Total de visualitzacions de pàgina:

dijous, 17 de gener de 2019

Camprodon, Sant Antoni Vell, Sant Antoni, Castellets, puig Dot, Santuari del Remei, castell de Creixenturri i Roca del Migdia

































Del resultat de fer una excursió a un indret on no havies estat anteriorment sempre en surt com a mínim una de nova. 
Això em va passar la primera vegada que vaig pujar al puig d'Ou a la vall del Bac. Primer contemples el Pirineu (si el temps o permet), veus el Canigó, el Costabona, el Puigmal, després passes al Taga, al puig d'Estela, et gires al Comanegra, Bassegoda, i vas fent la volta dels 360 graus. Després comences a fixar-te amb els detalls menys evidents i és així com em vaig fixar en tres turons molts propers que hi havien mirant en direcció al puig d'Estela i que al damunt d'un d'ells hi havia una gran construcció. 
Aquesta observació des del puig d'Ou va ser l'embrió d'aquesta fantàstica sortida a l'ermita de Sant Antoni de Freixenet (1361m) i als altres dos turons, Sant Antoni Vell (1340m) i la punta dels Castellets (1322m), on hi ha un vèrtex geodèsic. 
Per a completar l'excursió també passarem pel Santuari de la Mare de Déu del Remei, santuari que probablement tothom a vist anat per la C-38 a la dreta, abans d'arribar a Camprodon, i que segurament heu comentat que "alguna vegada hi he d'anar", doncs aquesta excursió us hi portarà. 
També passarem pel puig Dot (1269m), un quart turó, més baix i amb menys bona vista, poca vista que quedarà compensada per la extraordinària panoràmica de la vall del Ter que es té des del mirador de la Roca del Migdia. 
Per rematar aquest itinerari, també ens aproparem al que queda del castell de Creixenturri, que és molt poc. La imatge de la Mare de Déu que hi ha al Remei, és la que hi havia al castell. 
És una excursió fàcil, amb una forta pujada inicial, i tots els camins estan perfectament marcats i senyalitzats, amb informació en algunes cruïlles, en altres zones també hi ha fites; i l'únic tram una mica perdedor és la sortida del castell de Creixenturri, on els primers 100 metres el camí es perd entre les fulles i l'arbrada, però fent un "acte de fe" amb el traçat, aviat es retroba el camí. 
L'ermita de Sant Antoni de Freixenet, més que una ermita és un santuari, l'indret està molt ben cuidat, hi ha bancs, una taula panoràmica i un petit muntacàrregues per a pujar avituallaments des de la pista que passa per sota. 
Els Amics de Sant Antoni en tenen cura del manteniment i conservació i les claus cal demanar-les a l'Oficina d'Informació de Camprodon. 
Com quasi sempre passa en els traçats dels wikiloc el "temps en moviment" no coincideix amb el temps "real en moviment", ja que podeu veure que segons el wikiloc va ser de 3h 17mn, mentre que en realitat vaig estar "en moviment" 4h 25mn. Mentre que el temps "total" si que coincideix plenament, ja que vaig estar caminant des de les 8,35h fins les 14,35h. 
Els gairebé 70 minuts de diferència en el temps en moviment els interpreto com que quan el camí fa molta pujada i vas molt a poc a poc, el GPS interpreta que no et mous i no "suma" aquest temps com a moviment, però òbviament el suma al temps total. 
El resultat de tot això obliga a estar molt atents a l'explicació i al temps total i no fiar-se gaire del temps en moviment. Em de pensar més en que és "una excursió de 6 hores" i no en que "estarem caminant una mica més de 3 hores". 
De tota manera fer 13 kms i 800 metres de desnivell en només 3 hores ja ens hauria de fer arrufar el nas. Això no vol dir que no es pugui fer, però els que fan aquests horaris, normalment tampoc hi estan 6 hores en total, ja que no es poden aturar gaire perquè es refreden i no poden perdre temps en contemplacions panoràmiques. 
Per a començar la caminada ens hem de situar a Camprodon, concretament a l'aparcament que hi ha al parc de la Mare de la Font. 
Aquest parc i aparcament es troben al costat mateix de la C-38 en direcció Molló, a la dreta, just després de deixar la rotonda de la carretera a Setcases. 
A part de l'aparcament hi ha bancs, taules, atraccions per els infants, un petit estany i la font. 
Comencem a caminar passant pel costat de la font, i seguim un camí paral·lel a la carretera (hi ha un camí a la dreta amb un rètol que indica a Sant Antoni, que deixem). 
El camí que seguim sembla voler arribar a la mateixa carretera, però abans que això passi en seguirem un altre que s'aparta una mica, fins arribar a una cruïlla on girem decididament a la dreta i comencem a pujar. 
Pocs metres després veiem un antic búnquer que domina completament vila de Camprodon. 
Seguim el camí per dins del bosc fins una nova cruïlla per seguir per la dreta amb una forta pujada fins arribar al torrent de la Turul·lura. 
A partir d'aquí el camí emprèn una forta pujada en successives llaçades, tot pujant pel marge esquerra del torrent (la nostra dreta). 
Aquesta forta pujada per l'obaga i per dins del bosc s'acaba en arribar al coll de Sant Antoni, on sortim a la solana. L'indret del coll és molt bonic ja que sortim sobtadament del bosc i ens trobem en unes prades i rasos que contrasten amb l'obaga que acabem de deixar. 
Girem a l'esquerra per emprendre la pujada al turó de Sant Antoni Vell. 
El corriol puja de valent fins dalt d'esplanada del turó. De la primitiva l'ermita de Sant Antoni, edificada l'any 1679 no en queda pràcticament rés i la seva vida va ser molt curta, ja que fou derruïda per l'ocupació de Camprodon pels francesos l'any 1689. Però l'indret gaudeix d'una gran panoràmica principalment de la propera ermita de Sant Antoni. 
Tornem al coll de Sant Antoni i ens desviem uns metres per a passar pel costat d'un pal indicador de camins, i tot seguit emprenem la pujada a l'ermita-santuari de Sant Antoni. 
Seguim l'ample camí, molt ben arranjat, amb baranes de fusta, que ens deixa davant de l'ermita de Sant Antoni. 
Aquesta nova ermita de Sant Antoni data del 1702 i és un dels indrets d'on no marxaries, principalment si és un dia solejat d'hivern. La vista és extraordinària. A més d'un munt de muntanyes, també és veuen molts pobles, com per exempre: Sant Pau de Segúries, La Ral, Cavallera, Camprodon, Llanars, La Roca, Abella, Vilallonga de Ter, Tregurà de Dalt, Molló i Espinavell. 
Malauradament el temps no perdona i tard o d'hora hem de marxar i seguir la ruta. Baixarem de l'ermita per una drecera que enllaça amb el camí de pujada i uns metres més endavant girarem a la dreta per a seguir un corriol que ens baixa directament a la pista que ve de Camprodon al repetidor que hi ha a prop. En aquest indret hi ha un petit aparcament. 
Seguim la pista fins el proper revolt, on hi ha un cartell que ens informa que estem al pla de Bonaire. El paisatge segueix sent molt bonic. Aquí hi ha també un indicador, hem d'abandonar la pista i seguir les indicacions del camí a Oix. 
Pocs metres després de seguir aquest camí, l'abandonarem momentàniament, per fer una anada i tornada, per l'esquerra als Castallets. 
Un poc marcat corriol ens hi portarà. 
Els Castellets son la punta d'una petita cinglera on hi ha un vèrtex geodèsic. La vista d'aquesta cinglera ens acompanyarà tota l'estona a partir d'ara; inclús des del Remei es veu perfectament, i si ens hi fixem atentament inclús es veu el vèrtex. 
La vista des dels Castellets no desmereix gens ni mica a la de Sant Antoni, ja que també és espectacular. Des d'aquí s'intueix l'indret de Rocabruna i es veu el seu castell. 
En arribar-hi hi havia tres cabres salvatges al mateix vèrtex, però el temps de treure la càmera ja havien marxat. No és estrany veure animals salvatges per aquesta zona, ja que a la vall del Bac inclús hi ha cavalls salvatges. 
Gaudim de l'indret i de la seva panoràmica i tornem a la cruïlla amb el camí a Oix. 
El camí fa una forma baixada fins que arribem al collet de Sivilla. 
En aquest coll hem de decidir si volem anar al Remei directament o volem anar-hi passant pel puig de Dot. 
En el primer cas seguirem el camí de la dreta, i en el segon, que és el que ens ocupa, seguirem a l'esquerra, el camí, ara convertit en una pista forestal, a Oix, 
El seguim fins la propera collada del Remei. Important cruïlla de camins. A la dreta surt una pista, a l'esquerra segueix la d'Oix i recta arrenca un camí pel mig dels arbres, senyalitzat amb pintura blava, que empren la pujada al puig de Dot. 
Aquest cim té la panoràmica una mica reduïda per la vegetació, principalment pels vessants N i O. 
Seguim el camí que va perdent alçada fins arribar a una cruïlla, que és el final d'una pista. En aquest indret, entre els arbres podem veure els Castellets i Sant Antoni. 
Seguim el camí de l'esquerra, que va baixant tot seguint el llom de la carena; és un camí molt bonic. Aviat entre els arbres es comença a veure el santuari del Remei a sota nostre, però a bastants metres de desnivell. 
Força més avall passem a ram d'un faig remarcable i poc després desemboquem en una pista i a pocs metres del Mas Salelles. 
Seguim aquesta pista i immediatament després arribem a la pista del Remei que seguim fins arribar al Santuari de la Mare de Déu del Remei. L'indret del santuari, així com tota la zona son unes prades molt boniques. 
Explicar l'historia d'aquest indret no és el motiu d'aquesta ressenya, però alguna pinzellada haig de fer d'aquest gran i singular edifici en mig del no rés. 
A part de la monumentalitat de l'edifici, crida l'atenció la punxa dels seus dos campanars de colors diferents. 
El seu origen està lligat al del proper castell de Creixenturri. A grans trets, durant una reforma del castell al segle XIV es fa descobrir una imatge de la verge en un forat. Aquesta imatge fou traslladada a l'ermita de Sant Cristòfol, annexa al castell. 
La imatge se la coneixia com la Verge del Forat i aviat se li començarem a atribuir guariments a gent que estava malalta, i se la va començar a conèixer com la Verge del "Remei". 
El castell i ermita de Sant Cristòfol foren abandonats i la imatge es traslladà al Santuari construït uns metres més avall. Actualment la imatge és una rèplica, ja que la original fou cremada durant la Guerra Civil. 
A les prades que envolten el santuari hi ha una font (que no raja) amb un llarg banc de pedra. És un indret molt bonic i voltat d'una gran solitud. 
Abandonem el santuari i retrocedim uns metres per la pista fins el primer revolt, on seguim, a l'esquerra, una pista secundària. 
Ara ens toca tornar a pujar una mica tot seguint aquesta pista. Així arribem a una cruïlla, a l'indret conegut com les Burgades. Hem de seguir la pista de l'esquerra. 
Aquesta pista descriu un revolt molt pronunciat i si volem podem fer una drecera camp a través. 
Una vegada recuperada la pista hem d'estar atents al traçat ja que una mica més endavant l'haurem de deixar per a seguir un camí que arrenca a l'esquerra fent un gir de 180 graus. 
Seguim aquest nou camí i després d'una curta pujada veiem a l'esquerra un petit promontori, allà hi ha el que queda del castell de Creixenturri. Colgades per la malesa i la vegetació hi ha les restes d'alguna paret. 
Aquí el camí es perd una mica, però aviat el retrobem. Potser que el camí ni tan sols passi per les ruïnes que queden a l'esquerra, el fet d'anar-hi fa que t'en separis una mica. Però si seguiu el traçat el retrobareu aviat. 
Retrobat el camí, que és molt ben marcat, comencem una flanquejada molt bonica per dins del bosc. A mesura que avancem comencen a sovintejar zones obertes sense vegetació, allà hi ha fites que ens segueixen guiant. 
Tot planejant anem donant la volta a la muntanya fent un gir de gairebé 90 graus. Ho notarem perquè la vista es comença a obrir a sobre la vall del Ter. 
Així arribem al mirador de la Roca del Migdia. Aquest indret és simplement un petit sortint de pedra sobre la vall, des d'on es té una vista formidable. Estem pràcticament penjats sobre la colònia Estabanell i podem abastar inclús el Puigsacalm. 
Si fins ara el camí era bonic, ara encara ho és més, caminem una estona per una estreta cornisa mantenint la panoràmica, fins que entrem novament a dins del bosc. 
Aquest camí s'acaba en arribar al Mas les Boleteres; antic mas que actualment es fa servir de corral. Seguim uns metres la pista que hi porta, fins un pronunciat revolt, on arrenca un camí. 
També aquí hem de confiar en el traçat, ja que els primers metres es fan per un prat, on el camí no es veu, però també hi ha alguna fita. És l'antic camí de Camprodon al mas de les Boleteres, actualment en desús degut a la pista que hi mena. 
Anem seguint el camí i tot d'un plegat ja veiem a tocar les cases de Camprodon. Sortim per darrera el polígon industrial i immediatament després al parc de la Mare de la font, donant per acabada aquesta excursió, del tot recomanable. 
HORARIS: 
de Camprodon al coll de Sant Antoni: 50mn 
del coll a Sant Antoni Vell: 10mn 
de Sant Antoni Vell a Sant Antoni: 20mn 
de Sant Antoni al vèrtex dels Castellets: 15mn 
dels Castellets al collet de Sivilla: 10mn 
del collet de Sivilla al puig de Dot: 20mn 
del puig de Dot al Santuari de la Mare de Déu del Remei: 45mn 
del Santuari al castell de Creixenturri: 35mn 
del castell al mirador de la Roca del Migdia: 20mn 
del mirador a Camprodon: 40mn 
TOTAL: 4h 25mn

També podeu seguir aquest itinerari i veure el mapa i la gràfica a:
Wikiloc - ruta Camprodon, Sant Antoni Vell, Sant Antoni, Castellets, puig Dot, Santuari del Remei, castell de Creixenturri i Roca del Migdia - Camprodon, Catalunya (España)- GPS track














































































Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada