Excursió a aquest solitari satèl•lit de la pica d’Estats, però situat a un vessant de la Pica on només pots arribar-hi des de la mateixa Pica, desgrimpant la cresta al pic Gabarró, o des de l’estany d’Estats, per la vall de la Conca Gelada, camí fàcil, però dur.
Aquest cim té la particularitat de ser la primera elevació de més de tres-mil metres venint de la Mediterrània ó l’última venint de l’Atlàntic. Un fet que la gran majoria d’excursionistes desconeix.
Normalment és un cim de pas venint del Canalbona, camí de la Pica; vegis: https://es.wikiloc.com/rutas-alpinismo/volta-a-la-pica-destats-per-lestany-fondo-canalbona-pica-montcalm-i-sotllo-10326534 pujant per l’estany Fondo o Fons
ò
https://es.wikiloc.com/rutas-alpinismo/volta-a-la-pica-destats-per-lestany-dareste-canalbona-pica-montcalm-i-sotllo-13925765 pujant per l’estany d’Areste
Tots dos itineraris son variants de la “via Gabarró” que precisament és la que hi puja per la Conca Gelada.
Així doncs aquesta descripció és per a donar a conèixer aquest cim, i si la pujada a la Pica es fa massa llarga, sempre queda l’alternativa de pujar a aquest 3000 fàcil.
Aprofitarem l’excursió per a revoltar completament el bonic estany Occidental de Canalbona també conegut com “l’estany Més Alt de Catalunya” situat a 2875 metres d’alçada, ja que des de la seva sortida d’aigües es gaudeix d’una gran panoràmica; però tampoc és necessari revoltar-lo per a pujar al cim.
Des del cim es contempla una gran panoràmica, menor que des de la Pica, ja que aquesta ens en tapa una part. Però veiem gairebé tots els cims de la Vallferrera i part dels de la de Cardós i els estanys de Sotllo, Estats, Fons, Occidental de Canalbona, i del solitari estany occità de Canalbona, que fins no fa gaires anys estava glaçat tot l’any, i que actualment només conserva una petita congesta a la capçalera, també podem contemplar algun dels estanys de la Coma de Sotllo.
Per a situar-nos a l’inici de l’itinerari cal anar fins el poble d’Àreu, i allí seguir la pista, l’estat de la qual pot variar d’un any a l’altre, però que normalment és transitable per a tota mena de vehicles, fins arribar a l’aparcament de la Molinassa, on hi ha habilitat un ampli aparcament.
Comencem a caminar seguint la pista que segueix fins el pla de Boet, però barrat el pas als vehicles no autoritzats.
Només començar a caminar una curta drecera ens estalvia un revolt de la pista.
Seguim la pista i en pocs metres arribem a l’aparcament dels guardes del refugi, just en aquest indret, a la dreta de la pista encara podem distingir les ruïnes de l’antiga cabana de carabiners.
Uns metres més i arribem a la cruïlla on un pal indicador ens assenyala l’inici del camí al refugi.
Deixem la pista i seguim el camí de l’esquerra que immediatament travessa el riu per una palanca de fusta.
Seguim l’ample camí, adaptat per el quad del refugi, arribem al torrent d’Areste, que travessem per una nova palanca, l’antiga va desaparèixer amb el fort allau del 2015, i que va passar fregant el refugi.
Creuat el torrent d’Areste immediatament arribem al refugi guardat de Vallferrera.
Podem proveir-nos d’aigua a la font que hi ha; i seguidament comencem la forta pujada, coincidint amb el transitat camí a la Pica d’Estats pel port de Sotllo.
Camí molt ampla i fresat que va guanyant alçada fins arribar a un collet on hi ha un antic pal de ferro indicant la direcció de la Pica; dic antic perquè la primera vegada que vaig anar a la Pica, l’any 1968, ja hi era.
A partir d’aquí comencem un llarg flanqueig força enlairats respecte al fons de la vall, i durant una estona anem veient l’aparcament on hem deixat el vehicle.
D’aquesta manera, paulatinament anem deixant el riu de la Vallferrera per entrar a la vall de Sotllo, tot flanquejant el pic d’Areste per la seva base.
Ja encarats a la vall de Sotllo, el terreny es torna més esquerp i ens trobem davant la baixada d’un graó, on hem de fer una curta desgrimpada, actualment hi ha col•locades una sèrie de cadenes per a facilitar-ne el pas.
Passat aquest pas aviat arribem al nivell del torrent de Sotllo, que travessem per una palanca de fusta.
Situats ja al marge dret del torrent (la nostra esquerra) la vall es va obrint i al fons veiem alterós el pic de Sotllo.
Aviat ens trobem en una imperceptible cruïlla, on hi ha dos opcions per a seguir caminant, la més marcada, segueix per la dreta i molt propera al torrent; la segona, menys visible, arrenca a la nostra esquerra i s'aparta lleugerament del curs de l’aigua. Particularment crec que és millor aquesta segona opció, però les marques de GR porten per la primera.
Tant l’una com l’altre es retroben aviat, i entrem en el gran i bonic pla de Canalbona, amb el torrent de l’estany Fons que baixa encaixonat per l’altre costat del torrent de Sotllo.
Ens trobem en un indret molt bonic.
Al final del pla ens trobem novament en una discreta cruïlla, les marques de GR ens porten novament a la dreta; però també hi ha un camí a l’esquerra, (per on es pujava abans) que també crec que és millor.
De tota manera hem de superar una gran graonada de la que es despenja un bonic salt d’aigua.
Superada aquesta forta pujada, els dos camins segueixen pujant, però amb menys pendent , fins que es retroben just a l’entrada de l’estany de Sotllo; on hi ha un cartell amb les prohibicions de rigor; entre les que destaca una “psicodèlica” norma per a plantar la tenda de 20 a 8, talment com si fos una zona blava, tant si plou com si neva.
Si per exemple arribes a les sis de la tarda en mig d’una pedregada, has d’estar dues hores aguantant el fred i la pedra fins que siguin les vuit del vespre per a poder aixoplugar-te dins la tenda.
El camí voreja el bonic estany de Sotllo, emmarcat per la típica imatge de la Pica d’Estats, pel seu marge dret (la nostra esquerra), també hi ha dos camins, un més a nivell de l’estany i l’altre una mica més elevat.
Tos dos es retroben novament a l’entrada d’aigües de l’estany, indret on hi ha una petita cabana, amb capacitat per a .... tres!!! Persones.
Anem seguint el camí, tot deixant ja a la nostra esquena l’estany de Sotllo.
Més amunt la val s’estreny una mica i cal passar a la vorera esquerra del torrent (la nostra dreta). Seguim pujant i arribem just a la sortida d’aigües de l’estany d’Estats.
Aquest és un indret clau en la nostra excursió. És com si comencéssim una nova excursió. Car aquí abandonem el GR i camí a la Pica pel coll de Sotllo, que torna a travessar el torrent just a la sortida d’aigües.
Nosaltres no hem de travessar-lo, ja que hem de girar a la dreta per tal encarar-nos a la marcada i evident torrentera que baixa per la dreta.
És el torrent de la conca Gelada o de Riufred. Ara ens hem quedat sense camí, però hi ha una sèrie de fites que ens van guiant.
Només abandonar l’estany hem de travessar una tartera per tal de seguir pujant per un pendent mixta d’herbei i tartera.
Aviat el torrent s’encaixona, i les fites ens van guiant per aquest tram encaixonat, que vist des de baix sembla més estret del que ho és en realitat.
Forta pujada, en algun moment ens haurem d’ajudar de les mans. A la sortida d’aquest sector, la conca s’aplana una mica i arribem a un petit estanyol. En Gabarró en deia l’estany Glaçat, però això tristament ha passat a la història, de neu ben poca o gens a ple estiu.
Però si fem l’excursió a finals de juny o principis de juliol, o si ha estat un any amb forta innivació hivernal, pot ser que a partir d’aquí hi hagi una llarga congesta de neu que cobreixi el fons de la vall.
Aquest petit estany és un bon indret per a fer-hi una aturada.
A la dreta tenim el pic de l’Estany Fons i la collada que ens portaria a l’estany del mateix nom.
Nosaltres seguirem la vall, que segueix pujant més pausadament, fins que arribem a la clotada final, tancada per la muralla del pic de Canalbona.
La sortida de l’indret és per l’esquerra, una llarga i esmicolada tartera permet assolir sense cap dificultat la carena. Atenció a aquesta fina tartera de fort pendent, perquè segons l’època, pot ser un fort pendent de neu, que segurament caldrà pujar-la amb grampons.
A l’agost i setembre, gairebé amb tota seguretat, no hi ha neu.
D’aquesta manera arribarem a dalt la carena fronterera.
Ara hem de girar a l’esquerra i fer un curt flanqueig , per tartera, fins un collet, senyalitzat amb una gran fita, que ens dona accés a l’estany Occidental de Canalbona, que queda uns metres enclotat respecte al collet on ens trobem.
Si volem anar directament al pic Rodó, no cal baixar fins l’estany, doncs un nou flanqueig ens porta a un collet, també fronterer, i situat en línia recta amb l’estany, del que des d’aquest punt, es té una gran vista, emmarcat pels pics de Baborte i d’Estanys.
Si volem revoltat l’estany, només cal baixar per la tartera i sense cap problema revoltar-lo d’anada per l’esquerra, fins arribar-ne a la sortida d’aigües, (indret on hi ha dos bivacs) , contemplar la vista que arriba fins la Maladeta i de la Pica d’Estats, que sembla que et caigui al damunt.
Contemplat el paisatge, seguim ara per la vorera dreta, però anirem guanyant alçada diagonalment a l’esquerra, sempre per tartera, ens retrobarem amb el camí que hem deixat per vorejar l’estany; però simplement el creuarem, ja que aquest camí porta a la punta SE o Gabarró, nosaltres anirem guanyant alçada, sense cap mena de problema, fins arribar de nou al capdamunt de la carena fronterera, girarem a l’esquerra i en un tres i no rés arribarem al pic Rodó de Canalbona, de 3004 metres d’alçada.
La Pica d’Estats sembla que en convidi a pujar-hi, per a fer-ho hem de seguir qualsevol dels dos itineraris que he adjuntat al principi; però si ja en tenim prou amb haver assolit el primer 3000 del vessant oriental del Pirineu tornarem per on hem vingut; amb la única diferència, que en sortir del cim anirem directament al collet fronterer de la capçalera de l’estany Occidental de Canalbona, i a partir d’allí, referem el camí de pujada.
HORARIS:
de l'aparcament al refugi: 15 mn
del refugi al collet i desviament a la vall d'Areste: 30mn
del collet a la palanca de Sotllo: 30mn
de la palanca de Sotllo a l’estany de Sotllo: 1h 05mn
de l’estany de Sotllo al d’Estats: 20mn
de l’estany d’Estats al de la Conca Gelada: 40mn
de l’estany de la Conca Gelada a l’estany Occidental de Canalbona: 40mn
de l’estany Occ. al pic Rodó de Canalbona: 20mn
del pic Rodó a l’estany de la Conca Gelada: 1h
de l’estany de la Conca Gelada a l’estany de Sotllo: 45mn
de l’estany de Sotllo a la palanca de Sotllo: 1h
de la palanca de Sotllo a l'aparcament: 1h 10mn
TOTAL: 8h 10mn
També podem seguir aquest itinerari i veure el mapa i la gràfica a:
Wikiloc | Ruta Pont de la Molinassa i pic Rodó de Canalbona, 3004 metres
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada