L'Hostalnou de Bianya, Santa Margalida de Bianya, Sant Miquel del Mont, Sant Andreu del Coll i castell del Coll

 

 

 

Remarcable excursió per la vall de Bianya, un recorregut preciós per camps i boscos, tot passant de l'obaga a la solana.
Durant aquest recorregut visitarem indrets molt bonics com Santa Margalida de Bianya, Sant Miquel del Mont, Sant Andreu del Coll i les ruïnes del castell del Coll.
També és remarcable la panoràmica des del cim de l'ermita de Sant Miquel del Mont (és un vèrtex geodèsic) sobre les valls de Bianya i d'en Bas i de multitud dels cims que l'envolten, ja que ja vista és de 360 graus; des del Bassegoda, Comanegra, Bruixes, Canigó, Costabona, Bastiments, Gra de Fajol fins el Puigsacalm.
El recorregut és fàcil, però hi ha estones que la pujada és molt forta, així com també alguns metres de la baixada a Sant Andreu.
En aquests punts, si el terreny està mullat caldrà anar amb precaució per tal de no relliscar.

Iniciarem la caminada al petit municipi de l'Hostalnou de Bianya, procurant deixar el vehicle aparcat a prop del bar Hostal Nou, per si encara no hem esmorzat o per si a la tornada volem fer-hi una aturada "tècnica". També perquè l'itinerari comença just al costat mateix de l'esmentat bar-botiga, entre la carretera de Camprodon i la plaça Joaquim Burch, indret on arrenca la la carretera local a Cal Colomer i a Santa Margalida de Bianya i comencem a caminar per la plana de la bonica vall de Bianya.
Pocs metres després d'haver començat a caminar hem de deixar aquesta carretera. Un cartell ens assenyala un camí a la dreta, que seguirem. Aquest camí va paral·lel a la carretera local a Santa Margalida, amb la que finalment acaba ajuntant-se poc abans d'arribar a l'esmentada ermita.
Santa Margalida de Bianya és una bonica ermita romànica, de la que ja es té constància el segle IX. Tenia tres absis, però un va ser transformat per a construir-hi la rectoria.
Com gairebé totes les esglésies i ermites, va anar passant de dependre d'un monestir a un altre; en el cas de Santa Margalida passà de pertànyer del monestir de Santa Maria de Ridaura al de Santa Maria de la Grassa i finalment al de Sant Joan les Fonts; finalment l'any 1936 va ser incendiada i es varen perdre retaules barrocs i altres peces de valor artístic que hi havia.
Actualment hi ha al seu costat un allotjament turístic i l'entorn està molt ben arranjat.
Aquí arrenca un bonic i planer camí que entra en un bonic bosc de roures; tot el camí està marcat amb senyals grogues.
Així arribem a la font de la Torre, amb una taula de pedra, la font raja.
Seguim planejant fins un revolt, on hem d'abandonar el planer camí per tal de girar a l'esquerra i seguir un corriol que s'enfila decididament per dins del bosc.
Forta pujada que ens porta fins la font de Cal Xec.
Un indret ombrívol i emboscat, on també hi ha una taula de pedra, però aquesta font no raja.
Per anar a la font ens haurem de desviar uns 20 metres a la dreta.
Retornats al camí, aquest segueix amb la forta pujada. Més amunt confluïm amb una pista que seguirem a la dreta.
Però només la seguirem pocs metres ja que aviat l'haurem de deixar per a seguir pujant per un camí que arrenca a la nostra esquerra.
Aquest nou camí el seguirem força estona, a mesura que anem pujant, a estones el pendent disminueix; finalment arribarem a la collada de Bastons.
Aquesta collada és una important cruïlla de pistes i camins.
Girarem a l'esquerra i seguirem la pista uns metres, gairebé immediatament la deixarem per tal de seguir un camí que arrenca a la dreta.
Ara caminem per dalt la carena i, entre l'arbreda, a estones podem gaudir d'una gran panoràmica de la vall d'en Bas.
L'arribada a les ruïnes de cal Menut ens anuncia ja la proximitat de l'ermita de Sant Miquel del Mont.
L'ermita de Sant Miquel està situada dalt d'un turó de 793 metres, que també és un vèrtex geodèsic. Ermita romàtica ja documentada el segle X i que va ser restaura l'any 1933.
L'arribada a aquest turó coronat per l'ermita, és el punt culminant de l'excursió. És un indret molt bonic i amb una extensa panoràmica de 360 graus, potser una mica tapada per l'arbreda en el vessant N.
També hi ha una taula panoràmica i el corresponent vèrtex geodèsic. Davant l'ermita també hi ha una amplia esplanada.
Una vegada hagem gaudit àmpliament d'aquest bonic indret, seguirem el camí i les marques grogues, que empren una forta baixada pel costat contrari del que hi hem arribat.
Seguim caminant per la carena i amb la panoràmica que a estones els arbres ens permeten veure.
Arribem a una pista que seguim per la dreta.
Pocs metres després les marques grogues giren a l'esquerra i segueixen un corriol, amb una pendent molt pronunciada i relliscosa si el terreny està mullat.
Aquest corriol amb aquest pendent tant pronunciat en el fons és una drecera de la pista que acabem de deixar i que retrobem més avall en acabar el corriol.
Per tant si no volem baixar per aquest corriol, hem de seguir la pista que més endavant fa un revolt de 180 graus i tornem a l'indret on acaba la drecera que hem esquivat.
Òbviament el recorregut íntegrament per la pista és força més llarg, però més "tranquil".
Hagem seguit la drecera o la pista, aviat arribem a la font dels Saiols.
Indret molt bonic, la font està molt ben arranjada, però no raja; també hi ha dos grans exemplars de plataner.
Ara ja tot és més planer i amb millors camins i gairebé sense adonar-nos arribem a un altre indret molt bonic, ja que ens trobem davant l'ermita de Sant Andreu del Coll.
Aquesta ermita data del segle XII, però ja està documentada el segle X.
Fins a l'any 1936 l'ermita conservà una notable làpida sepulcral gòtica, d'alabastre, en la qual es representava l'enterrament de Berenguer del Coll, senyor del veí castell romànic. Avui n'hi ha una còpia de guix al museu d'Olot.
Des de l'any 2006, els Amics de l'Alta Garrotxa, s'han proposat recuperar l'entorn i l'ermita; objectiu aconseguit amb molt d'encert.
D'aquesta excursió costa dir quina de les tres ermites és més bonica, ja que totes tres reuneixen prou elements, tan les construccions com el seu entorn.
Una vegada hagem gaudit d'aquest nou indret, seguim el camí que aviat desemboca en una pista.
Pista que seguirem i en pocs metres arribem davant el casalot del castell del Coll.
Més que un castell és un casal fortificat amb una torre anexa, on residien els senyors del Coll és una obra gòtica del municipi d'Olot declarada bé cultural d'interès nacional. l'estada senyorial dels senyors del Coll.
Hi ha una detallada relació de tots els senyors que varen residir en el castell.
Amb el pas del temps l'edifici va anar deteriorant-se; els baixos es varen convertir en estable, i el pis superior per a vivenda dels pagesos.
Actualment està força deteriorat, però no en estat ruïnós.
Seguim la pista i aviat arribem a una cruïlla; en aquest punt abandonem la pista i seguim el camí de l'esquerra. En aquest indret hi ha un cartell indicador, i també anirem seguint les marques grogues, que no hem abandonat en tot el trajecte.
El camí que seguirem a partir d'ara és un antic camí ramader de l'Hostalnou al castell i ermita del Coll.
Aquest tram final de l'excursió és una agradable passejada que, de nou, ens va apropant a l'Hostalnou; abans de concloure la caminada admirarem l'impressionant mas del Colomer, situat a pocs metres de l'inici.

HORARIS:
de l'Hostalnou a Santa Margarida de Bianya: 20mn
de Santa Margarida a la font de la Torre: 15mn
de la font de la Torre a la font de Cal Xec: 50mn
de la font de Cal Xec a la collada de Bastons: 30mn
de la collada de Bastons a Cal Menut: 15mn
de Cal Menut a Sant Miquel del Mont: 05mn
de Sant Miquel del Mont a la font dels Saiols: 25mn
de la font dels Saiols a Sant Andreu del Coll: 05mn
de Sant Andreu al castell del Coll: 05mn
del castell del Coll a l'Hostalnou: 50mn
TOTAL: 3h 05mn

També podeu seguir aquest itinerari i veure el mapa i la gràfica a:
Wikiloc | Ruta L'Hostalnou de Bianya, Santa Margalida de Bianya, Sant Miquel del Mont, Sant Andreu del Coll i castell del Coll