Degut al llarg confinament local i comarcal, que pels excursionistes de Badalona és pràcticament el mateix, m’han servit per a recordar excursions d’infantesa; però una vegada recordades i repetides fins a la sacietat m’he dedicat a buscar enllaços perduts entre els diferents indrets.
Molts camins perfectament traçats en els mapes estan totalment perduts i embardissats, però n’hi ha d’altres on encara si pot passar, això si, obrint pas a cop de tisores de podar o ajupint ‘he.
Aquesta tasca de recerca ha estat molt interessant i m’ha permès anar a indrets abandonats o fer excursions per camins inversemblants fins fa pocs dies.
Realment, si t’ho proposes, pots estar anant moltes vegades als mateixos indrets, però fent-ho cada vegada per una variant diferent.
Aquesta és la tasca de l’excursió que detallaré tot seguit, en la que enllaçarem el turó de Donadéu i la font de la Guineu o del Cul per dos camins; un recuperat en gran part a cops de tisores i l’altre a punt de perdre’s per manca de trepitjar-lo; però tots dos marcats en els mapes com a “pistes”.
Perquè aquests camins i tants d’altres han quedat en aquest deplorable estat? És una pregunta per la que no trobo cap resposta.
Una vegada units aquests dos indrets esmentats, l’excursió segueix transitant per camins i indrets perduts i recuperats i descrits en una excursió anterior; vegis l’itinerari:
https://es.wikiloc.com/rutas-senderismo/badalona-can-ruti-sant-cebria-de-cabanyes-turo-de-penjabocs-i-altres-turons-de-la-muntanya-de-lamig-67657218
Per a situar-nos al començament de l’excursió hem de seguir la carretera de Can Ruti i al tanatori de Badalona; deixem l’accés a Can Ruti a l’esquerra i uns metres després l’accés al tanatori a la dreta.
Una cinquantena de metres després, a l’esquerra hi ha l’antic aparcament de l’àrea de pic-nic de Can Ruti; un ampli indret per deixar-hi el vehicle, on pràcticament sempre hi ha lloc. Els caps de setmana i festius està tancat i a l'estiu hi ha uns horaris. Llavors podeu aparcar al voral de la carretera que hi ha espai suficient per no envair-la.
Comencem a caminar seguint el curt trajecte de carretera que ens porta fins el complex hospitalari de Can Ruti, concretament a la gran parada d’autobusos.
Travessem l’esmentada parada, travessem la rotonda i ens encaminem vers el ben marcat i senyalitzat sender a la font de l’Amigó.
Seguim aquest camí fins arribar a l’esmentada font.
Font que quasi sempre raja i situada en una raconada molt bonica, però molt concorreguda els caps de setmana.
Seguim caminant pel sender que surt del darrere mateix de la font i que ens deixa al coll de la Malesa.
Aquest coll és un important nus d’unió de camins amb la pista que comunica el coll de la Vallensana amb la Conreria. Pista que seguirem uns metres de tornada.
Ara només la travessarem, ja que per l’altre costat arrenca el camí que seguirem.
És un bonic camí que va planejant, amb lleugeres pujades; arribem al nivell de la pedrera i de la seva tanca de protecció; deixem a la dreta un primer trencall que ens portaria al coll de Lliçà (pel que també passarem de tornada), i seguim caminant en paral•lel a la pedrera fins arribar a una nova cruïlla.
Aquesta vegada si que girarem a la dreta i abandonarem el camí que seguíem i que ens portaria a Sant Pere de Reixac.
El nou camí s’enfila ràpidament durant força estona, fins que comença a planejar, inclús baixa uns metres abans d’entrar al turó de les Maleses, on hi ha unes amplies ruïnes d’un poblat ibèric. Just a l’entrada al poblat, a la dreta, hi ha unes roques lleugerament més altes; en aquestes roques hi ha un vèrtex geodèsic de la Generalitat de Catalunya, i en una de les roques hi ha gravada una creu amb dos xiprers, que és l’escut de la cartoixa de Montalegre.
Travessem el poblat de punta a punta, ja que hem de continuar pel camí que arrenca des de l’altre extrem.
Tot el poblat, i en particular aquest extrem és un gran mirador, ja que a part de Montserrat, el mar, Sant Llorenç del Munt i el Montseny, entre d’altres, també s’albira en dies clars i a simple vista el Pirineu (principalment si està nevat).
Seguim el nostre itinerari, tot seguint ara un bonic camí carener que ens porta fins una pista (que ve del coll de Lliçà), seguim aquesta pista uns metres per l’esquerra i la deixem per a seguir-ne un altre per la dreta, que després d’un curt trajecte ens deixa dalt del turó de Donadéu, indret on hi ha una torre d’alta tensió. Tot i que hi ha força vegetació, encara queden espais per a gaudir d’una bona panoràmica del Vallès, de Barcelona i el mar.
Donem la volta a la torre i a l’altre costat veurem una fita (si els porcs senglar no l’han desfet) i un marcat corriol que arrenca des d’aquest punt.
Seguim aquest corriol que en menys de cinc minuts ens baixa fins a trobar un camí transversal.
Seguim per l’esquerra aquest camí i molt aviat arribem a una clariana on el camí es divideix en dos; un segueix recta i l’altre segueix per la dreta. A l’inici de tots dos hi ha (o hauria d’haver) una fita, tots dos ens porten a Sant Cebrià de Cabanyes, però el que segueix recta fa molta volta. Tots acabem trobant-se abans d’arribar-hi.
Si voleu seguir el traçat del camí que segueix recta o simplement comparar els recorreguts mireu l’itinerari:
https://es.wikiloc.com/rutas-senderismo/badalona-can-ruti-poblat-iberic-de-les-maleses-sant-cebria-de-cabanyes-font-avellaners-i-guineu-la-62620708
Nosaltres per anar a la font de la Guineu hem de seguir pel de la dreta, que és un camí totalment recuperat i actualment molt ben marcat (era una pista segons els mapes) i que en poca estona ens deixa en una pista.
Ara ens toca pujar una mica seguint la pista per la dreta, però la pista i la pujada dura poc, ja que hem d’estar atents a una fita i a un corriol que surt per l’esquerra.
Seguirem aquest corriol, també marcat com a pista en els mapes, però que d’això deu fer molts anys; actualment encara si pot passar sense entrebancs, però en alguns punts aviat quedarà tapat, per evitar-ho és qüestió d’anar-hi passant i d’anar trencant “branquetes punyeteres”.
Però malgrat aquests petits inconvenients, és un camí molt bonic. Arriba a un punt en que empren una baixada una mica forta; en aquest indret, també segons els mapes, hi hauria d’haver un corriol que per la dreta feria drecera; però, tot i que s’intueix, aquest camí està totalment perdut. Així que seguirem baixant fins arribar a la cruïlla amb el camí que puja de Sant Cebrià de Cabanyes per la font dels Avellaners.
Aquest camí ja és molt més marcat, i el seguirem per la dreta. Ara toca començar a recuperar l’alçada perduda, però aquest bonic camí hi fa d’una manera sostinguda, però sense gaires pendents.
D’aquesta manera arribem a la font de la Guineu o del Cul; indret on hi ha més cartell anunciant la font, que no pas font.
La font pròpiament dita està en una raconada lleugerament separada del camí, en una roca hi ha pintat el nom de la font, i a sota s’intueix el forat del brollador.
Però aquesta font també té anomenada perquè en un roca arran de camí hi ha un cul, del que també rajava aigua. Segons sembla algú de Badalona es va fer un motlle del seu cul i el va fer fondre en ferro i el va col•locar en aquest indret. Les motivacions i les raons de tal acte i del perquè col•locar-lo precisament en aquest lloc, son desconegudes.
Passem la font i anem seguint el camí. seguim recuperant alçada, però també d’una manera molt suau, però sostinguda.
Ara veiem a la dreta el poblat ibèric del turó de les Maleses i a l’esquerra treu el nas la punta de la torre de guaita de la Coscollada o Coscoiada.
Més amunt ens ajuntem amb el camí que ve de la font dels Castanyers, i finalment arribem a la pista que hem abandonat per anar a la font de la Guineu.
Poques passes seguint la pista i arribem al coll de Lliçà. Indret on abandonem la pista per a seguir una drecera per l’esquerra que ens porta directament al turó de la Coscoiada.
En aquest indret hi ha una torre de vigilància forestal i és un gran mirador del Barcelonès i part del Maresme, però l’antic vèrtex geodèsic està situat uns metres més endavant, després d’un gran dipòsit.
En aquest lloc a més de la vista esmentada, també gaudim del Vallès i Montserrat.
Contemplada la panoràmica seguim la pista, que més endavant es bifurca; recta ens portaria a la Conreria i a la dreta, fent un tomb de 180 graus ens portaria al coll de la Vallensana.
Fem el tomb de 180 graus a la dreta i seguim una mica més per la pista.
Si volem escurçar la caminada podem seguir per la pista fins el coll de la Malesa i baixar novament a la font de l’Amigó i d’aquí al cotxe; però la proposta d’aquesta caminada es completa passant per l’antic camí de la carrerada.
Dit això, poc després del tomb de 180 graus de la pista, hem d’estar atents a una fita (o no) que hi ha a l’esquerra, ja que el traçat en aquest punt deixa la pista i empren una baixada sense camí pel llom de la muntanya.
No hi ha camí, però el terreny és molt obert i no hi ha cap problema per arribar a un pi solitari i característic que ens serveix de referència, i que és a on ens portarà el traçat, indret on enllacem amb una antiga pista, molt bruta, però que ens permet anar-la seguint fins que arribem a una zona on hi ha unes terrasses amb uns arbres fruiters, que sembla que estan una mica cuidats.
Baixem d’aquestes terrasses girant lleugerament a l’esquerra, sortim de la zona dels fruiters i enllacem amb l’antic camí de la carrerada.
Actualment aquest camí, convertit en corriol es pot seguir fàcilment, a la part inicial encara hi ha un “tap” de vegetació, però es pot esquivar fàcilment per l’esquerra pujant a un petit terraplè paral•lel i que es pot seguir sense complicacions; passat el “tap” tornem a baixar fins el camí i el seguirem fins arribar a una petita clariana on hi ha una fita i on el traçat gira 90 graus a l’esquerra i empren una forta pujada fins arribar al Mirador de les Roques.
Aquest indret consisteix en unes roques molt característiques i visibles des de molts indrets, des de les que es gaudeix d’una vista molt extensa, principalment des de la que hi ha una mica més avançada.
Gaudim d’aquesta vista i seguim caminant i poc després enllacem amb un dels camins que pugen des de Can Ruti a dalt la carena.
Seguim aquest camí una estona.
Novament hem d’estar atents a una fita a l’esquerra i al traçat, ja que hem deixar aquest camí per a seguir un corriol que en pocs minuts ens deixarà dalt del recuperat turó de la Nadala.
Una fita dalt d’una gran roca natural ens indica el punt és alt d’aquest turó, i una deu metres més endavant hi ha un gran mirador natural de tota la costa barcelonina.
Contemplada aquesta gran panoràmica seguim el camí i immediatament després ens trobem una cruïlla, des d’on podem baixar del turó per la dreta o per l’esquerra.
Aquesta descripció baixa pel corriol de l’esquerra i que ens deixa novament al camí que havíem deixat per anar al turó.
Seguim aquest camí per l’esquerra, acabem de revoltar el turó i anem baixant fins que ens plantem al collet que hi ha al peu del turó d’en Seriol, on hi ha una enèsima torre d’alta tensió.
Superem els pocs metres que ens separen d’aquest turó.
Arribem dalt del turó d’en Seriol; antic vèrtex geodèsic i nou gran mirador.
Seguim endavant i baixem a un replà que hi ha a sota mateix del turó, i d’allà arrenca un corriol per la dreta, que només començar revolta el turó per sota i va baixant superant antics bancals de vinya fins que acaba arribant a la pista que mena a la torre d’alta tensió esmentada fa un moment.
Seguim baixant per aquesta pista, i quan fa un pronunciat revolt a l’esquerra, hem de seguir recta per un corriol que baixa directament a l’inici del camí de l’Amigó.
Ara només ens queda tornar a seguir la carretera de Can Ruti per arribar novament a l’aparcament, tancant d’aquesta manera una bonica i recomanable caminada pels dos vessants de la muntanya de l’Amigó i per camins desconeguts i una mica emboscats, però perfectament transitables.
HORARIS:
De l’aparcament a la font de l’Amigó: 20mn
De la font de l’Amigó al coll de la Malesa: 05mn
Del coll de la Malesa al poblat ibèric de les Maleses: 15mn
Del poblat ibèric de les Maleses al turó de Donadéu: 15mn
Del turó de Donadéu a la font de la Guineu o del Cul: 40mn
De la font de la Guineu al turó de la Coscoiada: 25mn
Del turó de la Coscoiada al Mirador de les Roques: 30mn
Del Mirador de les Roques al turó de la Nadala: 10mn
Del turó de la Nadala al turó d’en Seriol: 15mn
Del turó d’en Seriol a l’aparcament: 15mn
TOTAL: 3h 10mn
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada