Bonica passejada circular a cavall de les comarques del Empordà i del Pla de l'Estany, amb unes vistes immillorables i que ens permet visitar una sèrie de petits nuclis i les seves boniques esglésies romàniques.
Si com a objectiu principal tenim l'ermita de Sant Mer, per arribar-hi tenim dues bases principals, una al Pla de l'Estany des del municipi de Cornellà del Terri i més concretament des de Sords, vegis: https://es.wikiloc.com/rutas-senderismo/sords-borgonya-pujals-dels-cavallers-pujals-dels-pagesos-sant-mer-querol-i-santa-llogaia-del-terri-34915028 o el mur: https://estanysicims.blogspot.com/2019/04/sords-borgonya-pujals-dels-cavallers.html
O des de l'altre costat a l'Empordà, sortint del llogarret de Vilafreser, que pertany al municipi de Vilademuls.
En la primera passarem per Sant Esteve de Sords amb el pont medieval al seu costat, després per Sant Joan Baptista de Borgonyà, seguirem fins a Santa Eulàlia de Pujals dels Cavallers per visitar seguidament la de Santa Maria de Pujals dels Pagesos i ens arribarem fins l'ermita de Sant Mer, (sant, que segons la tradició va deslliurar als habitants de Banyoles d'un drac) i abans d'arribar novament al punt de sortida, a Sords, passarem pel veïnat de Querol i per Santa Llogaia de Terri.
Però per a l'excursió que avui descrivim, sortirem de Sant Sadurní de Vilafreser i ens encaminarem fins a la canònica de Santa Maria d'Olives, seguirem fins a Sant Mer, farem una mica de volta per arribar-nos a la petita ermita de Santa Fe de la Serra, i ja de tornada passarem per la capella de Sant Llorenç de Perles i per acabar contemplarem la gran Torre de Vilafreser.
Una excursió fàcil, planera i majoritàriament per camins i pistes sense cap mena de complicació, excepte en un curt sector entre Santa Fe i Perles, ja que el camí durant uns metres està una mica desdibuixat.
També és una excursió per els amants d'indrets tranquils i poc visitats. Concretament aquesta excursió ha estat realitzada el 16 d'agost del 2019, i en tot el recorregut no hi havia cap més excursionista, ni a l'ermita de Sant Mer, ni ciclistes; una sortida completament solitària.
Per a situar-nos a Vilafreser hem d'anar per la N-II o per la AP-7 i sortir per la sortida de Vilademuls (l'última sortida de la ronda de Girona en direcció a Figueres), passat el peatge, la sortida segueix fins una rotonda, on enllaça amb la N-II on hem de girar 180 graus per a seguir-la en direcció Girona; a pocs metres a la dreta surt la carretera local que ens deixa a Vilafreser. Des de la sortida de l'autopista fins a Vilafreser, potser he estat més estona escrivint que anant-hi!
A tocar de l'església hi ha un gran aparcament.
Les primeres passes ens conduiran fins a la bonica església de Sant Sadurní.
Un document de l’any 1058 fa esment d’aquesta església romànica, però va caure degut als terratrèmols de la primera meitat del segle XV, concretament dels anys 1427 i 1428 els quals van destruir, entre altres edificis, l’església del monestir de Banyoles i que van afectar particularment la zona d’aquesta població i dels seus voltants; l’actual absis va ser construït el segle XVIII.
Tota aquesta zona del Pla de l'Estany i del Empordà està carregada de petits nuclis i veïnats, als que s'accedeix per estretes carreteres locals, i on bàsicament es respira molta tranquil·litat, tot i que està molt cuidat i reconstruït, en certa manera sembla com si el temps s'hagués aturat. No hi ha ni bars, ni restaurants, ni hotels, ni botigues, com a molt alguna casa de Turisme Rural.
Dins d'aquesta pau i tranquil·litat, encara hi ha racons on aquestes dues característiques encara son més evidents; el petit racó de la porta de Sant Sadurní n'és un d'ells. Si Vilafreser son quatre cases, el racó de l'església queda completament apartat d'elles.
Hem començat bé, ara travessem les quatre cases i sortim de nou a l'estreta carretera que ens hi ha portat, que a pocs metres queda convertida en una pista cimentada que mena al veïnat de Perles.
Seguim aquesta pista i aviat ens apareix la gran Torre de Vilafreser en mig dels camps, però d'anada no hi passarem, la deixem per la tornada.
En el primer revolt deixem la pista cimentada i seguim per la dreta per una pista de terra, que travessa pel bosc.
Després d'una curta i suau pujada arribem a una nova cruïlla, on girem a la dreta. Ara comencem una bonica i llarga marxa, molt planera a cavall entre els camps i el bosc.
Aquesta caminada en porta a la carretera que mena a Olives. L'hem de seguir per l'esquerra, i en pocs metres arribem a Olives.
Deixem la carretera per arribar-nos a la canònica de Santa Maria.
Aquesta canònica fou fundada el 1197 per iniciativa del bisbat de Girona en el lloc on ja hi havia una església d'època anterior. No va tenir mai un gran desenvolupament. A partir del segle XV va passar a estar governada per abats comendataris, i el 1592 es va secularitzar, continuant sota la tutela de la seu gironina. Aquesta situació es va mantenir fins la desamortització.
Aquí es repeteix la mateixa imatge que a Sant Sadurní, ja que l'entrada a l'església queda en un racó lleugerament apartat del carrer (l'únic carrer).
Tornem a la carretera que poc després també queda convertida en una pista. Arribem a una cruïlla, deixem la ex-carretera i seguim per la dreta per una pista.
Nova lleugera pujada, seguida d'una més llarga baixada que ens apropa i finalment ens fa passar per sota la línia del TGV Barcelona-Figueres.
Aquest és el punt més baix, ara ens toca remuntar, tot seguint la pista, arribem a una cruïlla, on enllacem amb el Camí de Sant Jaume, i seguim a l'esquerra, i entre camps i bosc arribem a l'ermita de Sant Mer.
L'ermita està dedicada al Sant abat de Banyoles anomenat popularment Sant Mer.
Segons documents de la casa Lleal d'Olives, ja en el segle XIII existia una ermita dedicada al sant. Aquesta primitiva església fou reedificada l'any 1627 per iniciativa del noble Ramón de Xammar i Samsó amb les pedres derruïdes del proper castell de Turris Durris i amb autorització del capítol de Girona.
Excavant el subsòl de la capella es va trobar una arqueta amb les relíquies d'un cos sagrat, dipositades en un altar dedicat a Sant Mer a l'església de Sant Esteve de Guialbes i des d'on el porten de processó.”
Indret molt bonic. L'ermita també és un refugi dels grups d'Escoltes i hi ha una aixeta amb aigua clorada (encara que sigui aigua clorada, aprofitem-la perquè és l'única font del recorregut).
Després d'una estona descansant, seguim la pista, que segueix pujant, en un revolt podem fer una mica de drecera, i arribem a una nova cruïlla, que seguim a l'esquerra.
Ara comencem una llarga caminada, entre camps i bosc, pel capdamunt de la carena de les Serres, fins que arribem a una cruïlla on hem de girar a l'esquerra i on també abandonem el Camí de Sant Jaume, que segueix fins a Medinyà.
Després d'una curta baixada, hem de girar a l'esquerra i emprendre una nova i curta pujada que ens deixa a pocs metres de Santa Fe de la Serra.
Aquesta petita ermita és l'única excepció de tota la sortida, ja que el seu estat és força descuidat, i fa dubtar una mica de si valia la pena anar-hi; però la caminada i el paisatge ho compensen.
Vista l'ermita seguim la pista que aviat entra en un bosc. En aquest punt el mapa marca el cim de la Farga de 128 metres; és molt difícil de localitzar-lo, ja que tota la cota està en els 125 metres; pot ser que el punt d'interès estigui una mica massa avançat; però no hi ha cim ni rés que si assembli, però a partir d'aquí començarem a baixar.
També en aquest punt podem apreciar la volta que hem fet per anar a l'ermita, ja que tornem a tenir a tocar la Residència dels Cirerers, que ja havíem estat a tocar-la per l'altre costat.
A partir d'aquí la pista deixa de ser un camí molt ben marcat, i es converteix en una pista poc transitada.
Arribem a una cruïlla que hem de seguir per l'esquerra, o més aviat recta; en un primer moment vaig seguir baixant per la de la dreta i poca estona després s'acabava en un camp.
Així que seguirem planejant per la de l'esquerra, que poc després també comença a baixar, convertida ja en una antiga pista amb la vegetació que va fent la seva feina de "recuperació" del seu espai.
Tal com ja he esmentat a l'inici, aquest és l'únic sector amb el camí una mica desdibuixat.
Aquesta antiga pista s'acaba en arribar a un pla on hi ha un bosc d'albers perfectament alineats.
Hem de girar a l'esquerra i seguir entre les dues darreres fileres d'arbres, d'aquesta manera desemboquen en un camp, que vorejarem per la dreta i immediatament després sortim a una pista cimentada.
Seguim, per la dreta i en lleugera pujada, aquesta pista, que ens porta directament al petit veïnat de Perles.
Contemplem la petita capella de Sant Llorenç, que està adossada a una casa, que la feia servir com a magatzem. Capella del segle XII, que va ser modificada en alçada en convertir-la en magatzem.
Es pot datar del segle XII. L’any 1376 Guillem Bernat de Perles, beneficiat de la catedral de Girona, féu un llegat de 100 sous a Sancti Laurentii de Perlis per reparar la coberta i altres necessitats de la capella. Aquest és el primer esment que tenim del nom de la capella. L’any 1969 la volta va caure i va ser substituïda per una solera. El teulat es va reparar el 1992. Ara, els baixos serveixen de magatzem, i la part superior, de graner.
Podem destacar algun element de forja de la primera època a la porta i una petita creu grega a la teulada.
Vist el veïnat de Perles, seguim la pista cimentada que enllaça el veïnat amb Vilafreser, i passem per la Torre de Vilafreser, que ja havíem vist de lluny al començament de l'itinerari.
Aquesta gran torre està situada enmig d'un camp, a prop de la carretera que condueix al veïnat de Perles.
Les seves dimensions són de 5 x 5'5 metres de costat i 18 d'alçària, amb construccions modernes adossades als seus murs. L'alçada actual és més alta que la original, ja que les finestres superiors aprofiten els antics merlets.
Les seves característiques fan pensar que era una torre senyorial construïda en l'època tardana del romànic, cap al segle XIII.
Cal tenir present que aquest tipus de torre, de tradició romànica, fou, al seu torn, un precedent de les torres clarament gòtiques o renaixentistes.
Normalment les torres de defensa se solen trobar en llocs elevats per dominar un panorama extens i defensar-se millor dels possibles enemics; però també se n'edificaven a les valls per tenir més seguretat davant de bandolers i en cas de guerres, tan freqüents en els segles passats.
Contemplada la Torre seguim la carretera i pocs metres després enllacem amb l'itinerari d'anada, que seguim en sentit contrari i, en lleugera pujada, arribem novament a Vilafreser.
HORARIS:
de Vilafreser a la canònica de Santa Maria l'Olives: 50mn
d'Olives a Sant Mer: 40mn
de Sant Mer a Santa Fe de la Serra: 1h 05mn
de Santa Fe de la Serra a la capella de Sant Llorenç de Perles: 35mn
de Sant Llorenç de Perles a la Torre de Vilafreser: 15mn
de la Torre de Vilafreser a Vilafreser: 10mn
TOTAL: 3h 35mn
També podeu seguir aquest itinerari i veure el mapa i la gràfica a:
Wikiloc | Ruta St Sadurní de Vilafreser, Sta Maria d'Olives, St Mer, Sta Fe de la Serra, capella de St Llorenç de Perles i Torre de Vilafreser
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada