Sant Julià de Ramis, Església dels Sants Metges, Poblat ibèric de Kerunta, Castellum Fractum i Cau de les Goges
https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/sant-julia-de-ramis-esglesia-dels-sants-metges-poblat-iberic-de-kerunta-castellum-fractum-i-cau-de-249406270
NOTA: Si voleu veure totes les meves rutes al wikiloc per la zona del Gironès podeu escriure al cercador de rutes d’aquesta aplicació (Cerca rutes ó explora): "gironèsjsp" i us apareixeran totes.
NOTA-2: El temps real d’aquesta excursió és de 2h 25mn molt semblant a les 2h 15mn que assenyala el wikiloc. Mentre que el temps total de 3h 15mn és exacte, ja que vaig començar a caminar a les 8h 20mn i tornava a l’aparcament a les 11h 35mn.
Fàcil caminada des de Sant Julià de Ramis en la que un 80% del recorregut serà un passeig fluvial pel costat del riu Ter i del canal de Sant Jordi, amb un desnivell pràcticament nul; i el 20% restant consistirà bàsicament en pujar i baixar de l’església dels Sants Màrtirs.
A part del Ter, del canal de Sant Jordi i dels Sants Metges, també passarem per l’ermita de Sant Vicenç de les Roquetes, pel Cau de les Goges, pel poblat ibèric de Kerunta i també traurem el nas al riu Terri.
Sant Vicenç de les Roquetes és una capella romànica del terme municipal de Sant Julià de Ramis. Establerta com a canònica agustiniana al segle XII passà a ser usada com a masia. El 1187 el bisbe de Girona dona llicència a l'ardiaca Ramon per a introduir una canònica agustiniana a l'oratori de “Sancti Vicentii de Rocha”. Tot i que s’ha netejat les parets de la vegetació que les cobria, l’edifici encara manté senyals evidents d’haver estat utilitzat com a masia.
El Cau de les Goges és una cova que va ser ocupada esporàdicament per caçadors recol·lectors 17000 anys aC, S’hi ha localitzats una gran quantitat d’estris de pedra, valuosos objectes ornamentals, restes de cavall, mamut, cérvol, conill, linx, ase i una notable quantitat de mol·luscs. Recents despreniments fan poc aconsellable entrar-hi.
El Canal de Sant Jordi, d’uns 20km de recorregut, comença a la resclosa de Campdorà i Sarrià de Ter. El rec alimenta la central elèctrica i a més rega tots els camps fins a arribar a Colomers. És un canal estret fet de formigó i de no gaire profunditat. La seva construcció ha permès el regadiu de bona part del marge esquerre del Ter entre Sant Julià de Ramis i Colomers. Actualment està en desús.
Els Sants Metges (San Cosme i Sant Damià) és una bonica església romànica, amb modificacions dels segles XVII i XVIII, situada dalt de la muntanya de Sant Julià de Ramis, del que havia estat parròquia. L’indret separa les planes de Girona de les de l’Empordà i té una situació privilegiada ja que domina els passos que duen a les planes de l'Empordà i la Depressió Prelitoral.
Tot i que es desconeix la data de consagració, tant l'estil com la tècnica la situen dins del segle XI. Les primeres notícies documentals daten de l'any 1187 en què apareix com a institució canònica agustiniana.
A l'interior es conserva un sepulcre del segle XII, anomenat "d'en Carlemany" que segons explica la llegenda pertanyia a un dels soldats que col·laboraren amb Carlemany en l'alliberament de Girona.
L'església fou construïda al voltant d'un temple romà d'època republicana (segle II aC) del que s'ha localitzat restes del podi i blocs de pedra que es van aprofitar per a la construcció de l'església i el Castellum Fractum.
Darrera dels absis hi ha una moderna escala de ferro que permet pujar a dalt del campanar, des d’on gaudim encara més de la panoràmica i dels absis des de dalt.
Hi ha més dependències com Can Bota, antiga casa pairal del segle XVIII, la qual al llarg dels temps ha anat fent diverses funcions: masia, casa de segona residència, habitatge d’un pintor i finalment als anys 2000 fou adquirida per l’Ajuntament i restaurat l'any 2021, s’ha condicionat per a establir-hi a la planta baixa els serveis de bar, sala d’exposicions i lavabos, i la primera planta s’ha habilitat com a habitatge en règim de masoveria.
Al costat de l’església hi havia el cementiri vell, i a sota hi ha els fonaments d’una sèrie de petits habitatges de finals del segle V; a partir del segle VIII aquest veïnat va ser abandonat.
Poblat ibèric de Kerunta i fortalesa romana Castellum Fractum.
A la muntanya de Sant Julià de Ramis, construïda a sobre de l’antic poble ibèric de Kerunta, es troba una fortalesa d’època tardoromana coneguda com a Castellum Fractum.
Després de l’ocupació de gran part de la península Ibèrica per part de l’exèrcit romà al segle II aC, ‘Kerunta’ va quedar sota el domini de la República. Els romans utilitzaven l’estratègia coneguda com a ‘divide et impera’. Aquesta consistia a oprimir alguns dels pobles conquerits, mentre que a d’altres se’ls afavoria i se’ls hi concedien privilegis. Aquest últim és el cas de ‘Kerunta’ i això es pot explicar gràcies a la posició estratègica que ocupava el poblat. Just per sota passava la que és coneguda com a Via Augusta, que voreja el Mediterrani des dels Pirineus fins a Cadis. Així doncs, la posició estratègica de Kerunta servia per controlar el tram que a través del Congost del Ter comunicava el pla de Girona i l’Empordà. De fet, des del cim del poblat es veu el massís del Montgrí.
A poc a poc, l’Imperi Romà va perdent poder i es va desmembrant. L’any 350 dC les incursions bàrbares del nord d’Europa provoquen la construcció d’una fortificació a sobre del poblat de Kerunta, que feia quatre segles que era abandonat. D’aquesta manera, es buscava poder controlar una de les principals vies de comunicació ibèriques.
Amb la caiguda de l’Imperi Romà, els visigots reformen l’antiga fortalesa l’any 500. Les invasions àrabs del segle VIII arriben a Girona entre els anys 715 i 717 i provoquen l’abandonament del castell. Tot i la invasió per part dels francs l’any 785, no es recupera l’edifici i queda definitivament abandonat. És llavors quan rep el nom pel qual se’l coneix avui dia: Castellum Fractum (castell trencat o en ruïnes).
Per situar-nos a l’inici de la caminada hem d’anar a l’aparcament que hi ha al davant de l’ajuntament de Sant Julià de Ramis, situat al carrer Major i a escassos metres de la N-IIa.
0:00 Ajuntament de Sant Julià de Ramis, seguim uns metres pel carrer Major, passem per davant de l’ajuntament i immediatament girem a l’esquerra per seguir una pista entre la font Picant i l’església de Sant Julià. Arribem davant del bonic mas de Ca l’Arnau, la pista gira a la dreta i arriba al canal de Sant Jordi, a tocar del riu Ter. Girem a l’esquerra i anem seguint el riu i el canal.
Passem per Can Patllari i per un panell informatiu de la importància del riu Ter pel desenvolupament de la zona i arribem a Sant Vicenç.
0:25 Sant Vicenç de les Roquetes al costat de Can Santvicenç. L’estat de l’ermita és molt millorable. Unes passes després baixant entre bardisses per la dreta veurem la petita cova de Sant Vicenç, d’accés complicat per les bardisses que ho cobreixen tot.
Més endavant trobem un nou panell informatiu, aquest dels Espais de Memòria amb un mapa de les trinxeres que hi havia a banda i banda del riu durant la guerra civil.
Passem per sota el pas elevat de la N-II i passem pel costat d’un nou panell informatiu dels Boscos de ribera, les illes fluvials i els codolars.
Uns metres més endavant ens apartem uns metres de la pista per apropar-nos a un aguait d’ocells amb un banc, que hi ha a tocar del riu. Seguim una mica més.
0:45 Cau de les Goges. A quatre passes a l’esquerra de la pista. Hi ha dos boques que es comuniquen, però la superior presenta senyals evidents de despreniments i no és recomanable entrar-hi.
Seguim i travessem el canal de Sant Jordi i poc després arribem a una cruïlla amb un jaló.
Deixem la pista que hem estat seguint des del principi i girem a la dreta per seguir un camí que travessa l’extens Pla de la Font. És una passejada molt bonica; nou planell informatiu, aquest de la fauna i la flora del Baix Ter.
A partir d’aquí el camí va girant a l’esquerra i abandona el riu Ter per seguir el Terri. Arribem a una cruïlla i seguim recta. Deixem el camí per fer quatre passes a la dreta per apropar-nos a un gual del riu Terri.
1:20 Riu Terri. Un gual que es podia passar amb vehicle, però que a dia d’avui està trencat i només es pot passar a peu.
Tornem a passar per sota un viaducte de la N-II i acte seguit comença la pujada. Arribem a una cruïlla i seguim la pista de la dreta i seguidament arribem a una nova cruïlla amb un jaló. Abandonem la pista i seguim per l’esquerra; nou panell informatiu sobre les castanyedes i els fruits del bosc. Veien a un nivell inferior el Mas Margarit amb una torre de defensa amb merlets i acabem desembocant a la carretera d’accés als Sants Metges.
1:55 Església dels Sants Metges. Ens passegem per aquest bonic indret, pujant al campanar i contemplant l’extensa panoràmica. Davant mateix de l’església surt una pista que porta a una zona de pícnic de tres taules de fusta i segueix fins el poblat ibèric.
2:00 Poblat ibèric de Kerunta i Castellum Fractum. Sorprèn aquestes ruïnes tant extenses i molt ben arranjades amb passarel·les de ferro que li donen la volta i amb escales que pugen al gran mirador del Castellum Fractum amb diverses taules panoràmiques.
Seguim recta i enllacem amb la carretera d’accés i arribem a les ruïnes del castell de Sant Julià, avui consolidades i reconvertides en el Centre d’Art la Fortalesa i hotel Esperit Roca. És un recinte tancat i no veiem rés. Ara seguirem la carretera asfaltada que hi mena, li anem donant la volta i passem per davant d’una altre porta d’accés al recinte.
Anem baixant seguint aquesta carretera fins que arribem a l’aparcament.
2:25 Aparcament a Sant Julià de Ramis.
- Ermita de Sant Vicens de les Roquetes (1.5 km)
- Cau de les Goges (2.7 km)
- Església dels Sants Metges (7.7 km)
- Poblat ibèric de Kerunta (8.0 km)
- Castell de Sant Julià de Ramis (8.2 km)
NOTA-2: El temps real d’aquesta excursió és de 2h 25mn molt semblant a les 2h 15mn que assenyala el wikiloc. Mentre que el temps total de 3h 15mn és exacte, ja que vaig començar a caminar a les 8h 20mn i tornava a l’aparcament a les 11h 35mn.
Fàcil caminada des de Sant Julià de Ramis en la que un 80% del recorregut serà un passeig fluvial pel costat del riu Ter i del canal de Sant Jordi, amb un desnivell pràcticament nul; i el 20% restant consistirà bàsicament en pujar i baixar de l’església dels Sants Màrtirs.
A part del Ter, del canal de Sant Jordi i dels Sants Metges, també passarem per l’ermita de Sant Vicenç de les Roquetes, pel Cau de les Goges, pel poblat ibèric de Kerunta i també traurem el nas al riu Terri.
Sant Vicenç de les Roquetes és una capella romànica del terme municipal de Sant Julià de Ramis. Establerta com a canònica agustiniana al segle XII passà a ser usada com a masia. El 1187 el bisbe de Girona dona llicència a l'ardiaca Ramon per a introduir una canònica agustiniana a l'oratori de “Sancti Vicentii de Rocha”. Tot i que s’ha netejat les parets de la vegetació que les cobria, l’edifici encara manté senyals evidents d’haver estat utilitzat com a masia.
El Cau de les Goges és una cova que va ser ocupada esporàdicament per caçadors recol·lectors 17000 anys aC, S’hi ha localitzats una gran quantitat d’estris de pedra, valuosos objectes ornamentals, restes de cavall, mamut, cérvol, conill, linx, ase i una notable quantitat de mol·luscs. Recents despreniments fan poc aconsellable entrar-hi.
El Canal de Sant Jordi, d’uns 20km de recorregut, comença a la resclosa de Campdorà i Sarrià de Ter. El rec alimenta la central elèctrica i a més rega tots els camps fins a arribar a Colomers. És un canal estret fet de formigó i de no gaire profunditat. La seva construcció ha permès el regadiu de bona part del marge esquerre del Ter entre Sant Julià de Ramis i Colomers. Actualment està en desús.
Els Sants Metges (San Cosme i Sant Damià) és una bonica església romànica, amb modificacions dels segles XVII i XVIII, situada dalt de la muntanya de Sant Julià de Ramis, del que havia estat parròquia. L’indret separa les planes de Girona de les de l’Empordà i té una situació privilegiada ja que domina els passos que duen a les planes de l'Empordà i la Depressió Prelitoral.
Tot i que es desconeix la data de consagració, tant l'estil com la tècnica la situen dins del segle XI. Les primeres notícies documentals daten de l'any 1187 en què apareix com a institució canònica agustiniana.
A l'interior es conserva un sepulcre del segle XII, anomenat "d'en Carlemany" que segons explica la llegenda pertanyia a un dels soldats que col·laboraren amb Carlemany en l'alliberament de Girona.
L'església fou construïda al voltant d'un temple romà d'època republicana (segle II aC) del que s'ha localitzat restes del podi i blocs de pedra que es van aprofitar per a la construcció de l'església i el Castellum Fractum.
Darrera dels absis hi ha una moderna escala de ferro que permet pujar a dalt del campanar, des d’on gaudim encara més de la panoràmica i dels absis des de dalt.
Hi ha més dependències com Can Bota, antiga casa pairal del segle XVIII, la qual al llarg dels temps ha anat fent diverses funcions: masia, casa de segona residència, habitatge d’un pintor i finalment als anys 2000 fou adquirida per l’Ajuntament i restaurat l'any 2021, s’ha condicionat per a establir-hi a la planta baixa els serveis de bar, sala d’exposicions i lavabos, i la primera planta s’ha habilitat com a habitatge en règim de masoveria.
Al costat de l’església hi havia el cementiri vell, i a sota hi ha els fonaments d’una sèrie de petits habitatges de finals del segle V; a partir del segle VIII aquest veïnat va ser abandonat.
Poblat ibèric de Kerunta i fortalesa romana Castellum Fractum.
A la muntanya de Sant Julià de Ramis, construïda a sobre de l’antic poble ibèric de Kerunta, es troba una fortalesa d’època tardoromana coneguda com a Castellum Fractum.
Després de l’ocupació de gran part de la península Ibèrica per part de l’exèrcit romà al segle II aC, ‘Kerunta’ va quedar sota el domini de la República. Els romans utilitzaven l’estratègia coneguda com a ‘divide et impera’. Aquesta consistia a oprimir alguns dels pobles conquerits, mentre que a d’altres se’ls afavoria i se’ls hi concedien privilegis. Aquest últim és el cas de ‘Kerunta’ i això es pot explicar gràcies a la posició estratègica que ocupava el poblat. Just per sota passava la que és coneguda com a Via Augusta, que voreja el Mediterrani des dels Pirineus fins a Cadis. Així doncs, la posició estratègica de Kerunta servia per controlar el tram que a través del Congost del Ter comunicava el pla de Girona i l’Empordà. De fet, des del cim del poblat es veu el massís del Montgrí.
A poc a poc, l’Imperi Romà va perdent poder i es va desmembrant. L’any 350 dC les incursions bàrbares del nord d’Europa provoquen la construcció d’una fortificació a sobre del poblat de Kerunta, que feia quatre segles que era abandonat. D’aquesta manera, es buscava poder controlar una de les principals vies de comunicació ibèriques.
Amb la caiguda de l’Imperi Romà, els visigots reformen l’antiga fortalesa l’any 500. Les invasions àrabs del segle VIII arriben a Girona entre els anys 715 i 717 i provoquen l’abandonament del castell. Tot i la invasió per part dels francs l’any 785, no es recupera l’edifici i queda definitivament abandonat. És llavors quan rep el nom pel qual se’l coneix avui dia: Castellum Fractum (castell trencat o en ruïnes).
Per situar-nos a l’inici de la caminada hem d’anar a l’aparcament que hi ha al davant de l’ajuntament de Sant Julià de Ramis, situat al carrer Major i a escassos metres de la N-IIa.
0:00 Ajuntament de Sant Julià de Ramis, seguim uns metres pel carrer Major, passem per davant de l’ajuntament i immediatament girem a l’esquerra per seguir una pista entre la font Picant i l’església de Sant Julià. Arribem davant del bonic mas de Ca l’Arnau, la pista gira a la dreta i arriba al canal de Sant Jordi, a tocar del riu Ter. Girem a l’esquerra i anem seguint el riu i el canal.
Passem per Can Patllari i per un panell informatiu de la importància del riu Ter pel desenvolupament de la zona i arribem a Sant Vicenç.
0:25 Sant Vicenç de les Roquetes al costat de Can Santvicenç. L’estat de l’ermita és molt millorable. Unes passes després baixant entre bardisses per la dreta veurem la petita cova de Sant Vicenç, d’accés complicat per les bardisses que ho cobreixen tot.
Més endavant trobem un nou panell informatiu, aquest dels Espais de Memòria amb un mapa de les trinxeres que hi havia a banda i banda del riu durant la guerra civil.
Passem per sota el pas elevat de la N-II i passem pel costat d’un nou panell informatiu dels Boscos de ribera, les illes fluvials i els codolars.
Uns metres més endavant ens apartem uns metres de la pista per apropar-nos a un aguait d’ocells amb un banc, que hi ha a tocar del riu. Seguim una mica més.
0:45 Cau de les Goges. A quatre passes a l’esquerra de la pista. Hi ha dos boques que es comuniquen, però la superior presenta senyals evidents de despreniments i no és recomanable entrar-hi.
Seguim i travessem el canal de Sant Jordi i poc després arribem a una cruïlla amb un jaló.
Deixem la pista que hem estat seguint des del principi i girem a la dreta per seguir un camí que travessa l’extens Pla de la Font. És una passejada molt bonica; nou planell informatiu, aquest de la fauna i la flora del Baix Ter.
A partir d’aquí el camí va girant a l’esquerra i abandona el riu Ter per seguir el Terri. Arribem a una cruïlla i seguim recta. Deixem el camí per fer quatre passes a la dreta per apropar-nos a un gual del riu Terri.
1:20 Riu Terri. Un gual que es podia passar amb vehicle, però que a dia d’avui està trencat i només es pot passar a peu.
Tornem a passar per sota un viaducte de la N-II i acte seguit comença la pujada. Arribem a una cruïlla i seguim la pista de la dreta i seguidament arribem a una nova cruïlla amb un jaló. Abandonem la pista i seguim per l’esquerra; nou panell informatiu sobre les castanyedes i els fruits del bosc. Veien a un nivell inferior el Mas Margarit amb una torre de defensa amb merlets i acabem desembocant a la carretera d’accés als Sants Metges.
1:55 Església dels Sants Metges. Ens passegem per aquest bonic indret, pujant al campanar i contemplant l’extensa panoràmica. Davant mateix de l’església surt una pista que porta a una zona de pícnic de tres taules de fusta i segueix fins el poblat ibèric.
2:00 Poblat ibèric de Kerunta i Castellum Fractum. Sorprèn aquestes ruïnes tant extenses i molt ben arranjades amb passarel·les de ferro que li donen la volta i amb escales que pugen al gran mirador del Castellum Fractum amb diverses taules panoràmiques.
Seguim recta i enllacem amb la carretera d’accés i arribem a les ruïnes del castell de Sant Julià, avui consolidades i reconvertides en el Centre d’Art la Fortalesa i hotel Esperit Roca. És un recinte tancat i no veiem rés. Ara seguirem la carretera asfaltada que hi mena, li anem donant la volta i passem per davant d’una altre porta d’accés al recinte.
Anem baixant seguint aquesta carretera fins que arribem a l’aparcament.
2:25 Aparcament a Sant Julià de Ramis.
- Ermita de Sant Vicens de les Roquetes (1.5 km)
- Cau de les Goges (2.7 km)
- Església dels Sants Metges (7.7 km)
- Poblat ibèric de Kerunta (8.0 km)
- Castell de Sant Julià de Ramis (8.2 km)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada