Interessant i molt bonica excursió circular entorn del municipi de Sora a la comarca d’Osona, però a cavall amb la del Ripollès, ja que caminarem pels termes de Sora, Les Llosses i Alpens.
És una ruta per a gaudir del paisatge, de la natura i de la geologia, ja que podrem anar trobant fòssils marins.
Sora queda apartat i encerclat de muntanyes, però amb una vall molt ampla, plena de masies disperses i de prades i pastures.
A part de la passejada per aquest indret, que per si sol ja mereix aquesta caminada; també ens permetrà gaudir d’unes grans vistes, principalment quan caminem per dalt la carena, ja que la vista s’ampliarà al Pirineu.
Entre els indrets més interessants que visitarem hi ha el cim del Castell del Boixader, l’església de Sant Sadurní de Sovelles, la de Sant Martí de Vinyoles i la Sequoia monumental de Rocafiguera.
A més passarem pels grans masos del Boixader, Rocafiguera, Puig de Sovelles, Hostal de Sovelles, Muntades, Falgoses i Portavella. Alguns d’ells amb unes vistes magnifíques.
El terme de Sora s’organitzà ja l’any 906 tot seguint el domini senyorial, centrat en el castell de Duocastella (Doscastells), nom provinent d’una antiga vila (les poques restes que queden es troben a prop del mas de Rocafiguera, i inicialment pertanyia al Monestir de Sant Joan de les Abadesses.
El cim del Castell de Boixader o de Duocastella, de 952 metres d’alçada, queda per damunt del poble, i està totalment isolat, i segons des de quin angle el veiem, és un con pràcticament perfecte.
Tot i el nom de “Castell”, d’aquest no hi ha cap rastre, ni pel camí ni a dalt de les dues puntes que té el cim. No hi ha restes de cap castell, però gaudeix d’una vista fantàstica, i més si encara hi ha una mica de boira a les planes.
Església de Sant Sadurní de Sovelles és un edifici religiós del municipi de les Llosses inclòs en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
L'església es va construir entre el 1714 i el 1717, i és de dimensions respectables, i està situada en una gran plana de pastures. Un indret molt bonic i amb una graan vista del Pirineu i del Puigmal en particular.
Sant Martí de Vinyoles de Portavella és una església amb elements romànics i barrocs de les Llosses (Ripollès) i també està inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. L'església actual es una construcció del segle XII, amb afegitons posteriors, per bé que és esmentada des del 925. Tot hi que té adossades dos cases habitades, l’església té un aspecte força abandonat.
A aquesta església també hi podem anar des d’Alpens i tot baixant del puig Cornador, passant primer per la de Santa Margarida de Vinyoles. Vegis: https://estanysicims.blogspot.com/2017/02/alpens-puig-cornedor-ermites-de-vinyoles.html i https://es.wikiloc.com/rutas-senderismo/alpens-puig-cornedor-ermites-de-vinyoles-12768230
Finalment la Sequoia de Rocafiguera és una gran sequoia de Wellington d'uns 30 metres d'alçària i 5 d'amplada situada al costat del Mas de Rocafiguera. És un dels 28 arbres monumentals d'Osona. Calen com a mínim tres persones per abraçar-lo. Només té un petit contratemps, i és que els del mas de Rocafiguera hi ha abandonat un vehicle al costat, andròmina que trenca l’encant de l’indret i de les fotografies. Però malgrat tot, mereix la nostra visita.
Fins al 1988 va ser la sequoia més alta de Catalunya, però el 1990 li va caure un llamp i va perdre part de l'alçada. La van plantar el 1880, ja que a mitjans del segle XIX va estar de moda, entre certes classes socials, plantar aquesta espècie forastera d’arbres en les proximitats de les grans cases pairals del país.
També se la coneix com a “Bella Antònia” , però aquest nom és simplement una degeneració del nom científic de l’arbre: de “Wellingtònia”.... passa a “Bella Antónia”.
L’arbre és tan alt, que és visible des del cim del Castell de Boixader.
Per a situar-nos a Sora hem de seguir la C-17 i sortir-ne per la sortida del km 85, i després de dues rotondes seguir la BV-4655 que després de només 5 km arriba i acaba al bonic poble de Sora.
En arribar-hi, girem, per l’únic carrer que hi ha a la dreta, passem per davant de l’Ajuntament i de l’església de Sant Pere i seguim per la pista que mena fins a Rocafiguera.
Pocs metres després de sortir del poble, en el primer revolt pronunciat a la dreta, a l’esquerra hi ha un ampli espai per deixar-hi el vehicle.
Comencem a caminar seguint l’esmentada pista, fins el primer revolt que trobem, aquesta vegada a l’esquerra.
Aquí deixem la pista i seguim per la dreta un camí que s’enfila. Aquest camí es torna difús, i anem pujant uns metres sense un camí clar, fins que enllacem amb un camí molt ben marcat; si haguéssim seguit per la pista una estona més, hauríem trobat l’inici d’aquest camí; així doncs el que acabem de fer ara és una notable drecera.
Seguim aquest camí, i en pocs minuts ens plantem en el que el mapa assenyala com a turó de Sora, de 791 metres d’alçada, però de cim en té ben poca cosa; però és un extraordinari mirador sobre Sora, i més si està sortint el sol i encara hi ha boires que es van estirant i trencant per damunt dels camps.
Seguim caminant i enllacem amb una pista o camí més ample, que també ve de la pista que havíem deixat, i la seguim per la dreta.
Més endavant comencem a caminar pel llom de la carena, i per tant, les vistes que teníem al turó de Sora les tornem a tenir.
Davant nostre treu el cap una estelada. Deixem el camí-pista que seguíem uns moments, per a seguir pel llom de la carena fins arribar a l’esmentada estela.
L’indret és una balconada sobre la vall, i un indret on hem de fer obligatòriament una aturada per a gaudir-ne abastament.
Deixem aquest magnífic mirador i seguim uns metres més i ens trobem de nou el camí-pista; però ara tan sols ens limitarem a travessar-lo.
Davant nostre hi ha roquisser i al final a l’esquerra trobem un corriol que puja uns metres més i enllaça amb un camí transversal, que seguirem per la dreta.
El camí revolta la muntanya i encara la part final que ens portarà al castell.
Tornem a caminar per llom de la carena.
Atenció amb el punt d’interès “d’anada i tornada al castell”, ja que en aquest punt a l’esquerra arrenca el camí que seguirem després, però que el seu inici és gairebé imperceptible.
Primer seguim per la dreta l’evident camí. Entre els arbres treuen nas unes roques, i ens separarem del camí per anar-hi; és un nou mirador i una de les dues puntes del Castell.
Contemplat el paisatge, tornem endarrere i seguim el camí que voreja per l’esquerra aquesta cota.
Entre les dues puntes hi ha un petit collet o “bretxa”; per a baixar-hi hi ha un curt pas una mica dret i relliscós, bàsicament perquè està a l’obaga i poca llum hi arriba.
Per a baixar hi ha una oportuna cadena que facilita i dona seguretat en aquest punt.
De tota manera és un pas molt curt i amb arbres. Seguidament remunten la “bretxa” per l’altre costat, molt més fàcil, i acabem d’arribar a la punta del castell, tot travessant la planera carena, que és estreta i amb timba a cada costat, si tenim vertigen, potser ens haurem de quedar al començament d’aquesta travessa cimera.
Així arribem al cim del Castell de Boixader, o de Duocastella o de Dos Castells, de 952 metres d’alçada.
Tenim timba per tres dels quatre costats, i com que és un cim completament isolat gaudim d’una extensa panoràmica.
A l’esquerra i a la plana i com qui diu a sota els nostres peus veiem els masos de Boixader i de Rocafiguera, i si ens hi fixem bé, es veu la Sequoia Monumental de Rocafiguera (adjunto una foto, on es veu l’esmentat arbre des del cim). També veiem el Santuari dels Munts al cim de la carena de fons.
Nova parada i fonda contemplativa i fotogràfica i tornem endarrere, ara fem servir la cadena per pujar i ens situem al punt d’interès que abans he esmentat; com que està en una mini clariana, el seu començament és una mica difús, però immediatament es torna evident i ben marcat, a la vegada que és molt bonic.
Anem baixant i ens retrobem amb la pista que havíem deixat a l’estelada i que revolta completament el cim del Castell.
La seguim vint metres per l’esquerra i arribem a una clariana, on hem d’abandonar la pista que acabàvem de començar a seguir per a girar 180 graus a la dreta per a seguir un nou i bonic corriol que va baixant per dins del bosc.
Arribem a una nova clariana que sembla ser el final d’una pista. aquí hem de posar-hi una mica d’atenció, ja que el camí que hem de seguir, a mi em va costar una mica de trobar.
L’he assenyalat amb un punt d’interès de “Corriol que té una mica amagat l’inici”, surt tangencialment a la dreta, potser és la continuació del que estàvem seguint i la pista la tallat per la meitat.
Però una vegada trobat on comença, segueix ben marcat i ens acaba de baixar fins el fons de la vall; a la sortida del bosc es perd una mica, però el retrobem revoltant un gran camp i que ens deixa en una pista que ens porta fins una immediata granja o estables, molt moderns.
Aquí podríem dir que s’acaba una excursió i en comença una altre. Si només volíem anar al castell de Boixader, ara només hem de seguir aquesta pista per l’esquerra i ens pocs minuts arribaríem a Rocafiguera.
Però com que de ben segur amb només el Castell no n’hem tingut prou, i en volem més emprendrem la pujada a Sant Sadurní de Sovelles.
Però Sant Sadurní encara està una mica lluny. Primer seguirem recta per darrere els estables, tot seguint un camí, que es perd una mica en arribar seguidament a uns prats; però seguint més o menys recta i la pròpia intuïció, en arribar novament al llindar del bosc, d’allà arrenca un marcat camí-pista que seguirem força estona.
Més amunt l’hem de deixar per seguir un camí a la dreta. Camí molt bonic, ben marcat i amb fites quan travessa roquissers, indrets on a més `podrem gaudir de molt bones vistes, i particularment del Castell de Boixader que sembla un con perfecte.
Aquest camí ens deixa al capdamunt de la serra de Sovelles.
L’adjectiu “bonic” en tota aquesta excursió pot semblar abusiu, però en arribar a dalt la carena ens tornem a trobar en unes prades molt boniques; adjectiu que a partir d’ara serà una constant, tant pel terreny de prades i pastures, com de la panoràmica, ja que en arribar al capdamunt de la Serra de Sovelles la vista s’obre al vessant N i apareix el Pirineu, amb el Puigmal al davant mateix.
El camí acaba al costat d’unes ruïnes d’un mas colgades per la vegetació (el Mas de Sovelles?).
Travessem el prat i arribem a una bassa, som al coll de Bassa, a 1010 metres d’alçada.
Girem lleugerament a l’esquerra, tot seguint caminant pel prat i veurem una marca de pintura groga en un arbre, al costat mateix comença un nou camí-pista que seguirem i que ens conduirà fins les portes del mas El Puig de Sovelles.
Aquest mas està situat en una mena de collet amb una vista impressionant sobre el Pirineu.
Si ens hi fixem, a sota nostre, i molt poper, ja es veu entre els arbres el campanar de Sant Sadurní. Seguim la pista uns metres més, i en el proper revolt deixem la pista i per un corriol poc definit acabem de baixar fins a Sant Sadurní.
Sant Sadurní de Sovelles i el seu entorn és un indret molt fotogràfic. Masos dispersos i pastures i prades en un extens altiplà.
Aquí enllacem amb la pista cimentada que ens portaria fins Les Llosses, a l’indret del restaurant El Cremat.
Nova i llarga “parada i fonda”, l’indret s’ho val.
Com que encara ens queda “feina per fer” seguirem la pista per l’esquerra uns metres, tot gaudint de les diferents perspectives de Sant Sadurní.
Arribem a la propera cruïlla i abandonem la pista per a girar a l’esquerra i seguir la que puja al mas habitat de Les Muntades que està a la propera cantonada; deixem endarrere l’esmentat mas, i seguim per la pista tot passant pel costat d’una bassa.
Ara hem d’anar fins el mas Les Falgoses, seguint la pista hi arribaríem, però farem una nova drecera, ja que el tenim a sobre mateix.
En un revolt de la pista, girarem a la dreta i per un bosc molt esclarissat pujarem els pocs metres que ens separen de l’esmentat mas.
El mas de Les Falgoses també està situat en una balconada de vistes espectaculars.
Donarem la volta al mas, deixant-lo a la nostra esquerra tot seguint un corriol molt ben marcat, que ens porta fins un collet, que és una cruïlla de camins i pistes.
Després de tot el recorregut de continues pujades i baixades, ara emprendrem una relaxada marxa per aquesta planera pista que ens portarà directament a Sant Martí de Vinyoles, que ja es veu al fons, juntament amb la torre del mas fortificat de Portavella. Això si, ara tornem a la part solana, i ja no veiem el Pirineu.
Primer arribem al mas de Portavella, que queda a la dreta. Aquest mas és una magnífica casa de Turisme Rural, situat en un indret espectacular, i en mig del “no rés”, molt indicat per a qui busqui llocs tranquils.
Uns metres més i ja som a Sant Martí de Vinyoles.
Adossada a l’ermita hi ha la rectoria, que actualment està rehabilitada amb molt de gust, però que a l’anterior estada a aquest mateix indret no es podia arribar fins la porta de l’ermita perquè hi havia una tanca que ho impedia; afortunadament aquesta vegada la tanca està on hauria d’haver estat sempre, és a dir just a l’entrada de la finca privada, poden arribar doncs fins l’escala d’accés a la porta de l’ermita.
La porta d’entrada està tancada i per les herbes que hi ha al terra sembla que fa força temps que no s’obre.
El forat del pany antic és per una clau de “les d’abans”, i en aquests indrets encaro l’objectiu de la càmera al forat del pany, ajusto al màxim el zoom i faig fotos amb flash i sense, i normalment el resultat és espectacular, normalment sense flash. Aquesta vegada no va ser una excepció, i a la foto sense flash es poden veure els bancs, l’altar amb un modest retaule i les parets pintades de color blau, així com els dos arcs laterals d’una ampliació de l’edifici.
La foto no permet més detalls, com esquerdes, humitats, pols, teranyines, ....etc, però em va sorprendre tot això, amb l’abandonament exterior.
Contemplat l’indret, tornem pocs metres sobre les nostres passes i hem d’abandonar la pista per a seguir un curt camí a la dreta que ens baixa uns metres fins a trobar una nova pista que seguirem a la dreta també pocs metres, perquè a la primera cruïlla que trobem hem de seguir per la de l’esquerra.
Seguim aquesta pista o camí que ens porta a unes pastures on la pista es perd.
Aquí hem de baixar per les prades per tal d’anar a buscar el torrent de Les Falgoses; més a menys hem de descriure una semi-circumferència entre prats.
Aquest recorregut sense cap camí prou definit ens porta fins un nou prat on al bell mig hi ha un gran tronc d’un roure, que deuria ser un arbre monumental, però del que només queda el tronc.
Just al peu del roure hem de girar a l’esquerra i anar a creuar el torrent esmentat anteriorment.
Creuem el torren i remuntem pocs metres per l’altre costat i ens trobem amb un camí molt ben marcat, que seguirem per la dreta.
Novament haig de comentar que és un camí molt bonic per dins del bosc, que va planejant a mitja alçada.
El camí va tombant tot seguint la silueta de la muntanya i tornem a veure la silueta del Castell de Boixader, ara però ja no és un con, ja que ara es veu la silueta planera del capdamunt amb les dues cotes.
Arribem a un roquisser i hem d’estar atents ja que aquí s’acaba la planejada i el camí gira noranta graus i aprofita el roquisser per a perdre alçada.
A partir d’aquí, a part del camí, també hi ha fites que ens van orientant per on hem de passar.
Sense cap problema entre el camí i les fites arribem a un coll.
Quan ens creiem al mig del no rés, ens trobem en un coll on hi ha un rètol assenyalant les direccions a seguir.
El mapa en diu el coll de Joanet, però el rètol diu que som al coll del Boixader. Realment el que tenim a sota i més proper és el mas del Boixader, i per tant em quedo amb aquest segon nom.
Aquí volia seguir recta per anar fins el cim del Montsobirà, però hi havia caçadors. Així que vaig girar a l’esquerra per a seguir el camí que va baixant per dins del bosc.
Una estona després hem d’abandonar aquest camí per a seguir-ne un de menys definit que surt a l’esquerra; menys definit, però sense cap problema per a seguir-lo, amb alguna marca de pintura vermella en els arbres.
Arribem a un clot, on a l’altre costat trobem l’inici d’un nou camí-pista que seguirem a partir d’ara.
Anem baixant i d’aquesta manera arribem al mas del Boixader; un gran mas habitat que deixem a la dreta. Saludem al propietari i els seus quatre gossos i seguim la pista d’accés al mas.
Pocs metres per aquesta pista i arribem a la pista principal de Sora a Rocafiguera (pista on tenim el vehicle a la sortida de Sora).
Ara farem una curta anada i tornada per anar al gran mas de Rocafiguera i a la seva sequoia.
Efectivament, caminem per la pista i molt aviat arribem al mas, que deixem uns metres a la dreta; sense arribar a tocar el mas girem a l’esquerra i en l’esplanada que hi ha allà mateix hi ha la monumental sequoia.
Aquesta esplanada hauria de ser un espai cuidat i senyalitzat, però encara que sembli increïble, aquest indret és un magatzem de deixades de maquinaria agrícola del mas; la sequoia està en un extrem, i la vegetació ja impedeix donar-li la volta sencera sense rebre alguna esgarrinxada.
Però malgrat aquests inconvenients, l’arbre és digne de ser admirat i contemplat.
Així doncs, contemplada i admirada la sequoia, tornem sobre les nostres passes i anem seguint la pista que ens portarà fins l’inici d’aquesta bonica i interessant caminada.
HORARIS:
De l’aparcament al turó de Sora: 15mn
Del turó de Sora al mirador amb l’estelada: 10mn
Del mirador al Castell de Boixader: 25mn
Del Castell de Boixader als estables al final de la baixada: 20mn
Dels estables a Sant Sadurní de Sovelles: 55mn
De Sant Sadurní al mas Les Falgoses: 25mn
De Les Falgoses a Sant Martí de Vinyoles: 25mn
De Sant Martí al coll del Boixader: 35mn
Del coll del Boixader al mas del Boixader: 30mn
Del mas Boixader a la Sequoia de Rocafiguera: 10mn
De la Sequoia a l’inici de la caminada: 30mn
TOTAL: 4h 40mn
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada