Total de visualitzacions de pàgina:

dimecres, 10 d’abril de 2019

La Barata, foradada de la Campana i foradada del Tòtem, Morral Gran i els Òbits.

Foradada de la Campana

Foradada de la Campana


  
El Bust d'en Clavé

La Foradada del Tòtem vista des de dalt

Foradada del Tòtem




 



















El Parc de Sant Llorenç i l'Obac és tan gran, que a part de les rutes convencionals i molt concorregudes, permet fer infinites combinacions d'altres itineraris i passar per indrets solitaris i en gran part desconeguts. 
Seguint en aquesta línia la finalitat de l'excursió que aquí es planteja és unir en un mateix itinerari les Foradades de la Campana i del Tòtem; però ja posats a recorre una mica la zona hi afegirem apropar-nos al Morral Gran i també als Òbits, i també, ja que hi som, passarem pel forn de calç de la canal del Bosc i mirarem de prop la curiosa silueta del Bust d'en Clavé. 
De "foradades" o "arcades" a Sant Llorenç del Munt n'hi ha varies. La més coneguda és la del Morral del Drac i potser la més espectacular és la Roca Encavalcada (espectacular, però poc visitada). Les altres son pràcticament desconegudes i situades en indrets amagats. 
Aquest és el cas de les dues foradades que visitarem avui. 
La Foradada de la Campana és totalment invisible i situada en una paret de la part superior de la canal del Bosc, i només ens serà visible quan ens hi apropem. 
La Foradada del Tòtem resta amagada a pocs metres del camí del coll d'Estenalles a la Mola, i està situada a l'extrem d'un cingle i la podem veure, per exemple des del Morral Gran, encara que una mica tangencialment. 
A la de la Campana no hi podem accedir, però ens quedem a un parell de metres a sota, però la paret és del tot vertical; per arribar-hi o escalem o fem simplement un pas "d'esqueneta" amb algun company i ja hi som. Del sostre penja una campaneta que, imagino, dona nom a la foradada. 
A la Foradada del Tòtem si que s'hi arriba, el que costa és trobar-ne el camí; problema que espero resoldre amb aquesta explicació. 
Els altres indrets que també visitarem son el Bust d'en Clavé, curiosa roca que recorda un bust i que està situada a pocs metres de la Foradada de la Campana; les restes d'un antic forn de calç de la canal del Bosc, restes i indret clau per a pujar a la Foradada de la Campana; voluntàriament podem arribar-nos al Morral Gran o Gros, indret que té molt bona vista; i per arrodonir la sortida també passarem pels Òbits, grans baumes obrades i únic indret d'aquesta caminada on segurament hi trobarem algú. 
He catalogat aquesta excursió com a dificultat mitjana perquè hi ha dos sectors en que no hi ha camí (del forn de calç a la Campana i la baixada a la del Tòtem), però de dificultat tècnica no n'hi ha cap, però considero que per anar sense camí , a part del GPS, cal tenir coneixements d'orientació i experiència en situacions similars. 

Per a començar l'excursió ens hem de situar a la carretera de Matadepera a Mura i aparcar en un dels dos petits aparcaments que hi ha a la dreta de la carretera a l'alçada de la Barata. 
D'allà mateix surt una pista que baixa a travessar la riera i segueix fins al gran mas de Pèlacs. Pel camí tenim una gran vista sobre aquesta zona de Sant Llorenç, que és per on caminarem més endavant, i al darrera tenim també una gran vista de l'Obac amb la Roca del Corb i la punta dels Caus Cremats. 
En arribar al mas de Pèlacs, la pista passa a tocar de la paret del mas i gira a la dreta. En aquest punt arrenca un camí que segueix recta en la mateixa direcció en la que veníem. 
Seguim aquest camí en lleugera pujada i poc després arribem a una cruïlla. A la dreta segueix el camí pel que després tornarem per la canal del Pi Tort i a l'esquerra arrenca el camí que ens portarà a la canal del Bosc i al mas de Can Bufí. 
Seguim aquest camí i més endavant arribem a una nova cruïlla, on deixem a l'esquerra el camí que ens portaria a Can Bufí i seguim recta amunt, endinsant-nos en la canal del Bosc. 
A partir d'aquí el camí ja és una mica més embrossat, però es pot seguir perfectament i sense cap problema. 
D'aquesta manera arribem davant el que queda del forn de calç de la Canal del Bosc, derruït i mig menjat per la vegetació; el que avui és un racó de mon perdut en una vall molt poc transitada, abans era un indret ple de vida i activitat. 
A partir d'aquí el camí molt desdibuixat gira a la dreta i ens portaria a la cova Egara i també a la Foradada del Tòtem. 
Però nosaltres anem primer a la Foradada de la Campana i per això hem de girar a l'esquerra i abandonar el camí. 
Primer hem de creuar la torrentera, el forn es troba a tocar-la. A l'altre costat, molt dissimulat per la vegetació, hi ha una petita graonada que no ens permet pujar directament. 
Aquí tenim dues opcions, una és seguir amunt buscant algun pas que ens permeti superar-la, o seguir avall buscant el mateix. 
Vaig optar per aquesta segona opció, ja que la vegetació de l'indret em va semblar més esclarissada. 
Així doncs, per dins del bosc i molt proper a la paret de la graonada vaig baixar uns deu metres fins que vaig trobar una curta canal que d'esquerra a dreta i amb molt poca inclinació que em va permetre superar-la. 
Una vegada a dalt vaig seguir pujant i vaig sortir a una gran clariana que permetia seguir pujant, ara sense cap impediment "forestal". D'aquesta clariana vaig passar a una altre i així vaig anar esquivant el bosc. 
Des d'aquí es té molt bona vista sobre la vall i també es veu a sobre nostre la Foradada de la Campana, visió que també serveix per a orientar-nos definitivament. 
Des d'aquest indret també veiem a la dreta l'altre foradada, la del Tòtem, així ja les tenim totes dues localitzades. 
Tot i que la foradada de la Campana quedava a sobre meu, vaig seguir pujant decantant-me a l'esquerra per tal d'apropar-me al llom de la muntanya. 
Ho feia perquè a la foradada i la seva canal ja hi havia estat venint del puig Conill, i recordava que hi havia un corriol que hi portava, i per tant si arribava al llom de la muntanya em trobaria amb l'esmentat corriol. 
En aquesta carena, com a referència, destaca un pi molt alt. 
Doncs efectivament, en arribar a la carena em vaig trobar el corriol, així doncs, ja s'havia acabat la pujada sense camí. 
Qüestió de seguir el corriol a la dreta i molt aviat s'arriba a la canal de l'Arcada de la Campana. 
És una estreta i curta canal amb una paret a cada costat i on comença ha haver-hi més vegetació de la necessària. 
Si estem només pendents de pujar mirant al terra passarem de llarg de la foradada, ja que queda una mica enlairada en la paret de la dreta de la canal. 
Però si anem mirant a la dreta, més o menys a mitja canal veurem la "finestra" de la foradada. 
La tenim a tocar, però per a posar-nos a sota hem d'escalar la paret un parell de metres amb unes preses molt polides; el problema en aquestes situacions no és pujar, el problema és baixar i no va semblar-me veure rés on poder agafar-me o per on passar una curta baga que sempre porto al damunt. Així em vaig quedar amb les ganes de tocar la campaneta que penja del sostre de la foradada i que és d'imaginar que li dona el nom. 
Si és un grup es pot pujar fins a la foradada amb un pas d'esqueneta o simplement ajudant a pujar fent un graó amb les mans. 
De tota manera, tant si hi puges com si no, és un indret curiós de visitar. 
Contemplada la Foradada de la Campana acabem de pujar la canal. En arribar a dalt, també tenim l'opció de seguir l'estreta roca que ens porta a sobre mateix de la foradada i on està l'ancoratge de la campana. Això ja és una mica perillós, ja que a l'esquerra l'estimball és considerable i a la dreta si caus a dins de la canal, també et fas mal. 
A dalt de la canal hauríem de seguir pujant en diagonal a l'esquerra, però de moment encara no ho farem perquè seguirem més o menys a prop del marge de la cinglera per tal d'aconseguir veure entre la vegetació l'agulla del Bust d'en Clavé, que penja en un equilibri que sembla inestable lleugerament separada de la paret de la cinglera. 
Entre el final de la canal i el Bust hi ha uns tres minuts, per tant no costa rés anar-hi. 
Vist i fotografiada aquesta singular forma que l'erosió ens ha deixat, girem a l'esquerra i immediatament sortim a una clariana, on pot ser que hi trobem alguna fita. 
Seguim pujant per aquesta clariana i molt aviat arribem al capdamunt de la carena dels Ginebres i enllacem amb l'ample camí que la recorre. 
Ara hauríem de seguir aquest camí a la dreta, però és recomanable seguir-lo primer a l'esquerra per arribar-nos fins el Morral Gran; un indret amb una gran vista de 270 graus, on destaca el Pirineu, amb el Puigmal al costat mateix del Montcau, que des d'aquest indret és un con gairebé perfecte; el Castellsapera amb Montserrat darrera seu; la Mola, el Cavall Bernat i el mar al fons de tot, son alguns dels punts de referència que ens ofereix la talaia del Morral Gran. 
Contemplada la panoràmica, tornem endarrere i seguim el bonic camí pel llom de la carena dels Ginebres. 
Al cap d'una estona aquest camí ens deixa al collet del Tres Termes; important cruïlla de camins. Acabem de sortir al transitat camí del coll d'Estenalles a la Mola. De sobte sortim de la més absoluta solitud per a retrobar la "civilització". 
Som poc amants d'aquesta mena de civilització i aquest camí només el travessem, ja que per l'altre costat surt un nou camí, molt ample que seguim i que ens deixa dalt del turó dels Òbits. Un turó poc definit i des d'on tenim una molt bona vista de la Mola i el mar. 
Deixem aquest discret turó i seguim uns metres a la dreta un camí que ens porta a la vora mateixa de la cinglera. Allà hi ha una balconada, potser amb millor vista que des del turó, principalment podem gaudir d'una magnífica perspectiva del Turó de les Nou Cabres que tenim pràcticament a sota mateix. 
Però a part de la vista, aquesta balconada també és important perquè "discretament" a la dreta arrenca una canal, una mica dreta en alguns punts, però sense cap dificultat, que ens permet baixar fins a enllaçar amb el camí principal als Òbits. 
En arribar a aquest camí girem a l'esquerra i a la "cantonada" mateix ens trobem davant les gran baumes dels Òbits. 
Indret singular, aquestes baumes obrades, han estat refugi de tota mena al llarg de la seva història, des de pastors, a carlins, passant per falsificadors de moneda (la fabricaven a les Cassetes de Bufí, i s'amagaven als Òbits). A més és un indret encarat completament a la solana i durant els mesos freds pots recuperar-te del fred que passes per les obagues i boscos de la zona. 
Visitats els Òbits, seguim el camí que ens porta novament a enllaçar amb el concorregut camí del coll d'Estenalles a la Mola. 
Camí que només seguirem uns metres a l'esquerra, ja que seguidament l'abandonem per a seguir un poc marcat corriol que surt a la dreta (pot ser que hi hagi una fita). 
Aquest corriol puja una mica per tal d'arribar a dalt la carena i baixa per l'altre costat. 
Aquí si mireu el traçat veure que fa tot una sèrie de coses estranyes, i això requereix una explicació que us estalviarà molt de temps. 
Primer: la foradada del Tòtem no es veu ni s'intueix on és. 
Segon: en arribar a dalt la carena vaig començar a baixar seguint el camí per l'altre costat, el vaig deixar i vaig començar a decantar-me a la dreta esperant veure la foradada, però rés (em sembla que una mica més hi arribo a la cova Egara), així que vaig a pujar al collet i ara vaig seguir per dalt apropant-me a tots el "morros" que feia la cinglera, per tal de veure la foradada o alguna canal que permetés baixar. Però ni canal ni foradada. 
Finalment vaig deduir, ja que la foradada l'havia vist pujant a la de la Campana i estava situada a l'extrem de la cinglera, que per força devia estar a l'extrem esquerra d'on em trobava; vaig tornar a anar a la punta de més a l'esquerra (ja hi havia anat feia uns minuts) i apurant l'apropament màxim a la punta de la cinglera vaig deduir que em trobava exactament a sobre la foradada. Ara era qüestió de trobar com baixar-hi. 
L'únic indret on semblava que podia ser factible era anant una mica més a l'esquerra. 
I així va ser com vaig trobar una fita providencial que hi havia deixat en Joan Fonoll i que inequívocament marcava el descens per una canal. 
Dit i fet un curt descens per aquesta canal i amb una mica d'intuïció et trobes gairebé sense voler-ho al davant de la Foradada del Tòtem. 
Resumint i simplificant aquesta llarga explicació: per anar a la foradada del Tòtem, una vegada estigueu dalt de la carena heu d'anar obligatòriament a la fita que he marcat com a punt d'interès: "Fita imprescindible per baixar a la foradada, que va deixar en Joan Fonoll"; si per alguna raó la fita ha desaparegut, l'indret està marcat en el traçat com a punt d'interès. Una vegada estigueu a la fita només heu de baixar uns metres per dins del bosc i decantar-vos a la dreta i arribareu a la foradada. 
Vaig refer la fita d'en Joan Fonoll i a la baixada en vaig posar dues més. 
És a dir de totes les traces que hi ha només heu de seguir la que porti a la fita i baixar pocs metres més. 
La Foradada del Tòtem és una nova finestra oberta a la cinglera, però amb la particularitat que a més té "claraboia" doncs està oberta també per dalt. És un indret curiós i original. 
La "claraboia" és el que havia vist des de dalt durant la passejada buscant la foradada, perquè el que és pròpiament la foradada no es veu fins que hi ets. 
Gaudim d'aquest singular i desconegut indret i tornem sobre les nostres passes fins arribar novament al camí principal del coll d'Estenalles a la Mola. 
En arribar-hi girem a la dreta i el seguim, aquesta vegada una estona més. 
Aquest camí o arteria principal durant aquesta excursió ens l'hem trobat tres vegades. 
La primera només l'hem creuat per anar als Òbits, la segona l'hem seguit uns metres per anar a la Foradada del Tòtem i ara el tornem a seguir fins arribar a la cruïlla amb el camí que baixa per la canal del Pi Tort. 
És una cruïlla que no està senyalitzada, cal estar atents al traçat i al punt d'interès: de totes maneres és la primera cruïlla que trobarem a la dreta i està a uns tres-cents metres de la cruïlla a la foradada. 
El descens per la canal del Pi Tort no té cap mena de dificultat i el camí és molt ben marcat. 
Tot baixant vaig tenir la temptació d'anar fins la cova de la Canal del Pi Tort, però em va semblar que tornaria a ficar-me per dins del bosc sense camí i com diuen en castellà: "tentación y arrepentimiento" uns metres per dins del bosc i tornada al camí. 
Camí que baixa fins a retrobar-nos amb el camí de pujada que seguirem fins arribar novament a la Barata. 
D'aquesta manera s'acaba una excursió per als que us agrada sortir dels circuïts "convencionals". 

HORARIS: 
de la Barata al forn de calç de la Canal del Bosc: 45 mn 
del forn de calç a la Foradada de la Campana: 25 mn 
de la Foradada de la Campana al mirador del Bust d'en Clavé: 05 mn aprox. 
del Bust d'en Clavé al Morral Gran: 10 mn 
del Morral Gran al turó dels Òbits: 15 mn 
del turó dels Òbits als Òbits: 05 mn 
dels Òbits a la Foradada del Tòtem: 30 mn 
de la Foradada del Tòtem a la Barata: 1 h 20 mn 
TOTAL: 3h 35mn

També podeu seguir aquest itinerari i veure el mapa i la gràfica a:
Wikiloc - ruta La Barata, foradada de la Campana i foradada del Tòtem, Morral Gran i els Òbits. - Matadepera, Catalunya (España)- GPS track

Fita d'en Joan Fonoll, indica la baixada a la Foradada del Tòtem

 

 





 

 


 

 

 

 

 

 



 

 



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada