 |
| canal de baixada del Morral del Llop |
 |
| canal de baixada del Morral del Llop |
Un bonic recorregut, en el que també passarem i visitarem altres indrets, el més destacat dels quals és la cova Estrella.
Però a part dels indrets ja esmentats, també passarem per un forn de calç, les coves de Mura (tancades i amb les visites concertades), el turó dels Ducs, les coves del Centenari i de l'Esllavissada, la bauma del Gat, la Foradada del Balcó i les fonts del Rector i del Xesquet.
També caminarem força estona pel llom de les carenes, amb grans vistes dels turons i pujols de la zona, tenint la muntanya de Montserrat i el Pirineu com a teló de fons.
Una sortida molt agradable, sempre per camins marcats (menys en la pujada final al pujol del Llobet), amb tres únics indrets on cal posar atenció.
El principal és la curta canal que uneix el Morral del Llop amb el camí a la cova Estrella, és una canal curta (potser de 2 metres) i estreta, però força vertical i el segon indret és abans d'arribar a la cova Estrella, on caldrà ajudar-nos de les mans per arribar-hi, i el tercer és la pujada final al pujol del Llobet (aquesta pujada és evitable). La resta no té cap mena de dificultat.
Òbviament, l'inici de l'excursió és al poble de Mura, on hi ha varis aparcaments a l'entrada del poble.
Travessarem els carrers. tot baixant fins a l'església de Sant Martí, on farem la primera parada per a contemplar-la.
Pràcticament del davant mateix de l'església travessem la riera i seguim el marcat camí que arrenca a l'altre costat.
Ben aviat arribem a una cruïlla, a l'esquerra aniríem a la font del Formatget; nosaltres seguim pujant per la dreta.
Més amunt passem pel costat del forn de calç de la Blanquera, de grans dimensions, acte seguit seguim el camí de la dreta per a enllaçar poc després amb un camí transversal, que seguirem a l'esquerra. Aquí el GPS va fer, el que anomeno "una sortida de to" marcant una línia recta fins el centre de Mura, però és evident que hem de seguir a l'esquerra.
Aquest és el camí que seguirem molta estona.
Creuem una pista i seguim pujant.
Força estona després, podem fer una "anada i tornada" a les coves de Mura, que queden a pocs metres a l'esquerra.
Dic que "podem" perquè estan tancades amb una reixa. Però és interessant al menys conèixer l'indret.
Tornem al camí principal que ens porta fins el poc marcat collet de Reixac (al menys això diu la senyalització que hi ha).
Poc després arribem a una cruïlla i hem de seguir el camí de l'esquerra, que més endavant desemboca en un altre camí, que seguirem per la dreta.
Ara caminem per la carena, a estones sense vegetació, i la vista és molt interessant i espectacular; travessarem el pla dels Codolosos i el de l'Estepar.
Més endavant deixarem el camí principal a l'esquerra, per a seguir el corriol de la dreta que ens permet seguir caminant pel llom de la carena; nova cruïlla que també seguim per la dreta i que ens deixa dalt del turó dels Ducs.
Contemplem la vista des d'aquest indret i seguim el corriol, que acaba desembocant en el camí principal que havíem deixat fa una estona.
Ara travessem el pla de Serrallonga.
Més endavant hem d'estar atents al traçat i a la fita que hi ha al terra, doncs abandonarem aquest camí que ressegueix per dalt la carena i hem de seguir-ne un de menys marcat (a l'inici) que surt per l'esquerra.
Finalment aquest camí acaba sortint a una ampla pista.
Pista que seguirem una mica, ja que pocs metres més endavant la deixarem per a seguir un bonic camí que arrenca per l'esquerra.
Camí i pista van pràcticament paral·lels, també podríem seguir caminant per la pista, però és molt més agradable seguir un camí que una pista.
Camí i pista es tornen a trobar, però aquesta vegada només la travessarem, ja que hem de seguir el marcat camí que hi ha a l'altre costat.
Comencem una llarga caminada pel llom de la carena, en tendència descendent que ens portarà fins la punta del Morral del Llop, abans però farem una primera inspecció a la canal que ens tocarà baixar poc després.
De moment fem una "anada i tornada" al Morral del Llop, on la carena s'acaba bruscament i es precipita fins el fons de la vall, tot formant les puntes dels Tres Jutges, és un indret on quedes rodejat d'estimballs per tres costats, a l'extrem podem veure l'ancoratge del ràpel que baixa als Tres Jutges.
Contemplem i gaudim de tot els que ens envolta, el Castellsapera vist des d'aquesta perspectiva ens ofereix una imatge diferent a la allargassada i més coneguda.
Retrocedim uns metres i ens preparem per a baixar per la curta canal que ens deixarà al camí de la cova Estrella.
És curta i molt estreta, i només hi ha un parell d'arrels a dalt com a preses on agafar-se i un arbre on poder posar els meus a baix, però la distància entre les arrels i l'arbre és un pel massa llarga i no arribes als dos llocs a la vegada.
En grup no és problema, ja que un aguanta a l'altre, però sol si que és complicat. Per sort, i des de fa molts anys, porto sempre al fons de la motxilla un cordino de 7mm i de 3 metres de llarg.
A l'anada, en la primera inspecció, ja vaig intuir que potser em faria falta, així que durant l'estada al Morral del Llop, el cordino va passar del fons de la motxilla a dalt de tot.
Després d'un primer intent de baixar sense cordino, vaig deixar-me estar de "punyetes" i el vaig passar per la segona arrel i en un tres i no rés ja tenia els peus a l'arbre i seguidament a terra.
Després la baixada segueix sent força pronunciada, però ja sense cap mena de dificultat i poc després enllacem amb un camí transversal, que seguim per l'esquerra.
No és un camí tan marcat com els anteriors, però és perfectament visible.
Arribem a la bauma del Gat, que queda a pocs metres a l'esquerra; ens hi acostem per la visitar-la i tornem al camí.
En una cruïlla seguim el camí de l'esquerra, i així arribem a sota la cova Estrella.
Farem un nou "anada i tornada" per a enfilar-nos fins la cova. Forta pujada, just abans d'arribar-hi hi ha un petit graó, com que ja anava "escarmentat" de la canal anterior, vaig tornar a posar el cordino en una arrel, més que rés per la tornada, i em vaig plantar a l'entrada de la bonica i curiosa cova de l'Estrella; nom molt escaient, ja que la cova té realment forma d'estrella, i es va estrenyent i acaba en un petit forat per l'altre costat.
Un indret molt interessant que mereix ser visitat. Tornem sobre les nostres passes; el cordino no el vaig necessitar per la baixada, i reprenem el camí que havíem deixat per anar a la cova.
Pocs metres més endavant ens tornem a separar del camí per a visitar les coves del Centenari i de l'Esllavissada, d'entrada molt petita la primera i molt grossa la segona.
Tornem al camí i poc després arribem a una cruïlla, on el camí més marcat ens convida a pujar per l'esquerra; si ho fem no passarem per la foradada del Balcó; hem de seguir el camí que planeja per la dreta.
El camí primer planeja, però després empren una pujada; a mitja pujada, i a la dreta, hi ha la petita Foradada del Balcó; és com una finestra oberta sobre el torrent de la Font de l'Hort. Ens hi acostem i contemplem la vista des de la finestra, i seguim pujant, i arribem al coll de Garganta, on girem a la dreta i més endavant a l'esquerra.
D'aquesta manera retrobem una altre vagada l'ampla pista que ja hem trobat anteriorment, i aquesta vegada la seguim per la dreta, i l'abandonem un moment per a arribar-nos fins l'ermita de Sant Jaume de la Mata.
Bonica i solitària ermita, situada dalt d'un petit turó. Nou indret apropiat per a fer-hi una bona aturada.
Tornem a la pista; som a prop de la casa de la Mata i del coll d'Estenalles; en pocs metres arribem a la bassa de la Mata.
Aquest és un indret important per a la tornada. Hem d'abandonar la pista i baixar uns metres per a seguir el camí que arrenca més avall. Hem d'estat atents al traçat ja que hi ha varis camins, el nostre és el de més avall de tots.
Situats correctament en el camí, el seguirem molta estona. A la primera intersecció que trobem, seguirem a per la dreta; a la següent a l'esquerra i després recta.
En aquesta zona tindrem una gran perspectiva de la roca Falconera.
Caminem pel llom de la carena, i les vistes a banda i banda ens permeten gaudir de l'escabrositat de la contrada, amb grans cingles.
Passem a tocar del turó de la Roureda; podem anar-hi, ja que està pocs metres a l'esquerra i pràcticament al mateix nivell, però no veurem rés, ja que la vegetació tapa tota la vista; mentre que des del camí, si que tenim bona panoràmica.
Nova cruïlla, i seguim recta (el camí de l'esquerra ens portaria al turó de la Mata).
Una llarga marxa ens porta a una nova cruïlla.
Si no volem anar al pujol del Llobet, en aquesta cruïlla hem de seguir per la dreta (el camí principal), abandonarem el traçat, però el retrobarem dos punts d'interès més endavant.
Si volem anar al Pujol, seguirem el camí de l'esquerra.
Al pujol del Llobet era la segona vegada que hi anava en un espai de sis anys i no recordava grans complicacions, a part de la manca de camí per a pujar-hi al capdamunt.
Però vaig equivocar-me una mica. La canal que permet arribar-hi al capdamunt queda amagada a l'altre costat, i jo vaig anar-la a cercar, en arribar al peu de les roques cimeres, per l'esquerra, totalment sense camí, mentre que si hagués seguit el corriol una mica més hi hagués arribat igualment, i més aviat.
Situats, d'una manera o altre, al peu d'aquesta curta canal, l'hem de pujar sense cap mena de dificultat, ja que és molt curta i amb arbres i preses, molt diferent a la que hem baixat des del Morral del Llop, només hem de fer servir les mans un parell de vegades i ja som dalt, un curt rastre de corriol, per dir-ne "rastre" ens deixa a la part més alta del pujol del Llobet.
Té poca vista, perquè una part queda amagada per la vegetació, però la suficient, i a més, vist des de lluny és un turó destacat que també crida l'atenció.
Tornem a baixar la canal i seguim el que podríem dir que és un altre rastre de corriol; passem pel costat d'unes curioses formacions rocoses que hi ha al peu del pujol i també baumes, on a vegades hi ha pessebres.
Aquest rastre de camí a vegades és una mica difícil de seguir, però en el mapa està marcat, i sabem que a pocs metres a la dreta hi ha el camí principal que hem deixat per anar al pujol.
Finalment retrobem aquest camí; ara ja s'han acabat les complicacions, seguim aquest camí, que baixa ja d'una manera més decidida; arribem a una cruïlla on girem 90 graus a la dreta i acabem sortint a una pista, que seguim a l'esquerra.
Arribem a una cruïlla; podríem seguir per la pista però no passaríem per la font del Rector.
En aquesta cruïlla, està senyalitzat, girem a la dreta i ens trobem en el llit del torrent d'Estenalles, un terra rocallós, amb petites marmites, hi ha una palanca per si baixa aigua pel torrent, però si està sec, com ho està la majoria de dies, el travessem a gual i immediatament a l'altre costat hi ha el bonic racó de la font del Rector.
Un indret molt ben arranjat i acollidor, on l'únic problema pot ser que la font no ragi.
Seguim l'ample camí-pista que arriba a la font, i ens desviem vint metres per anar a la font del Xesquet, perquè només son vint metres, sinó no faria falta anar-hi, ja que no raja i l'indret està força degradat.
Seguim el camí i immediatament arribem a la bonica ermita de Sant Antoni, situada ja a l'entrada de Mura.
Senzilla i bonica ermita amb una atri porticat, que convida a fer-hi una última aturada abans d'acabar la caminada.
HORARIS:
de Mura al forn de calç: 15mn
del forn de calç a les coves de Mura: 45mn
de les coves de Mura al turó dels Ducs: 30mn
del turó dels Ducs al Morral del Llop: 55mn
del Morral del Llop a la bauma del Gat: 15mn
de la bauma del Gat a la cova Estrella: 10mn
de la cova Estrella a la Foradada del Balcó: 25mn
de la Foradada del Balcó a l'ermita de Sant Jaume de la Mata: 15mn
de l'ermita de Sant Jaume al turó de la Roureda: 30mn
del turó de la Roureda al pujol del Llobet: 25mn
del pujol del Llobet a la font del Rector: 40mn
de la font del Rector a l'ermita de Sant Antoni: 05mn
de l'ermita de Sant Antoni a l'inici: 15mn
TOTAL: 5h 10mn
També podeu seguir aquest itinerari i veure el mapa i la gràfica a:
Wikiloc | Ruta Mura, coves de Mura, turó dels Ducs, Morral del Llop, cova Estrella, Foradada del Balcó, St. Jaume de la Mata i turó Llobet
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada