Aquesta excursió al pic de Casamanya N des del refugi de Coma Obaga és recomanable per als excursionistes amants dels indrets solitaris i a la vegada per a gaudir de grans panoràmiques.
Per a pujar al pic de Casamanya N des del coll d'Arenes es requereix una grimpada, però abans hi havia una cadena en el lloc més vertical, però aquesta darrera vegada hi ha més cadenes, concretament tres trams amb més d'una cadena i inclús dues grapes per a fer una curta flanquejada. En realitat no en fa falta cap, i com a molt la més antiga, però ja que hi son, donen més seguretat a la grimpada, principalment si la roca està mullada o hi ha neu o glaç.
Aquesta faceta del pic de Casamanya N potser és poc coneguda, ja que majoritàriament l'excursió típica és pujar al Casamanya S des del coll d'Ordino i quedar-se allà o com a molt anar fins el N i tornar per on s'ha vingut. És a dir del Casamanya N al coll de Ferreroles, passant per la grimpada, coll d'Arenes, pics de Ferreroles i coll de Ferreroles és un trajecte totalment solitari.
Menció a part mereix també el refugi de Coma Obaga situat a 2015 metres i situat en una balconada fantàstica.
És un dels molts refugis lliures que hi ha al Principat d'Andorra i que per la seva situació resta una mica apartat de les rutes més transitades.
Durant la dècada dels anys 1990 vaig proposar-me visitar tots els refugis lliures d'Andorra i del de Coma Obaga en vaig quedar encisat i vaig jurar-me tornar-hi. Va ser el maig del 1999 i per "aprofitar" volia arribar-me al pic de l'Estanyó, però el mal temps em va fer recular al coll de Ferreroles .. i de tota manera em va semblar que el pic quedava massa lluny. Em vaig conformar pujant al turonet que hi ha a l'esquerra del coll, que podríem dir-ne cim de la collada de Ferreroles.
El refugi les dues vegades l'he trobat molt net i en el llibre registre hi ha poques signatures. Té dues estances, el dormitori amb capacitat per a 10 o 12 persones i el menjador amb taula, bancs i llar de foc i com a curiositat té la teulada recoberta de terra i herba.
Ja que la primera vegada em va semblar que el pic de l'Estanyó era factible, però quedava una mica lluny i havies de fer tot el trajecte d'anada i tornada per el mateix camí, aquesta vegada vaig canviar d'objectiu i el vaig encarar al Casamanya N i la tornada per dalt la carena fins el coll de Ferreroles em permetria fer una bonica circular.
Per a començar l'excursió ens hem de situar a la sortida del poble de Llorts, concretament davant dels apartaments la Neu hi ha la zona d'aparcament per a visitar la mina del Ferro o seguir la Ruta del Ferro.
A partir d'aquí hem de seguir uns tres cents metres la carretera en direcció a El Serrat fins arribar a l'indret on arrenca el camí al refugi de Coma Obaga. Hi ha un cartell que així ho indica i també una petita zona per aparcar.
El cartell assenyada una 1h 40mn fins el refugi; això dependrà del ritme de cada un, ja que vaig estar-hi 1h 20mn, però com a referència orientativa és correcte.
El començament seguim una pista que aviat mor en arribar a una casa, a partir d'aquí la pista es converteix en un bonic camí que, també aviat, travessa el torrent de Coma Obaga per un robust pont de ferro (l'any 1999 ja hi era).
A partir del pont comencem una forta i ininterrompuda pujada en successives llaçades per dins d'un bonic bosc que ens farà superar el desnivell de més cinc cents metres que ens separen del refugi.
El camí és molt ben marcat i el bocs és molt bonic, així la pujada es torna més suportable i a estones podem veure el poble de Llorts i també el pic de les Fonts que amaga la clotada de l'estany Esbalçat.
Finalment sortim del bosc, el pendent disminueix i entrem en una bonica prada. Una curta pujada més i apareix la teula del refugi a la nostra dreta.
Primera etapa del itinerari realitzada. Aquesta vegada havia sortit d'hora perquè hi havia avís de tempestes per la tarda. Però estar torta una tarda en aquest indret no és cap problema, és més: és un privilegi.
Volia seure en el pedrís per a prendre el sol, però unes ortigues m'ho impedien, de tal manera que em vaig dedicar, amb l'ajuda d'una pala que hi ha al refugi, a treure les herbes que de mica en mica es van menjant el terreny que envolta el refugi. Una vegada acabada la feina vaig comprovar que l'indret havia millorat considerablement, però al pedrís no hi vaig poder seure perquè ja no feia sol, i començava a ploure.
Que bonic que és veure ploure des d'un refugi de muntanya. Aquesta vegada plovia una mica i tornava a sortir el sol, per tornar-hi després, fins que "l'artilleria" va arribar al fer-se fosc, amb un espectacle de trons, llamps i calamarsa.
Centrem-nos en l'excursió, el camí segueix guanyant alçada darrera el refugi fins arribar a una cruïlla amb un camí transversal. Girarem a la dreta per seguir aquest marcat camí amb alguna marca de pintura groga.
Aquest camí uneix les valls de Coma Obaga amb la de Ferreroles i segurament arriba a la d'Ensegur.
A mesura que avancem el camí es va desdibuixant i les marques acaben desapareixent.
No hi ha cap problema perquè caminem per una zona de prades i amb el bosc cada vegada és més esclarissat.
Al cap d'una estona creuem el torrent de Ferreroles. Segurament el camí seguia una mica més avall per travessar els planells de Ferreroles i probablement seguir fins la vall d'Ensegur. Però una vegada travessat el torrent vaig decidir començar a guanyar alçada en diagonal per tal d'encaminar-me directament vers el coll d'Arenes.
A mesura que anem pujant els pics de Casamanya comencen a treure el nas darrera la carena.
Finalment arribem al llom de la carena i veiem per fi el coll d'Arenes tacant la vall d'Ensegur als peus del Casamanya N.
Per arribar al coll tenim dues opcions, una consisteix en seguir pujant pel llom de la carena per tal d'arribar fins un bony i baixar a continuació fins el coll; la segona opció, ja que estem pràcticament a la mateixa alçada del coll, és començar una flanquejada per tal d'estalviar-nos pujar i baixar.
Vaig escollir aquesta segona opció. És una flanquejada sense cap dificultat però per un terreny una mica incòmode.
Finalment arribem al coll d'Arenes i la vista s'obre a la llarga vall de Montaup. Sobta veure la paret que cau del Casamanya a sobre el coll ja que fins ara tot havia estat prades, bosc i lloms ondulats.
Girem a la dreta i seguim el corriol i les marques de pintura groga i també de vermelles que ens apropen a la base de la muralla que cal superar per a pujar al cim del Casamanya N.
La pujada no presenta gaires dificultats, ja que hi ha cadenes en els trams que requereixen més atenció. Només hi ha un tram que podríem dir que és una mica vertical i és el penúltim, els altres son simplement per ajudar a pujar per una mena de canal.
A la sortida d'aquest tram més vertical sembla que ja s'han acabat, però encara en resta un i a continuació entrem en un llarg altiplà que ens condueix sense cap complicació fins el cim del Casamanya N. de 2752 metres.
És el més alt dels tres cims de Casamanya. Davant veiem la gran fita del Casamanya S i la interminable carena que puja des del coll d'Ordino.
A l'esquerra també veiem el pic de l'Estanyó i la també llarga carena que ve a unir-se en el bony que acabem d'estalviar-nos pujar per anar al coll d'Arenes.
Hauríem de veure la Pica d'Estats i el Comapedrosa entre altres, però el dia no és gaire clar i no es veu res de tot això, ja que els núvols ho tapen, inclús l'Estanyó a estones es veu i a estones no.
Tornem a passar per les cadenes i sortim novament al coll d'Arenes. Ara per no tornar pel mateix camí d'anada, des des coll estant seguirem un marcat camí que s'enfila fins el bony que fa de nus de carenes amb la del pic de l'Estanyó, camí on retrobem les marques de pintura groga.
El camí no puja estrictament a dalt d'aquest bony, ja que l'esquiva decantant-se uns metres a l'esquerra.
Finalment arribem a la carena, passat el bony i el camí comença una flanqueja per anar a trobar la collada de Ferreroles, però nosaltres l'abandonarem per seguir a la dreta per tal d'assolir el cim de Ferreroles de 2663 metres. Aquest cim des d'aquest vessant és un bony insignificant, però té una caiguda força inclinada pel costat de la collada de Ferreroles.
Ara ja podem contemplar l'estany de l'Estanyó i el cim des de una nova perspectiva; també veiem el refugi guardat de Sorteny en mig de les boniques prades que l'envolten, així com el punxegut cim Font Blanca.
Realment la collada de Ferreroles es veu pràcticament als nostres peus, però per a sorpresa meva només sortir del cim vaig veure que hi ha un corriol, marcat amb nombroses fites que va baixant per la inclinada tartera que es desprèn del cim.
Una vegada superada la part més vertical d'aquesta tartera el camí s'ajunta novament amb el que hem deixat fa una estona per a pujar a aquest cim.
Seguint-lo arribem a la collada de Ferreroles on seguim contemplant l'estany de l'Estanyó. Des de la collada el cim que acabem d'abandonar té un aspecte més que respectable.
Posats a fer seguim la carena i pugem al pic de la Collada de Ferreroles de 2559 metres, que és fins on vaig arribar l'any 1999. Aquest modest cim no és rés més que un extens altiplà del que es desprèn un temptador llom, suau i herbós en direcció al refugi de Coma Obaga.
Ara podríem tornar a la collada de Ferreroles i seguir el camí que baixa fins els planells de Ferreroles i d'allí enllaçar amb el camí d'anada fins el refugi; però el llom és massa temptador i decideixo seguir-lo.
Aquest llom separa les valls de Ferreroles (esquerra) i Coma Obaga (dreta). Després de baixar-hi una es estona giro a la dreta per tal d'anar a cercar el fons de la vall de Coma Obaga. Una baixada per glever força inclinada que em deixa en un camí transversal, aproximadament a la cota 2375 metres. Camí que segueixo una estona a la dreta per tal d'esquivar el bosc per la part alta de la muntanya i abandonar-lo quan entro a la zona on es pot baixar directament fins el refugi sense entrar en cap moment a dins el bosc.
És una nova baixada per glever, a estones més inclinada, a estones menys, però exagerant una mica, no trepitjarem cap pedra en tota la baixada.
Finalment arribem al darrera mateix del refugi de Coma Obaga, completant així una bonica circumval·lació per aquesta solitària zona.
Si hem pernoctat al refugi, recollirem els patracols que hi haguem deixat i tornarem a Llorts pel camí de pujada.
HORARIS:
de l'aparcament a la sortida de Llorts a l'inici del camí: 05mn
de l'inici del camí al pont de ferro: 10mn
del pont de ferro al refugi de Coma Obaga: 1h 05mn
del refugi de Coma Obaga al torrent de Ferreroles: 40mn
del torrent al coll d'Arenes: 1h 05mn
del coll d'Arenes al Casamanya N: 35mn
del Casamanya N al coll d'Arenes: 30mn
del coll d'Arenes al pic de Ferreroles: 30mn
del pic de Ferreroles a la collada de Ferreroles: 15mn
de la Collada de Ferreroles al pic de la Collada: 05mn
del pic de la Collada al refugi de Coma Obaga: 55mn
del refugi a l'inici: 50mn
TOTAL. 6h 45mn
També podeu seguir aquest itinerari i veure el mapa i la gràfica a:
Wikiloc - ruta Llorts, refugi de Coma Obaga i pic de Casamanya N, 2752m. - Llorts, Ordino (Andorra)- GPS track
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada