Total de visualitzacions de pàgina:

dijous, 22 d’octubre de 2020

Sant Joan de Palamós, ermites de: Santa Maria de Bell-lloc i Santa Coloma de Fitor; puig: Arbúcies, Cargol, Cendrosa, Ribot i Montagut; castell de Vila-romà i dòlmens del Llobinar i de Montagut

 

















































Excursió molt bonica pel massís de les Gavarres al Baix Empordà i que ens permet visitar molts més indrets que els esmentats en l’anunciat, ja que aquest, només permet un número limitat de caràcters; també, i degut a la quantitat indrets i de cruïlles, en aquest itinerari, he arribat al màxim de punts d’interès que permet el Wikiloc, que son 50, per aquesta raó he hagut de suprimir algun punt d’interès d’alguna cruïlla, on de per si, ja és evident per on hem de continuar caminant.

A part dels indrets de l’anunciat, també passarem pels dòlmens del Llobinar i del de Montagut, i per les inscultures del puig Cargol i del dolmen del Llobinar (recordem que inscultures son uns gravats a la pedra en un monument megalític, que poden tenir formes diverses, com formes antropomòrfiques o cassoletes que poden tenir solcs que les comuniquen); també passarem pel molí del Mas Xifra de Valls, del Canyadell i pel del Mas Antoniet; pel forn de rajols de l’Antoniet; així com també passarem per les fonts de Bell-lloc i de la Llorer.
Tot aquest reguitzell d’indrets ens anirà acompanyant durant aquesta llarga caminada, partida en dues parts ben diferenciades; la primera, enclotats seguint la riera de Bell-lloc i la segona, per dalt les carenes de les Gavarres, amb unes immillorables vistes panoràmiques de les Gavarres i de la costa de Palamós; els cims d’Arbúcies i de Montagut son uns miradors extraordinaris d’aquesta zona de la costa.

Per a començar aquesta gran excursió ens hem de situar a la C31 fins a la sortida de Sant Joan de Palamós (km 326) i seguir els indicador de Vila-romà i Bell-lloc i passar per la porta de l’antiga fabrica Hutchinson (actualment Nichirin), indret on s’acaba l’asfaltat, uns metres més de pista de terra ens deixen a l’àrea d’esplai i lleure de Can Peretià.
A la dreta d’aquesta àrea hi ha habilitat un aparcament just a l’entrada de Can Peretià.

Comencem a caminar desfent els darrers metres que ens han portat a l’aparcament i seguim recta (en el traçat primer vaig començar a caminar pel camí de tornada), seguim una pista i pocs metres després ens desviem a la dreta per a seguir un bonic camí, que primer travessa un bosquet, on hi ha algunes taules i bancs.
Arribem a les restes del Molí del Mas Xifra de Valls declarades per la Generalitat com a BCIN (Bé Cultural d’Interès Nacional), contemples aquestes malmeses restes, que encara conserven el carcabà, que era la cambra a sota l’obrador i que contenia el rodet que feia moure l’eix i la roda.
Seguim el camí, i hem d’estar atents al punt d’interès, ja que haurem de deixar aquest camí per a girar bruscament a l’esquerra i començar a caminar per un corriol que s’enfila de valent.
Aquest corriol desemboca en una pista que transcorre pel llom de la muntanya.
Arribem a una cruïlla, on fem una curta anada i tornada al puig Arbúcies de 165 metres d’alçada, on hi ha una gran pila de pedres i un cartell en un arbre amb el nom i alçada del cim.
Gaudim de la gran panoràmica d’aquest modest turó, i tornem a la cruïlla anterior, i ara seguim per l’esquerra.
Una estona després, i en una nova cruïlla, hem de deixar aquest camí carener, per a girar a la dreta per a seguir-ne un altre en baixada tota l’estona que ens portara fins a l’ermita de Santa Maria de Bell-lloc; gaudint abans de la vista del castell de vila-romà, que no hi passarem fins a la tornada.
La bonica ermita de Santa Maria que està inclosa a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, i ja se’n tenen referències l’any 1273 en el testament del senyor del castell de Vila-romà.
Moltes vicissituds a viscut durant els segles; la darrera començà l’any 1972 en que una societat privada la va adquirir, i va començar a posar obstacles per a celebració de l’aplec anual el 8 de setembre, fins que l’any 1975 va barrar el pas a la capella. A partir d’aquí començarem diversos plets judicials que culminarem l’any 1992 amb la reobertura de la capella, els camins i es recuperà també la celebració de l’aplec.
Darrerament la casa de l’ermità és de propietat privada i convertida en un bonic establiment hoteler i celler de Bell-lloc.
De tota manera, i com és costum, l’ermita està tancada.
Contemplem l’indret i seguim per un camí que hi ha just abans d’arribar a l’esmentada ermita.
Aquest camí ens baixa fins el llit de la riera de Bell-lloc; tenim el castell de vilà-romà just a sobre, però de moment no hi pujarem.
Arribem a la font de Bell-lloc, que no raja, i anem seguint la riera.
Enllacem amb un camí que ve del castell i poc després fem una curta anada i tornada a la font del Llorer, que costa una mica de trobar, i que està emboscada i no raja i a pocs metres arribem a les restes del molí del Canyadell.
Aquest molí és considerat pels arqueòlegs com un tipus de molí primigeni. La seva construcció és un dels exemples més antics d'aprofitament hidràulic a les nostres contrades. Està situat aigües amunt de la riera de Bell-lloc, passat el Castell de Vila-romà. Es creu que data de la mateixa època que el castell, situant-se entre els segles X-XI-XII.
Contemplem el molí, i de com tenim d’abandonat el patrimoni i tornem al camí que hem deixat.
Més amunt travessem la riera de Bell-lloc i seguim una estona més seguint la riera.
Ara hem d’estar atents novament al nou punt d’interès, ja que hem d’abandonar el camí que estem seguint, per a seguir-ne un altre que surt per l’esquerra, i que durant uns metres va paral•lel i pràcticament a la mateixa alçada del que acabem d’abandonar.
El paral•lelisme s’acaba quan el nostre comença a fer giragonses per a guanyar alçada.
Més amunt arribem a una pista que seguim a l’esquerra una desena de metres, per a seguir pujant pel camí que surt a la dreta.
Ara també hem d’estar atents al punt d’interès per a veure les inscultures del puig Cargol, ja que sinó les trepitjarem sense veure-les, ja que estan al mig del camí i son pràcticament invisibles sino hi estàs atent.
Seguim pujant per dins del bosc i arribem al doble vèrtex geodèsic del puig Cargol.
El puig Cargol, amb els seus 363 metres d’alçada serà la màxima elevació de la jornada.
Té dos vèrtex, un de normal i l’altre damunt una alta columna de ciment.
Al fer el primer no deurien haver-hi arbres, i es podia triangular sense cap impediment; varen créixer els arbres, i en lloc de seguir mantenint l’espai net, varen optar per elevar el vèrtex. Ara es triangula d’una altre manera i aquests vèrtexs no son necessaris, perquè els arbres segueixen creixen, i haurien d’anar fent columnes cada vegada més altes..... netejar de vegetació l’entorn del cim??? Hi ara, això mai!!!!
Resultat, el cim no té vista, encara que pugis al vèrtex alt; a tocar del cim passa una pista, i des de la pista, podem tenir una mica de perspectiva de la costa.
Seguim la pista per la dreta, pocs metres, perquè una cinquantena de metres després hem de seguir un corriol que surt per l’esquerra, poc definit al començament, però molt bonic i marcat després dels metres inicials.
Anem per aquest planer i bonic camí i farem la volta sencera al puig de la Cendrosa, de 333 metres d’alçada, primer per dalt la carena, fins el cim. En realitat el cim està totalment emboscat, però és un llarga altiplà, i en un costat hi ha un munt de pedres a mena de fita cimera i amb una mica de vista entre l’arbrada.
Seguim el camí i aviat enllacem amb el Sender Local SL-C26, que seguim per la dreta, i acabem de fer la volta al puig de la Cendrosa, ara per l’altre costat.
Finalment enllacem amb la mateixa pista que passa pel puig Cargol, just al costat de les ruïnes de l’antic mas de Can Ribot de Fitor. Un indret molt bonic, situat en una gran replà al cim de la carena.
La pista ara la seguirem per l’esquerra, a la propera cruïlla també seguirem per l’esquerra, o més ben dit, seguirem recta.
Travessem una pista perpendicular, deixant un gran dipòsit a la dreta.
Seguim caminant, ens anem emboscant, som al Clot del Surolí.
Deixem endarrere l’esmentat clot, i una estona després arribem a les ruïnes de Can Puig. Un nou indret molt bonic, i molt semblant al de Can Ribot; un gran mas en mig un extens replà.
Aquí tenim dues opcions per anar a Fitor.
Una és seguir recta i anar-hi directament; l’altre consisteix en girar a l’esquerra per anar al dolmen del Llobinar.
Òbviament, escollim la segona opció i seguim la pista de l’esquerra, que deixem més endavant per a seguir recta un camí.
Aquest camí ens porta primer a les inscultures del Llobinar, situades a un parell de metres a l’esquerra del camí.
Inscultures molt més destacades i visibles que les del puig Cargol, pocs metres més endavant arribem al dolmen del Llobinar.
Aquest monument, actualment molt descuidat, i segons esmenta en Lluís Esteva en les excavacions de l’any 1964 hauria tingut un túmul artificial del que encara es poden apreciar algunes restes al voltant. Durant l’excavació es va poder documentar un enllosat artificial de pissarra, que ocupava la cambra i el corredor.
La conservació del monument no es gaire bona, degut a la manca d’un bon condicionament tant de la zona com del monument en sí.
Seguim el camí, i novament molta atenció al punt d’interès següent, ja que hem d’abandonar el camí per girar a la dreta. A la zona hi ha hagut una tala d’arbres, i les branques abandonades fan que l’inici del camí s’hagi perdut, però s’intueix el traçat, i aquest trajecte, pràcticament sense camí és molt curt, i per terreny pla; pocs metres després enllacem amb un bon camí, que seguirem per la dreta (en aquest punt hi ha un nou punt d’interès).
Aquest nou camí és el que ens porta directament fins al fantàstic indret de l’ermita de Santa Coloma de Fitor.
Havia estat en aquest indret el març de l’any 2008 en una plantada general a diversos indrets de Catalunya.
Varem escollir l’indret de Fitor, però, potser per la gentada que hi havia, o pel fet d’haver-hi anat amb cotxe, que no ho recordava gaire.
Aquesta vegada, en la total solitud de entre setmana, l’espai es pot contemplar en tota la seva bellesa.
L'església de Santa Coloma, és una de les joies del massís de les Gavarres i sense cap mena de dubte l'element més simbòlic de Fitor.
Es tracta d'una església romànica, que s'alça majestuosa sobre una petita plana. Ja és esmentada el 29 de gener de 948, quan el bisbe Gotmar de Girona consagrà l'església, que va ser dotada de terres i vinyes i dels delmes, les primícies i les oblacions de la vila de Fitor i dels poblets de Calbs, Quinciana, Castell, Canet i Vilanova.
L'element més singular i característic de l'edifici és el seu gran campanar-cloquer, visible des de bona part del massís. És de planta rectangular, amb obertures als tres pisos i coberta apiramidada de quatre vessants.
Adossada hi ha la rectoria, i el conjunt està molt ben conservat, amb plantes i testos.
Mig amagada per un arbust hi ha una gran pedra amb agraïment a Miquel Torroella i Plaja, cronista de Fitor (1858-1934).
També hi ha taules i bancs repartits per l’esplanada. Un bon indret per a fer-hi una llarga “parada i fonda”.
Realment costa abandonar aquest indret tan bonic, però finalment ho haurem de fer.
Hem de baixar fins les taules que hi ha al final de l’esplanada per a trobar el camí que seguirem; el traçat no ho fa; primer segueix uns metres per on hem vingut i després el va a buscar directament, ja que els dos camins, inicialment, estan a pocs metres l’un de l’altre.
Seguim aquest camí-pista que ens porta novament a les ruïnes de Can Puig (és el camí que hauríem seguit per anar a Fitor sense passar pel dolmen).
Ara seguirem la pista de la nostra esquerra, tot passant pel costat d’una gran bassa, on cal posar atenció, perquè està a ran de terra i sense cap mena de protecció; i per la pedra que vaig tirar-hi, és força fonda.
Seguim un camí molt bonic pel dins del bosc que acaba desembocant en una pista, que seguim pocs metres per la dreta.
Cinquanta metres de pista i l’abandonem per a seguir un altre camí que arrenca a l’esquerra de la pista (si seguim la pista, arribarem al mateix lloc, però és molt més bonic un camí que una pista).
El camí s’acaba en arribar novament a la pista que havíem abandonat, som al pla del Descàrrec, que a la vegada és un important nus de pistes i camins.
Ara només seguim la pista de la dreta una vintena de metres perquè immediatament hem de girar a l’esquerra per a seguir un bonic corriol que s’enfila muntanya amunt.
La pujada s’acaba en arribar al puig Ribot de 325 metres d’alçada, on ens trobem amb una pista que recorre la part superior de la carena.
No tenim vista, i en un arbre hi ha el rètol que ens indica que estem dalt del puig.
Travessem la pista i comencem a baixar per un camí que surt d’allà mateix.
Una mica més avall ens trobem amb una pista que seguim per l’esquerra.
Arribem a un collet, nova cruïlla de pistes, i seguim recta.
A partir d’aquí la panoràmica se’ns obra vers la costa de Palamós, i la caminada esdevé una agradable passejada, mentre anem gaudint de la fantàstica panoràmica.
Nova cruïlla de pistes, i aquesta vegada seguim la de la dreta.
Més cruïlla, aquesta vegada seguim la que planeja per l’esquerra, fins arribar a una nova cruïlla.
Poc abans em vaig “menjar” unes noves inscultures que hi havia a l’esquerra del camí.
En aquesta cruïlla veiem que hi ha pintat amb pintura groga a la dreta un castell i al davant un dolmen.
Si volem anar directament al castell de Vila-romà anirem per la dreta; però si volem pujar al Montagut i el seu dolmen seguirem recta.
No hauria de ser noticia, que seguirem recta vers el cim i dolmen.
És un bonic camí que fa pujada i que ens deixa dalt del turó de Montagut, de 265 metres d’alçada; on hi ha un llibre registre del Club Alpí de Palamós.
La vista és extraordinària, però avançarem uns metres més i anirem fins el dolmen de Montagut, i a pocs metres hi ha un mirador amb una taula panoràmica.
Entre el cim, el domen i el mirador, és un indret sorprenent i en el que també passarem una bona estona.
Entre el dolmen i el mirador, a la dreta arrenca el camí que seguirem en forta baixada.
Durant aquest descens anem veiem novament les ruïnes del castell de Vila-romà, a les que anem apropant-nos.
Finalment arribem a una pista que seguim a l’esquerra i poc després ens plantem a les esmentades ruïnes.
L’any 1161 es documenta una «Villa Romani» i el 1190, una «Villa Romanum». Però la primera data documental de la fortalesa és del 1276 quan el bisbe de Girona, Pere de Castellnou, comprà el castell per 45.000 sous als hereus de Pere Alemany. Caompra que indica que el castell ja existia amb anterioritat. A partir d’aquí el castell va canviant de propietaris fins que la vida de la fortalesa acaba el 1812 amb l'ocupació francesa durant la qual fou volat. Actualment en queden alguns murs, i l’esmentat club Alpí de Palamós ha fet tasques de neteja i desbrossament.
Entre les parets que encara resten dempeus podem veure a sota mateix l’ermita de Bell-lloc, que hem visitat a l’inici de la caminada, i que ara ja encara la recta final.
Visitat el castell, seguim la pista, que ens va oferint diferents perspectives tant del castell com de l’ermita.
Nova i darrera atenció al proper punt d’interès, ja que hem d’abandonar la pista, per a seguir un camí que surt per la dreta; els primers metres més que camí sembla una trialera; però el trajecte es curt i acaba desembocant en una nova pista; pocs metres abans d’arribar-hi, uns metres a la nostra esquerra hi ha l’antic forn de rajols de Mas Antoniet.
Ens hi aproparem, i si entrem a dins, hem d’anar amb compte de no caure entre els forats del terra.
Seguim la nova pista, i a pocs metres hi ha les també malmeses restes del Molí de Mas Antoniet.
Vist el forn i el molí, anirem seguint la pista que ens retorna al punt d’inici d’aquesta, fàcil, però llarga excursió per les Gavarres.

HORARIS:
De l’aparcament de l’àrea de lleure al molí de Mas Xifra: 15mn
Del molí de Mas Xifra al puig Arbúcies: 20mn
Del puig Arbúcies a l’ermita de Bell-lloc: 25mn
De l’ermita a la font de Bell-lloc: 05mn
De la font de Bell-lloc al molí del Canyadell i font del Llorer: 15mn
Del molí del Canyadell al puig Cargol: 50mn
Del puig Cargol al puig de la Cendrosa: 15mn
Del puig de la Cendrosa a les ruïnes de Can ribot de Fitor: 15mn
De Can ribot a les inscultures del Llobinar: 30mn
De les inscultures al dolmen del Llobinar: 05mn
Del dolmen del Llobinar a Santa Coloma de Fitor: 10mn
De Santa Coloma al puig Ribot: 30mn
Del puig Ribot al puig, dolmen i mirador de Montagut: 40mn
De Montagut al castell de Vila-romà: 10mn
Del castell de Vila-romà al molí del Mas Antoniet: 25mn
Del molí de Mas Antoniet al punt d’inici: 05mn
TOTAL: 5h 15mn

També podeu seguir aquest itinerari i veure el mapa i la gràfica a:

Wikiloc | Ruta St Joan Palamós, ermites de: Bell-lloc i Fitor, puig: Arbúcies, Cargol, Cendrosa, Ribot i Montagut, i castell de Vila-romà























































Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada