Tuc de Saburó, 2908 metres, des d’Espot

Aquesta excursió al tuc de Saburó realitzada l’1 de setembre del 1999, des d’Espot en una sola jornada, és molt llarga i cal sortir a primera hora del matí, inclús amb el frontal i quan el dia sigui ja força llarg. També tenim l’opció de fer-la en dues jornades, dormint en el refugi Josep Mª Blanc. 
Des d’Espot també tenim dues opcions per a pujar fins el refugi Josep Mª Blanc; la primera consisteix en sortir directament del poble d’Espot, tot seguint el GR 11, o be anar amb el vehicle fins l’aparcament del prat de Pierró i d’alli anar seguint la pista que hi puja. Aquesta opció és més llarga en distància, però 350 metres més curta en desnivell. 
Podem anar per la pista i tornar pel camí, però llavors el vehicle que “penjat” al part de Pierró, i per a recuperar-lo haurem d’anar-hi a peu o pujar-hi amb el servei de taxis d’Espot a l’estany de Sant Maurici. 
Si volem estalviar-nos aquest problema és millor anar i tornar pel mateix camí. 
La pujada al tuc de Saburó no té cap problema apreciable, ja que la grimpada pel tram final de la cresta justet arriba al IIón grau. Això si, no podrem assolir la punta més alta, ja que aquesta son dos grans blocs que pujar-hi requereix una petita escalada; ens haurem de conformar en quedar-nos a dos metres de la punta més alta, just al peu dels dos blocs. 
El proper pic de Peguera tapa una mica la panoràmica vers el N, però de totes maneres gaudirem una extensa i dilatada panoràmica, ja que el cim està a cavall de dues conques lacustres farcides d’estanys, com la de Cabdella i Peguera i dels seus respectius refugis: el Colomina al vessant de Cabdella i Josep Mª Blanc al de Peguera. 
Gaudirem de la vista de tots els cims locals, començant pel Peguera i el Mainera amb la seva llarga i trencada aresta anomenda de “l’avió” i seguits pel Montsent de Pallars, la Pala Pedregosa, el Montrroio, Vidals, Monastero, Pala d’Ereixe i de més llunyans com la Pica d’Estats, el Certascan i el Monteixo. 
El tuc de Saburó forma part de la línia imaginària de cims que arrenca en el Portarró d’Espot i arriba fins la collada d’Altars i que encadena cims tant significatius i bonics com el Subenuix, Morto, Sobremonastero, Mar, Vidals, Tort, Peguera, Saburó, Mainera, Pala Pedregosa, Montrroio i Montsent de Pallars. 
Poca explicació cal fer d’aquest itinerari, ja que des de l’inici (si sortim d’Espot) fins el coll de Saburó, seguirem el GR-11 i el concorregut itinerari dels Carros de Foc; per tant està perfectament senyalitzat i transitat. 
Només l’inici, ja que partim del prat de Pierró i la grimpada final s’aparta d’aquesta ruta. 

Deixem el vehicle al prat de Pierró, just on s’acaba la part permesa a tots els vehicles i on també hi ha la caseta d’informació del Parc de Sant Maurici i comencem a seguir la pista que discretament surt de l’altre costat de la carretera. 
És qüestió d’anar-la seguint i que en lleugera pujada ens portarà fins un dipòsit regulador. 
A partir d’aquí la pista comença a guanyar alçada de forma més abrupta i deixem el trencall a la central de Lladres a la nostra esquerra i seguim pujant fins que el pendent torna novament a ser poc pronunciat. 
Més endavant passem pel petit embasament de Lladres, on hi ha una petita caseta-refugi, i on ens ajuntem amb el camí que puja directament d’Espot (GR11). 
El pendent es torna a accentuar i seguidament deixem una mica enfonsat a la nostra esquerra el estany de Trescuro. 
Seguim pujant fins un petit collet que dona accés a la resclosa de l’estany Tort i al refugi, que està situat estratègicament en una península de l’estany. La imatge és realment molt bonica quan el nivell de l’aigua és molt alt. 
Si el nivell és baix es tornen a diferenciar els dos estanys que actualment formen l’estany Tort, ja que aquest va absorbir l’estrany Trullo. 
El camí passa a pocs metres del refugi, però paga la pena desviar-se per anar-hi. 
A partir d’aquí el paisatge i la caminada esdevenen espectaculars, doncs anirem passant i revoltant diferents estanys. 
El primer serà l’estany Negre, que passarem per sobre de la seva resclosa, i a partir d’aquí el camí empren una forta pujada, apartant-nos de l’estany fins a sortir a l’estany de la Llastra, deixant lleugerament a la dreta l’estany de la Coveta. 
L’estany de la Llastra és el primer que ja no està adulterat per una resclosa i a més ens permet gaudir d’una gran perspectiva del tuc de Saburó i de la carena per on hi pujarem. 
Revoltarem l’estany per la seva esquerra (la nostra dreta) i seguirem remuntant la vall fins el poper estany. 
L’estany del Cap del Port de Saburó, tal com el seu nom indica està situat ja a sota l’esmentat port i a 2527 metres d’alçada. És repetitiu, però tornem a estar situats en un indret molt bonic. 
Situats en aquest estany tenim dues opcions per a pujar al cim, una és pujar-hi directament i l'altre anar fins el port de Saburó. 
Nosaltres pujarem per la primera i baixarem per la segona. 
Només arribar a l’estany el camí comença a revoltar-lo per la seva esquerra (la nostra dreta) i puja fins un petit promontori, per a seguir revoltant-lo. 
Una vegada a dalt d’aquest promontori girarem a la dreta abandonant el camí i emprendrem la pujada directament al cim, tot seguint una canal herbosa, que en forta pujada guanya el desnivell que ens separa de la cresta, abans d’arribar-hi, l’herba dona pas a una tartera i és així com arribem a la cresta per sobre ja de la cota de 2850 metres. 
La vista s’obre als estanys de la Vall Fosca, així doncs, ara tindrem les taques blaves dels estanys per tots costats. 
Ara girarem a la dreta i acabarem d’arribar al tuc de Saburó seguint la cresta. 
És una cresta fàcil, però s’han de tenir coneixements d’alta muntanya i per tant s’ha de saber “crestejar”, buscant sempre el pas més fàcil; en aquesta cresta, només hem de d’anar seguint les fites i, tot és subjectiu, però no hi ha cap pas que arribi a IIón grau, si és que existeix, podríem dir que com a molt hi ha algun indret de Ier+. 
D’aquesta manera arribarem gairebé al punt més alt del tuc de Saburó de 2908 metres d’alçada; el “gairebé” és degut a que el punt més alt és un bloc de dos o tres metres que s’ha d’escalar per a pujar-hi. 
La vista és extraordinària. El Saburó, potser és un cim que queda una mica eclipsat per la proximitat del Peguera, per un costat i pel Mainera per l’altre, però és un cim molt esvelt i molt atractiu per a pujar-hi. 
Una vegada assolit el cim i gaudit de la panoràmica només ens resta tornar pel mateix indret que a l’anada, però, tal com ja he comentat, farem una petita variant seguint la cresta fins el port de Saburó de 2680 metres d’alçada. 
A mesura que ens acostem al port van desapareixen les petites dificultats. 
Arribats al port ens retrobem amb el GR-11 que en aquest tram uneix els refugis de Colomina i Josep Mª Blanc . 
Ens acomiadem de la vista dels estanys de la vall Fosca i reprenem el camí de baixada i ara revoltarem tot el bonic estany del Cap del Port de Saburó on retrobem el camí de pujada, que seguirem fins arribar novament a l’aparcament del prat de Pierró. 

HORARIS: 
de l'aparcament del prat de Pierró al dipòsit regulador: 40mn 
del dipòsit al refugi Josep Mª Blanc: 1h 30mn 
del refugi a l'estany de la Llastra: 40mn 
de l'estany de la Llastra a l'estany del Cap del Port: 20mn 
de l'estany del Cap del Port al tuc de Saburó: 1h 20mn 
del tuc de Saburó al coll de Saburó: 20mn 
del coll a l'estany de la Llastra: 50mn 
de l'estany de la Llastra a l'aparcament del prat de Pierró: 2h 45mn 
TOTAL: 8h 25mn 

NOTA: 
Haig de remarcar que aquest itinerari està fet des de l’ordinador i que per tant, el traçat pot no ajustar-se a l’indret exacte per on passa l’itinerari, especialment a l’indret de la cresta abans d’arribar al cim. Per aquesta raó és molt important, seguir més l’explicació que el traçat, que concretament en aquesta excursió no té cap mena de pèrdua ja que seguim estrictament el GR-11 i a la cresta les fites i la intuïció.

També podeu seguir aquest itinerari i veure el mapa i la gràfica a:
Wikiloc - ruta Tuc de Saburó, 2908 metres, des d’Espot - Espot, Catalunya (España)- GPS track