El terreny permet varis camins, i per tant hi ha multitud de fites; aquest itinerari és el majoritàriament seguit per a pujar-hi.
Però aquest recorregut té un inconvenient a principis de temporada, i consisteix en que caldrà travessar congestes de neu força inclinades; per aquesta raó és un itinerari recomanat bàsicament per a l’estiu i tardor.
Per a principis de temporada hi ha un itinerari semblant, però que transcorre uns setanta metres més amunt i que esquiva les congestes passant-hi per sobre el seu origen (vegis: https://es.wikiloc.com/rutas-alpinismo/vall-de-lliterola-i-pic-de-perdiguero-3222m-per-la-variant-alta-10005836 ), també hi ha un tercer itinerari que segueix fins a l’estany Inferior de Lliterola i en arribar-hi segueix pujant per la dreta de la torrentera (la nostra esquerra), en aquest itinerari hi ha serioses possibilitats d'allaus i per tant només és apte a l'estiu; de tota manera tots tres conflueixen a l’estany de Lliterola (ó estany Blanc).
El camí està fresat i senyalitzat per multitud de fites
L'itinerari descrit, és llarg i supera un gran desnivell, però tècnicament no té cap dificultat, però estem parlant d'alta muntanya, i per tant hi trobarem tots els ingredients d'aquesta activitat, principalment les tarteres a la part superior.
Però el recorregut per la vall de Lliterola és molt agradable, ja que aquesta vall és molt bonica, i queda davant per davant de les valls d'Alba i Cregüenya, i a mesura que anem guanyant alçada la panoràmica s'obrirà ràpidament vers aquestes valls i els cims que les coronen.
També des de molt avall ja veurem l'Hito de Perdiguero i ens podrem anar fent l'idea del desnivell que ens caldrà superar per tal d'arribar-hi al capdamunt.
La panoràmica des del cim del Perdiguero és realment extraordinària, i quedarà descrita més endavant, en arribar-hi.
Per a situar-nos a l'inici del camí a la vall de Lliterola ens hem de situar a Benasc i seguir la carretera A-139 fins pocs metres desprès de la cruïlla als Banys de Benasc. Ja veurem a la dreta de la carretera un lloc molt ampli per aparcar i el començament del camí a l'esquerra.
És un camí que no té pèrdua, al començament empren una forta pujada per dins del bosc i aviat arriba a unes prades molt boniques on es torna més planer.
Al final de les prades es torna a enfilar i seguidament arriba a unes noves prades, on al fons hi ha la cabana de Lliterola.
No passarem per aquesta cabana ja que el camí a l'estany de Lliterola gira a la dreta per emprendre una llarga pujada. En el punt de separació dels camins a la cabana o a l’estany hi ha un cartell indicador.
Nova forta i sostinguda pujada; a la primavera hi ha un bonic salt d’aigua, però a la tardor pot ser que el salt d’aigua hagi desaparegut completament.
Al capdamunt de la graonada del salt d’aigua arribarem a un petit estanyol; un indret molt bonic per si volem partir l'excursió en dues jornades.
El camí segueix molt ben marcat i fitat i segueix pujant d’una manera sostinguda.
En un petit replà trobem la cruïlla entre el nostre itinerari i el que segueix recta vers l’estany Inferior de Lliterola, en aquesta cruïlla hi ha en el traçat un punt d’interès.
Nosaltres hem de girar decididament a la dreta i seguir pujant.
L’itinerari és un seguit de petites graonades, seguides de curts replans.
Veiem força enfonsat a la nostra esquerra l’estany Inferior. A mesura que ens apropem a l’estany Blanc de Lliterola el terreny es torna més abrupte, i no ho és pas per la pujada, ja que queden pocs metres de desnivell per a superar, sinó que bàsicament el camí consisteix en una marxa de flanqueig per un terreny ingrat de tartera de blocs de mida mitjana que rellenteixen el ritme.
Abans d’arribar-hi haurem de fer una curta i brusca baixada per tal de situar-nos a la seva sortida d’aigües.
L'estany Blanc de Lliterola és molt gran i molt bonic, i està voltat pels pics de Perdiguero, Royo, Lliterola i Crabioules.
Travessarem l’esmentada sortida d’aigües i directament seguirem les fites per l’altre costat per tal de començar la remuntada de la gran graonada de més de tres-cents metres de desnivell que ens portaran al fil de la carena a la ratlla dels tres-mil metres.
Primer i després d’una curta pujada inicial arribem a la única zona relativament plana; en aquest indret trobarem varis bivacs, alguns molt ben “treballats” i força amplis, en un parell d’ells, inclús s’hi pot instal•lar una tenda.
La monotonia d’aquesta llarga pujada queda compensada per la panoràmica que ens comença a envoltar, principalment de l’estany, que lentament va quedant enfonsat.
La forta pujada s’acaba en arribar al llom de la carena i la vista s’amplia a la vall d’Estós i al pic dels Posets.
He dit que la pujada s’acaba... però em referia a la de la gran pala pedregosa que separa l’estany de la carena; però aquesta encara no s’ha acabat, ja que el Hito de Perdiguero encara es veu una mica lluny i força més amunt.
El caminar per rocam segueix pujant, a estones hi ha traces de camí, que sempre va a buscar la part en menys tartera.
Finalment arribem al Hito de Perdiguero ó Hito Oriental de 3170 metres, una alçada força respectable per ser “només” un avant-cim.
La panoràmica del Perdiguero serà superior a la del Hito, per la senzilla raó de ser més alt i fronterer, però des de l’Hito es té millor vista de l’estany Blanc de Lliterola que des del Perdiguero.
Ara la carena s’aplana i veiem per fi el cim del Perdiguero, però encara resta una mica lluny.
Abans passarem per un nou avant-cim, que em la dèria de buscar “tres-mils” també l’han batejat, però a diferència del Hito, aquest “cim” és simplement una petita elevació de la carena.
A partir d’aquest “cim” la carena s’estreny una mica i cal anar amb compte, el camí passa pel mateix fil de la cresta o es decanta lleugerament a l’esquerra (Estós).
Aquest estrangulament de la carena dura poc, i seguidament remuntarem per una amplia pala els últims metres fins assolir el cim del Perdiguero de 3222 metres d’alçada.
Amb aquesta ja son vuit les vegades que he pujat al Perdiguero, entre totes aquestes, he pogut anar anotant la extraordinària panoràmica de la que gaudim, dic que “entre totes” ja que no sempre fa bon temps dalt del cim; la panoràmica és aquesta:
Cotiella, Turbón, Baciber, Castanesa, Vallhiverna, Russell, Aneto, Maladeta, Bondidier, Maladeta Occ., dent d'Alba, Alba, Besiberri N., Forcanada, pica d'Estats, Mont-roig, Mont-Valier, Mauberme, Salvaguarda, Mall Pintrat, Mall Plané, Mall Barrat, Lezat, Queyrat, Bom, Malpàs, Crabioules, Baquo, Gias, Clarabide, Posets, Bachimala, tuques d'Ixeia, Perramó, agulles de Perramó, Mont-perdut, Vinhamala, Munia, pics d'Eriste, i els estanys d'Oô, Lliterola, Perramó, Bardamina i els tres nous estanys que la desaparició de la gelera que hi havia als peus del Crabioules ha deixat al descobert, inclús diria que es veu el Cadí! ... i molts més!
A més el Perdiguero és el sostre de l’Alta Garona.
Després de contemplar abastament tota la panoràmica que ens envolta (si el temps ho permet) tornarem pel mateix itinerari de pujada.
En arribar a l’estany Blanc de Lliterola, vaig voler seguir el llit de la torrentera (completament sec en aqueta jornada) ja que recordava vagament haver-hi pujat amb grampons la primavera de fa 37 anys; però 37 anys son molts! i després de seguir-lo una estona em vaig trobar al capdamunt d’un curt, però molt inclinat salt, i vaig decidir deixar-ho estar i remuntar una vintena de metres per tal de recuperar el camí d’anada.
Fent balanç d’aquest intent per la torrentera, en arribar novament al camí vaig veure que potser m’havia estalviat un bon tros de caminar pel caos de blocs que hi ha abans d’arribar a l’estany. Però evidentment aquesta baixada per la torrentera només es pot fer si aquesta és totalment seca.
Si no volem anar per la torrentera, només cal seguir íntegrament al camí d’anada.
Una vegada recuperat el camí, el seguirem íntegrament fins l’aparcament de la carretera.
HORARIS:
del pont de Lliterola a la sortida del bosc: 15mn
de la sortida del bosc a la cruïlla a la cabana de Lliterola: 45mn
de la Cruïlla al primer estanyol de Lliterola: 45mn
de l'estanyol a l'estany Blau de Lliterola: 1h 35mn
de l'estany de Lliterola a dalt la carena: 1h
de la carena al Hito de Perdiguero: 25mn
del Hito al pic de Perdiguero: 25mn
del Perdiguero novament al Hito: 20mn
del Hito a l'estany de Lliterola: 55mn
de l'estany al primer estanyol: 1h 20mn
de l'estanyol a la cruïlla de la cabana: 30mn
de la cruïlla a l’entrada del bosc: 35mn
de l’entrada del bosc al pont de Lliterola: 10mn
TOTAL: 9h
També podeu seguir aquest itinerari i veure el mapa i la gràfica a:
Wikiloc | Ruta Pic de Perdiguero, per la vall de Lliterola
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada