Vilada i ermites de Sant Sadurní de Rotgers i Santa Magdalena de Guardiolans, per la capella de la Mercè de Cirera

 

L'objectiu d'aquesta excursió és conèixer les ermites de Sant Sadurní de Rotgers i de Santa Magdalena de Guardiolans. La de Sant Sadurní és un indret que no hauria de faltar en el nostre "currículum excursionista" ja que és una petita meravella romànica del segle XI però també hi ha referències de construccions anteriors durant els segles IX i X i que està declarada bé cultural d'interès nacional. 
També hi havia un frontal a l'altar dedicat a la vida de Sant Sadurní i que actualment es conserva al Museu Episcopal de Vic, havent-n'hi actualment una còpia a l'altar de l'ermita. Fora llarg d'explicar en detall la construcció i dels seus elements arquitectònics, però cal destacar-ne també el campanar. 
Ermita que per altre banda resta tancada, però hi ha visites els primers diumenges de cada mes a les 11, 12 i 13 hores. 
L'ermita de Santa Magdalena, també és molt bonica, però el seu estat de conservació comença a demanar a crits una consolidació principalment de la teulada. 
Data també del segle X i està declarada bé d'interès local. Curiosament pertanyia a la jurisdicció de Sant Pere de la Portella (una altre meravella de construcció del romànic situada a l'altre costat de la serra de Picancel, amb l'esvelt Salga Aguda entremig). 
Aquesta ermita també està tancada, així com la reixa que dona accés al pati que envolta l'ermita, però es pot contemplar perfectament, ja que el mur que la rodeja permet veure l'interior del recinte. 
Si Sant Sadurní està voltada de bosc, la de Santa Magdalena està voltada de prades i situada completament a la solana. 
A totes dues ermites si pot arribar també amb vehicle. A la de Sant Sadurní des del km 3 de la carretera de Borredà a Sant Jaume de Frontanyà i a la de Santa Magdalena des del km 161 de la C-26 de Berga a Ripoll. 
La capella de la Mercè de Cirera és una petita ermita i també trobem al segle X la primera referència a aquesta contrada com un dels límits de l'església de Sant Jaume de Frontanyà, encara que el reconstruït edifici actual és del segle XVIII. Hi ha fotografies de l'any 2014 en que estava mig derruïda, sense una part de la teulada, voltada de bardisses i que es feia servir com estable. Afortunadament actualment (any 2019) està reconstruïda i voltada de magnífics prats i tancada. 
A aquesta capella també si pot accedir amb vehicle ja que es troba en el mateix recorregut que la de Sant Sadurní. 
El recorregut no presenta cap mena de dificultat i tota l'estona caminarem per pistes, camins o dreceres entre pistes, tot ben senyalitzat amb marques de GR (vermell i blanc), de sender local (verd i blanc), així com també marques grogues i pals amb cartells indicatius de les direccions i distancies. 
En aquesta introducció només he parlat d'ermites, però en aquest recorregut també gaudirem d'una passejada per indrets molt bonics, tant de prades i rasos com de caminades per dins de pinedes molt boniques i també amb vistes a la serra de Picancel, amb els seus imponents cims com el Salga aguda, la serra dels Gira-sols, el pic Perris i el Serrat del Migdia, més lluny també destaquen el cogulló d'Estela i el roc d'Auró. 

Ens situarem a la sortida del municipi de Vilada (venint de Berga), just a la sortida la C-26 travessa la riera de Vilada. Just en aquest punt i abans del pont hi ha un bon lloc per a deixar-hi el vehicle. 
Travessem el pont i just a l'altre costat arrenca, per l'esquerra, una pista que és la que seguirem. 
Després del primer revolt, la pista es divideix i seguirem per la dreta una pista en molt mal estat (si seguíssim la pista de l'esquerra la retrobaríem molt més amunt, just abans d'arribar al trencall de la Casa de la Baga). La pista que seguim puja fins arribar a una petita torre elèctrica de baixa tensió, aquí la pista, convertida en res, puja una estona recta seguint la línia elèctrica, que deixa més amunt, novament convertida en camí fins arribar al bonic indret del collet dels Pous. 

Aquest collet és un nus de camins i el punt de confluència entre l'anada i la tornada. En aquesta descripció anem per l'esquerra i tornem per la dreta; però el circuït es pot fer en els dos sentits. 
Seguim doncs la pista de l'esquerra, poc després la deixem, ja que seguim recta per un camí que en el fons és una drecera i retrobem la pista més amunt que seguim a la dreta. 
Arribem a una cruïlla i seguim la pista de l'esquerra que en poca estona ens porta al davant d'una reixa de color verd i al darrera hi ha el coll de la Mola, on hi ha una finca privada. 
No travessem la reixa i a la dreta hem d'intuir un corriol que s'enfila pel marge; en aquest punt és l'únic en tot el recorregut que podem tenir un petit dubte per trobar el camí. Però aquest dubte dura molt poc, ja que dalt del marge i amb vistes al coll de la Mola i a la casa que hi ha, veiem un filat i una tanca; aquesta tanca marca el camí. 
Travessem la tanca i darrera hi ha el camí, més amunt creuem una pista i seguim pujant. 
A una nova cruïlla hem de seguir per la dreta i després a l'esquerra. 
Ara estem seguint una pista, però hem d'estar atents al traçat i a una marca groga en un arbre que ens indiquen que hem de seguir un corriol a la dreta. 
Aquest bonic corriol desemboca en una ampla pista que seguirem a partir d'ara. 
Deixem una desviació a la dreta que mena al Mas de la Baga, i després d'una bona estona de caminar per dins del bosc sortim a uns extens prat amb unes vistes molt boniques, Son els antics camps del mas del Putxot, que es veu a l'esquerra menjat per la vegetació. 
Travessem les prades i arribem a una cruïlla on hi ha un pal indicador. 
Hem arribat al camí forestal a estones comentat que ve de la carretera de Borredà a Sant Jaume de Frontanyà. 
Hem de girar a l'esquerra i en pocs minuts arribem al davant de l'ermita de Sant Sadurní de Rotgers. Cada persona percep les sensacions de diferent manera, però imatge que ofereix l'indret i l'ermita dubto que pugi deixar indiferent. 
Gaudim tota l'estona que vulguem d'aquest racó de mon tan bonic i tornem a la cruïlla del Putxot. 
Aquí tenim dues opcions per a continuar. Ja que podem anar o no fins la capella de la Mercè de Cirera. 
Si decidim anar-hi seguirem recta per la pista i si decidim no anar-hi podem baixar per una altre pista per la dreta. En tots dos casos ens retrobarem a l'indret del Pontarró, en aquest cas l'excursió serà uns dos o tres quilòmetres més curta. 
Aquesta descripció segueix la pista asfaltada o cimentada a estones que ens porta fins la capella de la Mercè de Cirera. El recorregut per aquesta pista el compensa el fet que és pràcticament plana i l'entorn de prades i vistes que ens acompanya. 
La capella és situada a l'esquerra d'un revolt pronunciat i està tancada; pel forat de la clau podem observar que a dins no hi ha res, només unes restes de pintures a dalt de l'absis. 
Seguim caminant per la pista i després d'una curta pujada arribem a tocar del coll de Cirera. 
Aquest indret és un trencall de camins. Si seguim la pista aquesta desemboca a la carretera de Borredà a Sant Jaume de Frontanyà. Però nosaltres girarem a la dreta per a seguir una pista secundària. 
Després d'una estona de seguir-la arribarem a un nou trencall on seguirem per la dreta uns metres; ara hem retrobat els senyals del GR. 
Aquí també hem d'estar atents al traçat i al senyals del GR perquè no haurem caminat ni una cinquantena de metres quan veurem un camí a la dreta que és el que haurem de seguir. 
Aquest camí empren una forta baixada, però és molt bonic i ben marcat. Després d'aquesta baixada arribem a travessar la torrentera i a l'altre vorera ens trobem amb una pista i un pal indicador de camins. 
Som al Pontarró, indret al que hauríem arribar abans si no haguéssim anat a la capella de la Mercè. 
A partir d'aquí seguirem aquesta pista molta estona fins que arribem a un collet. Som a la Solana de Capdevila. Nova cruïlla de camins. Una pista surt a la dreta (que també podríem seguir) però les marques ens indiquen la de l'esquerra. 
Nou toc d'atenció al traçat i a les marques de pintura, doncs ni deu metres haurem caminat per aquesta pista quan ens haurem de desviar a la dreta per a seguir un bonic camí que ens porta a passar pel costat del mas Capdevila. 
A pocs metres de la casa ens ajuntem amb la pista que no hem seguit abans. 
A partir d'ara travessarem uns paratges de bosc esclarissat molt bonic que ens acompanyaran fins a sortir a la solana de l'ermita de Santa Magdalena de Guardiolans o de Gardilans. 
Davant de l'ermita hi ha la casa del Solar i al darrera i més elevada hi ha la gran casa de Sant Pere. Indret també molt bonic amb una vista espectacular de la serra de Picancel. 
Contemplem l'ermita i descansem en el pedrís que hi ha a la paret de fora i reprenem la marxa. 
Les senyals del GR ens fan creuar la pista que puja fins a Sant Pere i per un camí molt bonic i posteriorment per una pista arribem al collet del Cinto. 
Aquí hem d'abandonar la pista i seguir un bonic camí per dins del bosc que ens porta de nou al collet dels Pous, indret on retrobem el camí de pujada. 

HORARIS: 
de Vilada al coll de la Mola: 35mn 
del coll de la Mola al coll del Putxet: 1h 
del coll del Putxet a Sant Sadurní de Rotgers: 05mn 
de Sant Sadurní a la capella de la Mercè de Cirera: 20mn 
de la capella de la Mercè al Pontarró: 30mn 
del Pontarró a Santa Magdalena de Guardiolans: 55mn 
de Santa Magdalena a Vilada: 30mn 
TOTAL: 3h 55mn

També podeu seguir aquest itinerari i veure el mapa i la gràfica a:
Wikiloc - ruta Vilada i ermites de Sant Sadurní de Rotgers i Santa Magdalena de Guardiolans, per la capella de la Mercè de Cirera - Vilada, Catalunya (España)- GPS track