La Cellera de Ter, Puigdefrou, 839m, Sant Gregori, cim 1091m i ermita, pic de la Mamella, 481m i font del Bassi

Bonica i entretinguda excursió circular prenent com a punt de partida el municipi de La Cellera de Ter. 
És una caminada molt variada ja que pujarem a cims, passarem per una ermita, per ruïnes de masos i per diverses fonts i inclús grimparem una mica per pujar al pic de la Mamella. 
Mig trajecte el farem per camins i l'altre mitat per pistes, la majoria son antigues i més que pistes son camins amples. 
No ens pensàssim que per estar a la comarca de La Selva i a La Cellera de Ter aquesta caminada serà "bufar i fer ampolles" doncs el desnivell acumulat és de més de 1000 metres. "Només" per anar de La Cellera al Puigdefrou ja en farem 600 ... i només en 3,5 kms aproximadament ... dels quals el primer km és relativament planer, per posar un exemple comparatiu és com si des de Núria anéssim al Torreneules. 
El punt més elevat és el cim de Sant Gregori, un antic vèrtex geodèsic totalment tapat per la vegetació i per tant sense cap mena de vista panoràmica, però molt a prop hi ha l'ermita de Sant Gregori, que és un indret força bonic; si no fos per l'ermita el cim seria perfectament prescindible. 
Aquest és un tema que s'ha de avaluar be, ja que anar-hi és una marxa d'anada i tornada de 2,5 kms d'anada i 2,5 kms més de tornada. 
Pràcticament durant tot el recorregut anirem seguint unes marques de pintura blava i per tant, malgrat les nombroses desviacions que anirem trobant, no serà gens complicat seguir el camí correcte. 
Òbviament per començar a caminar ens hem de situar al municipi de La Cellera de Ter d'on prendrem un camí asfaltat que ens portarà fins una bassa, situada a pocs metres del final de l'asfalt i on hi ha un parell de racons on aparcar. 
En aquest punt i en una pedra hi ha pintades les diferents destinacions que podem seguir. 
Seguirem la pista que surt a l'esquerra, una mica més amunt deixarem a la nostra dreta un corriol que és per on tornarem en acabar l'excursió. 
Seguirem per la pista i en el proper revolt la deixarem per seguir-ne una que surt recta i que està en desús. 
Després d'un parell de trencalls arribarem a sota una torre elèctrica. Hem de girar a la dreta i immediatament trobem un marcat camí i les marques de pintura blava que ja no abandonarem en tot el recorregut. 
A part de les marques blaves també "hem trobat" l'inici de la forta pujada, que no disminuirà en cap moment. De tota manera, el camí és molt ben marcat i la pujada la fa per una successió de giragonses que fan la pujada més "confortable". 
Més amunt passem pel costat de les ruïnes del mas de Bechdejuvell que ja costen d'entreveure entre mig de la vegetació. Anem travessant pistes, però simplement les travessem o com a molt les seguim unes passes per a trobar de nou el camí que segueix pujant. 
D'aquesta manera arribem al cim del Puigdefrou on hi ha una gran creu, una taula panoràmica, un llibre registre i quatre bancs de fusta que permeten contemplar còmodament la panoràmica. 
Potser la panoràmica no és total perquè algun arbre en tapa una mica, però si ens movem una mica podem gaudir de tota la vista. Un dels bancs està encarat a la vista sobre La Cellera de Ter i des de l'últim es pot veure una mica el pantà del Pasteral. 
Sortim del cim seguint una antiga pista que hi arriba per l'altre costat. Baixem fins un coll on desemboquem en una pista més ampla que seguirem deu metres a la dreta per, a continuació, girar a l'esquerra per a seguir-ne una altre. 
També deu metres després trobem una cruïlla i un pal amb informació. Aquí és on hem de decidir si anem o no al cim i ermita de Sant Gregori. 
No dubtant que heu decidit anar-hi, seguirem la pista en desús que puja per l'esquerra. Un kilòmetre després arribem a les ruïnes de Can Serra, a jutjar per les dimensions i pel nombre d'edificacions en ruïnes aquest mas deuria haver estat força important. 
Seguim pujant per la pista i hem de posar atenció a les marques blaves, ja que en arribar a una bifurcació hem de seguir la pista de la dreta. 
Després d'un parell de giragonses i d'un tram recta arriben a una cruïlla amb una pista més ampla. 
A la dreta anem al cim i a l'esquerra a l'ermita. 
Si decidim anar primer al cim girarem a la dreta i seguirem la pista uns metres, Hi ha una marca de pintura que assenyala un corriol a l'esquerra, que inicialment vaig seguir, però el camí queda menjat per la vegetació i vaig optar per tornar a la pista i seguir-la. 
Seguim la pista a poc a poc amatents al que hi ha a la nostra esquerra i pocs metres després veurem la silueta del alt vèrtex geodèsic amagat en mig de l'arbrada. 
Deixem la pista i caminem les quatre passes que ens en separen. 
Contemplem el vèrtex, anotem que hem estat al cim de Sant Gregori i tornem a la pista i retrocedim fins la cruïlla anterior, i ara seguim recta i en pocs metres arribem al replà on hi ha la petita ermita de Sant Gregori. 
Aquí que farem una parada. L'indret és bonic, abans deuria ser un prat a dins el bosc, i actualment les herbes del prat comencen a ser massa altes, i també hi ha algun esbarzer, alguna que altre ortiga; però és un d'aquells indret on es respira pau. També hi ha una mica amagada per la vegetació una cabana piramidal de ciment. 
Descansats i reconfortats retrocedim fins la cruïlla anterior i tornem sobre les nostres passes els 2,5 kms fins arribar a la intersecció amb el pista on hi ha el pal amb informació i que seguirem a l'esquerra. 
Anem seguint la pista i després d'algunes llaçades arribem a la font de Can Nofre, que sobresurt entre una pila de pedres al costat esquerre de la pista. Poc metres més endavant arribem a Can Nofre, reconstruïda amb molt de gust i seguim baixant, ara per una pineda molt bonica. 
Passem pel costat de dues fonts més, però aquestes ragen molt poc o gens. Seguim baixant per la pista i gairebé sense adonar-nos estem a l'alçada de Can Torre. Ens desviem a l'esquerra per arribar-hi. Al davant hi ha una petita plaça, que segurament deuria ser l'era, on a sota un arbre hi ha un banc i al davant la bonica i abundosa font. 
És parada obligatòria. Després fem la volta al mas i pel camí del darrera ens apropem al cim de la Mamella, el camí el revolta per la dreta per tal de pujar-hi grimpant pel darrera. 
És una grimpada molt curta i fàcil que ens porta a aquest sortint de roca on hi ha un pal amb una senyera. Des d'aquí no hi ha rés que ens privi la vista, és a dir podem gaudir d'una panoràmica de 360 graus. 
Desgrimpem, tornem a can Torra i la seva font i tornem fins la pista que hem abandonat per anar-hi. 
Seguim caminant per la pista i ara arribem a la font del Bassi; nova parada i fonda en aquesta bonica, abundosa i arranjada font, on hi ha unes taules de pedra, una bonica i ombrívola zona de pic-pic. 
Seguim baixant per la pista i ara arribem a una nova cruïlla on hi ha les restes del mas de La Ferreria. A l'esquerra surt una curta pista que mena a una antena, vaig anar-hi amb l'esperança que potser era un bon mirador sobre el pantà del Pasteral, però la zona està molt bruta de vegetació i no vaig veure rés; és a dir aquesta part és totalment prescindible. 
Novament a les ruïnes de la Ferreria seguim la pista i que abandonarem més endavant per seguir les marques blaves que ens porten per un camí que ve a ser una drecera a la pista. 
Aquest camí és el que ens deixa a la cruïlla d'anada i tornada del començament de l'excursió. 
HORARIS: 
de la bassa a la sortida de La Cellera de Ter a les ruïnes de Can Bechdejuvell: 50mn 
de Bechdejuvell al Puigdefrou: 35mn 
del Puigdrefrou a les ruïnes de Can Serra: 25mn 
de Can Serra al cim de Sant Gregori: 30mn 
de Sant Gregori a l'ermita: 05mn 
de l'ermita a la font de can Nofre: 45mn 
de la font de Can Nofre a can Torre: 25mn 
de Can torre al cim de la Mamella: 05mn 
del cim de la Mamella a la font del Bassi: 15mn 
de la font del Bassi a l'inici: 40mn 
TOTAL: 4h 35mn
També podeu seguir aquesta excursió i veure el mapa i la gràfica a:
Wikiloc - ruta La Cellera de Ter, Puigdefrou, 839m, Sant Gregori, cim 1091m i ermita, pic de la Mamella, 481m i font del Bassi - la Cellera de Ter, Catalunya (España)- GPS track