Sant Martí del Montnegre, turons d'en Vives (sostre Comarcal del Maresme), Gros i d'en Cona i Santa Maria del Montnegre

 

 

 

 

 

 

 

Bonica circumval·lació per la serra del Montnegre en la que anirem combinant la passejada per la part obaga amb la part solana i per tant les vistes aniran canviant entre el Montseny (que veurem mentre caminem per l'obaga) i la costa mentre caminem per la solana. La vista de la costa avarca des de Montjuïc i el Tibidabo a Tossa de Mar, passant per les torres de Montgat, Pineda, Malgrat i Lloret entre altres. 
Per la part obaga a part del Montseny el panorama també és molt dilatat ja que també veurem gran part del Vallès, la Selva, Sant Celoni, Arbúcies, Hostalric, el castell de Montsoriu , Montserrat i la franja pirinenca tancant l'horitzó. 
Però aquesta vista l'anirem veiem a trossos ja que la vegetació la va tapant. Malauradament no en tindrem gens des del turó d'en Vives que precisament és el sostre comarcal del Maresme, ja que està totalment rodejat de bosc; però si que en tindrem des del turó Gros que només és un metre més baix d'alçada. 
A part d'aquests dos indrets també passarem (d'una manera opcional) pel turó d'en Cona (o de Ca l'Alomar), dic opcional perquè queda apartat a només 20 metres del camí i tampoc es veu cap panoràmica. 
A part d'aquests turons també passarem pel bonic indret de l'ermita de Santa Maria del Montnegre on a part de l'ermita hi ha una font (que generalment raja) i les restes d'un roure monumental del que s'ha fet una clonació que està plantat al costat mateix. 
L'alzina Grossa de Can Preses és un altre arbre monumental que visitarem, però durant tot el trajecte i principalment per la part alta de la carena el recorregut transcorre per boscos d'avellaners, alzines i roures que converteixen aquesta caminada en una passejada molt agradable. 
Sobre el turó d'en Vives, aquesta vegada faré una mica d'història particular sobre aquest "humil" sostre Comarcal. 
Durant la meva infantesa i primera part de joventut jo era com el Teo del compte de "en Teo a la Granja" ja que tenia uns oncles i uns cosins que vivien en una granja apartada del nucli urbà de Vallgorguina on anava a passar part dels mesos d'estiu. Realment era com viure en un compte ja que la granja en qüestió (concretament Can Vilà) era un típic mas català, amb una torre de defensa i tot, la part negativa d'aquells finals dels 1950 i principis dels 1960 era que no hi havia ni aigua corrent, ni llum, ni telefono, ni bany, ni...ni....ni, per a un "turista" com jo no era cap inconvenient, però pels oncles que hi vivien tot l'any, la vida en aquelles condicions era molt dura, el "tractor" va venir anys més tard, en aquelles dates baixar al poble a peu o en carro, cada matí fos hivern o estiu, les gerres de la llet amb el carro al poble a esperar el "camió de la llet" i els dimecres "a mercat a Sant Celoni" amb el cotxe de línia (no recordo si la companyia es deia Cortada o Maset, o tots dos) a vendre ous, conills, gallines, verdures... amb la meva tia Maria i algun cosí, allà al carrer del mercat amb la "paradeta". 
Doncs un dia amb el meu cosí Salvador Terrades varem tindre la brillant idea d'anar a la "muntanya d'en Vives, al Montnegre" 
Així doncs amb quatre indicacions del meu oncle Josep ens varem endinsar vers l'esmentada "muntaya", des de Can Vilar a Vallgorguina, jo amb 15, 16 o 17 anys i el meu cosí Salvador amb 3 ò 4 anys menys. 
Primer cap problema seguint el camí de Vallgorguina a Sant Martí del Montnegre, fins el veïnat de la Pocaferina. 
A partir d'aquí la cosa de mica en mica es va començar a complicar. Avui al turó d'en Vives només si arriba per un semi-perdut corriol pel vessant de Sant Martí i per l'altre vessant, el de Vallgorguina, no hi ha cap camí, imagineu doncs l'any 1965 aprox. Òbviament no hi varem arribar, en prou feines varem poder tornar a Can Vilà, això si, ensangonats fins la punta del nas de les esgarrinxades dels esbarzers!! 
Vaig dir-me que no hi tornaria mai més! 
Les paraules Vives i Montnegre han estat gairebé tabú durant 50 anys en el meu lèxic. 
Fins que degut al trist decés de la meva germana Rosalina, que també vivia a Vallgorguina he tornar a la zona per a recordar camins i paratges que ella estimava. 
Després d'aquesta anècdota o "d'aventura cavalleresca" (com diria la meva mare) al Montnegre de fa 50 anys, tornem al moment present. 
Si mireu la gràfica veureu que la caminada comença a 200 metres d'alçada, quan Sant Martí del Montnegre està a uns 470; l'error està en que vaig entrar al bar restaurant del Montnegre, bé això no és un error, més aviat és un encert, l'error està en entrar-hi gravant l'itinerari, doncs sota taulades o coves o balmes el GPS grava el que li ve de gust. 
L'itinerari comença doncs a l'ermita de Sant Martí del Montnegre a la que arribarem des de Sant Celoni o des de Pineda de Mar per una pista forestal ampla i en força bon estat 
L'ermita de Sant Martí del Montnegre, actualment molt ben conservada per la comunitat dels frares caputxins, que en tenen cura així com també de la casa d'espiritualitat que hi ha al costat. 
Passarem pel costat del restaurant Montnegre, on farem parada i fonda o per esmerçar o per dinar o ambdues i arribem a una cruïlla de camins i pistes, on també hi ha un aparcament per a vehicles. Davant mateix surt un camí que per uns graons de fusta s'enfila muntanya amunt. 
Aquesta curta escala és una drecera al GR5, camí que trobem immediatament després i que seguirem fins una nova cruïlla senyalitzada. 
És l'indret conegut com a Terra Negra, unió del GR5 i GR83. 
Seguim el GR5 una estona, fins una nova cruïlla, on deixem el GR5 a l'esquerra i seguim una pista que segueix en línia recta. 
Ara seguim una pista secundària que travessa una obaga molt bonica, i més en aquesta ressenya en concret, ja que encara quedava força neu d'una forta i recent nevada. 
Aquest recorregut ens porta al collet de la font de Llorà. Una nova cruïlla de pistes. Indret també molt bonic i situat a la part solana de la muntanya. 
Seguim recta, la pista que fa una curta i forta pujada. Uns metres després veiem a la nostra dreta una nova pista; pot haver-hi una fita. Aquesta nova cruïlla és on arrenca el camí per assolir el turó d'en Vives que s'intueix entre els arbres. 
Seguim aquesta pista, a part d'alguna fita, també hi ha marques blaves en els arbres. Ara hem estar atents al traçat, a les fites i a les marques blaves ja que poc després a la nostra dreta surt un petit i imperceptible corriol. Aquesta discreta cruïlla també la podem intuir perquè si seguim per la pista veurem que aquesta comença a ser intransitable per culpa de branques i arbres que la van envaint. 
El corriol s'enfila per dins del bosc, sort de les fites i la pintura perquè si no seria fàcil perdre'l. 
Finalment arribem a un indret on hi ha una petita clariana i en un arbre hi ha un cartell de fusta amb el nom del turó de Can Vives, una bústia on hi ha un llibre registre (que comença el 2013 i encara hi ha pàgines buides) i un cartell a terra amb la inscripció amb el nom del cim indicant que ens trobem al sostre comarcal del Maresme. 
Una vegada hagem fet les quatre fotos de rigor tornarem sobre les nostres passes fins la cruïlla anterior on retrobem la pista principal. 
A partir d'ara seguirem pràcticament per dalt la carena, per un camí molt bonic amb vistes al mar, passem pel costat d'un freixe gegantí. Més endavant ens retrobem amb el GR5. 
Seguim gaudint de la passejada en passar per la zona dels Faigs d'en Preses i per acabar arribant al turó Gros o de la Telefonista. 
Aquí si que hi ha vista, i més si ens enfilem fins el capdamunt de la torre de vigilància. 
Deixem el turó Gros i seguim la pista per arribar a un replà i nova cruïlla de pistes; estem al Vaivé de la Casa Vella, així ho assenyala un cartell informatiu. Seguim recta per la pista. 
A la dreta també hi ha una pista que ens portaria al mateix lloc, entre les dues hi ha un camí que ens portaria a una estació meteorològica i després també al mateix lloc, i finalment per l'esquerra hi ha també una pista que si volem escurçar l'itinerari ens baixaria directament a prop de Can Preses. 
Seguim doncs recta i arribem a una nova cruïlla. Si continuem per la pista baixarem directament a l'ermita de Santa Maria, però girem a la dreta i en deu metres enllacem amb la pista que hem deixat abans i només arribar-hi la seguim a l'esquerra; per aquesta raó el punt d'interès l'he anomenat com "Gir dreta i esquerra". 
Ara seguim aquesta pista que va carenejant, i hem d'estar atents al traçat si volem arribar-nos al turó de Can Cona ja que momentàniament abandonarem la pista per a enfilar-nos pocs metres per arribar a un petit cercle de pedres que és l'esmentat turó de Can Cona o de Ca l'Alomar, sense cap vista; si seguim uns metres hi ha entre la vegetació un punt una mica més elevat. 
Tornats a la pista, la seguim fins arribar a l'ampli coll de Can Cona, indret on retrobem la pista a Hortsavinyà . 
Girem 180 graus i seguim aquesta nova pista, a la nostra dreta queden les ruïnes de Can Cona, menjades completament per la vegetació, una pista de la situació de l'antiga masia la dona els antics camps que hi ha a peu de pista. 
Arribem al bonic i acollidor indret de l'ermita de Santa Maria del Montnegre. Petita ermita molt ben conservada; a l'indret també hi ha la soca i parts del tronc d'un roure monumental que una nevada acompanyada d'una forta ventada va fer caure ja que la soca estava buida per dins; també a pocs metres unes escales porten a la font de Santa Maria, que normalment raja, amb més o menys intensitat. 
Seguim la pista i a pocs metres hi ha la font del Degotall. Nom molt ben trobat ja que potser en tot un dia ompliries un got d'aigua del "degotall". 
Més avall a un costat de la pista hi ha un antic forn de carbonet, amb un cartell que ens ho indica. 
Aquesta és potser la part menys agraïda de l'excursió, ja que anem per una pista força transitada (en caps de setmana) per vehicles, ciclistes, motoristes i quads. 
Veiem entre els arbres el gran mas de Can Preses i passem per un'altre forn de carbonet i seguidament a la monumental Alzina Grossa de Can Preses. 
Contemplem aquest bonic exemplar d'alzina, descansem en les pedres que hi ha a la seva base i reprenem el camí que finalment ens deixa al punt d'inici d'aquesta bonica i variada excursió. 
HORARIS: 
de Sant Martí del Montnegre a la collada de la font de Llorà: 1h 
de la collada al turó d'en Vives: 25mn 
del turó d'en Vives al turó Gros: 45mn 
del turó Gros al turó d'en Cona: 30mn 
del turó d'en Cona a l'ermita de Santa Maria: 15mn 
de l'ermita de Santa Maria a l'alzina Grossa de Can Preses: 40mn 
de l'alzina a Sant Martí: 10mn 
TOTAL: 3h 45mn.
També podeu seguir aquest itinerari i veure el mapa i la gràfica a:
Wikiloc - ruta Sant Martí del Montnegre, turons d'en Vives (sostre Comarcal del Maresme), Gros i d'en Cona i Santa Maria del Montnegre - Olzinellas, Catalunya (España)- GPS track