalt la carena i l’altre és el bonic Camí del Bosc que passa per la font de l’Amigó.
Però si seguim mirant els mapes veurem que hi ha un tercer camí situat entre mig dels dos anteriors.
És a dir hi ha la pista per dalt la carena i el Camí del Bosc per la part baixa de la muntanya, i aquest darrer tercer camí travessa la muntanya de l’Amigó a força alçada. Però d’aquest camí només és transitable una part.
Aquest sector transitable arrenca del camí que mena al coll de la Jeia d’en Pujol i queda estroncat just a la cruïlla on arrenca un corriol que puja a buscar la pista a l’indret on a vegades hi ha un gran bassal.
Així la resta del camí que acaba al coll de la Malesa ha quedat en bona part colgat per la vegetació i els esbarzers.
Però aquest camí té molta més història que els altres dos, ja que era el camí de la Carrerada en el sector entre el coll de la Vallensana i la Conreria. Quan es va obrir la pista per dalt la carena, aquest camí va perdre la seva impotència. Així entre aquest fet i d’altres va arribar a quedat abandonat i tallat en molts trams, però el seu traçat encara s’intueix des de molts punts de la muntanya.
El mateix ha passat amb el camí que puja directa al turó de Fra Rafel des del coll del turó de l’Home.
El turó de la Nadala ha seguit la mateixa sort, i era un turó inabastable i completament colgat pels arbusts.
Degut a les llargues setmanes de confinament s’ha pogut concentrar els esforços a intentar recuperar aquests camins.
En queden més per a recuperar, ja que ja muntanya de l’Amigó estava conreada de dalt a baix amb vinyes, i hi havia camins i corriols que comunicaven els diferents bancals.
Aquest itinerari enllaça aquests tres camins recuperats: el directa al turó de Fra Rafel; la pujada per un costat i baixada per l’altre al turó de la Nadala; i el llarg i bonic camí que ens portarà al coll de la Malesa, tot passant pel també pel turó de la Xorreta i per un gran mirador que son unes roques enlairades i ben visibles des de tots els punts de la contrada.
També passarem pel turó de Nadal Olivé; aquí ja hi ha un curt corriol que ens hi porta, però és molt poc conegut i visitat, tot i que hi ha un petit i amagat llibre registre.
Després d’aquest turó tornarem al punt d’inici seguint un corriol, ja existent, però també poc trepitjat, que després d’un fort descens ens hi porta directament.
Per acabar aquest resum comentarem la pujada al turó de l’Home, que tot i ser un camí molt conegut i transitat, no deixa de ser un corriol que guanya alçada en línia recta seguint el traçat d’una línia de baixa tensió.
Es tracta doncs d’una caminada en que evitarem pràcticament tots els camins més fàcils i concorreguts de la muntanya de l’Amigó de la Serralada de Marina.
En resum, és una excursió on pràcticament tot el recorregut el farem per “camins salvatges”; però que haurien de deixar de ser-ho a base d’anar-hi passant i evitant d’aquesta manera que tornin a quedar impracticables.
És una caminada en la que és recomanable no anar curt, ni de cames, ni de braços, perquè sinó, en sortirem amb alguna esgarrinxada, ja que durant estones anirem per camins molt estrets.
Els turons de l’Home, 363m i de Fra Rafel, 413m, tenen, des de la seva particular disposició a la muntanya de l’Amigó, una gran panoràmica, que abasta des del Pirineu, al Montseny, Sant Llorenç del Munt, Montserrat, tota la franja costanera des de Castelldefels a Vilassar i gran part del Vallès Oriental i Occidental.
Els turons més baixos, Nadala, 353m, Xorreta, 370m i Nadal Olivé, 324m i situats a mitja muntanya, també tenen una gran panoràmica local sobre el Barcelonès i bona part de la franja costanera.
És un recorregut circular lògic que els va encadenant un darrere l’altre i que tan es pot fer en un sentit com en l’altre.
El conjunt de roques que hi ha a prop del turó de la Xorreta, i que esmento com a Mirador de les Roques és molt visible des de tot el sector de la font de l’Amigó i des de tots els camins que l’envolten i l’indret és una magnífica talaia amb una extensa panoràmica.
Per arrodonir-lo, l’itinerari comença passant per la font del Pop o de Beu-i Tapa.
Per a situar-nos al començament de l’excursió hem de seguir la carretera de Can Ruti i al tanatori de Badalona; deixem l’accés a Can Ruti a l’esquerra i uns metres després l’accés al tanatori a la dreta.
Una cinquantena de metres després, a l’esquerra hi ha l’antic aparcament de l’àrea de pic-nic de Can Ruti; un ampli indret per deixar-hi el vehicle, on pràcticament sempre hi ha lloc. Els caps de setmana i festius està tancat i a l'estiu hi ha uns horaris. Llavors podeu aparcar al voral de la carretera que hi ha espai suficient per no envair-la.
Comencem a caminar baixant des de l’aparcament uns metres fins on hi ha encara l’edifici del berenador, d’allà arrenca un camí per l’esquerra que pocs metres després travessa per un túnel la carretera per la que hem passat fa uns minuts amb el vehicle.
Sortim del túnel i en un parell de minuts ja som a l’indret de la font del Pop; una font que sempre raja, i situada en un paratge molt bonic.
A partir d’aquí comença la pujada a dalt la carena. Del davant mateix de la font s’inicia un camí, una mica difús al començament perquè hi ha molts altres rastres de corriols, però que en realitat no té cap pèrdua. Després d’una forta pujada inicial el camí va girant a l’esquerra per tal de situar-se a sota una línia de baixa tensió. El traçat d’aquesta línia és el que aprofita el camí per començar a pujar en línia recta per anar a cercar cada un dels postes de l’esmentada línia.
No hi ha cap concessió en forma de giragonsa, recta amunt, que fa pujada! El camí però és molt marcat i trepitjat.
La última torre ens assenyala que hem arribat al capdamunt de la carena, som a poques passes del final de la carretera de la urbanització del Mas Ram.
Però sense arribar-hi girem a l’esquerra per a seguir el corriol que també s’enfila de valent per tal de situar-nos dalt del turó de l’Home.
Primer turó, i primera gran panoràmica de mar i muntanya. Si volem veure també la cartoixa de Montalegre, aquesta només es veu des d’un sol racó del turó, entre mig de la vegetació.
Deixem el turó baixant pel camí de l’altre costat i que ens deixa als peus d’una torre d’alta tensió. Torre que per cert és la que espatlla la panoràmica fotogràfica de la zona, ja que inclús sobresurt per sobre del turó de l’Home.
Seguim la curta pista d’accés a l’esmentada torre i arribem a la cruïlla de pistes que hi ha al coll del turó de l’Home.
Ara girem a l’esquerra i seguim uns metres la pista que ens baixaria al tanatori de Can Ruti.
Però hem d’estar atents a una petita fita que hi ha uns metres més avall del coll, ja que en aquest punt arrenca un, corriol que s’enfila muntanya amunt i és el primer “corriol perdut” de la caminada d’avui, que es va enfilant procurant seguir el llom de la muntanya.
Sembla que la muntanya estigui plena de bardisses, però hi ha molts punts per on es pot anar pujant; els trams on la vegetació ho impedia han estat netejats.
Encara hi ha dos pals una mica socarrimats del “coto de caça”. Aquests pals ens poden anar servint de referència, doncs el camí hi passa.
Aquesta pujada i el primer “camí perdut” s’acaben en arribar a un mirador rocós on ens ajuntem amb el corriol que puja des del camí de la Conreria.
Ara seguim aquest camí, molt més marcat, però una estona després, també hem d’estar atents a una petita fita i un poc marcat corriol que per la dreta ens deixen, en un parell de minuts dalt del turó de Fra Rafel. Aquest és un mirador extraordinari, ja que si està nevat, es pot veure el Puigmal, i també veiem el Montseny, Montserrat, Sant Llorenç del Munt, tota la costa del Barcelonès i del Maresme, i gran part del Vallès.
És un indret d’aturada obligatòria. Sortim del turó pel corriol de l’altre costat i en un minut recuperem el camí que havíem deixat per pujar al turó.
Seguim aquest camí, que primer planeja i després baixa fins un collet.
En aquest collet hem de deixar el camí i girar a l’esquerra per a baixar uns metres per un nou camí que ens porta a un camí transversal.
Seguim aquest camí per la dreta. Atenció perquè pocs metres després passem pel costat d’una antiga cabana-cova de vinya, perfectament conservada, i que si no ens hi fixem, la passarem de llarg.
Aquest camí és molt bonic, ja que va planejant i anem gaudint tota l’estona d’una gran panoràmica.
Finalment aquest acaba en ajuntar-se amb el que ve del coll de Fra Rafel.
Girem a l’esquerra i anem baixant per aquest nou camí.
Tornem a tenir que estar atents a la propera cruïlla, ja que el camí que seguirem per la dreta, té un inici poc marcat, però és molt característic el pi que hi ha al començament mateix.
Seguim aquest nou camí transversal passant per sota mateix del pi esmentat.
Aquest camí ens baixaria de nou fins a Can Ruti.
Així que hem d’estar atents a una nova cruïlla, on hem de tornar a girar a la dreta.
En el fons estem saltant d’un camí a l’altre, planejant a mitja muntanya.
D’aquest nou camí només en seguirem pocs metres, ja que de nou hem d’estat atents a una discreta fita que hi ha a la dreta i que ens assenyala l’inici d’un corriol.
És el segon “camí perdut” de la caminada d’avui, que ens cinc minuts ens deixa dalt del bonic turó de la Nadala.
Primer arribem a un replà des d’on es gaudeix d’una gran panoràmica, i pocs metres després hi ha el cim del turó, amb una gran roca i amb una fita al damunt.
Gaudim d’aquest turó i de la seva vista i en marxem fem unes passes pel camí d’anada, però immediatament girem a la dreta per a baixar per un curt corriol, que en dos minuts ens deixa al camí que havíem deixat per pujar al turó de la Nadala; aquí s’acaba el segon “camí perdut” d’avui (en aquest lloc em vaig descuidar de marcar-lo amb un punt d’interès, però la cruïlla és òbvia).
Girem a la dreta i tornem a seguir aquest camí.
A la propera cruïlla girem a l’esquerra. El camí que seguíem ens portaria al coll de la Jeia d’en Pujol.
Aquest nou camí transversal ja es nota una mica menys transitat i ja forma part de l’antiga carrerada.
Arribem a una nova cruïlla on el camí gira noranta graus a la dreta. Aquí nosaltres hem de seguir recta, i iniciar en aquest punt el tercer i llarg “camí perdut”.
Camí amb un inici una mica estret, però que passats quatre o cinc metres es torna més obert.
Molt poc després hem de posar atenció a una modesta fita a l’esquerra. Aquí farem una curta anada i tornada al turó de la Xorreta. Girem doncs a l’esquerra i baixem uns metres per arribar a una clariana, on hi ha el poc definit turó de la Xorreta, poc definit, però també amb una gran vista panoràmica.
Aquests turons secundaris com el de la Nadala, Xorreta i Nadal Olivé si et fixes bé quan camines per la zona, son petites elevacions que sobresurten una mica del conjunt de la muntanya, però que a simple vista poden passar desapercebuts.
Des del de la Xorreta tornem sobre les nostres passes fins la fita i ara girem a l’esquerra per a seguir caminant una mica més fins arribar a unes destacades i visibles roques.
Si al turó de la Xorreta, la panoràmica quedava una mica amagada en algun punt, des d’aquestes roques la sensació de grandesa i de profunditat és inqüestionable. Si hi aneu, quan torneu per la zona us hi fixareu de seguida!
A més, aquest Mirador de les Roques és una talaia des d’on es veuen alguns dels camins de la zona, i podreu anar veient-hi la gent que hi camina.
Contemplada aquesta panoràmica seguim el camí i entrem a la zona més “profunda del camí perdut”.
La vegetació és molt espessa i el corriol, es converteix en un estret passadís que s’hi obra pas. No costa gens de seguir, ja que és l’únic indret pel que es pot caminar.
Primer planeja molt pocs metres i seguidament baixa fins el nivell d’una gran roca que hi ha just a sota de les del Mirador.
A partir d’aquí es va obrint pas en un seguit de petites baixades i planejades.
Ens trobem amb restes d’antigues parets de bancals de camps de vinyes.
Arribem a una baixada una mica més llarga i pronunciada que ens deixa en un més marcat corriol.
Aquí girem a la dreta i comencem una llarga planejada. La traça del camí és molt evident. S’intueix que era un camí força ampla (era l’antiga carrerada) però actualment només hi ha un estret pas per a poder-hi passar “justet”.
A mesura que avancem la zona es va aclarint, principalment per la dreta.
Això ens permet fer sortides del camí quan aquest es torna molt embardissat i poder avançar més còmodament pujant un metre pel marge de la dreta.
Passada l’embardissada podem tornar a baixar al camí, però com que cada vegada el terreny és més obert, podem seguir avançant sense tornar-hi.
Finalment arribem a una sèrie de grans terrasses on hi arriba una antiga pista. En aquest indret també hi havia una cabana d’obra, però que actualment ja no hi és. En aquestes terrasses hi ha una sèrie d’arbres que no semblen abandonats del tot; però que dona una sensació de desolació.
Hi ha una sèrie de pintades a les pedres que indiquen que és una “zona acotada d’arbres”; hi ha restes de replantació, però son antigues i tots estan morts des de bon començament.
Travessem aquesta zona i enllacem amb l’antiga pista que hi mena. En aquesta pista ens hi trobem petits obstacles per tal d’impedir (imagino) que hi passin ciclistes.
Aquesta pista ens torna momentàniament a la “civilització” en arribar a la gran i transitada pista que prové del coll de la Vallensana.
Però el retrobament amb la civilització durarà poc, ja que quatre passes després arribem al coll de la Malesa, que és una important cruïlla de camins i pistes.
En aquest indret arrenca tangencialment i en lleugera pujada per l’esquerra un camí.
Aquesta lleugera pujada s’acaba en arribar a una torre d’alta tensió, de la que passem a tocar de la seva base.
Forta i curta baixada, i seguidament seguim planejant per l’esquerra per un bonic camí.
Una estona després hem de tornar a estar atents a una discretíssima fita que hi ha a l'esquerra.
Aquí arrenca un curt corriol que ens porta a dalt del poc visitat turó de Nadal Olivé.
Ens hi espera una gran vista panoràmica i una fita, on en una de les pedres hi ha escrit el nom del turó i un petit llibre registre.
Des d'aquest turó també podem observar bona part del recorregut que hem fet, en concret dels turons de la Nadala, de la Xorreta I del Mirador de les Roques.
Deixem aquest turó per tornar al camí; podem fer-ho retrocedint per on hi hem vingut, però queda més "elegant" sortir del cim per l'altre costat, encara que no hi ha un camí evident, el trajecte és molt curt i en un tres i no res ja som novament al camí.
Poques passes després hi ha una cruïlla.
Seguim el camí de l’esquerra, que després d’una curta pujada comença a perdre alçada, travessa una zona gairebé plana, on hi ha una estesa de troncs cremats. Estem a l’indret del turó d’en Rafel. Un turó gens definit i sense vista.
Ara la baixada s’accentua fins a enllaçar amb l'ample camí que ve del replà de Can Barbeta i de la carretera BV-5011 baixant ja del coll de la Vallensana.
Camí que només seguirem quatre passes mal comptades, ja que a la propera cruïlla girarem a l'esquerra.
Baixem uns metres per aquest camí i arribem a un replà dins del bosc; aquí veurem que per l’esquerra surt un corriol, menys marcat que el camí que seguim.
Tots dos porten al mateix lloc, però seguirem el de l’esquerra que a part de ser una drecera, és molt més bonic.
Seguim aquest camí que segueix planejant per aquest replà fins que arriba a unes roques que son un mirador amb molt bona vista. Aquestes roques em varen fer dubtar de si realment el turó d’en Rafel no siguin aquestes roques, i la localització en el mapa sigui inexacte, aquestes roques estan a 255 metres d’alçada, mentre el turó que marca el mapa està a 293 metres. Sigui com sigui, aquest extrem de la carena té més aparença de turó que l’altre.
A part de les roques i la vista, en aquesta zona hi ha una gran concentració d’antics murs i bancals d’antigues vinyes.
A partir d’aquí el camí o corriol empren una frenètica baixada, tot travessant quatre antics bancals i feixes d’antigues vinyes fins ajuntar-nos amb el camí principal que hem deixat fa una estona.
Ara el seguim per l’esquerra i d’aquesta manera arribem al camí de la font de l’Amigó, a les portes de la parada d’autobús de Can Ruti.
Girem a la dreta i després d’una lleu i curta pujada arribem a la zona d’autobusos esmentada.
Seguim caminant per aquesta zona i la carretera d’accés al centre hospitalari de Can Ruti, i així arribem novament a l’indret de l’aparcament , donant per acabada aquesta bonica i solitària excursió per la muntanya de l’Amigó.
HORARIS:
De l’aparcament a la font del Pop: 05 mn
De la font del Pop al turó de l’Home: 30mn
Del turó de l’Home al turó de Fra Rafel: 20mn
Del turó de Fra Rafel al turó de la Nadala: 25mn
Del turó de la Nadala al turó de la Xorreta: 15mn
Del turó de la Xorreta al Mirador de les Roques: 05mn
Del Mirador de les Roques al turó de Nadal Olivé: 25mn
Del turó de Nadal Olivé al turó d’en Rafel: 15mn
Del turó d’en Rafel a l’aparcament: 15mn
TOTAL: 2h 35mn
Un és la pista que passa per dalt la carena i l’altre és el bonic Camí del Bosc que passa per la font de l’Amigó.
Però si seguim mirant els mapes veurem que hi ha un tercer camí situat entre mig dels dos anteriors.
És a dir hi ha la pista per dalt la carena i el Camí del Bosc per la part baixa de la muntanya, i aquest darrer tercer camí travessa la muntanya de l’Amigó a força alçada. Però d’aquest camí només és transitable una part.
Aquest sector transitable arrenca del camí que mena al coll de la Jeia d’en Pujol i queda estroncat just a la cruïlla on arrenca un corriol que puja a buscar la pista a l’indret on a vegades hi ha un gran bassal.
Així la resta del camí que acaba al coll de la Malesa ha quedat en bona part colgat per la vegetació i els esbarzers.
Però aquest camí té molta més història que els altres dos, ja que era el camí de la Carrerada en el sector entre el coll de la Vallensana i la Conreria. Quan es va obrir la pista per dalt la carena, aquest camí va perdre la seva impotència. Així entre aquest fet i d’altres va arribar a quedat abandonat i tallat en molts trams, però el seu traçat encara s’intueix des de molts punts de la muntanya.
El mateix ha passat amb el camí que puja directa al turó de Fra Rafel des del coll del turó de l’Home.
El turó de la Nadala ha seguit la mateixa sort, i era un turó inabastable i completament colgat pels arbusts.
Degut a les llargues setmanes de confinament s’ha pogut concentrar els esforços a intentar recuperar aquests camins.
En queden més per a recuperar, ja que ja muntanya de l’Amigó estava conreada de dalt a baix amb vinyes, i hi havia camins i corriols que comunicaven els diferents bancals.
Aquest itinerari enllaça aquests tres camins recuperats: el directa al turó de Fra Rafel; la pujada per un costat i baixada per l’altre al turó de la Nadala; i el llarg i bonic camí que ens portarà al coll de la Malesa, tot passant pel també pel turó de la Xorreta i per un gran mirador que son unes roques enlairades i ben visibles des de tots els punts de la contrada.
També passarem pel turó de Nadal Olivé; aquí ja hi ha un curt corriol que ens hi porta, però és molt poc conegut i visitat, tot i que hi ha un petit i amagat llibre registre.
Després d’aquest turó tornarem al punt d’inici seguint un corriol, ja existent, però també poc trepitjat, que després d’un fort descens ens hi porta directament.
Per acabar aquest resum comentarem la pujada al turó de l’Home, que tot i ser un camí molt conegut i transitat, no deixa de ser un corriol que guanya alçada en línia recta seguint el traçat d’una línia de baixa tensió.
Es tracta doncs d’una caminada en que evitarem pràcticament tots els camins més fàcils i concorreguts de la muntanya de l’Amigó de la Serralada de Marina.
En resum, és una excursió on pràcticament tot el recorregut el farem per “camins salvatges”; però que haurien de deixar de ser-ho a base d’anar-hi passant i evitant d’aquesta manera que tornin a quedar impracticables.
És una caminada en la que és recomanable no anar curt, ni de cames, ni de braços, perquè sinó, en sortirem amb alguna esgarrinxada, ja que durant estones anirem per camins molt estrets.
Els turons de l’Home, 363m i de Fra Rafel, 413m, tenen, des de la seva particular disposició a la muntanya de l’Amigó, una gran panoràmica, que abasta des del Pirineu, al Montseny, Sant Llorenç del Munt, Montserrat, tota la franja costanera des de Castelldefels a Vilassar i gran part del Vallès Oriental i Occidental.
Els turons més baixos, Nadala, 353m, Xorreta, 370m i Nadal Olivé, 324m i situats a mitja muntanya, també tenen una gran panoràmica local sobre el Barcelonès i bona part de la franja costanera.
És un recorregut circular lògic que els va encadenant un darrere l’altre i que tan es pot fer en un sentit com en l’altre.
El conjunt de roques que hi ha a prop del turó de la Xorreta, i que esmento com a Mirador de les Roques és molt visible des de tot el sector de la font de l’Amigó i des de tots els camins que l’envolten i l’indret és una magnífica talaia amb una extensa panoràmica.
Per arrodonir-lo, l’itinerari comença passant per la font del Pop o de Beu-i Tapa.
Per a situar-nos al començament de l’excursió hem de seguir la carretera de Can Ruti i al tanatori de Badalona; deixem l’accés a Can Ruti a l’esquerra i uns metres després l’accés al tanatori a la dreta.
Una cinquantena de metres després, a l’esquerra hi ha l’antic aparcament de l’àrea de pic-nic de Can Ruti; un ampli indret per deixar-hi el vehicle, on pràcticament sempre hi ha lloc. Els caps de setmana i festius està tancat i a l'estiu hi ha uns horaris. Llavors podeu aparcar al voral de la carretera que hi ha espai suficient per no envair-la.
Comencem a caminar baixant des de l’aparcament uns metres fins on hi ha encara l’edifici del berenador, d’allà arrenca un camí per l’esquerra que pocs metres després travessa per un túnel la carretera per la que hem passat fa uns minuts amb el vehicle.
Sortim del túnel i en un parell de minuts ja som a l’indret de la font del Pop; una font que sempre raja, i situada en un paratge molt bonic.
A partir d’aquí comença la pujada a dalt la carena. Del davant mateix de la font s’inicia un camí, una mica difús al començament perquè hi ha molts altres rastres de corriols, però que en realitat no té cap pèrdua. Després d’una forta pujada inicial el camí va girant a l’esquerra per tal de situar-se a sota una línia de baixa tensió. El traçat d’aquesta línia és el que aprofita el camí per començar a pujar en línia recta per anar a cercar cada un dels postes de l’esmentada línia.
No hi ha cap concessió en forma de giragonsa, recta amunt, que fa pujada! El camí però és molt marcat i trepitjat.
La última torre ens assenyala que hem arribat al capdamunt de la carena, som a poques passes del final de la carretera de la urbanització del Mas Ram.
Però sense arribar-hi girem a l’esquerra per a seguir el corriol que també s’enfila de valent per tal de situar-nos dalt del turó de l’Home.
Primer turó, i primera gran panoràmica de mar i muntanya. Si volem veure també la cartoixa de Montalegre, aquesta només es veu des d’un sol racó del turó, entre mig de la vegetació.
Deixem el turó baixant pel camí de l’altre costat i que ens deixa als peus d’una torre d’alta tensió. Torre que per cert és la que espatlla la panoràmica fotogràfica de la zona, ja que inclús sobresurt per sobre del turó de l’Home.
Seguim la curta pista d’accés a l’esmentada torre i arribem a la cruïlla de pistes que hi ha al coll del turó de l’Home.
Ara girem a l’esquerra i seguim uns metres la pista que ens baixaria al tanatori de Can Ruti.
Però hem d’estar atents a una petita fita que hi ha uns metres més avall del coll, ja que en aquest punt arrenca un, corriol que s’enfila muntanya amunt i és el primer “corriol perdut” de la caminada d’avui, que es va enfilant procurant seguir el llom de la muntanya.
Sembla que la muntanya estigui plena de bardisses, però hi ha molts punts per on es pot anar pujant; els trams on la vegetació ho impedia han estat netejats.
Encara hi ha dos pals una mica socarrimats del “coto de caça”. Aquests pals ens poden anar servint de referència, doncs el camí hi passa.
Aquesta pujada i el primer “camí perdut” s’acaben en arribar a un mirador rocós on ens ajuntem amb el corriol que puja des del camí de la Conreria.
Ara seguim aquest camí, molt més marcat, però una estona després, també hem d’estar atents a una petita fita i un poc marcat corriol que per la dreta ens deixen, en un parell de minuts dalt del turó de Fra Rafel. Aquest és un mirador extraordinari, ja que si està nevat, es pot veure el Puigmal, i també veiem el Montseny, Montserrat, Sant Llorenç del Munt, tota la costa del Barcelonès i del Maresme, i gran part del Vallès.
És un indret d’aturada obligatòria. Sortim del turó pel corriol de l’altre costat i en un minut recuperem el camí que havíem deixat per pujar al turó.
Seguim aquest camí, que primer planeja i després baixa fins un collet.
En aquest collet hem de deixar el camí i girar a l’esquerra per a baixar uns metres per un nou camí que ens porta a un camí transversal.
Seguim aquest camí per la dreta. Atenció perquè pocs metres després passem pel costat d’una antiga cabana-cova de vinya, perfectament conservada, i que si no ens hi fixem, la passarem de llarg.
Aquest camí és molt bonic, ja que va planejant i anem gaudint tota l’estona d’una gran panoràmica.
Finalment aquest acaba en ajuntar-se amb el que ve del coll de Fra Rafel.
Girem a l’esquerra i anem baixant per aquest nou camí.
Tornem a tenir que estar atents a la propera cruïlla, ja que el camí que seguirem per la dreta, té un inici poc marcat, però és molt característic el pi que hi ha al començament mateix.
Seguim aquest nou camí transversal passant per sota mateix del pi esmentat.
Aquest camí ens baixaria de nou fins a Can Ruti.
Així que hem d’estar atents a una nova cruïlla, on hem de tornar a girar a la dreta.
En el fons estem saltant d’un camí a l’altre, planejant a mitja muntanya.
D’aquest nou camí només en seguirem pocs metres, ja que de nou hem d’estat atents a una discreta fita que hi ha a la dreta i que ens assenyala l’inici d’un corriol.
És el segon “camí perdut” de la caminada d’avui, que ens cinc minuts ens deixa dalt del bonic turó de la Nadala.
Primer arribem a un replà des d’on es gaudeix d’una gran panoràmica, i pocs metres després hi ha el cim del turó, amb una gran roca i amb una fita al damunt.
Gaudim d’aquest turó i de la seva vista i en marxem fem unes passes pel camí d’anada, però immediatament girem a la dreta per a baixar per un curt corriol, que en dos minuts ens deixa al camí que havíem deixat per pujar al turó de la Nadala; aquí s’acaba el segon “camí perdut” d’avui (en aquest lloc em vaig descuidar de marcar-lo amb un punt d’interès, però la cruïlla és òbvia).
Girem a la dreta i tornem a seguir aquest camí.
A la propera cruïlla girem a l’esquerra. El camí que seguíem ens portaria al coll de la Jeia d’en Pujol.
Aquest nou camí transversal ja es nota una mica menys transitat i ja forma part de l’antiga carrerada.
Arribem a una nova cruïlla on el camí gira noranta graus a la dreta. Aquí nosaltres hem de seguir recta, i iniciar en aquest punt el tercer i llarg “camí perdut”.
Camí amb un inici una mica estret, però que passats quatre o cinc metres es torna més obert.
Molt poc després hem de posar atenció a una modesta fita a l’esquerra. Aquí farem una curta anada i tornada al turó de la Xorreta. Girem doncs a l’esquerra i baixem uns metres per arribar a una clariana, on hi ha el poc definit turó de la Xorreta, poc definit, però també amb una gran vista panoràmica.
Aquests turons secundaris com el de la Nadala, Xorreta i Nadal Olivé si et fixes bé quan camines per la zona, son petites elevacions que sobresurten una mica del conjunt de la muntanya, però que a simple vista poden passar desapercebuts.
Des del de la Xorreta tornem sobre les nostres passes fins la fita i ara girem a l’esquerra per a seguir caminant una mica més fins arribar a unes destacades i visibles roques.
Si al turó de la Xorreta, la panoràmica quedava una mica amagada en algun punt, des d’aquestes roques la sensació de grandesa i de profunditat és inqüestionable. Si hi aneu, quan torneu per la zona us hi fixareu de seguida!
A més, aquest Mirador de les Roques és una talaia des d’on es veuen alguns dels camins de la zona, i podreu anar veient-hi la gent que hi camina.
Contemplada aquesta panoràmica seguim el camí i entrem a la zona més “profunda del camí perdut”.
La vegetació és molt espessa i el corriol, es converteix en un estret passadís que s’hi obra pas. No costa gens de seguir, ja que és l’únic indret pel que es pot caminar.
Primer planeja molt pocs metres i seguidament baixa fins el nivell d’una gran roca que hi ha just a sota de les del Mirador.
A partir d’aquí es va obrint pas en un seguit de petites baixades i planejades.
Ens trobem amb restes d’antigues parets de bancals de camps de vinyes.
Arribem a una baixada una mica més llarga i pronunciada que ens deixa en un més marcat corriol.
Aquí girem a la dreta i comencem una llarga planejada. La traça del camí és molt evident. S’intueix que era un camí força ampla (era l’antiga carrerada) però actualment només hi ha un estret pas per a poder-hi passar “justet”.
A mesura que avancem la zona es va aclarint, principalment per la dreta.
Això ens permet fer sortides del camí quan aquest es torna molt embardissat i poder avançar més còmodament pujant un metre pel marge de la dreta.
Passada l’embardissada podem tornar a baixar al camí, però com que cada vegada el terreny és més obert, podem seguir avançant sense tornar-hi.
Finalment arribem a una sèrie de grans terrasses on hi arriba una antiga pista. En aquest indret també hi havia una cabana d’obra, però que actualment ja no hi és. En aquestes terrasses hi ha una sèrie d’arbres que no semblen abandonats del tot; però que dona una sensació de desolació.
Hi ha una sèrie de pintades a les pedres que indiquen que és una “zona acotada d’arbres”; hi ha restes de replantació, però son antigues i tots estan morts des de bon començament.
Travessem aquesta zona i enllacem amb l’antiga pista que hi mena. En aquesta pista ens hi trobem petits obstacles per tal d’impedir (imagino) que hi passin ciclistes.
Aquesta pista ens torna momentàniament a la “civilització” en arribar a la gran i transitada pista que prové del coll de la Vallensana.
Però el retrobament amb la civilització durarà poc, ja que quatre passes després arribem al coll de la Malesa, que és una important cruïlla de camins i pistes.
En aquest indret arrenca tangencialment i en lleugera pujada per l’esquerra un camí.
Aquesta lleugera pujada s’acaba en arribar a una torre d’alta tensió, de la que passem a tocar de la seva base.
Forta i curta baixada, i seguidament seguim planejant per l’esquerra per un bonic camí.
Una estona després hem de tornar a estar atents a una discretíssima fita que hi ha a l'esquerra.
Aquí arrenca un curt corriol que ens porta a dalt del poc visitat turó de Nadal Olivé.
Ens hi espera una gran vista panoràmica i una fita, on en una de les pedres hi ha escrit el nom del turó i un petit llibre registre.
Des d'aquest turó també podem observar bona part del recorregut que hem fet, en concret dels turons de la Nadala, de la Xorreta I del Mirador de les Roques.
Deixem aquest turó per tornar al camí; podem fer-ho retrocedint per on hi hem vingut, però queda més "elegant" sortir del cim per l'altre costat, encara que no hi ha un camí evident, el trajecte és molt curt i en un tres i no res ja som novament al camí.
Poques passes després hi ha una cruïlla.
Seguim el camí de l’esquerra, que després d’una curta pujada comença a perdre alçada, travessa una zona gairebé plana, on hi ha una estesa de troncs cremats. Estem a l’indret del turó d’en Rafel. Un turó gens definit i sense vista.
Ara la baixada s’accentua fins a enllaçar amb l'ample camí que ve del replà de Can Barbeta i de la carretera BV-5011 baixant ja del coll de la Vallensana.
Camí que només seguirem quatre passes mal comptades, ja que a la propera cruïlla girarem a l'esquerra.
Baixem uns metres per aquest camí i arribem a un replà dins del bosc; aquí veurem que per l’esquerra surt un corriol, menys marcat que el camí que seguim.
Tots dos porten al mateix lloc, però seguirem el de l’esquerra que a part de ser una drecera, és molt més bonic.
Seguim aquest camí que segueix planejant per aquest replà fins que arriba a unes roques que son un mirador amb molt bona vista. Aquestes roques em varen fer dubtar de si realment el turó d’en Rafel no siguin aquestes roques, i la localització en el mapa sigui inexacte, aquestes roques estan a 255 metres d’alçada, mentre el turó que marca el mapa està a 293 metres. Sigui com sigui, aquest extrem de la carena té més aparença de turó que l’altre.
A part de les roques i la vista, en aquesta zona hi ha una gran concentració d’antics murs i bancals d’antigues vinyes.
A partir d’aquí el camí o corriol empren una frenètica baixada, tot travessant quatre antics bancals i feixes d’antigues vinyes fins ajuntar-nos amb el camí principal que hem deixat fa una estona.
Ara el seguim per l’esquerra i d’aquesta manera arribem al camí de la font de l’Amigó, a les portes de la parada d’autobús de Can Ruti.
Girem a la dreta i després d’una lleu i curta pujada arribem a la zona d’autobusos esmentada.
Seguim caminant per aquesta zona i la carretera d’accés al centre hospitalari de Can Ruti, i així arribem novament a l’indret de l’aparcament , donant per acabada aquesta bonica i solitària excursió per la muntanya de l’Amigó.
HORARIS:
De l’aparcament a la font del Pop: 05 mn
De la font del Pop al turó de l’Home: 30mn
Del turó de l’Home al turó de Fra Rafel: 20mn
Del turó de Fra Rafel al turó de la Nadala: 25mn
Del turó de la Nadala al turó de la Xorreta: 15mn
Del turó de la Xorreta al Mirador de les Roques: 05mn
Del Mirador de les Roques al turó de Nadal Olivé: 25mn
Del turó de Nadal Olivé al turó d’en Rafel: 15mn
Del turó d’en Rafel a l’aparcament: 15mn
TOTAL: 2h 35mn
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada