Ep!!! Aquesta, si no l’heu fet, l’haureu de fer!!!! Una curta i fantàstica excursió que combina a la perfecció la mar i la muntanya. És com una paella de “mar i muntanya” o com un “pollastre amb escamarlans”.
Hi tenim una caminada per dalt la carena amb una vista extraordinària i una mica de mini cresta i també una mini grimpada; seguidament des de les altures baixarem a nivell del mar a la cala Bona, i des d’allí seguirem el camí de Ronda de Tossa de Mar a Sant Feliu de Guíxols amb les incomparables vistes que aquest tram ens ofereix; i per acabar-ho de rematar tornarem al punt d’inici per un altre camí carener que ens ofereix unes perspectives úniques de Tossa de Mar.
De bon començament, i com qui diu, sense despentinar-se, pujarem al puig Nau, amb dues puntes de 222 i 227 metres d’alçada, que ens serviran per “entrar en matèria”.
Hi entrarem de ple en la caminada pel Serrat de Moltons, d’on assolirem les seves dues puntes destacades de 165 i 172 metres d’alçada; la primera amb el nom de puig d’Èric i la segona amb el de puig d’Elsa.
Aquests dos noms no sé ben bé si estan “homologats”, ja que només els he vist en un itinerari del wikiloc, tot i que també hi ha itineraris que passen pels mateixos bonys i només esmenten l’indret com el Serrat de Moltons; i també els he vist en un article d’en Joan Fernàndez Calin a la Revista Muntanya nº 933 on en detalla el recorregut i adjunta dues plaques amb aquests noms que hi ha als respectius turons.
El fet de no haver trobat aquestes plaques (tot hi haver-les buscat una bona estona) i haver-hi una estelada al puig d’Èric em fa sospitar que aquests dos noms no son “benvinguts” a la contrada.
Rebin aquests noms o simplement siguin bonys del Serrat de Moltons, el fet és que és una caminada molt agradable, i amb petits passos de mini grimpada, inclús per acabar d’arribar al “puig d’Elsa” hi ha dues grapes que en faciliten l’accés.
A partir d’aquest puig, segons esmenta en Joan Fernàndez el Serrat es complica i hi ha una petita vis ferrada amb un ràpel de 14 metres; sector del Serrat que en aquesta descripció no farem.
A part de l’article a la Revista Muntanya, si hom pensa fer la via ferrada és molt recomanable entrar a la web “rocjumper”, una gran guia de vies ferrades, on aquesta hi és esmentada (també amb els noms d’Èric i Elsa) amb tota mena de fotografies i de dades tècniques; de les que cal destacar-ne dues: la principal és que esmenta que els encoratges no son prou segurs; i la segona és que ens trobem amb una via ferrada que es torna per on has vingut, es baixa pel ràpel i es torna a pujar per les grapes i el cable de vida que hi ha al costat; és a dir pots baixar i pujar per les grapes si no vols fer el ràpel; però en realitat aquesta via ferrada no porta enlloc.
Dic que no porta enlloc, perquè totes les ressenyes o comentaris surten i tornen del dipòsit del començament d’aquesta ressenya fent el mateix recorregut d’anada i tornada pel Serrat de Moltons.
Per tant la unió del Serrat de Moltons amb la Cala Bona, era tota una incògnita de si la podria completar o no.
Després, i per a completar la mar i muntanya, vindrà la passejada pel camí de Ronda i amb parada, fonda i bany (si s’escau) a la cala Bona.
I per acabar, tornarem al lloc d’inici per un bonic camí-mirador i pujarem al puig d’en Pela de 158 metres d’alçada.
L’itinerari comença al costat del dipòsit nord d’aigües de Tossa de Mar. Per arribar-hi “només” ens hem de situar al carrer Pintor Francesc Coll de la urbanització Mas Font. Pot semblar fàcil arribar-hi, ja que el GPS ens hi portarà; però resulta que els darrers metres d’aquest carrer son direcció contrària, i aquí el GPS ens ha jugat una mala passada i quan ens creiem que ja hi érem, hem de donar mitja volta i buscar l’accés per l’altre costat, baixant novament fins l’avinguda Joan Maragall, girar a la dreta pel carrer Capità Mestres, girar a la dreta per a seguir el del pintor Marc Chagall i abans de que s’acabi tornar a girar a l’esquerra seguint el del pintor Pau Picasso i la propera cruïlla a la dreta ja és l’esperat carret pintor Francesc Coll. La tornada és un moment, però l’anada és un batibull de carrers.
Situats en aquest darrer carrer, fa un revolt de 180 graus , una curta recta i a l’esquerra arrenca una pista i ja es veu el dipòsit al final.
Farem els pocs metres d’aquesta pista, en altres temps asfaltada, però d’asfalt actualment en queda poc. Son pocs metres i podem deixar-hi el vehicle al costat del recinte del dipòsit .
Comencem a caminar tocant i resseguint per l’esquerra el tancat de l’esmentat recinte del dipòsit i a continuació les tanques de les darreres cases de l’esmentada urbanització del Mas Font.
S’acaben les cases i comença la vista de Tossa de Mar, de la platja Gran i del recinte del Castell i la muralla.
Pugem uns metres per un camí molt bonic i en pocs minuts arribem a dues antenes.
Just abans de la primera, que deixarem a la dreta, hi ha el punt d’anada i tornada de tot l’itinerari.
En aquest punt la gràfica de l’itinerari cau i remunta sobtadament; és simplement una interferència de les antenes; no hi ha en aquest punt cap baixada i pujada.
A l’anada anirem per l’esquerra tot deixant la segona antena a l’esquerra.
Estem seguint una pista situada a dalt la carena. No em repetiré gaire parlant de la vista de Tossa i de la costa en general, ara també treu en nas el Montseny.
Anem seguint aquesta pista, i en arribar a una mena de poc marcat collet, hem d’estar atents al punt d’interès, ja que a l’esquerra surt un corriol que puja fins la punta S del puig Nau.
Aquesta punta de 222 metres d’alçada té la vista una mica reduïda per la vegetació, però té una gran pila de pedres com a fita cimera.
Seguim el corriol uns metres més i arribem al puig Nau de 227 metres d’alçada.
Aquest si que té bona vista, i no té cap mena de fita cimera. Des d’aquí podem contemplar el Serrat de Moltons i les seves dues destacades puntes, amb l’estelada onejant a la del mig.
Hauria d’haver-hi un camí carener que ens hi portés, però si existia, la vegetació se l’ha menjat. El camí que ens ha portat fins aquí, ara gira a l’esquerra i baixa per anar fins a les ruïnes de la Mare de Déu de Gràcia, apartant-se del nostre itinerari.
Així doncs no ens queda altre remei que tornar sobre les nostres passes fins arribar novament a la pista que havíem deixat.
Arribats a la pista l’anem seguint fins que s’acaba en un indret amb molt bona vista.
Ara segueix un corriol molt ben marcat que va resseguint pel capdamunt el Serrat de Moltons. L’espectacle que ens envolta 360 graus és espectacular.
Com que la meva idea era intentar unir el Serrat de Moltons amb el camí de Ronda, durant la caminada per la pista i des del del puig Nau anava mirant el pendent per veure si es veia algun camí per a poder-hi baixar; però no en vaig veure cap, tot son esbarzers i matolls impracticables a no ser que et vulguis deixar les cames “noves”.
Seguim carenejant pel llom del Serrat fins que ens trobem amb un petit mur una mica dret, però molt fàcil de grimpar; també podem vorejar-lo tant per la dreta com per l’esquerra.
A gust de cada ú, vaig escollir anar per l’esquerra i per immediatament passar a l’altre costat per una mini “bretxa” (em fa il•lusió emprar el mot “bretxa”), una vegada a l’altre costat ja veiem l’estelada al davant mateix i ja som dalt del puig “d’Èric” de 165 metres d’alçada.
Veiem la immensitat de la mar, les cales, els penya-segats, Tossa de Mar, tot el que ens envolta és ambient marí, però estem dalt d’uns rocs que ens recorden cims més llunyans; és un contrast molt bonic.
Baixem dels rocs del “cim” per la dreta, aquesta baixada inicial ens deixa en un petit bosquet, aquest punt serà important per a la tornada.
Seguim el corriol pel llom del Serrat i ens anem apropant a l’altre turó.
Quan ja hi som a sota hem o hauríem de grimpar una mica per arribar-hi al capdamunt, però hi ha dues grapes a la roca que permeten pujar-hi més còmodament.
Ja som dalt del puig “d’Elsa” de 172 metres. Aquí la vista encara és més amplia, i també podem contemplar tot el Serrat que acabem de recórrer.
El Serrat continua, però acaba caient sobtadament; a partir d’aquí és on hi ha la mini via ferrada, amb ràpel inclòs., per tant, si no pensem fer-la haurem de tornar per on hem vingut.
Però des d’aquest turó veig que del puig d’Èric surt una mena d’esperó de roca que va baixant força metres en direcció a la carretera de Tossa a Sant Feliu, no es veu tan net l’inici com el final, però sembla ser la única possibilitat per a intentar arribar a l’esmentada carretera.
Així doncs, després de les contemplacions panoràmiques i fotogràfiques torno sobre les meves passes fins arribar al bosquet que he esmentat abans, just a sota del puig d’Èric.
Res sembla indicar que a pocs metres el bosquet desapareix i ens converteix en un espai obert.
Giro a l’esquerra, i després d’uns primers metres una mica “senglar”, però molt menys del que esperava, surto a l’espai obert que havia vist, i així vaig baixant, tot esquivant les zones de vegetació, sempre hi ha el trosset net que et permet baixar uns metres més; així que amb molts menys entrebancs dels que m’imaginava arribo a l’esmentada carretera.
Aquí ve la part desagradable de l’excursió, ja que l’haurem de seguir 400 metres per l’esquerra.
És una carretera amb moltes corbes i no hi ha vorera; fora de temporada és poc transitada, però en caps de setmana o a l’estiu, caldrà caminar-hi amb molta precaució.
Afortunadament no tota l’estona és sense voral, i només son 400 metres i ja som davant la senyal que ens indica el camí de baixada a la Cala Bona.
Aquí, com ja he comentat, comença una nova excursió. Aquest marcat camí baixa fins a trobar el camí de Ronda que seguim per la dreta i pocs metres després ja som a la petita i profunda cala Bona.
Una petita platja i uns metres dins l’aigua sense profunditat ens permeten el luxe poc freqüent d’entrar a dins del mar acabat de caminar i semi grimpar per una cresta. Un gran contrast!
Un dia radiant de tardor i entre setmana, arribar a aquesta cala és un privilegi del que cal gaudir-ne tant com puguem.
Després de molta estona, inevitablement haurem de seguir el nostre camí; ara toca de nou pujada, però aquest sector de la nostra excursió esdevé un fantàstica passejada, tot resseguint primer els penya-segats de la Cala Bona, fins arribar al mirador de la Punta de la Cala Bona, aquí el camí gira i deixem la cala Bona i ens apareix l’Escull de la Ral, que podem admirar i fotografiar des del camí a més de 60 metres d’alçada, seguim i passem per sobre la cova des Bergantí, i seguidament ens apareixen els esculls des Freu de Fora i des Palomar. La càmera de fotografiar treu fum!
A partir d’aquí una finca privada impedeix que el camí de Ronda segueixi vorejant els penya-segats i es veu obligat a pujar per a trobar la carretera i seguir-la fins passada aquesta finca.
A nosaltres no ens afecta gens, ja que igualment havíem de sortir a la carretera en aquest precís indret.
No volia acabar l’excursió trepitjant carrers asfaltats; i estudiant i planificant aquesta sortida havia vist, tot mirant el mapa via satèl•lit, que es veia un camí ben marcat que sortia de la carretera i anava directament fins les antenes de l’inici de la caminada.
Si realment existia era una bona manera d’acabar l’excursió, però no havia vist cap itinerari que hi passés; si no em tocaria entrar a Tossa de Mar i fer els carrers de l’inici, però ara a peu.
El camí de Ronda surt a la carretera i segueix per l’esquerra una estona; davant hi ha un talús de la carretera; per trobar el camí hem de seguir menys de deu metres per la dreta i travessar la carretera; a l’altre costat el talús baixa fins el nivell de la carretera i d’allí mateix arrenca un camí, poc clar al començament, però perfectament marcat després.
Després d’una pujada inicial va a trobar una línia de postes de telèfon i la va seguint.
Ara ja podrem tancar l’excursió seguint caminant per la muntanya; però a més, aquest camí és durant tota l’estona un mirador privilegiat sobre el municipi de Tossa de Mar, i per l’altre costat també ho és del puig Nau i del Serrat de Moltons i podem contemplar tot el recorregut que hi hem fet.
De passada i ja que hi passem a pocs metres deixarem el camí uns metres per acabar de pujar al puig d’en Pela, de 158 metres d’alçada. Hi ha una mica de vegetació, però si anem movent-nos podem seguir gaudint de la panoràmica que ens està acompanyant tota l’estona.
Tornem al camí i entre sureres, pins i panoràmica tornarem a les antenes on retrobem el camí d’anada.
HORARIS:
De l’aparcament del dipòsit a la punta S del puig Nau: 25mn
De la punta S al puig Nau: 05mn
Del puig Nau al puig d’Èric del Serrat de Moltons: 25mn
Del puig d’Èric al puig d’Elsa del Serrat de Moltons: 10mn
Del puig d’Elsa a la carretera: 20mn
De la carretera a la cala Bona: 10mn
De la cala Bona a la carretera seguint el camí de Ronda: 25mn
De la carretera al puig d’en Pela: 15mn
Del puig d’en Pela a les antenes: 15mn
De les antenes a l’aparcament: 05mn
TOTAL: 2h 35mn
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada