Els estanys de Sendrosa queden "en terra de ningú" i per aquesta raó hi has d'anar expressament.
El tuc Gran dera Sendrosa i el de Pishader son els dos cims que queden a banda i banda del coll de Sendrosa; important coll per on passa el concorregut itinerari dels "Carros de Foc".
Aquest però, és un itinerari circular que puja als estanys de Sendrosa directament des del pont de Locampo a la vall de Ruda, tot seguint un corriol, molt poc transitat, i baixa per l'altre costat fins les proximitats del refugi de Saboredo, on retrobem la "civilització" que ens acompanyarà durant la baixada per la vall de Ruda.
He qualificat l'itinerari com a "moderat" per varies raons. Una és perquè caminarem per corriols poc transitats i una mica perdedors, o be, directament, sense camí; una l'altre raó és per la baixada del Pishader, fàcil, però força dreta; i finalment perquè el Sendrosa és un elegant cim, que té tant la pujada com la baixada fàcils, però en petits sectors has de posar-hi més atenció.
Però si per una cosa atrau el Sendrosa és per la seva situació i alçada, ja que queda "despenjat" de la carena principal i a cavall de dos importants cercles lacustres, com son els de Saboredo i Colomèrs. Per aquesta privilegiada situació, gaudeix d'una extraordinària panoràmica de 360 graus, de la que és difícil enumerar tots els cims que podrem veure des d'aquesta talaia.
Aneto i el seu massís, Bessiberri N, Montardo, Punta Alta, Subenuix, Peguera, Ratera, Bassiero, Amitges, Gerber, Pica d'Estats, Ventolau, Mont-roig, Mauberme, son alguns dels cims d'una llarga llista. Els nombre d'estanys també és molt llarga; els que no es veuen son els de Sendrosa, però d'aquests ja n'haurem gaudit durant la pujada. I com a "cireretes" de la panoràmica a un costat veurem el refugi de Colomèrs i per l'altre el de Saboredo.
Per arribar al pont de Locampo a la vall de Ruda, hem de situar-nos a Baqueira, aquí tenim dues opcions per a enllaçar amb la pista de l'esmentada vall.
La primera opció consisteix en arribar al nucli de Baqueira (venint de Viella), girar a la dreta i seguir les indicacions de la vall de Ruda (poques indicacions), contornejar el nucli, arribar a una rotonda i seguidament passar per un petit túnel, a la sortida trobem l'hotel "Val de Neu" i a continuació el carrer fa un gir de 180 graus a l'esquerra, d'aquest revolt arrenca la pista.
La segona opció consisteix en travessar el nucli de Baqueira i a la sortida, uns metres després del km 38 agafar una ampla pista que arrenca a la dreta de la carretera i que conflueix amb la primera.
Seguim uns 5 quilòmetres aquesta pista, ampla i en perfecte estat fins arribar al pont de Locampo (la pista encara segueix uns 3 ó 4 kms més).
Abans i després del pont de Locampo hi ha varis petits indrets per a deixar el vehicle.
Sense travessar el pont hem de començar a seguir un desdibuixat camí que travessa el prat.
Els primers minuts anirem seguint el traçat, més o menys, ja que el camí, o no existeix o es perd en travessar prades.
Finalment comencem a trobar fites (hi he posat un punt d'interès en el punt on vaig trobar la primera) i el camí es va fent més evident.
En una darrera prada hem d'estar atents al traçat i a les fites, perquè farem un gir de 90 graus a la dreta i entrarem al bosc de Locampo.
A partir d'ara ja serà molt difícil perdre el camí, ja que està perfectament fitat tota l'estona i és un corriol molt evident. En alguns punts podem trobar un arbre caigut que ens faci dubtar, però a l'altre costat hi ha d'haver-hi una fita o la continuació del camí.
Un tema important a advertir, és que des del moment en que entrem al bosc, la pujada és molt forta i sostinguda; d'aquelles que vas guanyant metres de desnivell, "de cada passa mig metre de desnivell"; a mitja pujada sembla que el camí ens porta a una tartera, però sàviament el camí va guanyant alçada pel costat i acaba travessant-la per dalt, quan ja no és tartera.
Finalment, després d'haver guanyat uns tres-cents metres de desnivell per "la via ràpida" comencem a sortir del bosc i el pendent disminueix.
Davant nostre s'obre un gran amfiteatre cobert de prades, on hi pasturen ramats de vaques. He dit "s'obren i extenses" ... sobre el paper, perquè en el moment de fer aquesta excursió la boira impedia veure més enllà d'una vintena de metres.
A l'esquerra i dalt d'un petit turonet, a 2200 metres d'alçada, hi ha una cabana. Aixopluc en estat molt precari, ja que està en estat pre-ruïnós, no té porta i l'interior és lamentable. En un primer moment vaig pensar que era una antiga cabana de pastors, però pocs metres més enllà, en una torrentera hi ha una mica de construcció per recollir-ne les aigües. Afortunadament en una façana lateral hi ha un escut de pedra amb les inicial D.F.L. un pic i un martell creuats i la data de 1961 (les sigles podrien ser Departament(o) Forestal de Lleida (Lérida); la L i no Ll cal recordar l'any).
El camí deixa endarrere la cabana i segueix travessant pastures en successives i suaus pujades i va girant lleugerament a l'esquerra per tal d'arribar a l'estanh de Sendrosa de Baish, situat a 2300 metres d'alçada.
Voldria parlar de la bellesa de l'indret, però no puc fer-ho perquè la boira només em deixava veure'n la vorera i rés més.
El camí revolta l'estany per la seva vorera dreta (la nostra esquerra) i més o menys marcat, però amb fites, comença una flanquejada, que em petites pujades i baixades en portarà fins l'estanh de Sendrosa de Naut, situat aproximadament a la mateixa alçada de l'anterior.
En arribar-hi la boira encara era més intensa i en prou feines es veia l'aigua. En arribar-hi vaig revoltar-lo per tal de situar-me a la seva sortida d'aigües, indret on hi ha bons llocs per a poder passar-hi la nit.
Dins d'una humitat del 95% estava tot completament moll i la visibilitat encara va disminuir més; també varen caure quatre gotes; però sobre les dues de la matinada tot tornava a estar sec i el cel ple d'estels.
Situats doncs a la sortida d'aigües de l'estanh de Naut i hem de seguir revoltant-lo per tal d'encarar la pujada fins dalt la carena.
Pujada que no presenta cap mena de dificultat, doncs les prades arriben fins al llom mateix.
La pujada ens permet gaudir d'una molt bona perspectiva de l'estany que va quedant enfonsat.
Més amunt de l'estany encara entrem en un nou i extens replà, que dona accés ja al pendent final.
Quan assolim la carena la panoràmica s'obre a la vall de Colomèrs i a la panoràmica vers ponent, on destaca el Montardo, el Besiberri N i l'Aneto i el Gran Tuc de Colomers.
Girem a l'esquerra i seguim el llom de la carena que ens situa dalt del proper tuc de Pishader de 2539 metres d'alçada.
Ara tenim la panoràmica ampliada del cercle de Saboredo. També veiem que les suavitats dels lloms i les prades s'acaben en aquest cim, per primera vegada veiem el tuc Gran dera Sendrosa i la seva aresta cresta N, per on haurem de pujar-hi; vista en perspectiva frontal les crestes i els cims sempre semblen més verticals del que en realitat son, espero que el Sendrosa no serà una excepció.
Però el que impressiona més és la baixada del Pishader fins el còth deth tuc Gran de Sendrosa (coll de Sendrosa), es veu molt enfonsat i la baixada molt vertical per glever i pedra.
Contemplem la panoràmica i es acomiadem de l'estany de Sendrosa, doncs ara canviem de vessant, i ens disposem a baixar del cim.
A tres passes a la dreta del cim arrenca un corriol que va baixant, tot fent curtes llaçades pel fort pendent de glever, també hi ha fites.
El pendent és força pronunciat, però no hi ha cap dificultat per a poder baixar tot seguint el corriol.
Superada la part de més pendent el corriol es decanta a l'esquerra (vessant de Saboredo) i fa una flanquejada que ens deixa al mateix coll de Sendrosa.
Per un moment acabem de sortir de la soledat més absoluta i ens trobem creuant el GR i el camí d'una de les etapes de la volta dels "Carros de Foc".
Aquest "retrobament" és de molt curta durada, car només hem de travessar el camí i seguir en direcció al tuc de Sendrosa per a tornar a quedar sols.
La pujada al cim consisteix en seguir un corriol i les abundants fites, que va serpentejant per la carena, buscant el pas més evident i fàcil; gairebé tota l'estona puja pel vessant de Saboredo, però a poques passes del mateix fil. Una mica abans d'arribar a la meitat (aprox.) de la pujada ens trobem en un sector una mica més trencat, però camí i fites resolen el "tema" anat d'un costat a l'altre de l'aresta i sense cap dificultat superem aquesta curta zona (potser ens haurem ajudat de les mans, però sense cap sensació de perill).
Mentre pugem anirem deixant el coll enfonsat ràpidament i després veurem que ja estem per sobre l'alçada del Pishader.
La pujada final la farem íntegrament pel vessant de Saboredo i acabem sortint en un extrem de l'aresta, on hi ha una fita i un pal; estem a tocar del cim, i aquest punt és un avant-cim i un excel·lent mirador del refugi de Colomèrs i de la seva extensa conca, farcida d'estanys.
Seguim pocs metres més per la ja plana i ampla carena fins assolir el punt més alt del tuc Gran dera Sendrosa, de 2703 metres d'alçada. Destaca la verticalitat del vessant de Colomers amb el de Saboredo, molt més suau.
No repetiré la panoràmica, ja descrita, però si que el cim és un mirador excel·lent de cims i estanys.
Gaudim àmpliament de la panoràmica i ens disposem a seguir la nostra caminada.
La llarga aresta que segueix en direcció S fins el pic de Ratera és molt complicada, així que baixarem per la cresta o carena E.
És una carena més fàcil que la N però, tot hi haver-hi alguna fita, el camí, sender o corriol costa molt de seguir en la part final.
El primer sector, just abandonar el cim, consisteix en seguir l'ample llom, que es va estrenyent; hi ha alguna fita.
Després d'aquest sector, la carena s'estreny i s'inclina, i veiem més avall un gran i solitari "dit", és un punt de referència doncs les fites el deixen a l'esquerra. Anem baixant i anem girant a l'esquerra, durant una estona el pendent és una mica fort, però es baixa be i sense complicacions, però posant-hi atenció.
Quan hem deixat endarrere la part més vertical, la carena es torna a eixamplar i el terreny es torna perdedor.
Al fons veiem ben marcat el camí dels Carros de Foc; el nostre objectiu serà arribar-hi.
Primer intentava seguir les poques fites que hi havia, però no acabaven de baixar mai; així que vaig decidir fer-me el meu propi camí, procurant no quedar "penjat" dalt d'una graonada; cosa que vaig acabar aconseguint, baixant fort primer i planejant després en paral·lel al camí.
Finalment vaig enllaçar amb el GR i camí dels Carros de Foc. Camí que vaig seguir una estona.
Ara se'ns presenten dues opcions.
La primera i més còmoda, encara que més llarga, consisteix en seguir el GR fins el refugi de Saboredo i allí enllaçar amb el camí de la vall de Ruda.
La segona opció consisteix en intentar seguir un camí marcat en el mapa de ICC i que baixa directament al barratge de Saboredo per enllaçar igualment amb el camí de la vall de Ruda, però més avall.
Evidentment, fidel al meu estil, vaig optar per la segona. En el punt on hi ha la bifurcació, segons el mapa; efectivament sembla haver-hi una traça a l'herbei; però aquesta traça es perd al cap de vint metres.
El camí, segons el mapa, baixa per una torrentera de l'esquerra, i a mi em va semblar que per la dreta podia anar baixant fàcilment, així que, cada vegada més apartat del camí, vaig anar perdent alçada, sense gaires dificultats, però amb el contratemps que representa estar tota l'estona pendent de si "vas bé, o no".
Finalment arribava als plans dels fons de la vall, on m'esperaven nombrosos remats de vaques, que pasturaven plàcidament en els aiguamolls que hi ha.
Travesso el torrent just abans del barratge de Saboredo i enllaço amb el camí de la vall de Ruda.
Ara ja només era qüestió d'anar seguint aquest camí i d'anar saludant i contestant a la pregunta de "si falta molt pel refugi i els llacs".
El camí aviat es converteix en una antiga pista. Però està molt feta malbé, tot son rocs que impedeixen caminar amb comoditat. Gairebé és millor caminar sense camí pels prats i glevers de nerets que fer-ho per aquesta pista.
Després de molta estona de mal caminar s'arriba al final de la bona pista, on hi ha un ampli aparcament.
A partir d'aquí la pista, en perfecte estat, va baixant, passes pel costat d'un gran cartell informatiu de les diverses possibilitats que ofereix la zona, així com de les múltiples prohibicions; totes de sentit comú, és com si el que et prohibeixen fer a la muntanya estigués permès fer-ho a altres indrets. Per exemple no pots deixar les deixalles per terra; a la ciutat, Si? Però la que em crida més l'atenció i que considero la tonteria més gran imaginable és el que et prohibeix fer bivac!! Perquè? doncs perquè "malmets l'entorn". Així doncs que hem de fer? Caminar un fotimer d'hores? Renunciar a fer segons quins cims o quines travessies, perquè queden massa lluny? Dormir amuntegats en refugis amb capacitat insuficient en èpoques punta? Això passa a altres regions o paisos? És que hem perdut o no recordem ja, el sentit autèntic de l'excursionisme? O potser l'excursionisme ha desaparegut i ha quedat substituït per les incomptables curses, marxes, milles verticals, horitzontals de tots els quilometratges amb centenars de participants, amb banderetes a dreta i esquerra perquè no es perdin .... que evidentment "NO malmeten l'entorn" .. i no els hi parlis de si han vist el Peguera o el Subenuix, perquè això suma segons al cronòmetre.
Bé, després del cartellet, seguim baixant per la pista, fins arribar de nou al pont de Locampo, donant per acabada aquesta bonica circumval·lació.
HORARIS:
del pont de Locampo a la cabana en semi-ruïnes: 1h 25mn
de la cabana a l'estanh de Sendrosa de Baish: 15mn
de l'estanh de Baish al de Naut: 30mn
de l'estanh de Naut al gran replà superior: 20mn
del gran replà al tuc de Pishader: 35mn
del tuc de Pishader al coll de Sendrosa: 10mn
del coll de Sendrosa al tuc Gran dera Sendrosa: 50mn
del tuc de Sendrosa a enllaçar amb el GR: 45mn
del GR al barratge de Saboredo: 35mn
del barratge al pont de Locampo: 1h 15mn
TOTAL: 6h 40mn
També podeu seguir aquest itinerari i veure el mapa i la gràfica a:
Wikiloc | Ruta Pont de Locampo, estanys de Sendrosa, tuc de Pishader, 2539m i tuc Gran de Sendrosa, 2703m
 |
| Estanh de Sendrosa de Naut a les 18 del 30-07-2019 |
 |
| Estanh de Sendrosa de Naut a les 6,30 del 31-07-2019 |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada