Cabacés, ermites de Sant Roc i la Foia, puntes del Llebreta i del Bep, ruïnes del mas del Serrador i cova de la Palla

Bonica i variada excursió circular per la part occidental de la serralada del Montsant sortint del bonic municipi de Cabacés. 
Caminada en la que combinarem sectors coneguts i concorreguts, com per exemple l'ermita de la Mare de Déu de la Foia, on s'hi arriba amb cotxe i hi ha una zona de pic-nic, amb indrets totalment solitaris, desconeguts i visitats en comptades ocasions, com la punta del Llebreta i especialment la del Bep. 
Sortida molt fàcil i sense cap mena de dificultat; sempre per camins i alguna pista; inclús en les pujades a les puntes del Llebreta i del Bep pensava que hauria de caminar camp a través, però hi ha una mica de rastre de corriol que t'hi porta. El que potser és una mica agosarat és anar amb pantalons curts, ja que en sortireu amb més d'una esgarrinxada. 
Aquesta excursió també puja a la punta de Sant Roc, però en aquesta també hi ha un rastre que t'hi apropa molt, però és totalment evitable, ja que la vegetació tapa tota la vista. 
Passem també per l'ermita de Sant Roc, indret molt bonic i acollidor, i durant el recorregut també visitarem les ruïnes del mas del Serrador, situat en un paratge molt bonic i per acabar visitarem varies baumes obrades, de la que destaca la de la Palla. 

Per a començar l'excursió en situarem al bonic municipi del Priorat de Cabacés o Cabassers, gairebé al límit amb la demarcació de la Ribera d'Ebre. 
Hi ha diversos aparcaments , dos a dalt el poble i un a baix a la carretera just al revolt d'entrada al poble. 
Aquest itinerari comença en aquest darrer aparcament i per tant travessarem el poble de punta a punta pel carrer Major i així podrem observar l'escola, la cooperativa, el museu, l'ajuntament, l'església, la plaça porticada i a la sortida del poble, la font i l'ermita de Sant Joan Baptista. 
Precisament aquesta ermita farà frontera entre l'anada i la tornada, ja que a l'anada seguirem per la dreta i a la tornada sortirem per l'esquerra. 
Sortim, doncs, del municipi de Cabacés per la dreta de l'ermita de Sant Joan i seguim un inici de pista que deixem enseguida ja que un camí fa drecera hi ens porta fins un mirador amb una gran vista sobre el poble. 
En aquest mirador hi ha un dipòsit i aquí s'acaba una branca de la pista de la que hem fet drecera. 
Ara seguirem una pista secundària que surt a l'esquerra. Després d'una estona de caminar un seguit de xiprers ens indiquen que ens apropem a Sant Roc. 
Bonica ermita bastida sota una roca amb una gran bauma al costat, un indret molt bonic. 
L'ermita està tancada, perquè sino no en quedaria rés, però hi ha una segona porta que dona accés al pati posterior, on hi ha un degotall i una curta escala que ens situa a sobre l'ermita i amb molt bona vista sobre la bauma i la petita plaça que hi ha davant l'ermita. 
Repeteixo que és un indret molt acollidor. Immediatament hi ha una esplanada on arriba una pista. 
Seguim aquesta pista, però a pocs metres arrenca un camí a l'esquerra que és el que seguirem; però primer, opcionalment podem seguir la pista una mica més per anar a la punta de Sant Roc i també a l'aljub de Sant Roc. 
Seguim, doncs, la pista uns metres més i arribem a un petit collet, a l'esquerra tenim la carretera local que porta a la Foia i al davant una gran bassa i la interessant construcció de l'aljub de Sant Roc, amb una placa que recorda que va ser rehabilitat pel Taller d'Ocupació amb fons de la Comunitat Europea entre d'altres. Tot el conjunt de l'aljub amb les canaletes superiors per a la conducció de l'aigua de pluja fins l'aljub és força interessant. També caldria tenir-ne cura del manteniment, ja que la vegetació vol tornar a envair-ho. 
Del darrera de l'aljub arrenca un poc marcat corriol que ens apropa al turó de Sant Roc, es pot seguir relativament bé fins els metres finals, on per arribar al punt més alt has d'obrir-te camí entre la vegetació, i una vegada a dalt no veus rés. 
Anar fins l'aljub és recomanable, però podem prescindir perfectament del turó. 
Una vegada visitat l'indret tornem a la cruïlla esmentada a pocs metres de l'ermita de Sant Roc i seguim el camí. 
A partir d'ara caminarem per un sender molt bonic, amb molt poc desnivell, i que en gran part va seguint una antiga canalització, i durant la caminada anirem trobant informació sobre els diferents arbres i plantes. 
Finalment el camí acaba desembocant en una pista i poc després arribem a l'àrea d'esbarjo i de pic-nic de la Foia. 
És un ampli i bonic indret amb focs, taules, aigua i altres instal·lacions, al que també s'arriba amb cotxe, per una carretera local de tres quilometres que arrenca just al costat d'on hem deixat el nostre vehicle. 
A pocs metres i sota un penyal hi ha l'ermita de la Mare de Déu de la Foia, de la que destaca el doble porxo. 
Tant Sant Roc com la Foia mereixen una bona aturada contemplativa. 
A partir d'aquí abandonarem la part més concorreguda de l'excursió i ens endinsarem per paratges solitaris. 
Del davant mateix de l'ermita arrenquen una pista i un camí, amb un cartell que indica el camí vers la Serra Major. 
Seguirem aquest camí que en el fons és una drecera de la pista, a la que arribarem uns metres més amunt. 
A partir d'aquí la seguirem una estona (l'única vegada en tota l'excursió que seguim una pista) fins que arribem a una cruïlla on la pista gira a la dreta i nosaltres seguim recta per un marcat camí. 
Més endavant arribem una nova cruïlla on trobem un pal informatiu. En aquest indret a la tornada haurem de seguir a l'esquerra, vers el Mas del Serrador, però ara hem de seguir recta. Estem pràcticament a sota mateix de la punta del Llebreta i la temptació és pujar-hi directament per estalviar camí, però en sortiríem força "senyalats" d'esgarrinxades; és molt millor anar pujant pel camí fins que arribem a un petit collet; aquí hi ha una modesta fita, (això de les fites, es relatiu, perquè potser que hi sigui com que no hi sigui), però el cas és que estem en un petit coll i hem de deixar el camí i seguir a la dreta, just per sobre la planera carena. Un rastre de camí és evident i fàcil de seguir; sempre pel llom de l'ampla carena, però decantats a l'esquerra, a prop del caire de la cinglera, car per allí passa el corriol ja que la vegetació és menys espesa, inclús hi ha zones sense. 
Així arribem a la part lleugerament més alta de la punta del Llebreta, indret on per terra hi ha les restes d'una petita antena; antena que vaig tornar a posar dreta, però d'una forma molt precària, i crec que la primera ventada la tornarà a tirar a terra. Però dreta, donava un cer aire de cim a l'indret. Podem caminar una mica més fins arribar a l'extrem de la carena, indret des d'on es té una gran vista panoràmica. 
Darrera nostre i molt propera, però poc destacada tenim la punta del Bep, i posats a fer ens hi podem arribar. 
Tornarem al collet anterior i seguirem el camí, poc després el camí es divideix en dos, el de l'esquerra menys marcat, però és el que seguirem. 
Al davant i una mica a la dreta es veuen unes ruïnes d'un antic mas que tot i està senyalitzat en el mapa no vaig saber trobar-ne el nom (després hi passarem). 
Aquest camí que hem seguit s'acaba en una petita esplanada. Girem a l'esquerra i per una zona on hi ha moltes restes d'un antic incendi seguim fins la punta del Bep. 
Aquí si que no hi ha rés, en un costat una pedra posada dreta assenyala la presencia humana en algun moment. 
Però és lleugerament més alta que la punta del Llebreta i també tenim una visió sobre el profund barranc de Sant Salvador i es veu un poble que podria ser Margalef. 
Fetes les contemplacions panoràmiques tornem a la petita esplanada i pel dret, però pocs metres arribem al camí principal, que seguim a la dreta. 
Les ruïnes esmentades es veuen a tocar i poc després s'endevina la desviació que hi porta. 
Ens hi acostem. No queden rés més que les parets, però la situació és envejable. Però en aquests indrets, la meva pregunta sempre és la mateixa: "d'on treien l'aigua?" 
Mentre contemplava les ruïnes, tot i ser dimecres, varen passar pel camí dos ciclistes a "tota pastilla" que ni em varen veure. 
Aquest indret també és un bon mirador de les dues puntes que acabem de pujar, ja que es veuen totes dues. 
Vist l'indret, tornem al camí, el seguim, passem pel collet on abans ens hem desviat per anar a la punta del Llebreta i seguim fins la cruïlla de més avall, on hi ha el pal indicador. 
Girem a la dreta, després d'una insignificant pujadeta, el camí davalla fins a trobar-ne un de transversal. 
Seguim per la dreta aquest planer camí que trams molt bonics i de sobte arribem a les ruïnes del Mas del Serrador, situat en una petita collada. 
Nou indret molt bonic, a més i degut a la seva situació, aquest mas era també un hostal que feien servir els traginers que anaven de Reus a Margalef. 
Ara entrem enlairats a la vall de Sant Salvador i el paisatge canvia i es torna més abrupte i també comencem a estar envoltats contínuament de marges testimoni de l'intens cultiu de la vinya en aquestes altes contrades; qualsevol petita raconada era aplanada amb un marge de pedra seca per a plantar-hi vinyes. a més, degut a la morfologia de la zona, carregada de baumes, totes eren obrades per tal de fer-les servir d'aixopluc o de magatzem. És un recorregut extraordinari. 
El camí va baixant lentament i veiem una gran balma obrada una mica enlairada a l'esquerra; ens hi podem arribar, l'entrada està una mica abans d'arribar-hi, també hi ha una discreta fita que indica l'únic pas per arribar-hi. 
Vista la bauma immediatament després arribem a una gran esplanada amb grans marges on hem d'abandonar el camí que seguíem en direcció a Margalef i girar a l'esquerra per a seguir-ne un altre en direcció a Cabacés. 
Seguim per terreny molt bonic, ara deixem el barranc de Sant Salvador per entrar al barranc Tancat que seguirem força estona. El camí molt ben marcat i amb fites. 
Torno a repetir que tot i ser un terreny molt abrupte i esquerp, mirem per on mirem arreu hi ha parets de pedra seca, i gairebé totes son de grans dimensions. No ho puc dissimular, doncs em va deixar gratament sorprès veure tot aquell testimoni de la gran explotació vinícola que hi deuria haver a la contrada. 
El camí va baixant i així arribem a la cova o bauma de la Palla. 
És una gran bauma, evidentment, obrada, amb una bassa artificial al davant, i que actualment sembla que es fa servir de magatzem, i a l'interior hi ha palets, sacs i tubs, elements que desmereixen l'indret. Però tot no pot ser perfecte! 
Degut a la grandària de la bauma la senyal del GPS falla i "fa el boig". 
Deixem la bauma i el camí ara es converteix en pista, fem una curta drecera i arribem a un nou pal indicador. 
Una de les indicacions ens convida a arribar-nos a Cabacés seguint el barranc del Montsant o arribar-hi seguint la pista. 
Evidentment, escollirem sense pensar-ho la primera opció. Val a dir que el barranc Tancat que seguíem s'ha convertit després d'ajuntar-se amb altres barrancs en el barranc del Montsant. 
No ens penedirem d'haver escollit aquesta opció, ni molt menys! És un camí extraordinàriament bonic. Voltats d'altes parets, de marges, baumes, coves, és realment molt agradable de fer aquest recorregut. 
Vaig apartar-me una mica del camí per apropar-me a una gran bauma obrada amb una paret de mides descomunals tant de llargada com d'alçada. 
Podia haver anat també fins les Coves Altes, però començava a plovisquejar i vaig deixar-ho estar. 
El camí poc després travessa el barranc i segueix baixant per esquerra per tornar-lo a travessar poc després just sota una nova bauma a l'indret de la Covassa. 
Una estona després ja es comença a veure Cabacés que ens torna a oferir molt bones perspectives, ara des d'un angle diferent. 
Finalment tornem a entrar al poble pel costat contrari de l'anada de l'ermita de Sant Joan, tornem a passejar-nos pel carrer Major i finalment arribem a l'aparcament, donant per acabada aquesta bonica i interessant excursió. 

HORARIS: 
de l'aparcament a l'ermita de Sant Roc: 30mn 
de l'ermita de Sant Roc a l'aljub i punta de Sant Roc: 15mn 
de la punta de Sant Roc a l'ermita de la Foia: 35mn 
de l'ermita de la Foia a la punta del Llebreta: 50mn 
de la punta del Llebreta a la punta del Bep: 15mn 
de la punta del Bep a les ruïnes: 05mn 
de les ruïnes al mas del Serrador: 20mn 
del mas del Serrador a la cova de la Palla: 40mn 
de la cova de la Palla a l'aparcament: 55mn 
TOTAL: 4h 25mn

També podeu seguir aquest itinerari i veure el mapa i la gràfica a:
Wikiloc - ruta Cabacés, ermites de Sant Roc i la Foia, puntes del Llebreta i del Bep, ruïnes del mas del Serrador i cova dels Casaments - Cabacés, Catalunya (España)- GPS track