Total de visualitzacions de pàgina:

divendres, 1 de febrer de 2019

Capafonts, puig de Picorandan, puig de la Torre, Serra de Cantacorbs, Puig Pelat i pont de Goi























 








Bonica i variada excursió al voltant del municipi de Capafonts (ó Capafons) al Baix Camp que ens permetrà passar per diversos puig o turons que encerclen l’esmentat municipi, i també podrem gaudir d’extenses vistes en totes direccions. 
El primer turó serà el Picorandan, de 991 metres d’alçada, aquest turó és la prominent roca que es veu només alçar la vista des de qualsevol punt de Capafonts. 
Desprès anirem al tossal de la Roca, un vèrtex geodèsic de 1055 metres; indret una mica tapat per la vegetació, però que afortunadament manté tota la panoràmica sobre la costa tarragonina i el mar. 
Seguidament anirem a la punta de la Serra de Cantacorbs, de 1050 metres, indret poc visitat, i finalment assolirem el puig Pelat, de 1075 metres d’alçada, on gaudirem (si el vent ho permet) d’una extensa i dilatada panoràmica. 
L’excursió també ens transporta a altres indrets prou interessants; entre els que cal destacar el coll de la Creu Trencada, indret on hi ha una antiga creu de ferro dalt d’un pedestal, però sobretot cal destacar l’indret del pont de Goi; un arc natural de grans dimensions, on a part de la curiositat de l’indret, el camí passa per sobre l’arc i a continuació descriu una circumferència i acaba passant-hi per sota, és a dir el camí hi fa com una mena de llaç. 
També passarem per dues fonts, la font Nova, que no raja i per la font de l’Espluga Negra, que raja una mica (el tema de si raja o no raja, pot canviar, segons la climatologia). 
També l’itinerari passa a tocar de la font de les Tosques i a prop de la gran cova de les Gralles; l’itinerari no hi passa per la senzilla raó que el temps amenaçava pluja (que al final no va caure); la font de les Tosques es veu que raja sempre i la cova de les Gralles es veu des de varis punts del camí. L’anada i tornada a l’esmentada cova incrementa la longitud de l’itinerari en gairebé un quilòmetre i mig més. 
Un altre curiositat de la caminada és que també passem per la zona dels Motllats, que son les restes d’una antiga urbanització en mig del no rés, de la que només vaig veure dues cases dempeus i tres en ruïnes; de les dues dempeus, per una no hi vaig passar, però de lluny sembla que li falta bona part de la teulada, i l’altre donava la sensació de fer molt temps que no hi anava ningú. 
És a dir una variada tanda d’arguments per a recomanar aquesta excursió, que per altre banda no té cap dificultat, i tret de la pujada inicial, després pràcticament anirem planejant per damunt de l’extens altiplà. 
Per a començar l’excursió ens hem de situar al municipi de Capafonts i només si pot accedir per la carretera TV-7041 d’Alcover a Prades, 25 bonics quilòmetres de corbes continuades, dels que si venim des d’Alcover en “gaudirem” durant 22kms. Aixó si, a mesura que la carretera guanya alçada, la vista és espectacular. 
Molt vinculat a Capafonts era el pedagog Pere Vergés i Farrés, fundador de les Escoles Garbí i on a Capafonts hi tenen la casa de colònies del Mas Fortet. 
Just a l’entrada del poble i pràcticament al costat de l’oficina d’Informació hi ha una zona d’aparcament perfectament indicada i delimitada, des d’on començarem l’excursió tot seguint uns metres la carretera en direcció a Prades. 
A vint metres hi ha un cartell dels Itineraris per les Muntanyes de Prades que ens indica un camí a la dreta, que uns metres més amunt travessa de nou la carretera, seguim l’ample camí i més endavant hem de seguir-ne un de més estret que surt a la dreta; aquest camí a estones està empedrat. 
De nou arribem a la carretera, ara la seguirem pocs metres en direcció a Capafonts per tal de retrobar novament el camí. 
Anem pujant i de nou hem de travessar la carretera, aquesta serà l’última vegada que ho fem. 
La pujada ens porta al coll de Capafonts. Hem deixat la carretera, però hi estem molt a prop, ja que el coll de Capafonts és compartit pel camí i per la carretera. 
Ara ja s’ha acabat pràcticament la pujada i hem de seguir la pista de l’esquerra, a la que inicialment farem una curta drecera. 
Arribem a un collet, on hi ha un pal amb informació. La vista canvia radicalment, davant nostre s’obre el gran altiplà, pel que ens mourem a partir d’ara. 
Deixem la pista i seguim el camí que ens portarà fins el Picorandan, que ja és molt visible. Les vistes sobre Capafonts des d’aquest camí son fantàstiques. 
En poca estona arribem dalt del Picorandan, un morro que sobresurt de la cinglera i des d’on podrem gaudir d’una gran panoràmica, amb Capafonts als peus i Mont-ral encimbellat dalt del seu turó. 
Tornem uns metres endarrere per tal de seguir el camí que hem abandonat momentàniament per a pujar al Picorandan. 
Ara seguirem aquest camí força estona, aproximadament uns 3 kms, i que ens anirà oferint diverses perspectives del Picorandan i de Capafonts. Finalment arribem a la Creu Trencada, cruïlla de camins, on hi ha una creu de ferro en substitució d’una de més antiga. En aquest indret hi conflueixen els termes de la Mussara, Capafonts i la Febró. 
Ja estem a la zona dels Motllats. Deixem una pista de l’esquerra i seguim recta. Així arribem a la vista de la primera casa dels Motllats, però no hi passarem (fent una mica de volta podríem passar-hi). 
Hem d’estar atents al traçat, ja que hi ha dos camins a la dreta molt propers l’un de l’altre, però que poc després prenen direccions molt diferents. Vaig seguir el primer i aviat vaig adonar-me’n que no anava en la direcció correcte i vaig tornar al camí principal i pocs metres després hi havia el camí correcte (en els punts d’interès així ho he anotat). 
El camí ara baixa uns metres per a retrobar la pista que en un primer moment la travessa per a desembocar-hi una mica més avall. 
Ara ja s’ha acabat la baixada i seguim aquesta pista a l’esquerra. 
Arribem a una cruïlla de pistes, aquest és el punt d’anada i tornada al tossal de la Torre. Ara seguim recta i arribem a una cruïlla de camins amb un pal d’informació, seguim uns metres més i arribem a una nova cruïlla, amb una pista a l’esquerra, tancada amb una cadena. 
En aquest punt ens hem de fixar en el corriol que surt entre les dues pistes. 
Hem de seguir aquest corriol, l’entorn ha canviat, fins ara pràcticament sempre hem caminat per terreny obert, mentre que ara el corriol s’obre pas entre la vegetació, no és gaire transitat, però és molt marcat. 
Finalment un filat ens barra el pas, una vegada superat ja veurem entre la vegetació el vèrtex geodèsic del tossal de la Torre, en passar el filat el camí desapareix i els últims metres els fem camp a través, però no arriba a una vintena de metres. La vista des del vèrtex només queda oberta, sortosament, a llevant i podem contemplar tota la costa tarragonina, i si ens enfilem dalt del pedestal del vèrtex encara la tindrem millor. També entre la vegetació podem contemplar el Montsant. 
Vaig tenir la temptació de seguir per la carena del tossal i baixar a trobar el camí al puig Pelat, ja que hi ha itineraris que ressegueixen aquesta carena, però no queda clar com s’enllaça el camí de la carena amb el de baix; si el terreny fos obert no hi hauria cap problema, però la zona és molt embardissada. Vaig seguir uns metres pel llom, però no hi ha camí, només sembla haver-hi un petit rastre de corriol; així que vaig optar per tornar endarrere fins la cruïlla que he esmentat abans. 
Arribats a aquesta cruïlla cal girar a la dreta i seguir el que és un ampli camí, que s’acaba molt aviat com el rosari de l’aurora, ja que desapareix. Però en aquesta zona el terreny torna a ser obert i la serra de Cantacorbs la tenim al davant mateix i només ens cal anar-nos-hi acostant i sense cap mena de dificultat hi arribem al capdamunt; però per acabar d’arribar al punt més alt haurem de caminar uns metres per una estreta cresta, que si no bufa el vent es pot passar amb relativa facilitat, però amb vent fort és millor baixar quatre metres per l’altre costat i acabar d’arribar-hi, ara sense cap problema. 
És un petit cim, molt estret amb una discreta fita “cimera”, i que ens permet observar la llarga carena del puig Pelat que tenim just al davant i també veiem el mar i el Montsant. 
Tornem endarrere uns metres i baixem una mica per a començar a remuntar vers la barrera del puig Pelat. 
Si hi ha camí, no el vaig saber trobar, però el terreny és molt obert i pots anar caminar, tot guanyant alçada en diagonal sense cap mena de problema. Fins que trobes un camí molt ben marcat i amb marques de pintura i fites que ve per la dreta. Ara només és qüestió de seguir-lo per l’esquerra; aquest camí salva sense cap problema el petit cingle i d’aquesta manera ens trobem de sobte dalt del puig Pelat. Molt fotogènic no és, ja que hi ha les restes d’una antiga torre metàl•lica caiguda al terra, però si que ho és l’extensa panoràmica que s’hi domina. L’únic inconvenient és el vent que no permet estar-hi gaire estona. 
Deixem el cim i el camí arriba a un proper repetidor i es converteix en una pista que en poca estona arriba a la pista principal i als Motllats; la casa que havíem vist abans i per la que no hem passat, ara queda a l’esquerra, i tampoc hi passarem ja que seguirem recta. Ara passem pel costat d’una altre casa, que està sencera, però amb senyals de ser molt poc freqüentada, i a l’altre costat de la pista hi ha les restes de tres cases més, enrunades o no acabades de construir, és una imatge una mica desoladora d’una mena d’urbanització, en una zona que quan fa vent, deu ni do de com bufa, i sense aigua, ni llum, ni clavegueram. 
Seguim la pista i arribem a una nova cruïlla; la pista es divideix en dues, a l’esquerra i a la dreta. Hem de fer com si volguéssim seguir la de la dreta, però tot just al començament hem de seguir un camí poc marcat que baixa fins a trobar una pista secundària que seguirem; així arribem a una nova cruïlla, on també arriba la pista que hem deixat a la dreta, però després de fer una volta. 
En aquesta cruïlla hi ha un cartell informatiu i amagada a l’esquerra hi trobem la font Nova, que no raja. 
Ara seguim la pista de l’esquerra, nova cruïlla que ara seguim a la dreta i nova cruïlla que també seguim a la dreta. En aquesta cruïlla hi ha una gran roca a la intersecció i un cartell informatiu. 
Ara hem d’estar atents a la dreta, perquè en algun moment entre la vegetació ja es veu el pont de Goi. 
Així arribem a la cruïlla al pont de Goi; cruïlla molt ben senyalitzada, i el pont està a pocs metres d’aquesta cruïlla. 
Des d’aquí el pont no es pot observar gaire be, ja que queda a sota i en la mateixa direcció. Ara comença la singularitat de l’indret, ja que el camí hi passa per sobre; no és gaire ample, però tampoc és molt estret, si pot passar sense cap problema, una vegada a l’altre costat el camí gira a la dreta i baixa i passa per sota el pont; així doncs, ara si que podem admirar amb tot detall aquest regal de la natura. 
Just a sota mateix del pont el camí baixa per una roca una mica llisa, si està humida, cosa gairebé segura, haurem d’anar en comte de no relliscar. Després, una vegada a l’altre costat del pont el camí empren una fàcil baixada pel grau. Des d’aquest costat, la vegetació tapa una mica el pont. Però en alguns punts aquesta mateixa vegetació ens permet observar la cova de les Gralles, és una cova de dimensions espectaculars. Seguim el camí, i quan ja estem força allunyats de la cova arribem a la cruïlla, perfectament indicada, on arrenca el camí a la cova. 
Si volem anar-hi, haurem de seguir aquest camí durant uns cinc-cents o sis-cents metres d’anada i de tornada. 
A pocs metres d’aquesta cruïlla trobem a l’esquerra del camí la font de l’Espluga Negra. Aquesta font rajava una mica en el moment d’aquesta excursió. Seguim el camí i arribem a un trencall, perfectament indicat, on hem de girar a la dreta per acabar poc després desembocant un una ampla pista. 
Aquesta pista ja és la que ens portarà novament a Capafonts, abans, però passarem per la cruïlla de la font de les Torques, que queda a tan sols 130 a la dreta de la pista. 
Capafonts es va veien enlairat dalt del seu turó i la pista s’hi va apropant. Després de diferents trencalls i cruïlles la pista travessa el torrent. Compte amb el verdet que hi ha al llit del torrent amagat per les fulles seques! Ho dic per experiència! 
A l’altre marge del torrent tenim dues opcions per acabar l’excursió, seguir a l’esquerra i pujar i travessar Capafonts, o seguir a la dreta i acabar sortint a la carretera, que haurem de seguir fins l’aparcament. Avantatges del primer: no anar per la carretera i visitar el poble; avantatges del segon: no pujar tant. Longitud, no sabria dir quin és més curt, però em sembla que si fa o no fa son molt semblants. 
HORARIS: 
De Capafonts al coll de Capafonts: 35mn 
Del coll de Capafonts al Picorandan: 15mn 
Del Picorandan a la Creu Trencada: 40mn 
De la Creu Trencada al puig de la Torre: 50mn 
Del puig de la Torre al Cantacorbs: 35mn 
Del Cantacorbs al puig Pelat: 15mn 
Del puig Pelat a la font Nova: 20mn 
De la font Nova al pont de Goi: 15mn 
Del pont de Goi a Capafonts: 1h 10mn 
TOTAL: 4h 55mn

També podeu seguir aquest itinerari i veure el mapa i la gràfica a:
Wikiloc - ruta Capafonts, puig de Picorandan, puig de la Torre, Serra de Cantacorbs, Puig Pelat i pont de Goi - Capafonts, Catalunya (España)- GPS track

 




 

 





 



 

 

 

 

 




 


 

 


 





 

 

 


 



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada