Total de visualitzacions de pàgina:

dimarts, 15 de gener de 2019

Resclosa de Sallente i pic de la Mainera, 2909 metres, per la Colomina














 
 
 
 




 


Aquesta excursió dels dies 24 i 25 de novembre del 1984, des de la resclosa de Sallente al pic de Mainera de 2909 metres d’alçada, és una de les clàssiques excursions que es poden fer des del refugi de Colomina, situat al costat de l’estany del mateix nom. 
El pic de Mainera, tot i la seva aparença, és, en general, un cim fàcil d’assolir, ja que quan arribem al coll de Mainera el recorregut fins el cim el realitzarem per un llom que no es veu des del refugi estant. 
Potser l’indret que ens requerirà més atenció és la pujada al coll, ja que si ens desviem de la ruta i de les fites, quedarem literalment submergits en una caòtica tartera de grans blocs. La ruta però és força transitada i el recorregut està molt “fitat” 
Durant el recorregut visitarem varis estanys i a mesura que anem pujant en veurem més i en arribar a dalt les carenes la vista s’anirà obrint a altres valls farcides de nous estanys; per tant la panoràmica està garantida respecte a estanys i valls, però l’horitzó des dels cims abraçarà indrets i cims molt. 
Fent-ne un petit resum des del cim podrem contemplar una amplia panoràmica sobre la regió de l'estany Gento amb el refugi de Colomina, també veurem l’altre costat amb els estanys de Peguera i el refugi Josep Mª Blanc i de la vall de Berasti (Llessui), amb una gran panoràmica sobre el Montsent de Pallars, Saburó, Peguera i Muntanyó i molts d’altres i amb un impressionant fons, on detaquen: els Posets, Aneto, Mont-roig, Certascan, pica d'Estats, Montabona, Tres Comtes, tots els cims de la Vallferrera, Salòria, Orri, Cadí, tossa d'Alp, Montsec, etc, etc. 
L’únic inconvenient que ens podem trobar, degut a que la majoria d’estanys tenen una resclosa, és que el nivell de l’estany sigui baix; però això ens pot passar a tots els estanys no només de la vall Fosca, si no a tots els estanys que tinguin una resclosa. 
Com a resultat de la darrera obra a l’estany Gento combinada amb la creació del pantà de Sallente ha quedat el telefèric que uneix aquests dos estanys i que durant els mesos d’estiu permet escurçar aquesta excursió pujant a l’estany Gento amb aquest mitjà de transport. 
Aquest telefèric va ser construït per a transportar materials fins l’estany Gento i mentre pujàvem per la canal de Pigolo, pel telefèric hi pujaven camions formigonera i tubs de 4 metres de diàmetre i en arribar a l’estany Gento hi circulaven les formigoneres. Una imatge inimaginable actualment, car no hi ha cap possibilitat de poder pujar a l’estany Gento amb cap mena de vehicle després de la conversió el telefèric en telecabina turístic. 
Aquest telefèric en el seu moment va ser una important obra d’enginyeria, ja que pot pujar 55 tones sense contrapès, és a dir, amb un sol cable. 
El refugi guardat de Colomina s’ha convertit en el centre neuràlgic per a les excursions per aquesta zona i per a concorreguda caminada dels “Carros de Foc”. 
També hi ha un petit habitacle en els baixos de l’edifici de l’estany Gento que funcionada com a refugi lliure, però molt primari. 
D’aquesta excursió en vaig escriure un curt article que fou publicat a la Revista Muntanya nº 739, any 1985, pàgines 413 a 415. 
Com que la descripció de l’itinerari és curta, ho aprofitaré per a comentar alguns detalls de l’esmentat article. 
Entre altres coses comento les obres del conjunt reversible Sallente-Gento que en aquell moment estava en plena efervescència constructiva. 
També comento que ja llavors, l’any 1984, i de fet des de sempre, vàrem constatar els dos tipus de immigrants, els “integrats” i els “no integrats”, ja que degut a les obres el camí a la Colomina quedava una mica esborrat en el seu començament; i a la pregunta: “d’on surt el camí a la Colomina”, vàrem obtindré dues respostes: “¿camino a la qué...? i a la mateixa pregunta un altre treballador ens va donar tota mena de detalls, ens va dir que ell els dies de lleure també hi puja i a quin cim pensàvem pujar. 
I per últim també comento que ja llavors, pel fet de portar una motxilla a l’esquena, no vol dir que siguis excursionista, ja que vàrem trobar la porta i la contraporta del refugi oberta de manera que al passadís del refugi hi havia un pam de neu. Érem tres companys i ens va costar mitja hora treure la neu amb els piolets per poder tancar la porta. Esmento que mentre trèiem la neu recordava una nit al refugi de Coma de Vaca, on també hi havia la porta oberta, però aquesta vegada hi havia una crosta de gel impossible de trencar i vàrem dormir amb la porta oberta i per la nit veiem com la neu queia per les escletxes de la teulada i la boira entrava per la porta oberta. Tot un espectacle digne d’una pel•lícula de por. 
Òbviament, tant un refugi com l’altre, encara eren lliures i precisament les obres de millora de la Colomina varen començar l’any 1985, i a Coma de Vaca es va optar per a construir-ne un de nou al costat del vell. Actualment el vell encara hi és, i cada vegada que passo per Coma de Vaca i veig aquella construcció, recordo aquella gèlida nit. 
La foto del refugi que adjunto en aquesta ressenya, és potser una de les últimes del refugi tal com era originàriament. 
Però fem una mica d’història del refugi de Colomina o “casa Keller”, tal com el coneixíem els que ja tenim una certa edat i de les obres hidroelèctriques que l’envolten. 
Aquestes obres comencen l’any 1912 per l’empresa “Energia Elèctrica de Catalunya” a la capçalera de la vall Fosca, sent les primeres obres d’aquesta mena a tot l’Estat, i que consistien bàsicament en portar l’aigua dels més de 30 estanys que hi ha a la zona a l’estany Gento. 
Sobre l’any 1917 el Cap d’Obres, l’enginyer suís Sr. Keller es va fer construir una casa a l’estany de Colomina, situat a 2395 metres d’alçada, per a supervisar “in situ” les obres. 
Recordem que estem a l’any 1917, en plena Guerra Mundial a la resta d’Europa, i a la Colomina es construeix una casa prefabricada de fusta totalment aïllada de la temperatura exterior, amb finestres als quatre vents, on hi havia calefacció, llum elèctrica i més tard, inclús va haver-hi telèfon. 
Anys després l’empresa FECSA cedí l’edifici a la FEEC i l’any 1985 es va fer la primera gran remodelació i l’any 2017, per a commemorar el centenari, es va fer la darrera. 

Per accedir a la resclosa de Sallente ens hem de situar al final de la carretera de la vall Fosca, recorregut que comença a Senterada on deixem la carretera de la Pobla de Segur al Pont de Suert i seguim la de Cabdella. 
Arribats al final de l'esmentada carretera en lloc d'anar a l'aparcament del telefèric que puja a l'estany Gento hem de passar per sobre la resclosa i aparcar al petit aparcament que hi ha a l'altre costat. 
En aquest indret arrenca un molt ben marcat camí que després d'una curta flanquejada que serveix com d'introducció per a situar-nos a l'inici d'una forta pujada amb 22 giragonses per la canal de Pigolo que ens deixa en un petit replà on hi ha una font i després segueix pujant per tal de guanyar més alçada fins arribar a l'antiga via de les vagonetes, 
En aquest punt també hi ha una font. Seguirem ara la via de vagonetes, i després de quatre curts túnels arribarem a l'estany Gento. 
Revoltarem una mica l’estany per l’esquerra i passarem per sota l’estació superior del telefèric, ja que aquí és d'on surt el camí que puja als estanys superiors i al refugi de Colomina. 
Aquest camí comença amb una lleugera baixada i en el punt més baix trobem una cruïlla i la indicació a l’esquerra vers l’estany Fosser i la collada de Font Sobirana i recta al refugi de Colomina. 
Seguim les indicacions a l’esmentat refugi, s’acaba la lleugera baixada i comença una forta pujada que ens deixa en una altre antiga via de vagonetes. 
Som a la Portella, un indret amb un pal indicador i que és una important cruïlla de camins; ja que a l’esquerra aniríem a l’estany Tort i colls de Dellui i Gavatxos, en diagonal als estanys dels Vidals i a la dreta seguirem vers el refugi de Colomina. 
Ara hem enllaçat amb el GR i amb el camí de Carros de Foc i que, després d’una nova pujada, en porta fins l’estany i refugi de Colomina. 
No tenia mal gust el Sr. Keller, ja que el refugi està en una balconada amb una vista impressionant de la vall Fosca per un costat i per l’altre amb els pics que tanquen el cercle i amb l’estany al peus. 
Des del refugi l’itinerari al pic de Mainera és molt visible i evident. Hem de sortir del refugi i seguir en direcció E per tal de sortir una mica enlairats sobre el proper l’estany de Frescau, hem de girar a l’esquerra per tal d’arribar, sense perdre alçada fins al peu de la resclosa de l’estany de Mar. Aquest estany és molt gran i té dos conjunts de rescloses. 
Hem de revoltar l’estany per la seva esquerra (la nostra dreta) per tal d’enllaçar amb la coma que baixa del mateix coll de Mainera. 
Hem de procurar seguir les fites i remuntar aquesta coma per l’esquerra (N), ja que el fons i la part de la dreta és una immensa tartera de blocs de totes mides. 
Després de remuntar aquesta coma arribem al coll de Mainera i la vista s’obre a la vall de Berasti amb l’estany de Mainera. 
Només resta girar a l’esquerra per a remuntar l’ampla i fàcil carena que ens porta directament a la cota més alta del pic de Mainera. 
El cim també el formen varies cotes lleugerament més baixes, i la vista s’ha obert a tres valls: Berasti, Flamicella i Peguera. 
La millor manera de tornar, és fer-ho per on hem vingut. 

HORARIS: 
de Sallente a la via de vagonetes: 45mn 
de la via a l'estany Gento: 10mn 
de l'estany Gento a la Portella: 30mn 
de la Portella al refugi de Colomina: 15mn 
del refugi de Colomina al coll de Mainera: 1h 15mn (per la tartera és molt més llarg) 
del coll al pic de Mainera: 35mn 
del cim al refugi: 1h 25mn 
del refugi a l’estany Gento: 30mn 
de l'estany Gento a Sallente: 50mn 
TOTAL: 6h 15mn 

NOTA: 
Haig de remarcar que aquest itinerari està fet des de l’ordinador i que per tant, el traçat pot no ajustar-se a l’indret exacte per on passa l’itinerari, especialment a l’indret de la tartera, on cal no abandonar les fites. Per aquesta raó és molt important, seguir més l’explicació que el traçat, que concretament en aquesta excursió no té cap mena de pèrdua.

També podeu seguir aquest itinerari i veure el mapa i la gràfica a:
Wikiloc - ruta Pic de la Mainera, 2909 metres, des de Sallente i refugi de Colomina - Cabdella, Catalunya (España)- GPS track






Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada