Prades, punta de les Catalanes, tossal de la Baltasana, coves d'en Pere i ermita de l'Abellera

 

 

 

 

Aquesta excursió és de les més clàssiques i reconegudes excursions per les muntanyes de Prades, ja que pujarem al tossal de la Baltasana i passarem per l'ermita de la Mare de Déu de l'Abellera. 
El tossal de la Baltasana és el sostre comarcal de les comarques del Baix Camp i de la Conca de Barberà i és un excel·lent mirador... si la boira ho permet. 
L'ermita de la Mare de Déu de l'Abellera és una de les imatges més icòniques de les muntanyes de Prades. La llegenda, com totes les Mares de Déu trobades, atribueix la trobada de la imatge a un pastor que la va trobar penjada d'una alzina voltada de ruscs (el nom de l'ermita prové del mot "abella") i cada vegada que la treien, la imatge tornava al mateix lloc. 
Actualment l'ermita està tancada i s'ha de demanar la clau i deixar una fiança a l'Oficina de Turisme. 
El tossal i l'ermita son els dos elements principals de l'excursió; però també passarem per les coves d'en Pere; que son unes grans balmes obrades, situades en un indret molt bonic, i on també hi ha un element curiós, que consisteix en la gran era que hi ha al davant de les balmes. 
Entre l'ermita de l'Abellera i el municipi de Prades hi ha dues petites ermites que son la de Sant Roc i de Sant Antoni. 
També, i per apartar-nos una estona d'aquest fàcil i bonic itinerari, ens acostarem a la punta de les Catalanes, un turó de 1156 metres, al que no hi ha camí d'accés i amb poca vista degut a la vegetació i així introduirem una mica d'ingredient d'aventura a la sortida. 
Aquesta punta, malgrat el seu curiós nom i que a més és la tercera elevació de la serra de Prades, després del tossal de la Baltasana (1203m) i de la Moleta (1196m), és un cim desconegut i oblidat i amb molt poca informació. Les feixes o bancals sostinguts per parets de pedra seca indica que anteriorment aquest cim estava rodejat de cultius, avui desapareguts sota la vegetació. 
Tota la ruta (menys l'esmentada punta) està perfectament marcada i senyalitzada i durant bona part del recorregut seguim les marques del GR. 
Per a començar l'excursió ens situarem al municipi de Prades, concretament al carrer dels Colomers, carrer que es troba just a l'esquerra a l'entrada del poble, i on hi ha un ampli aparcament senyalitzat. 
Seguim aquest carrer i poc després fem un gir esquerra-dreta. seguim caminant i poc després fem un nou doble gir, aquest serà dreta-esquerra. 
Ara ja seguim un bonic camí per dins del bosc, ens ajuntem amb un altre camí que també prové de Prades i més endavant també confluïm amb una pista que també procedeix de Prades i que vindria a ser la continuació del carrer dels Colomers, després de fer una volta per passar per la bassa de la font de la Salut. 
Arribem a un cartell informatiu que estem a la zona de la roureda del roure reboll (roures nous que neixen de les soques dels roures antics). 
Seguim caminant per aquest bonic camí i, uns metres abans d'arribar al coll del Bosc, deixem a la dreta el camí que puja al tossal de la Baltassana, que després el seguirem, i ens arribem al coll del Bosc. 
Aquest coll és un important nus de camins i pistes, amb molt bona vista vers el NE. També hi ha una bassa d'aigua i el tossal de la Baltasana es veu per sobre l'arbreda. 
Girem la pista de l'esquerra i poc després en seguim un altre , també a l'esquerra i seguidament un altre que s'enfila a la dreta. 
La punta de les Catalanes ja és a pocs metres per sobre nostre, però com que la pista segueix pujant aprofitarem aquesta pista per a pujar uns metres més. 
En el moment que la pista deixa de pujar i comença a planejar, la deixarem i ens endinsarem, sense camí, per dins del bosc. 
El bosc és aquest punt és molt esclarissat i permet caminar sense dificultats, les úniques traves que podem trobar son branques o arbres caiguts, però de bardisses no n'hi ha (això de les bardisses poc canviar amb els anys). Sobta trobar parets de pedra seca i petits bancals o feixes, senyal, tal com ja he esmentat, que antigament hi havia cultius. 
Per arribar directament a la punta havia d'haver-me desviat una mica a l'esquerra (el traçat de baixada així ho indica), però de tota manera, arribo a dalt la carena i observo que aquesta "punta" no té rés de "punta", ja que és un gran replà, i on a l'esquerra sembla haver-hi un punt una mica més elevat; així doncs m'arribo a aquest punt. 
Efectivament és la cota més elevada d'aquest replà i per sort també es troba en una petita clariana que permet ... o permetria si no hi hagués boira ... una mica de vista vers el tossal de la Baltasana. 
Després d'una estona esperant que el sol deixés de jugar amb la boira, torno a la pista i al coll del Bosc. 
Ara hem de desfer pocs metres el camí d'anada per tal d'enfilar-nos pel marcat i senyalitzat camí que puja decididament vers el tossal. 
D'aquesta manera assolim el tossal de la Baltasana, sostre comarcal i de les muntanyes de Prades i que forma part de la llista dels "100 cims". 
També és un cim amb força "mobiliari", ja que hi trobem el vèrtex geodèsic, un penell, on a la base hi ha la placa del "Sostre Comarcal", una bonica taula dels vents i una caseta carregada d'antenes. 
Malgrat la boira que m'envolta encara puc veure una gran basa, que imagino que deu ser la de Riudabella i també albiro a veure el monestir de Poblet. La panoràmica promet, o m'espero a que sigui el migdia perquè la boira desapareix-hi o prometo tornar-hi un altre dia. 
Opto per aquesta segona opció i ara cal seguir la pista que arriba fins la caseta i que seguirem fins una propera cruïlla, on seguirem la pista de la dreta. 
Després cal estar atents al traçat, ja que heurem d'abandonar la pista per a girar a l'esquerra per arribar a les coves d'en Pere. De totes maneres està indicat, i si passem de llarg de la cruïlla i seguim la pista, hi arribarem igualment, però fent volta. 
Les coves d'en Pere és un bonic indret on hi ha unes balmes obrades amb una gran era al davant. 
Seguim el camí i immediatament després enllacem amb la pista que havíem abandonat. Seguim les indicacions de "Prades" i anem baixant còmodament per la pista força estona. 
També hem d'estar atents al traçat, ja que haurem d'abandonar aquesta pista per a seguir-ne una a l'esquerra que ens deixa dalt del coll del Serafí, nova cruïlla de pistes on també hi ha un dipòsit d'aigua. 
Ara seguim força estona la pista de la dreta. Passem a tocar de les ruïnes del mas del Teodoro i pel pla del Freixes. 
Després apareix davant nostre la roca del Corb i a l'esquerra també tenim una gran vista panoràmica sobre Capafonts i la característica roca del Picorandan i la carena del Puig Pelat. 
Seguim una mica més la pista fins que aquesta s'acaba sobtadament. Ara, però, segueix un camí molt bonic, segurament el que la pista va destrossar en bona part, però el tros que n'ha quedat és realment molt bonic. Anem seguint per sota la cinglera, i aviat, si aixequem el cap ja veurem l'ermita de l'Abellera penjada de la cinglera. 
Arribem a una cruïlla, on el camí baixa a Capafonts i a la dreta tenim el que ens deixa davant de l'ermita de la Mare de Déu de l'Abellera. 
És un racó de gran bellesa. Les escales, el passadís per la cinglera i el petit replà on hi ha l'ermita mig amagada sota una balma. 
He esmentat la paraula "racó" expressament, ja que a aquest bonic indret també s'hi arriba amb cotxe des de Prades, i a pocs metres de l'ermita hi ha una zona de pic-nic i els aparcaments. 
Afortunadament l'ermita queda lleugerament amagada i apartada d'aquesta zona. 
Gaudim abastament d'aquest indret i travessem la zona de pic-nic i seguim les indicacions de "a l'ermita de Sant Roc", i d'aquesta manera ens estalviarem caminar per la carretera, ja que seguirem l'antic camí que va lleugerament per sota. 
Així arribem al coll de Sant Roc, indret on hi ha la petita ermita d'aquest sant. 
Aquí també hem seguir les indicacions de "a l'ermita de Sant Antoni", ja que seguirem pel camí i no per la carretera, que poc després travessarem. 
És un camí molt bonic per dins del bosc, que baixa fort vers la fondalada del riu de Prades. 
El camí està molt ben conservat, amb petit graons en les zones rocoses de més pendent. 
Finalment arribem al fons de la vall i a continuació ja estem als afores de Prades, on hi ha la petita ermita de Sant Antoni, situada en un petit parc, amb bancs i una font. 
Ara ja entrem al poble i arribem a la plaça de Sant Roc, on hauríem de seguir a la dreta per anar a l'aparcament del vehicle, però aprofitarem i farem la visita a la bonica plaça major passant per sota el portal de l'antiga muralla de Prades. 
Una vegada visitada la plaça i contemplada l'església de Santa Maria la Major ens dirigirem vers l'aparcament. 

HORARIS: 
de Prades al coll del Bosc: 45mn 
del coll del Bosc a la punta de les Catalanes: 10mn 
de la punta de les Catalanes al tossal de la Baltasana: 25mn 
del tossal de la Baltasana a les coves d'en Pere: 20mn 
de les coves d'en Pere a l'ermita de l'Abellera: 1h 
de l'ermita de l'Abellera a l'ermita de Sant Roc: 10mn 
de l'ermita de Sant Roc a la de Sant Antoni: 15mn 
de l'ermita de Sant Antoni a l'inici: 15mn 
TOTAL: 3h 20mn

També podeu seguir aquesta excursió i veure el mapa i la gràfica a:
Wikiloc - ruta Prades, punta de les Catalanes, tossal de la Baltasana, coves d'en Pere i ermita de l'Abellera - Prades, Catalunya (España)- GPS track