Pics de la Forqueta, 3008 metres, des del refugi del Forcau

            

    

 

           

Primer de tot cal esmentar que la pista que va del poble d'Eriste al parking d'Espigantosa resta tancada del 29 de juny al 11 de setembre i hi ha un servei d'autobusos que realitza el transport (tipus vall de Vallhiverna) amb uns horaris i preus que podeu veure a la fotografia nº 6 d'aquest traçat. Aquesta nota no només va dirigida als que penseu fer aquesta excursió, sinó també per accedir al refugi Ángel Orús i al pic dels Posets o altres cims de la zona. 

Ascensió als Pics de la Forqueta, situats al Sud del Coll d’Eriste, a cavall de les valls de Llardaneta, Bagüeña i Viadós. 
Cim de dues cotes ben diferenciades, la principal situada en el cordal del coll i la segona situada una mica més al SE i pràcticament de la mateixa alçada. 
Per la seva situació gaudeix d’una gran panoràmica, principalment del conjunt que forma el massís dels Posets, que tenim a sobre mateix, dels Eristes a l’altre costat, el Cotiella, la punta Suelza, el massís de la Maladeta, el Vallhiverna, el tuc de la Llàntia, el cercle de Juncàs, amb el pic de Bocs, les boniques prades de Viadós, vertiginosament als nostres peus, els estanys de Bagüeña, el de Llardaneta, etc. 
L’excursió no presenta dificultats apreciables; excepte a partir del coll, ja que s’ha de grimpar una mica, però sense dificultats apreciables, simplement, que en alguns moments ens haurem d’ajudar de les mans per a progressar, les dificultats no arribem a II ón grau. 
Evidentment tot pot canviar segons l’època de l’any, ja que a la pujada de l’estany fins el coll podem trobar-hi neu fins a primers de juliol, quedant convertida en una pala de neu una mica inclinada. 

El recorregut que seguirem comença a l’aparcament que hi ha a la pleta d’Estallo, situada al final de la pista que surt d’Eriste, a tocar del salt d’Espigantosa on arrenca el camí al refugi d’Ángel Orús o del Forcau. 
La pista la trobem just a la sortida del poble d’Eriste o Grist; està en bon estat i asfaltada fins uns dipòsits a partir d’ací s’acaba l’asfalt i segons l’any o la temporada està millor o pitjor. 
Així doncs, situatsa la pleta d’Estallo, a uns 1550 metres d’alçada comença el camí al refugi del Forcau i a la dreta i més discret també arrenca el camí al refugi forestal del Clot de Xill 
Pocs metres més endavant travessarem el pont sobre el torrent de l’Aigüeta de Grist (Eriste) i comencem a superar la forta pujada encaixonats entre els barrancs de Grist i Espigantosa. 
A l’altre costat de la barrancada veiem l’espectacular salt d’aigua del Passet de l’Ós. El pendent disminueix una mica i anem entrant enlairats a l’Aigüeta de Grist. 
Lentament anem quedant al mateix nivell del torrent i així arribem al pont de les Riberetes, 1750m, A la nostra dreta i creuant el pont arrenca el camí que també porta al Clot de Xill. 
Nosaltres no hem de travessar el pont, car el camí segueix pel marge del torrent. 
Ara ja veiem el refugi del Forcau, però encara resta molt enlairat. 
El camí, sempre molt ben marcat, es va apropant a la base de la graonada sobre la qual hi ha el refugi. 
El camí per dins del bosc és molt bonic. La vall es va tancant i aviat quedem situats sota la vertical del refugi. 
Una ferma i mantinguda pujada en curtes giragonses ens deixarà al capdamunt de la graonada. 
Ara una curta marxa d’aproximació ens deixarà a les portes del refugi Ángel Orús. Refugi guardat que pertany a la FAM i situat a 2095 metres en un paratge molt bonic i base de nombroses excursions i travessies per la zona dels Posets. 
Darrera mateix del refugi segueix el camí, sempre molt ben marcat, guanya un petit promontori i comença una llarga marxa ascendent en direcció al torrent de Llardaneta. 
Arribats a la cota 2350 deixem a la dreta el corriol que ens portaria a la cabana de Llardana, a l’estany de les Alforges, al coll de la Paül i a tota la zona de Bardamina i Vaticielles. Just a l’inici d’aquest camí hi ha una petita zona herbada apte per si volem fer bivac. 
El camí segueix pujant, ara inclús hi ha petits trams que està empedrat. 
Cota 2450 travessem el torrent de Llardana, on potser hi trobarem les malmeses restes d’un pont metàl•lic, i anem girant decididament a l’O. A la nostra dreta es comença veure la clotada de la canal Fonda. 
Per arribar-hi haurem de superar el fort desnivell format per l’antiga morrena. 
Cota 2650 ens trobem situats al començament de la canal Fonda o ruta Reial al pic de Posets. 
Deixem l’entrada d’aquesta canal a la dreta i seguim remuntant la vall, deixant el torrent a la nostra esquerra. 
El pendent es suavitza i ens trobem en un indret molt bonic, amb els pics de la Forqueta al fons i el coll d’Eriste lleugerament a la dreta. 
D’aquesta manera arribem al replà dels estanys de Llardaneta, El més gran és situat més al N i a uns 2676 metres d’alçada i desguassa en un de més petit i les aigües d’aquest desapareixen per filtració. 
Hi ha la creença que aquestes aigües brollen de nou a la cota 2200 aprox. de la vall d’Espigantosa, que dóna així una explicació al gran cabal del del final del barranc d’aquesta petita vall. 
Voregem l’estany més gran per la nostra dreta i ens encaminem vers el coll d’Eriste que queda situat al SW i just al N del pic de la Forqueta. 
En apropar-nos a la base del coll el pendent s’accentua. La distància entre l’estany i el coll es relativament curta i per terreny descompost però bastant estable. 
Arribats al coll d’Eriste, de 2865 metres, la panoràmica s’obre a la vall de Viadós i a tots els cims de la part occidental del Pirineu. 
Ara ens queda seguir la cresta fins el cim de la Forqueta. Tot el recorregut està senyalitzat amb fites i sempre anirem decantats pel vessant de Llardaneta tot superant els blocs que hi ha a la cresta, però sense cap dificultat (hi ha qui diu que és un dels 3000 més fàcils d’assolir; particularment crec que en tot cas aquest “mèrit” l’hauria de compartir amb la Punta Alta, a la vall de Boí). 
Així arribem al pic de la Forqueta d’Eriste de 3008 metres d’alçada. Gran i espectacular visió del massís dels Posets, de la punta Suelza, de les prades de Viadós, del massís de la Maladeta i del Vallhiverna, així com també dels pics d’Eriste i de la vall i estanys de Bagueña que tenim a tocar. 
Contemplem la panoràmica i seguidament fem una curta grimpada en direcció S, decantats aquesta vegada al vessant W (Baguaña) per tal d’arribar-nos a la punta SE del pic de la Forqueta de gairebé la mateixa alçada que la punta principal. 
Noves perspectives, semblants a les de la punta anterior; però ara veiem millor la cresta que segueix vers el pic de Turets i la tuca de la Llàntia. 
La primera ascensió documentada a aquest cim fou realitzada per Le Bondidièr amb J.M. Sansuc el 12 d’agost del 1902, però degut a la seva facilitat segurament fou trepitjat abans per caçadors i pastors de la zona. 
El recorregut de tornada el farem pel mateix indret de l’anada. 

Haig de remarcar que el traçat d’aquest itinerari està fet des de l’ordinador i que per tant, i principalment a partir de l’estany, és a dir la petita grimpada per la cresta, el traçat pot no ajustar-se a l’indret exacte per on passa l’itinerari. Per aquesta raó és molt important, en aquest cas, seguir més l’explicació que el traçat. Que d’altre manera és com es seguien les ressenyes abans de l’aparició dels GPS i satèl•lits. 


HORARIS: 
De la pleta d’Estallo al refugi del Forcau: 1h 30mn 
Del refugi a l’estany de Llardaneta: 1h 50mn 
De l’estany al coll d’Eriste: 40mn 
Del coll d’Eriste al pic de la Forqueta: 40mn 
Del pic de la Forqueta a la punta SE: 15mn 
De la punta SE al refugi del Forcau: 2h 15mn 
Del refugi del Forcau a la pleta d’Estallo: 1h 05mn 
TOTAL: 8h 15mn
També podeu seguir aquest itinerari i veure el mapa i la gràfica a:
Wikiloc - ruta Pics de la Forqueta, 3008 metres, des del refugi del Forcau - Eriste, Aragón (España)- GPS track