 |
| El Paradís |
Primer de tot cal esmentar que la pista que va del poble d'Eriste al parking d'Espigantosa resta tancada del 29 de juny al 11 de setembre i hi ha un servei d'autobusos que realitza el transport (tipus vall de Vallhiverna) amb uns horaris i preus que podeu veure a la
Aquesta excursió és una caminada que us recomano especialment ja que l''indret de la cabana de Pardines i els cims que l'envolten és un recòndit racó de gran bellesa del Pirineu, i que resta apartat dels recorreguts habituals on podreu trobar la solitud que molts busquem en les nostres excursions i una mica de tota la resta d'ingredients de l'alta muntanya: estanys, cims, sectors fàcils, sectors una mica complicats i vistes extraordinàries.
Per posar només un exemple: la cabana de Pardines està situada en una balconada amb vista directa i frontal del pic d'Aneto i també sobre el llarg i espectacular salt d'aigua de Bagüeña.
Però no només és bonic l'indret de la cabana, tota la caminada per la vall de l'Aigüeta és molt bonica, amb indrets especials com la pleta de la Vall.
Els cims que pujarem son la tuca del Sierco de 2546 metres, la tuca de las Dos Colladetas de 2524, la tuca de Cambra de 2628 i el tozal dels Bocs de 2732 metres.
L'excursió es podria allargar fins el coll de la Ribereta i tancar tot el cercle, però l'amenaça de tempesta va decidir-me al tozal dels Bocs a tornar al coll dels Bocs i baixar directament a l'estany Negre.
Però la tempesta i pedregada em va enganxar igualment, però ja a la part baixa de la muntanya.
A la cabana de Pardines ja hi havia estat en dues ocasions anteriors l'any 1993, quan actualitzava la guia "Posets-Maladeta" de l'Agustí Jolís i la Maria Antònia Simó. En la primera i degut a la quantitat de neu només vaig arribar a la cabana i vaig tornar a baixar; en la segona vaig dormir a la cabana i després vaig pujar, també amb molta neu, fins a la tuca del Sierco, a part de l'actualització de l'esmentada guia, d'aquestes sortides també es va publicar un article a la revista Muntanya, vegis R. Muntanya nº 796, desembre de 1994, pàg. 246 a 254, al final del reportatge hi ha fotocopiat l'esmentat article i també la portada corresponent de la revista en qüestió.
L'any 1993 l'indret d'aquesta excursió era tan recòndit que inclús la cartografia "ballava" una mica, ja que la tuca del Sierco era la tuca Inferior del Sierco i aquesta esvelta i difícil tuca Inferior no sortia ni en els mapes; la tuca del Sierco era la tuca de las Dos Colladetas.
L'ibón de Peña Solana no sortia en els mapes i els estanys del cercle eren en general els estanys de los Chuncos (Juncàs), que és el nom de l'estany més baix, el mitja és l'ibón de Patri i el més gran i més alt és l'ibón Negre.
Tots aquests dubtes els vaig deixar escrits en l'esmentat article.
Tot plegat era i és degut a que la vall de l'Aigüeta de la Vall és el "parent pobre" de la zona ja que tot el protagonisme el té l'Aigüeta d'Eriste amb el refugi Ángel Orús i el pic dels Posets. I dintre la l'Aigüeta de la Vall la part més coneguda porta als estanys de Bagüeña i als pics d'Eriste.
Així doncs el sector dels estanys de los Chuncos queda només per als amants de la solitud total..
Per a situar-nos al començament de l'excursió hem d'anar fins el poble d'Eriste i allí segons les dates de l'any tindrem dues opcions per a situar-nos a l'inici de la caminada.
Si la pista a Espigantosa està oberta, la seguirem fins la cruïlla que baixa al pont de Tramarrius, indret on hi ha un petit aparcament senyalitzat.
Si la pista està tancada ens situarem a la sortida del poble que és on hi ha la parada del microbús i baixarem a l'esmentada cruïlla anterior.
Durant els primers 35 minuts el que farem serà una mena de drecera per tal d'anar a buscar l'antic i ancestral camí ramader del Santuari de Guayente a la pleta de la Vall.
Travessarem el pont de pedra de Tramarrius i a l'altre costat seguirem durant molt pocs metres el camí de l'esquerra, ja que immediatament després trobarem una senyalització amb un molt ben marcat camí que surt del darrere mateix.
Aquest camí s’enfila sense miraments i entra al barranc de l'Aigüeta de la Vall. que en aquest punt baixa sec o amb molt poca aigua.
Aquest camí tan ben marcat i el llit sec del torrent de la Vall tenen una explicació en la resclosa que hi ha uns cent metres de desnivell barranc amunt i que engoleix tot el cabal del riu.
En arribar a la resclosa el marcat camí s’acaba a la vegada que apareix el cabalós torrent de la Vall que queda engolit completament (segons l’època de l’any) per la resclosa i que ens acompanyarà a partir d'ara.
Ara el camí queda convertit en un petit corriol que segueix guanyant alçada. El bosc que ens envolta és molt espès i bonic.
El corriol va buscant els indrets més inversemblants per a seguir pujant; a vegades veus pràcticament el torrent a sota els peus i si el terreny està mullat cal posar molta atenció en alguns punts. L’indret és molt bonic ja que anem veien els salts del torrent, els gorgs amagats, el bosc espès i el corriol que va pujant.
A uns 1450 metres d’alçada el corriol arriba a una petita clariana ocupada per una tartera. Unes estratègiques fites ens indiquen que ens hem d’enfilar per la tartera.
Tartera amunt, i gairebé en línia recta i amb la guia d'algunes fites arribarem, 60 metres més amunt, a la unió amb l’ample camí ramader que ve del Santuari de Guayente.
Per anar a trobar aquest camí ramader, també podem fer-ho si no pugem per la tartera i seguim un rastre de corriol que és la continuació del corriol que seguíem des de la resclosa. Aquest corriol segueix travessant paratges molt bonics, però és més llarg i a vegades una mica perdedor ja que cada vegada és més difuminat i acaba arribant igualment al camí ramader.
Aquest camí que ve del Santuari de Guayente és molt ample, en els pendents més pronunciats està empedrat i amb els marges protegits.
En arribar als 1752 metres d’alçada trobem a ran de camí la font de Ramonet i seguidament, i a una alçada de 1780 metres, el camí arriba al pont de la Sarra, un pont de fusta que travessa el torrent de la Vall (per cert que aquest pont requereix una reparació urgent, ja que els troncs que el formen estan força deteriorats i sense pont no travesses el riu en aquest indret)
Travessat el pont el camí segueix pujant, ara pel marge esquerra del torrent.
A uns 1850 metres arribem a un replà ocupat per una antiga pleta abandonada, al final de la qual hi ha la cabana del Baquerisal o de l’Aigüeta, en un estat de conservació molt precari i només útil en cas de molta necessitat.
Però abans de començar a travessar aquesta pleta, si fem l’excursió a l’estiu i porteu pantalons curts, prepareu-vos ja que patireu molt amb les ortigues que envaeixen tota la contrada. Potser és millor canviar-se i posar-se pantalons llargs.
La pleta queda tancada per un petit engorjat, tancat per una llarga graonada. Per a superar-la el camí segueix per darrera mateix de la cabana i amb un seguit de fites que ajuden a seguir-lo entre les ortigues i que ens apropen a un petit collet.
En arribar-hi, després d’una forta pujada, un nou i frondós jardí d’ortigues ens dóna la benvinguda. El camí queda completament esborrat per les ortigues. Ens hem d'obrir pas entre la vegetació que pot arribar-nos a la cintura.
Estem a 1980 metres i en aquest indret hi havia una segona cabana (la cabana del Foradet).
Dic hi havia, perquè ja no en queda rés. Era una cabana en la que havia pernoctar tres vegades, situada en una balconada amb una gran vista i era amplia, per a sis o set persones, amb aigua al costat i un banc a fora on havia contemplat fantàstiques postes de sol. Tot i això l’última vegada que vaig pernoctar-hi ja vaig tindre que reparar una mica la teulada ja que hi havia un forat; mal presagi. Malgrat les ortigues i la no cabana l'indret és molt bonic.
Des d’aquest indret, i mirant vers el fons de la vall, que queda tancada pel coll de la Ribereta ja es veu brillar sota aquest coll la teulada de l'antiga cabana de Pardines (la nova no es veu des d'aquest indret).
Deixem aquest indret tan bonic i seguim remuntant la vall, actualment les restes d'una allau han esborrat una mica el camí, però la orientació i l'indret en si mateix no presenta cap complicació.
En poca estona arribem a un indret encara més bonic.
Som a la pleta de la Vall a uns 2000 metres d’alçada. Un indret fantàstic doncs el torrent forma un petit estanyol, perfectament harmonitzat amb un gran pla herbat voltat de bosc; tot plegat crea un conjunt de gran bellesa.
A la meitat del prat i abans d’arribar als primers arbres a la nostra esquerra segueix el marcat camí que s’enfila vers les cabanes de Pardines i al coll de la Ribereta.
Per seguir el nostre camí haurem de travessar el riu. Si seguim recta sense travessar-lo i arribem al final del pla ens trobarem a sota de l'espectacular i llarga cascada de Bagüenya i el camí que s'enfila per la superar la gran barrera per on es despenja el torrent.
Però nosaltres ens haurem de fixar en una gran pedra amb una fita al capdamunt i en el camí que segueix per l'altre costat.
Per a travessar el torrent segurament ens haurem de descalçar, però en aquest indret el torrent no porta força, ja que el terreny és completament pla i no ens reportarà cap problema, molt diferent a la força que portarà a la sortida de la pleta de la Vall.
Una vegada travessat el torrent el camí és molt evident i el seguirem una estona més. Primer en una forta i curta pujada i després, ja amb la teulada de la cabana cada vegada més visible, travessant unes prades lleugerament ondulades.
No m'estendré més parlant d'aquest meravellós indret. La primitiva cabana (on havia dormit l'any 1993) està en un estat lamentable i la fan servir d'abocador. La nova cabana, situada al darrera de l'antiga, està en bones condicions, està oberta i hi ha dues estances, una amb matalassos i l'altre amb llar foc i taula. Un calendari penjat a la paret amb el full del juliol de 2017 indica que el pastor fa un any que no trepitja l'indret.
Personalment i amb el pas dels anys he aprés a desconfiar d'aquestes cabanes pel tema ratolí com a mínim i tot i la temptació de quedar-m'hi acabo plantant la tenda a prop, que era la intenció inicial, ja que podia ser la cabana estigués tancada.
També des de l'indret de la cabana podem contemplar al davant mateix la tuca del Sierco ratllada per una tartera que va de dalt a baix.
Aquesta serà la ruta d'accés al cim.
Així doncs abandonem l'indret de Pardines i enfilem l'aproximació al peu de la tartera tot caminant per unes suaus prades. Arribem al costat de l'ibón de los Chuncos i a continuació arribem al peu de la tartera.
No cal que ens espantem per la llargada de la tartera, ja que pràcticament ni la trepitjarem. Per la nostra esquerra anirem guanyant alçada aprofitant al màxim el glever que es va enfilant i com moltes vegades passa en les canals tarteroses entre la paret i la tartera queda una estreta franja de glever que permet anar pujant sense trepitjar la tartera.
A l'últim terç de la pujada travessarem la tartera per seguir per l'altre costat. El pendent disminueix gradualment i finalment sortim dalt de la carena.
Ara la vista s'obre a la petita vall del Sierco i els seus dos estanyets i a la impressionant torre del Sierco Inferior.
Seguim la carena que es va redreçant, unes oportunes fites ens condueixen a l'esquerra on veiem una ampla canal que ens permet seguir guanyant metres; per a superar els darrers metres haurem de fer una curta grimpada de II ón grau com a màxim.
L'estret cim de la tuca del Sierco gaudeix d'una gran panoràmica: Vallhiverna, Aneto, massís de la Maladeta, tuca del Mont, tuques d'Ixeia, Escorvets, Perdiguero, Baquo, Posets, Espadas, Llàntia, Turets, Millares, Eriste N, Gran pic d'Eriste, Eriste S, Comajuana, Cotiella, turbón, Castanesa, etc.
Desfem la curta grimpada i seguim descendint fins arribar al primer de les dues Colladetas ó colls que hi ha en aquest indret.
Seguim el llom de la carena o lleugerament decantats a la dreta i assolim sense cap dificultat la tuca de las Dos Colladetas.
Des d'aquesta talaia podem gaudir de la visió de les dues tuques del Sierco. La inferior és una torre de difícil accés i la tuca del Sierco, que acabem d'abandonar, també té una silueta força esvelta.
La davallada de la tuca de les Dos Colladetas a la segona de les Colladetas és una desgrimpada complicada i és millor retrocedir uns metres i baixar per la coma de Pardines i anar fent flanquejades per tal d'esquivar les dificultats de l'aresta i sortir pràcticament al nivell del 2ón coll (en la fotografia nº 5 he marcat el recorregut entre aquests dos primers cims).
A partir d'aquest segon coll segueix una plàcida pujada fins un avant-cim que és un important nus d'arestes que també gaudeix d'una dilatada panoràmica.
Seguim la carena i arribem a la tuca de Cambra, un cim molt planer i que ens ofereix noves perspectives de les muntanyes que ens envolten. Ara podem afegir a la panoràmica el poble de Cerler i el petit pantà d'Eriste.
Després de contemplar la panoràmica seguim el llom de la carena fins arribar al coll dels Bocs.
Ara toca tornar a pujar tot seguint un petit corriol. La pujada s'accentua, però sense cap problema arribem dalt del tozal dels Bocs.
El tozal dels Bocs o Tusal des Bocs de 2732 metres és un alterós i visible cim, que a la vegada és un vèrtex geodèsic i un mirador privilegiat principalment de la zona que va des dels Posets als pics d'Eriste ja que hi queda al davant mateix, però també, i degut a la seva situació apartada de l'eix principal ens permet gaudir d'una extensa panoràmica que va des de l'Aneto al Vinhamala i Mont Perdut.
Si pensem que és un cim que no hem vist mai, molt probablement anem errats, car la seva silueta és la que ens tanca l'horitzó una vegada situats a les rectes de la carretera A-139 després de l'encreuament de Castillò de Sos i en direcció a Benasc.
Ara es podria seguir la carena i arribar al coll de la Ribereta tot passant pel tozal de las Lleras de Cecília, però el temps anava empitjorant i vaig decidir tornar al coll dels Bocs i baixar directament a l'estany Negre.
No hi ha camí per baixar, però tot i que el pendent és força pronunciat es pot anar baixant per successives i estretes terrasses de glever, que no presenten cap dificultat, simplement la marxa s'alenteix doncs cal caminar amb precaució.
Arribem al fons de la coma i l'estany queda a la nostra esquerra i en aquesta direcció ens encaminem.
Abans d'arribar-hi vaig tenir una petita sorpresa doncs el torrent de la sortida d'aigües de l'estany desapareix en un "forau", contemplada aquesta curiositat s'arriba a l'estany.
Nou indret molt bonic, així com tota la passejada per revoltar-lo per la dreta. per tal d'arribar a l'altre extrem.
Situats en aquest punt fem una última ullada a l'estany i després d'un curt descens arribem de nou a l'estany de los Chuncos.
Ja hi havíem passat al començament, però per l'altre costat i just abans d'encarar-nos amb la tartera de la tuca del Sierco.
Ara podem contemplar l'estany o ibón des de l'altre i podem comprovar que el nom és molt apropiat, doncs una part de l'estany està envaïda pels "chuncos" (joncs).
Revoltem aquest estany per l'esquerra i seguim els suaus lloms herbats que ens retornen a les cabanes de Pardines.
Mentre acabava de recollir els patracols ja em va caure la primera gota a l'esquena i en arribar de nou a la pleta de la Vall les gotes es varen convertir en pedregada.
Pluja per sort intermitent i que va durar més o menys una hora i finalment arribava de nou al pont de Tramarrius amb el cel clar.
Repeteixo que és una excursió que no us defraudarà.
HORARIS:
del pont de Tramarrius a la petita resclosa: 15mn
de la resclosa al camí de Guayente: 20mn
del camí de Guayente a la palanca de la Sarra: 30mn
de la palanca a la cabana del Baquerizal: 20mn
de la cabana a la pleta de la Vall i creuar el torrent: 40mn
de la pleta de la Vall a les cabanes de Pardines: 20mn
de les cabanes a la tuca del Sierco: 1h
de la tuca del Sierco al 1er coll: 15mn
del 1er coll a la tuca de las Dos Colladetas: 15mn
de la tuca de las Dos Colladetas al 2ón coll: 10mn
del 2ón coll al nus d'arestes: 15mn
del nus d'arestes a la tuca de Cambra: 15mn
de la tuca de Cambra al coll dels Bocs: 15mn
del coll dels Bocs al tozal dels Bocs: 25mn
del tozal dels Bocs novament al coll: 15mn
del coll a l'estany Negre: 35mn
de l'estany Negre a les cabanes de Pardines: 15mn
de les cabanes a la palanca de la Sarra: 1h 10mn
de la palanca al pont de Tramarrius: 1h
TOTAL: 8h 30mn
També podeu seguir aquest itinerari i veure el mapa i la gràfica a:
Wikiloc - ruta Pont de Tramarrius-Pardines i tuques del Sierco, 2546m, Dos Colladetas, 2524m, Cambra, 2628m i Bocs, 2732m. - Eriste, Aragón (España)- GPS track
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada