Excursió llarga bonica i tècnicament fàcil a cavall de les comarques de la Garrotxa i del Ripollès. Caminada molt recomanable i de la que destacarem tres indrets; el primer el bonic Plafalgars, que consisteix en un conjunt de rasos amb unes vistes extraordinàries, on hi ha un refugi forestal en molt bon estat, net i polit (i que segueixi així); el segon el puig de l'Ofrena, un cim isolat i amb una gran vista de 360 graus; i la tercera l'ermita de Santa Magdalena de Cambrils, una petita ermita situada dalt d'un turó (entra a la llista dels 100 cims), ermita oberta i on s'han fet obres de reparació de la teulada; probablement data del segle XIII i al davant hi havia un atri que va caure l'any 2001, però es conserva la base. També hi ha una petita campana que podem tocar en mig de la solitud que ens envolta.
Poques ermites resten obertes per por dels actes vandàlics, per això les hem de conservar i respectar encara més.
També anirem fins el puig de Saiols o Sallols, encara que la seva panoràmica és inferior a la dels altres racons esmentats. Podem estalviar-nos l'anada a aquest cim i escurçarem l'excursió en 2,5 kms; però perdrem la part més salvatge, poc visitada i desconeguda de tot el circuït.
He catalogat aquesta excursió com de dificultat mitjana i no pas per indrets complicats, ja que no hi ha parets ni precipicis, però s'ha de saber orientar-se i seguir el traçat, encara que en alguns moments això requereixi un acte de fe. Tot hi així hi ha dos punts on vaig errar el camí, però poca estona, i que resoldré durant l'explicació de l'itinerari.
El coll de Canes, situat a 1120 metres d'alçada és situat a la carretera que uneix Olot amb Ripoll, passant primer pel coll de Coubert, on hi ha una desviació a la dreta a Sant Pau de Seguries i a l'esquerra al coll de Canes, Vallfogona del Ripollès i Ripoll.
Just a sobre mateix del coll, però a l'altre costat de la nostra excursió hi ha el puig d'Estela.
Situats doncs al coll de Canes veurem un cartell indicador de diferents camins.
D'aquest cartell nosaltres seguirem la indicació de Collfred, que consisteix en una pista que surt a mitja alçada per la dreta. No l'hem de confondre amb l'ampla pista que també hi ha a la dreta, que és per on tornarem.
Ja de bon començament podem gaudir de la silueta del Pedraforca i de la serra del Cadí.
Guanyem alçada amb alguna llaçada. Poc després deixem aquesta pista a la dreta pera seguir un camí que fa les funcions de drecera, ja que en sortir a una porta d'una tanca retrobem la pista que havíem deixat.
Poc metres després arribem a una cruïlla i hem de seguir a l'esquerra, on hi ha una torre d''alta tensió, indret on acaba el camí o pista i segueix un bonic corriol, que va resseguint la carena, corriol marcat amb pintura groga i amb groga i blanca.
Així arribem a la collada Verda, on, si volem anar al puig de Sallols hem d'abandonar aquest camí.
A l'esquerra tenim un tancat, que hem de travessar sense porta, a l'altre costat del tancat s'intueix un poc marcat corriol que hem d'anar seguint.
En un moment determinat deuria perdre el rastre del camí, desdibuixat sota les fulles i vaig uns 30 ó 40 metres, en veure que no anava bé vaig decidir tornar a pujar pel dret per tal de recuperar l'alçada perduda i retrobar el corriol que havia perdut.
No va caldre arribar a dalt la carena on hauria trobat el camí de les marques grogues, ja que abans vaig retrobar-me amb el camí que havia perdut, i a més hi havia marques vermelles.
En definitiva, des de la collada Verda heu de seguir el traçat però sense perdre alçada i aviat trobareu les marques vermelles, o bé seguir uns metres més el camí inicial mirant si a la tanca hi ha una porta i l'inici de les marques vermelles.
Trobat el corriol, només serà qüestió d'anar-lo seguint, i entre els arbres entreveurem la silueta del puig de Sallols amb un collet previ que és a on ens dirigim.
El corriol en un punt sembla que el perdem, però a la dreta veurem una baga lligada a un boix que ens ajuda a superar un petit graó (hi ha un punt d'interès i una foto en aquest indret).
Fins ara el corriol va per l'obaga de la muntanya, però abans d'arribar al collet surt al mateix llom de la muntanya i així és com arribem al collet, situat a 1146 metres.
El corriol i les marques vermelles comencen la remuntada final al puig; però pocs metres abans d'arribar-hi vaig tornar a perdre les marques vermelles, concretament a partir d'una "O" vermella pintada en un arbre; així que els pocs metres finals els vaig fer directament per mig de la fageda.
Dalt del puig de Sallols o Saiols, de 1211 metres, només hi havia una petita fita i ... una marca vermella a l'arbre del costat.
La vista és una mica reduïda principalment vers el N, així el Canigó i la serralada Pirinenca fins el Puigmal, l'hem d'entreveure entre els arbres; però millor vista tenim al S, on veiem varis masos, com la Plana de Cruanyes, els Cortals, la Casanova i d'altres; també veiem la inconfusible imatge del Puigsacalm i la del Comanegre.
La marca vermella a l'arbre de dalt del cim em va fer pensar que segurament per a la baixada també hi serien i per això vaig començar a baixar uns metres mes a l'esquerra, però no vaig saber trobar-les i per això vaig acabar anant a buscar el traçat de pujada i seguint-lo fins el collet abans esmentat, on per cert i ha una lletres "P" vermella en un arbre.
Segueixo desfent el camí d'anada i en arribar en el moment en que el camí abandona la carena i es dirigeix a l'obaga estic uns minuts dubtant de si seguir el camí per l'obaga o fer drecera seguint la carena pel dret fins arribar a la carena i retrobar el camí de les marques grogues. Però tot i que els primers metres semblen fàcils i la fageda sembla força neta, però més amunt la cosa no està tan clara i al final prefereixo tornar pel camí d'anada i anar mirant a l'esquerra per veure si hi havia alguna possibilitat de fer drecera. Vaig reculant, torno a ajudar-me de la baga, aquesta vegada per a baixar; en un determinat punt, en que el corriol i la carena ja estaven molt propers decideixo deixar el camí i anar pel dret a buscar l'altre (hi ha un punt d'interès en aquest indret).
Després d'una curta pujada pel dret arribo a dalt de la carena i amb ella al camí principal
(si no volem pujar pel dret només hem de seguir fins la collada Verda).
Arribats a la carena ara comença una fantàstica caminada pel llom de la carena, amb vistes als dos costats en mig de l'arbrada.
El puig on hi ha l'ermita de Santa Magdalena de Cambrils és perfectament visible, per a la seva localització hi ajuda la torre d'alta tensió que hi passa a prop.
Després d'una bona estona el bosc deixa pas a uns rasos, estem entrant al pla de Falgars. Unes extenses prades que ocupen aquesta part de la carena, una mica apartat a la dreta hi ha un petit refugi forestal. El traçat si dirigeix, per tal de visitar-lo. Net i polit, hi ha una taula una bancada de pedra i una xemeneia; no hi ha lliteres.
És un indret que mereix una bona aturada i costa de nou posar-se en moviment. Torno a apropar-me a la carena i allà veig una posta que permet traspassar la tanca que hi ha a la part alta del pla.
Aquesta porta em despista una mica i en lloc d'anar a l'esquerra a buscar la pista que passa a prop del pla per l'altre vessant, segueixo una estona recta i en veure que no anava correctament, vaig tornar endarrere per tal d'anar a trobar la pista sense necessitat d'embardissar-me inútilment (a muntanya quan ets plenament conscient que no vas pel camí correcte, és millor recular fins a situar-te en el punt on comença la desviació).
Ara ja veiem l'arrodonit puig de l'Ofrena i el coll que hi ha abans.
La pista que seguirem a partir d'ara ens porta fins el collet de l'Avi de 1276 metres, un important nus o cruïlla de camins i pistas.
Després d'unes primeres passes incorrectes trobo el camí correcte per a pujar al puig de l'Ofrena, ja que els primers metres son poc clars, però poc després és molt marcat i va pujant fent giragonses fins arribar al puig.
El puig de l'Ofrena, de 1352 metres, és un excel·lent mirador, ja que a dalt el cim hi ha pocs arbres que pugin tapar la vista. Una fita cimera i un pessebre del Centre Excursionista d'Olot ens donen la benvinguda. La millor vista es té sobre el vessant Sud, amb els masos dels Plans a sota mateix.
Descansem i gaudim d'aquest cim, que mereix ser visitat amb més freqüència.
Ens tornem a situar al collet de l'Avi, ara haurem de revoltar la roca del Corb per tal de tornar a sortir al Plafalgars, però a més alçada.
Per aconseguir-ho, des del coll hem de seguir un petit corriol que comença a pujar, en un primer moment molt a prop de la pista per on hem vingut.
Tot va bé, fins que el corriol desapareix o no vaig saber seguir correctament. Però aviat el recuperarem, ja que el terreny que ens hi tornarà és molt evident.
A sobre tenim una graonada i queda molt clar que ens hem de dirigir a la dreta per tal de revoltar-la. Pugem uns metres pel dret, però per un terreny net, però amb força pendent.
Aviat trobem o retrobem el camí, que ara ja no tornarem a deixar.
Una mostra que anem pel bon camí és l'escala feta amb troncs que ens permet superar un curt graó (hi ha punt d'interès i foto en aquest indret).
Seguim caminant, en una cruïlla hem de seguir a l'esquerra. A tornem al Plafalgars, però a més alçada, ara el refugi és veu empetitit en un racó del pla.
Ens trobem novament amb la tanca que m'ha despistat a l'anada, no veig cap porta a prop i només em queda passar-la per l'indret on em sembla una mica més baixa.
Ara el camí va paral·lel a la tanca i anem caminant per la part més elevada dels rasos que conformen el Plafalgars. El paisatge en tot moment és molt bonic.
Així arribem a la collada de Fra Anton, de 1421 metres. En aquesta collada si que hi ha una porta que ens permet passar a l'altre costat, on hi ha una petita bassa.
Ara seguim el camí que va paral·lelament a la tanca, però per l'altre costat.
A continuació arribem a una cruïlla amb una pista, aprofitem la porta que hi ha en aquesta pista per a tornar a passar a l'altre costat de la tanca.
Una mica més i arribem al collet del Bosc de 1481 metres. En aquest indret ens trobem un pal indicatiu de camins (feia molta estona que no havíem vist cap informació).
La informació corresponent a Santa Magdalena esmena que ens hi trobem a tan sols 200 metres.
Seguim la carena hi immediatament després passem per sota una torre d'alta tensió (que és la que veiem des del refugi de Plafalgars.
Darrera mateix d'aquesta torre hi ha un petit graó on hi trobem 5 grapes per ajudar a superar-los (hi ha un punt d'interès i una fotografia d'aquest indret) A simple vista només en veiem tres de grapes, però després veiem la quarta i quan ja som a dalt veiem la cinquena.
Ara ja només en queda arribar a dalt, on ja veiem entre els arbres la part posterior de l'ermita. A la que arribem tot seguit.
Santa Magdalena de Cambrils, situada a 1547 metres d'alçada és la màxima elevació d'aquesta excursió.
Ja l'he descrita abans, però haig de reafirmar-me en que tant l'ermita com l'entorn és molt bonic.
Entre descansar assegut a la base de l'antic pòrtic, tocar la campana i firmar en el llibre registre que hi ha a l'altar el temps passa volant, i molt a contracor haig d'abandonar aquest lloc encisador.
Uns metres al davant de la porta de l'ermita hi ha un nou pal indicador. Segueixo les seves instruccions i novament em situ-ho darrera l'ermita i allà hi ha una porta que permet travessar un tancat; indret on arrenca un bonic camí que va perdent alçada tot seguint la carena. Tornem a caminar per un indret molt bonic.
Després d'una estona de caminar veiem que ens anem apropant a una pista, a la que acabarem arribant i seguint uns metres.
Pocs metres son els que la seguim, doncs quan la pista fa un gir de 180 graus a la dreta, nosaltres seguirem recta.
Al començament he comentat que a estones seguir el traçat requereix un acte de fe.
Ara és el moment de tenir "fe" amb el traçar, ja que estem a la zona dels Planissars, de nou unes extenses prades, on el camí es perd o hi ha masses camins a seguir.
El traçat gira a la dreta i perd alçada per les prades per tal d'anar a trobar el definitiu camí que haurem de seguir.
Ara, seguint aquest camí, començarem una llarga caminada per dins una fageda fantàstica; el camí és marcat i evident, però pot ser que les fulles el tapin una mica; però no hi ha cap problema per a seguir-lo; el traçat no el perd en cap moment. Així doncs, l'acte de fe ha donat fruits positius.
Passem a tocar del coll de la Berruga, però el deixem una mica a la nostra esquerra.
Sobtadament el bosc s'acaba i el terreny s'obre a unes boniques prades amb el mas de la Berruga al bell mig.
És un mas perfectament reformat i situat en un paratge solitari, sense cap mena d'habitatge proper.
Arribem fins la tanca del mas i allà comença una llarga pista, d'accés al mas, cimentada en molts trams i que seguirem íntegrament fins el mateix coll de Canes.
És un recorregut una mica llarg, però el paisatge és bonic, travessa el torrent del Pertús, i a l'alçada de les ruïnes del mas d'aquest nom (que queden a l'esquerra de la pista) hi ha una font.
D'aquesta manera s'acaba aquesta bonica circumval·lació per la serra de Santa Magdalena.
HORARIS:
del coll de Canes a la collada Verda: 30mn
de la collada Verda al collet sota el puig de Sallols: 20mn
del collet al puig de Sallols: 10mn
del puig de Sallols al camí principal: 35mn
del camí principal al pla i refugi de Plafalgars: 40mn
del refugi al puig de l'Ofrena: 35mn
del puig de l'Ofrena a la collada de Fra Anton: 35mn
de la collada de Fra Anton a la collada del Bosc: 20mn
de la collada del Bosc a l'ermita de Santa Magdalena: 15mn
de l'ermita de Santa Magdalena al mas de la Berruga: 40mn
del mas de la Berruga a la font del Pertús: 30mn
de la font del Pertús al coll de Canes: 20mn
TOTAL: 5h 30mn
També podeu seguir aquest itinerari i veure el mapa i la gràfica a:
Wikiloc - ruta Coll de Canes, puig de Saiols ó Sallols, 1211m, puig de l'Ofrena, 1352m i Sta. Magdalena de Cambrils, 1547m - Vallfogona, Catalunya (España)- GPS track
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada