Total de visualitzacions de pàgina:

dissabte, 27 d’abril de 2019

Pont de Tramarrius i pics d’Eriste N ó Beraldi, 3025 m i Millares ó Millars, 2942 m, per la vall de l’Aigüeta de la Vall



    
El Gran Pic d'Eriste vist des de l'Eriste N, l'any 2007

El Gran Pic d'Eriste vist des de l'Eriste N, l'any 1991


































Gran pic d'Eriste

Eriste Sud

Comajuana






















Aquesta bonica excursió l’he fet dues vegades; la primera els dies 28 i 29 de juny del 1991 i la segona els dies 5 i 6 de juliol del 2007. 
De la primera en vaig escriure un article a la revista Muntanya, que fou publicat en el número 781, corresponent al juny del 1992, pg. 108 a 113 i una fotografia en va ser portada. 
Aquesta introducció em serveix també per a esmentar que evidentment el traçat està fet des de l’ordinador i que per tant pot no ajustar-se exactament per l’indret on passa el camí. Això és molt important tenir-ho present principalment en el moment de la pujada final als dos cims. L’accés als dos és molt fàcil i no presenten cap dificultat i el terreny per pujar-hi és evident; per tant si el traçat ens porta fora del que sembla la via lògica, hem de fer cas a la lògica. Tant a l’Eriste N com al Millares, el tram final son pales pedregoses per on es pot pujar per on vulguem, però l’inici al Millares és una curta canal que ens porta a la pala superior, aquesta canal és molt evident sobre el terreny, però, repeteixo, pot ser que el traçat no “l’encerti” per això hem de deixat estar el traçat i pujar per la canal; també adjunto fotos i croquis on es veu aquesta ruta. 
Això també em serveix per a comentar que també és molt important llegir la descripció de la ruta i imprimir-la o memoritzar-la, ja que en descripcions d’alta muntanya, amb crestes, embuts, canals, tarteres i blocs de pedres és complicat encertar-la amb el traçat. 
Ja que parlem d’alta muntanya, també hem de tenir present i tenir informació de la quantitat de neu que puguem trobar-hi, ja que això pot fer variar completament la dificultat de l’excursió. Com ja he comentat, la pujada final als dos cims son dues pales de tartera i herbei; aquestes pales amb neu no tenen res a veure amb aquesta descripció i molt menys la canal o embut que ens dona pas a la part final del Millares. 

Fet aquest preàmbul, aquesta excursió també ens permet conèixer la vall de l’Aigüeta de la Vall, una llarga i molt bonica vall, normalment poc concorreguda, ja que la seva veïna vall de l’Aigüeta d’Eriste amb el refugi del Forcau i els Posets acapara el protagonisme. 
Però la gran capçalera de l’Aigüeta de la Vall ens permet pujar als tres pics d’Eriste, al Millares, a la tuca de la Llàntia, als pics del Sierco, a la tuca de Cambra i al tozal des Bocs. Òbviament el “plat fort” son els pics d’Eriste, però tot i així la vall segueix sent poc freqüentada, ja que a aquests cims majoritàriament hom hi puja des de Biadós o des del coll de Sahún per la vall de Barbarisa. 
Inclús la informació sobre el pic de Millares, tot un 2900, és pràcticament inexistent i les poques que he trobat coincideixen amb l’itinerari que descriuré, ja que la cresta que puja al cim des del coll de Millares és difícil, i l’itinerari més fàcil consisteix en baixar uns metres i contornejar una mica la base del cim. 
Això és vàlid si venim de l’Eriste N, però si primer volem pujar al pic de Millares des dels estanys de Bagüeña podem enllaçar directament amb la pala que ens deixa dalt del cim. Aquest és l’itinerari que vaig descriure a la Guia “Posets-Perdiguero-2” concretament a l’itinerari nº 215 tant en la edició en català de l’editorial “Montblanc-Martín” com en la edició en castellà de l’editorial “Prames”. 
És una excursió fàcil, però estem assolint pics de més de 3000 metres (l’eriste N) i de gairebé 3000 (el Millares) i per tant cal tenir coneixements d’alta muntanya, ja que encara que el terreny sigui fàcil, sempre hi haurà el “trosset” que potser requereix una mica més d’atenció, com per exemple just abans d’arribar al Millares hi ha un curt sector de cresta, molt fàcil i plana, però estreta i amb una timba considerable al vessant de Biadós. 
La panoràmica, com no podia ser d’altre manera, és extraordinària des dels dos cims. En particular des del Eriste N destaca la panoràmica del Gran Pic d'Eriste i del Eriste S, i des del pic de Millares detaca la panoràmica de la cresta del Pavots a l’Espadas i de tot el conjunt Espadas – Posets, així com la del Turets i del tuc de la Llàntia. A més els dos cims tenen en comú la vista sobre: Vinhamala, Mont-perdut, Gran Facha, Astazu, Múnia, Robiñera, Suelza, Fulsa, Batua, Lustou, Bachimala, Perdiguero, Bocs, Sierco, Aneto, Perdiguero, Malpàs, Russell, Vallhiverna, Castanesa, Turbón, Cotiella, Peña Montañesa; i també sobre les granges de Biadós, a sota mateix, però amb un desnivell de 1200 metres i finalment també gaudim de la vista dels estanys de Millares i dels de Baguenya. 

Per a situar-nos al començament de l’itinerari hem de seguir la carretera A-139 a Benasc, i poc abans d’arribar-hi, a Eriste, hem de deixar el vehicle aparcat, segons l’època de l’any, ja que la pista al salt d’Espigantosa i refugi del Forcau resta tancada de finals de juny a mitjans de setembre, amb un servei de microbús que et porta al final de l’esmentada pista. Al començament de la pista hi ha un rètol amb les dates de tancament de la pista, els horaris i els preus del microbús (adjunto una fotografia d’aquest cartell). 
Així doncs, segons les dates de l'any tindrem dues opcions per a situar-nos a l'inici de la caminada. 
Si la pista a Espigantosa està oberta, la seguirem fins la cruïlla que baixa al pont de Tramarrius, indret on hi ha un petit aparcament senyalitzat. 
Si la pista està tancada ens situarem a la sortida del poble que és on hi ha la parada del microbús i baixarem a l'esmentada cruïlla anterior (el microbús hi té parada i preu especial per a baixar a Tramarrius). 
Abans de continuar haig de comentar que els primers 30 minuts, aproximadament, del recorregut son una mena de drecera per tal d’enllaçar amb l’ancestral camí ramader de l’Aigüeta de la Vall, que surt del Santuari de Guayente, uns metres abans d’arribar al poble d’Eriste. 
Situats doncs a l’indret on ens deixa el microbús, baixarem uns metres seguint una pista que s’acaba davant el pont de pedra de Tramarrius. 
Travessat el pont, seguirem durant molt pocs metres el camí de l'esquerra, ja que immediatament després trobarem una senyalització amb un molt ben marcat camí que surt del darrere mateix de la senyalització. 
Aquest camí s’enfila sense miraments i entra al barranc de l'Aigüeta de la Vall. que en aquest punt baixa sec o amb molt poca aigua. 
Aquest camí tan ben marcat i el llit sec del torrent de la Vall tenen una explicació en la resclosa que hi ha uns cent metres de desnivell barranc amunt i que engoleix tot el cabal del riu. 
En arribar a la resclosa el marcat camí s’acaba a la vegada que apareix el cabalós torrent de la Vall que queda engolit completament (segons l’època de l’any) per la resclosa i que ens acompanyarà a partir d'ara. 
Ara el camí queda convertit en un petit corriol que segueix guanyant alçada. El bosc que ens envolta és molt espès i bonic. 
El corriol va buscant els indrets més inversemblants per a seguir pujant; a vegades veus pràcticament el torrent a sota els peus i si el terreny està mullat cal posar molta atenció en alguns punts. L’indret és molt bonic ja que anem veien els salts del torrent, els gorgs amagats, el bosc espès i el corriol que va pujant. 
A uns 1450 metres d’alçada el corriol arriba a una petita clariana ocupada per una tartera. Unes estratègiques fites ens indiquen que ens hem d’enfilar per la tartera. 
Tartera amunt, i gairebé en línia recta i amb la guia d'algunes fites arribarem, 60 metres més amunt, a la unió amb l’ample camí ramader que ve del Santuari de Guayente. 
Per anar a trobar aquest camí ramader, també podem fer-ho si no pugem per la tartera i seguim un rastre de corriol que és la continuació del corriol que seguíem des de la resclosa. Aquest corriol segueix travessant paratges molt bonics, però és més llarg i a vegades una mica perdedor ja que cada vegada és més difuminat i acaba arribant igualment al camí ramader. 
Aquest camí que ve del Santuari de Guayente és molt ample, en els pendents més pronunciats està empedrat i amb els marges protegits. 
En arribar als 1752 metres d’alçada trobem a ran de camí la font de Ramonet i seguidament, i a una alçada de 1780 metres, el camí arriba al pont de la Sarra, un pont de fusta que travessa el torrent de la Vall (per cert que aquest pont requereix una reparació urgent, ja que els troncs que el formen estan força deteriorats i sense pont no travesses el riu en aquest indret) 
Travessat el pont el camí segueix pujant, ara pel marge esquerra del torrent. 
A uns 1850 metres arribem a un replà ocupat per una antiga pleta abandonada, al final de la qual hi ha la cabana del Baquerisal o de l’Aigüeta, en un estat de conservació molt precari i només útil en cas de molta necessitat. 
Però abans de començar a travessar aquesta pleta, si fem l’excursió a l’estiu i porteu pantalons curts, prepareu-vos ja que patireu molt amb les ortigues que envaeixen tota la contrada. Potser és millor canviar-se i posar-se pantalons llargs. 
La pleta queda tancada per un petit engorjat, tancat per una llarga graonada. Per a superar-la el camí segueix per darrera mateix de la cabana i amb un seguit de fites que ajuden a seguir-lo entre les ortigues i que ens apropen a un petit collet. 
En arribar-hi, després d’una forta pujada, un nou i frondós jardí d’ortigues ens dóna la benvinguda. El camí queda completament esborrat per les ortigues. Ens hem d'obrir pas entre la vegetació que pot arribar-nos a la cintura. 
Estem a 1980 metres i en aquest indret hi havia una segona cabana (la cabana del Foradet). 
Dic hi havia, perquè ja no en queda rés. Era una cabana en la que havia pernoctar tres vegades, situada en una balconada amb una gran vista i era amplia, per a sis o set persones, amb aigua al costat i un banc a fora on havia contemplat fantàstiques postes de sol. Tot i això l’última vegada que vaig pernoctar-hi ja vaig tindre que reparar una mica la teulada ja que hi havia un forat; mal presagi. Malgrat les ortigues i la no cabana l'indret és molt bonic. 
Des d’aquest indret, i mirant vers el fons de la vall, que queda tancada pel coll de la Ribereta ja es veu brillar sota aquest coll la teulada de l'antiga cabana de Pardines (la nova no es veu des d'aquest indret). 
Deixem aquest indret tan bonic i seguim remuntant la vall, actualment les restes d'una allau han esborrat una mica el camí, però la orientació i l'indret en si mateix no presenta cap complicació. 
En poca estona arribem a un indret encara més bonic. 
Som a la pleta de la Vall a uns 2000 metres d’alçada. Un indret fantàstic doncs el torrent forma un petit estanyol, perfectament harmonitzat amb un gran pla herbat voltat de bosc; tot plegat crea un conjunt de gran bellesa. 
A la meitat del prat i abans d’arribar als primers arbres a la nostra esquerra segueix el marcat camí que s’enfila vers les cabanes de Pardines i al coll de la Ribereta. 
Però nosaltres en aquest punt hem d’abandonar el camí que hem seguit fins aquí i no hem de travessar el torrent. 
Ara ens hem quedat sense camí ben marcat i a partir d’aquí ens guiarem per les fites, som a l’indret conegut com a “les Codes”. 
La pleta de la Vall queda tancada per la dreta per una immensa graonada per on es despenja la espectacular i llarga cascada d’Es Codes. 
És una gran barrera d’uns 350 metres d’alçada que amaga tota la part superior de la vall i la seva conca lacustre dels estanys de Bagüeña amb els seus cims, quatre d’ells de més de 3000 metres (el Gran pic d’Eriste, els Eriste N i S i el pic de la Forqueta) i quatre més de 2900 (el Comajoana, el Millares, el Turets i la Llàntia). 
Per a superar aquesta gran graonada ens hem d’apropar al final del prat, allí veurem una gran canal, que en forma de “S” permet superar-la. 
Situada a la dreta de la cascada (la nostra esquerra) aquesta canal no presenta cap dificultat, però el pendent herbós i sense cap mena de camí fa molt feixuga la remuntada d’aquesta barrera rocallosa. 
La part més llarga i de més fort pendent és la primera, després la part central de la “S” ja és més curta i el pendent menys accentuat, i finalment la tercera part correspon a la sortida quan ja estàs pràcticament a dalt la cinglera. 
Les cabanes de Pardines és un bon referent del pendent que anem guanyant, car primer estem situats a una altura inferior i ràpidament comencem a veure-les cada vegada més enfonsades a sota nostre, i darrera seu apareixen per primera vegada els estanys de Pardines. 
Situats ja al damunt de la graonada, i per tant per sobre de la cascada d’Es Codes, les fites ens segueixen senyalant la direcció a seguir apropant-nos al torrent i en direcció a un petit collet. 
En arribar al collet ens apareix davant nostre l’ibón Inferior de Bagüeña, situat a 2470 metres d’alçada. 
A l’altre costat de la sortida d’aigües d’aquest estany hi ha un petit aixopluc construït aprofitant una roca balmada. 
Ara ja tenim tots els cims a la vista i destaca a la nostra dreta el tuc de la Llàntia i la seva impressionant paret SW i la gran barrera que formen els tres pics d’Eriste i darrere nostre el pic d’es Bocs i tot el seu cercle, amb els estanys i les cabanes de Pardines als seus peus. 
Contornejarem l’estany per la seva esquerra (la nostra dreta) i començarem a guanyar alçada tot seguint la torrentera, igualment pel seu marge esquerra. 
Passarem per petits estanyols fins que arribarem al ibón Superior de Bagüeña, situat a 2620 metres. 
Des d’aquest estanys es poden estudiar els itineraris per a pujar al pic d’Eriste N i al coll i pic de Millares. 
Del cim d’Eriste N es desprèn en direcció SE un estrep poc definit, formant a la seva dreta (E) una amplia pala que no presenta cap dificultat. Pujant-hi ens estalviem d’anar primer al coll de Millares i pujar al cim des d’allà, que per altre banda serà per on baixarem del cim. 
Per aquesta pala podem pujar per on vulguem, més a l’esquerra (propers a l’estrep poc definit), pel centre, o una mica decantats a la dreta. 
En aquesta descripció vaig començar pujant pel centre i involuntàriament em vaig decantar lleugerament a la dreta i vaig enllaçar amb l’itinerari que puja des del coll. 
Així de passada vaig poder veure per on baixaria poc després i la fàcil cornisa, situada sota l’aresta cimera que permet estalviar-se la grimpada pel mateix fil de la cresta. 
Arribarem dalt del pic d’Eriste N ó Grist N o Beraldi, en memòria del bibliògraf pirinenc Henri Beraldi (1849-1931). 
Dalt del cim la vista s’obre al vessant N amb els estanys de Millares i els bonics i acollidors plans de Biadós. A part de tota la panoràmica ja descrita anteriorment, del cim de Beraldi també cal destacar la imponent perspectiva del Gran pic d’Eriste i l’Eriste S que sembla que en caiguin a sobre. 
Contemplada la gran panoràmica, abandonarem el cim i emprendrem la davallada vers el coll de Millares. Davallada que no presenta cap dificultat, seguirem la cornisa que he esmentat fa un moment i en cap cas és necessari passar pel fil de la cresta, doncs sempre trobarem el millor camí al vessant de l’Aigüeta i a pocs metres per sota el fil de l’aresta. 
Mentre davalles del pic d’Eriste N et vas fent una idea molt clara de com pujar al Millares. 
Directament des del coll ja es veu que és força exposat i que la millor opció sembla que és baixar uns quants metres en direcció als estanys de Bagüeña i remuntar a continuació unes fàcils canals fins el cim. 
Una vegada arribats al coll de Millares, situat a 2850 metres d’alçada, queda completament reafirmada la idea que el millor és perdre uns metres per a poder pujar fàcilment al cim. 
Per sort una congesta em va permetre estalviar-me la tartera que segurament deu haver-hi en la baixada del coll. 
Només perduts una trentena de metres ens hem d’apropar a la base del pic de Millares i buscar el millor pas (n’hi ha molts) per a superar la petita graonada que hi ha als seus peus. 
Una vegada hàgim escollit la canal i ens trobem a sobre la graonada, només ens cal seguir el fàcil llom que ens porta al capdamunt d’un avant-cim, situat a sobre mateix del coll de Millares. 
A partir d’aquí hem de seguir la curta, fàcil i planera, però estreta, aresta que ens deixa dalt del poc visitat pic de Millares de 2942 metres d’alçada. 
Novament la vista s’obre als estanys de Millares i a les granges de Biadós, i ara el que sembla que ens caigui a sobre és el conjunt Espadas – Posets. 
En arribar a aquest cim escrivia a l’article de la Revista Muntanya que veia els pics de la Forqueta, de la Llàntia i d’Es Bocs i em preguntava si algun dia hi pujaria; doncs vaig acabar pujant-hi, i al Bocs tres vegades! 
Ara ja només ens queda tornar i desfer tot el recorregut per la vall de l’Aigüeta; per a baixar del cim seguirem l’itinerari de pujada, però en lloc de tornar al coll de Millares, seguirem baixant per la pala que ens deixarà pràcticament al mateix estany de Superior de Bagüeña. 
Allí enllaçarem definitivament amb l’itinerari de pujada, que seguirem fins el pont de Tramarrius. 

HORARIS: 
Del pont de Tramarrius a la petita resclosa: 20mn 
De la resclosa al pont de la Sarra: 55mn 
Del pont de la Sarra a la cabana de l’Aigüeta o del Baquerisal: 15mn 
De la cabana de l’Aigüeta a l’indret de l’antiga cabana del Foradet: 30mn 
De l’antiga cabana del Foradet a la pleta de la Vall: 30mn 
De la pleta de la Vall a l’estany de Bagüeña: 55mn 
De l’estany de Bagüeña a l’estany Superior de Bagüeña: 45mn 
De l’estany Superior a l’Eriste N o Beraldi: 1h 10mn 
Del pic d’Eriste N al coll de Millares: 25mn 
Del coll de Millares al pic de Millares: 45mn 
Del pic de Millares a l’estany Superior: 35mn 
De l’estany Superior a l’estany de Bagüeña: 20mn 
De l’estany de Bagüeña a la pleta de la Vall: 45mn 
De la pleta de la Vall al pont de la Sarra: 50mn 
Del pont de la Sarra al pont de Tramarrius: 1h 
TOTAL: 10h 
Amb aquest horari és recomanable intentar passar la nit en algun indret de la vall. La cabana de la Vall o del Baquesizal és totalment inviable. La pleta de la Vall és un bon indret o pujant una mica més l’estany de Bagüeña és un paratge perfecte. 

NOTA: 
Per acabar repeteixo, perquè crec que és molt important advertir-ho, que el traçat de l’excursió està fet des de l’ordinador i per tant difícilment s’ajustarà a l’indret exacte per on passa el recorregut, per aquesta raó cal haver llegit la descripció i seguir les possibles fites. Tot i que he intentat ajustar-me al màxim a l’itinerari consultant tots els mapes haguts i per haver, inclosos els via satèl•lit, no puc assegurar que el traçat final de pujada als dos cims sigui del tot exacte.

També podeu seguir aquest itinerari i veure el mapa i la gràfica a:
Wikiloc - ruta Pont de Tramarrius i pics d’Eriste N ó Beraldi, 3025 m i Millares ó Millars, 2942 m, per la vall de l’Aigüeta de la Vall - Eriste, Aragón (España)- GPS track




































Culfreda o Batoua

Lustou

Bachimala

Espadas i Posets

Granjes de Biadós, amb el refugi ben destacat






tuc de la Llàntia



estanys de Pardines

Vallhiverna

















Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada