Aquesta excursió dels dies 2 i 3 de setembre del 2006, des de la resclosa de Sallente als pics de Peguera, Mar, Vidals i Tort és una bonica circumval•lació per la capçalera de l’estany Gento i en la que assolirem la cota màxima de la zona amb els 2982 metres del pic de Peguera.
El pic de Peguera és, en general, un cim fàcil d’assolir, excepte els darrers metres, que tot i no ser difícils, requereixen coneixements d’alta muntanya i de saber grimpar per les crestes, ja que en aquests darrers metres haurem de superar poc desnivell, però per una zona de grans blocs i exposada pels dos costats, per tant es requereix molta precaució i evidentment no tenir vertigen.
La resta de l’excursió no comporta cap dificultat, excepte el desnivell que anirem acumulant.
Durant el recorregut visitarem varis estanys i a mesura que anem pujant en veurem més i en arribar a dalt les carenes la vista s’anirà obrint a altres valls farcides de nous estanys; per tant la panoràmica està garantida respecte a estanys i valls, però l’horitzó des dels cims abraçarà indrets i cims molt llunyans, ja que en dies clars inclús s’arriba a veure el massís de Montserrat i entre altres cims, podem destacar els: Turbó, Cotiella, peña Montañesa, Becibé, Castanesa, Vallhiverna, Posets, Eristes, Russell, Aneto, Coronas, Maladeta, gran Tuc de Colomers, Sarrader, Subenulls, Morto, Saboredo, Mauberme, A-mitges, Bassiero, Mont-valier, Mont-roig, Ventolau, Flamisella, Montabona, Certascan, Guerossos, Guiló, Tres Comptes, estany de sant Maurici, Encantats, Monastero, Fonguero, Sotllo, pica d'Estats, pica Roja, Monteixo, Lavans, Medacorba, Coma-pedrosa, Tristaina, Salòria, Saburó, Mainera, Pala Pedregosa, Mont-roio, Montsent de Pallars, Carbonero, Vidals, Tort, congost de Tarradets, Felià, Cerví, Pessó, Mussoles, Fosser, Mariolo, Dellui, Carlit, Forcanada, Molières, Feixant, Gerbosa, massís del Cadí, la tossa d'Alp, el Puig-pedrós, el pantà de la Pobla de Segur (St. Antoni), el de Tremp (Sta. Anna), el poble d'Espui i les irreparables destrosses que van fer-hi, el Besiberri N, Central i Sud i també es veu el Coma-lo-forno.
L’únic inconvenient que ens podem trobar, degut a que la majoria d’estanys tenen una resclosa, és que el nivell de l’estany sigui baix; però això ens pot passar a tots els estanys no només de la vall Fosca, sino a tots els estanys que tinguin una resclosa.
Com a resultat de la darrera obra a l’estany Gento combinada amb la creació del pantà de Sallente ha quedat el telefèric que uneix aquests dos estanys i que durant els mesos d’estiu permet escurçar aquesta excursió pujant a l’estany Gento amb aquest mitjà de transport.
Aquest telefèric va ser construït per a transportar material fins l’estan Gento i encara recordo una excursió de l’any 1984 en que hi pujaven camions formigonera i tubs de 4 metres de diàmetre quan encara el telefèric no era una atracció turística i feia les funcions pel qual va ser construït.
El refugi guardat de la Colomina s’ha convertit en el centre neuràlgic per a les excursions per aquesta zona i per a concorreguda caminada dels “Carros de Foc”
També hi ha un petit habitacle en els baixos de l’edifici de l’estany Gento que funcionada com a refugi lliure, però molt primari.
Per accedir a la resclosa de Sallente ens hem de situar al final de la carretera de la vall Fosca, recorregut que comença a Senterada on deixem la carretera de la Pobla de Segur al Pont de Suert i seguim la de Cabdella.
Arribats al final de l'esmentada carretera en lloc d'anar a l'aparcament del telefèric que puja a l'estany Gento hem de passar per sobre la resclosa i aparcar al petit aparcament que hi ha a l'altre costat.
En aquest indret arrenca un molt ben marcat camí que després d'una curta flanquejada que serveix com d'introducció per a situar-nos a l'inici d'una forta pujada amb 22 giragonses que ens deixa en un petit replà on hi ha una font i després segueix pujant per tal de guanyar més alçada fins arribar a l'antiga via de les vagonetes,
En aquest punt també hi ha una font. Seguirem ara la via de vagonetes, i després de quatre curts túnels arribarem a l'estany Gento.
Revoltarem una mica l’estany per l’esquerra i passarem per sota l’estació superior del telefèric, ja que aquí és d'on surt el camí que puja als estanys superiors i al refugi de Colomina.
Aquest camí comença amb una lleugera baixada i en el punt més baix trobem una cruïlla i la indicació a l’esquerra vers l’estany Fosser i la collada de Font Sobirana i recta al refugi de Colomina.
Seguim les indicacions a l’esmentat refugi, s’acaba la lleugera baixada i comença una forta pujada que ens deixa en una altre antiga via de vagonetes.
Som a la Portella, un indret amb un pal indicador i que és una important cruïlla de camins; ja que a l’esquerra aniríem a l’estany Tort i colls de Dellui i Gavatxos, en diagonal als estanys dels Vidals (que és per on tornarem) i a la dreta seguirem vers el refugi de Colomina.
Ara hem enllaçat amb el GR i amb el camí de Carros de Foc i que, després d’una nova pujada, en porta fins l’estany i refugi de Colomina.
Si anem directament al cim, no ens caldrà arribar-nos fins el refugi, que queda lleugerament apartat a la dreta.
El camí, molt ben marcat, revolta l’estany per la seva dreta (la nostra esquerra) i en arribar a la seva capçalera ens trobem ja pràcticament a l’estany de Mar.
Estany que també revoltem per la seva dreta. A continuació per arribar a l’estany de Saburó hem de superar una petita graonada, cosa que farem per una curta canal, que no té cap mena de dificultat; aquest indret rep el nom de “pas de l’Ós”.
Seguidament ens trobem davant l’estany de Saburó, estany que difícilment el veurem alguna vegada ple, aquí ens separem del GR i del Carros de Foc que segueixen a la dreta vers la collada de Saburó, mentre que nosaltres girarem a l’esquerra i revoltarem parcialment l’estany per a seguir la torrentera que ens porta als estanys Superiors de Saburó. El camí és mol marcat i senyalitzat amb fites.
No caldrà arribar fins l’estanyet de més amunt, car davant mateix tenim el coll de Peguera, al que pujarem tot seguint el ben marcat camí.
El coll de Peguera, situat a 2719 metres d’alçada, comunica la vall Fosca amb la de Sant Maurici i la vista s’obre a aquesta vall i als Encantats.
Ara comença la pujada al Peguera, per una amplia pala pedregosa, per on s’enfila el camí fins arribar al fil de la cresta al SE del cim.
Ara comença la part més complicada de l’excursió, ja que per arribar al cim, haurem de sortejar, pujar, baixar i grimpar o revoltar per un vessant o per l’altre, una aresta plena de grans bocs, que tot i no ser difícil, requereix molta precaució i concentració.
No és un trajecte llarg, ja que no arriba al centenar de metres, i que ens haurem de prendre sense preses. Hi ha fites indicant els millors indrets per anar avançant.
Finalment arribem al punxegut pic de Peguera, de 2982 metres d’alçada, cim molt estret, on no hi caben gaires persones.
La vista, tal com ja he descrit anteriorment, és excepcional degut a la seva situació i alçada.
Després de contemplar la panoràmica, deixarem el cim i tornarem pel mateix camí fins arribar novament al coll de Peguera.
Una vegada vaig baixar més directament del cim al coll, hi vaig trobar una corda que va facilitar-me el descens. Però aquesta baixa és més dreta i tant pot haver-hi corda com no, o pot fer força temps que hi ha la corda i pot ser que no sigui de fiar; per això només comento que hi ha aquesta possibilitat, però és més segur baixar per on hem pujat i anar seguint les fites i les traces de corriol.
Arribats de nou al coll de Peguera hem de seguir carenejant, per un terreny molt pla i en direcció W, fins el proper coll de Mar.
Per arribar-hi haurem de flanquejar, per la nostra dreta, una prominència que hi ha al mig.
Del coll de Mar hem de seguir en la mateixa direcció per tal d’enllaçar amb el coll que uneix els pics de Mar de Carbonero i el dels Vidals.
El terreny segueix sent molt planer.
Abans d’arribar a aquest coll ens desviarem a la dreta per tal d’apropar-nos al pic de Mar de Carbonero, per una curta carena que és plena de blocs que haurem d’esquivar, sempre pel vessant dret (E).
El pic de Mar de Carbonero, de 2848 metres d’alçada, consta de varies cotes de gairebé la mateixa alçada, potser la situada més al N és una mica més alta. Contrasta la verticalitat del vessant W i la cresta, amb la suavitat del vessant E.
A més aquest cim és un nus d’arestes, i d’aquí surten les carenes que uneixen aquest cim amb el Peguera (d’on venim), amb el Sobremonastero i amb el dels Vidals.
Vista la panoràmica que es gaudeix des del cim tornem al collada anterior i seguim la carena fins el proper pic dels Vidals, que amb els seus 2902 metres, és la segona alçada màxima d’aquesta excursió.
Després de gaudir de la vista, especialment dels estanys dels Vidals, seguim la carena i baixem fins la collada de Carboneres de 2799 metres i a continuació emprenem la pujada al pic Tort ó de l’Estany Tort.
A la carena hi ha blocs, però la pujada no presenta cap dificultat.
Dalt del pic Tort, de 2886 metres d’alçada, la vista és memorable, ja que estem voltats d’estanys, principalment del gran estany Tort que tenim als nostres peus.
Per tornar baixarem primer fins el bonic indret dels estanys dels Vidals.
Tenim varies opcions per arribar-nos fins aquests estanys ja que des del pic Tort fins els estanys ens trobarem amb una amplia pala per la que podrem baixar pràcticament per on vulguem.
Podem baixar-hi sortint del cim en direcció S o be tornar a la collada de Carboneres i baixar-hi des d’allà, aquesta darrera opció és una mica més llarga, però en contrapartida arribarem al mig de la conca dels quatre estanys, mentre que en la primera opció només en veurem dos.
En aquesta ressenya escollim la primera opció, i seguim la carena en direcció S i la deixarem quan trobem una zona herbada que ens permet baixar fins la capçalera de l’estany Superior dels Vidals situat més a ponent i immediatament al més petit.
Ara ja només ens queda seguir les fites i el corriol que ens porten a l’estany Inferior dels Vidals.
Aquí comença un ampli camí, amb unes vistes impressionants de l’estany tort, que ens porta novament a la cruïlla de la Portella, on enllacem amb l’itinerari de pujada que seguirem fins a la resclosa de Sallente.
Haig de recordar que a l’estany Gento tenim novament la oportunitat durant els mesos d’estiu de baixar amb el telefèric.
HORARIS:
de Sallente a la via de vagonetes: 45mn
de la via a l'estany Gento: 10mn
de l'estany Gento a la Portellart: 30mn
de la Portella al refugi de Colomina: 15mn
del refugi de Colomina a l’estany Mar: 15mn
de l’estany Mar a l’estany de Saburó: 20mn
de l’estany de Saburó al coll de Peguera: 45mn
del coll de Peguera al pic de Peguera: 45mn
del pic de Peguera al coll de Peguera: 25mn
del coll de Peguera al coll de Mar: 15mn
del coll de Mar al pic de Mar de Carbonero: 15mn
del pic de Mar al pic dels Vidals: 10mn
del pic dels Vidals a la collada de Carboneres: 10mn
de la collada al pic Tort: 15mn
del pic Tort a l’estany Superior dels Vidals: 15mn
de l’estany Superior dels Vidals a l’estany Inferior: 25mn
de l’estany Inferior a la Portella: 20mn
de la Portella a l’estany Gento: 15mn
de l'estany Gento a Sallente: 50mn
TOTAL: 7h 20mn
NOTA:
Haig de remarcar que el traçat d’aquest itinerari està fet des de l’ordinador i que per tant, el traçat pot no ajustar-se a l’indret exacte per on passa l’itinerari, especialment a l’indret de la cresta abans del pic de Peguera. Per aquesta raó és molt important, en aquest cas, seguir més l’explicació que el traçat. Que d’altre manera és com es seguien les ressenyes abans de l’aparició dels GPS i satèl•lits.
També podeu seguir aquest itinerari i veure el mapa i la gràfica a:
Wikiloc - ruta Resclosa de Sallente i pics de Peguera, 2982m, Mar, 2848m, Vidals, 2902m i Tort, 2836 m, pel refugi de Colomina - Cabdella, Catalunya (España)- GPS track
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada