Santuari de la Salut de Viladordis (Manresa), punta Sabata, pont de les Arnaules o pont Foradat i cabanes de pedra seca.
NOTA: Si voleu veure totes les meves rutes al wikiloc per la zona del Bages podeu escriure al cercador de rutes d’aquesta aplicació (Cerca rutes ó explora): "bagesjsp" i us apareixeran totes.
Bonica i curta caminada des de la capital del Bages, concretament des del Santuari de la Mare de Déu de la Salut de Viladordis que ens portarà fins la punta Sabata, un excel·lent mirador del riu Llobregat i del municipi del Pont de Vilomara i del pont que li dona nom; el segon indret que visitarem és el pont de pedra natural de les Arnaules o Pont Foradat, i ho rematarem amb un seguit de cabanes de pedra seca.
Aquesta caminada es va desenvolupar d’inici a final en mig de la boira, per tant la panoràmica, que de ben segur deu ser molt amplia amb l’Obac per un costat i el massís de Montserrat per l’altre, va quedar per una altre ocasió, i es va limitar al bonic meandre que fa el riu Llobregat abans d’arribar al Pont de Vilomara.
Viladordis és un barri disseminat de Manresa.
El seu origen probablement es troba en dues viles rurals, possiblement d’ascendència romana: la vila Major i la vila d'Ordis, documentades l'any 983. La paraula “Viladordis” prové del mot llatí Villa Ordeorum, per ésser terreny propici per al cultiu de l'ordi; “Vila d’Ordis”. Un document de l'any 1065 conservat a la catedral de Barcelona esmenta la “villa ordei in comitatu minorise”.
Tota la caminada la farem per camins i pistes sense cap dificultat tècnica; però cal posar atenció al travessar dues vegades la BV-1225 i també en dos trams de baixada una mica forta, que descriurem a continuació.
Per situar-nos al Santuari de la Salut des de fora de Manresa hem de sortir de l’autopista C-16 per la sortida del km 49 que consta de dues rotondes, només passar per la més propera a Manresa hi ha un cartell a la dreta que indica l’accés al Santuari per una pista cimentada. Deixem a la dreta els accessos al mas les Marcetes, on Sant Ignasi de Loiola hi va fer diverses estades i arribem davant del Santuari, just abans a l’esquerra de la pista cimentada hi ha força espai per aparcar.
0:00 Santuari de la Mare de Déu de la Salut de Viladordis o de Vilamajor. Està a dos quilòmetres de Manresa i a l'extrem del petit altiplà situat entre els rius Cardener i Llobregat, aquest últim passa a poca distància de Viladordis.
La seva existència es remunta entre els anys 915 i 938 quan es féu la primera dotació de la qual seria la Seu de Manresa. El 1020 en la nova consagració de Manresa consta com a Santa Maria de Vilamajor.
Unes recents excavacions davant l'església han posat al descobert tombes antropomòrfiques que daten del segle X, juntament amb parets i fonaments d'aquella època.
El despoblament del segle XIV degut a la pesta li va fer perdre importància parroquial, quedant-li només els masos Guerau, les Marcetes i el Torrent i en tenien cura uns ermitans que vivien en una casa propera.
El 1878 es construí una casa adossada a l’església per al sacerdot, però és força desproporcionada respecte a l’església i que sembla ofegar-la.
Al segle XVI ja tenia la consideració de santuari, i és tradició que venia sovint a visitar-la i a pregar-hi Sant Ignasi, refugiat a Manresa des del 1522, a causa de la pesta que li impedí entrar a Barcelona. El títol de la Mare de Déu de la Salut sembla arrencar del segle XVII, arran de la imatge que es féu el 1552 o de l'actual, feta un segle més tard. Aquesta fou restaurada el 1890 i, entre els anys 1936 i 1939, se salvà amagada en una balma.
A l’església es conserva la pedra on sant Ignasi s'agenollava per pregar. Si no hagués desaparegut durant la guerra civil, també hi hauria un reliquiari de plata amb el cenyidor que el pelegrí va lliurar, abans de marxar, al veí mas de les Marcetes, on anava a demanar caritat
Un jardí amb una font rodeja el recinte, i és on hi ha exposats els antics sarcòfags, piques i d'altres elements procedents de les excavacions.
Des de l’aparcament entrem al jardí i al santuari (si està obert) però no podem acabar d’entrar del tot a l’interior perquè una reixa ho impedeix, però en el petit recinte on ens trobem hi ha exposada la Pedra on s’agullonava Sant Ignasi de Loiola.
Vist el recinte comencem a caminar seguint per dins del jardí i enllacem de nou amb la carretera cimentada darrera del Santuari, però immediatament a la dreta arrenca una pista al cementiri; hi ha un jaló i una barrera que barra el pas als vehicles.
0:10 Pas elevat per sobre la C-16 i una mica més endavant passem per davant del cementiri i atenció perquè una seixantena de metres després hem d’abandonar la pista per girar a la dreta i seguir un camí que voreja un camp i que de sobte gira a l’esquerra.
Estem situats al caire d’una petita cinglera, el camí s’acaba i hem de girar a la dreta per seguir un corriol que ens permet baixar de la cinglera on enllacem amb un camí transversal, que seguirem per la dreta. Iniciem una bonica flanquejada a mitja alçada amb molt bona vista sobre el meandre que fa el riu Llobregat en aquest indret.
0:20 Roca Tinyosa, la cinglera en aquest indret queda una mica balmada. Anem seguint i ens situem just davant del punt d’inflexió del meandre del Llobregat.
El camí acaba desembocant en una pista. En aquesta cruïlla hi ha un jaló, hem de seguir per l’esquerra, pocs metres després, en una nova cruïlla, també seguim per l’esquerra, anem baixant amb el Llobregat a l’esquerra, la pista fa un marcat gir de 90 graus a la dreta, passem per una granja (que sembla abandonada) i arribem a la central.
0:50 Central hidroelèctrica de les Marcetes. Amb més de 120 anys d’antiguitat, darrerament ha sofert un conflicte amb l’ajuntament de Manresa ja que actuava sense llicència municipal. Em el decurs d’aquesta caminada (l’any 2025) no puc assegurar si està en funcionament o no, però el canal estava completament sec. Després parlen de que tot ha de ser elèctric, però produir electricitat a Catalunya sembla una tasca impossible. La central està a tocar de la carretera BV-1225 de Manresa al Pont de Vilomara a la que ens anirem apropant.
0:55 Creuar la BV-1225 de Manresa a Pont de Vilomara, és una carretera important i cal creuar-la amb precaució. Situats a l’altre costat hem de seguir el camí que arrenca allà mateix, inicialment sembla que vulgui tornar a la carretera, però abans de fer-ho seguim un camí per l’esquerra que va guanyant alçada lentament tot apropant-se al caire de la cinglera.
El camí acaba desembocant en un altre més ample i seguim per l’esquerra i immediatament arribem a una cruïlla amb un jaló, i que a la vegada és un bon mirador.
Continuem pujant una mica més a arribem al punt més alt.
1:20 Punta Sabata, 341m. És el punt més alt de la caminada, hi ha un jaló amb el nom mig esborrat de la punta. Estem pràcticament a sobre de la rotonda d’entrada del Pont de Vilomara, sense boira la vista deu ser extraordinària. Seguim recta pel camí ben marcat que comença a baixar, però pocs metres després el camí gira a la dreta, girem a l’esquerra i arribem al caire de la cinglera en un indret que és un primer mirador a vista d’ocell del pont medieval del Pont de Vilomara.
Seguim un corriol que a estones passa just pel caire de la cinglera, a estones el pendent és força pronunciat i entre una cosa i l’altre cal anar amb precaució.
Finalment arribem a una esplanada on hi ha el final d’una pista i un jaló.
Seguim recta un metres més i arribem a un extrem rocallós.
1:30 Mirador de Punta Sabata. Extraordinari i privilegiat mirador. Ara estem pràcticament a sobre la vertical del pont medieval i del municipi. En altres circumstàncies, sense boira, es deuen veure les muntanyes de l’Obac i de Montserrat.
Tornem a la pista i la seguim, poc metres després arribem a una cruïlla amb un camí que baixa al Pont de Vilomara. Seguim recta per la pista uns cent metres més aproximadament, fins que veiem una marca verda en el tronc d’un pi que ens assenyala l’inici d’un camí per l’esquerra que ens baixa al pont.
1:40 Pont Foradat o pont de les Arnaules. Ens trobem davant d’un espectacular pont de roca natural recta, pla i ample de 27 metres de longitud, d’1 metre aproximadament d’amplada i 10 metres d’alçada respecte al fons del torrent. Es pot creuar amb precaució i potser no és recomanable passar-hi si està mullat, ja que a l’altre extrem està lleugerament bombat.
Es tracta d'una curiositat geològica, formada en un estrat gruixut amb una base de conglomerat i gres on hi ha incrustats petits fòssils en forma de llentia.
Fa 40 milions d’anys els sediments que recobrien la roca, procedents del delta de Sant Llorenç del Munt, van anar sent arrossegats per l'aigua d'un petit torrent que baixava pel pendent de la muntanya.
Aquest corrent va anar erosionant la roca buidant-la per sobre i per sota dels materials més tous, deixant-ne només la part més dura, quedant format d’aquesta manera el pont, que se sosté perfectament pels dos extrems, tot i que no és aliè a l'erosió del temps.
Realment és una curiositat digne de ser visitada, el nostre camí no el travessa, però podem passar-hi o bé podem anar a l’altre costat seguint un curt corriol que fa la volta pel costat (aquí el GPS va fer un “rebot” una mica estrany ja que no hi ha cap paret ni sostre).
Vist aquest curiós indret, sense creuar el pont, seguim el camí per la dreta i poc després tornem a sortir a la pista que hem abandonat per baixar al pont de roca.
Continuem per la pista i pocs metres després arribem a una cruïlla on fem una curta anada i tornada per la dreta.
1:45 Cabana de pedra seca a tocar de l’antiga pedrera de les Arnaules. Bonica i ben conservada cabana de pedra seca, que inclús encara conserva la porta de fusta.
Tornem a la cruïlla i quatre passes després arribem a una doble cabana de pedra seca; una part destinada a la persona i l’altre a la mula; la primera és una mica més alta que la segona; a la destinada a la mula inclús hi ha una petita menjadora.
Anem seguint per la pista que va pujant lleugerament i arribem a una cruïlla amb un jaló; seguim per l’esquerra. Ara anem planejant i tornem a creuar l’autopista.
2:00 Creuar l’autopista C-16 per un pas elevat. Seguim i arribem a una nova cruïlla on hi ha un jaló i una cabana de pedra seca enrunada; seguim per la pista de la dreta; una estona després deixem una bonica cabana de pedra seca situada en mig d’un camp. Anem seguint i tornem a creuar amb precaució la carretera BV-1225, i a partir d’ara seguirem la pista cimentada per la que ja hem passat amb el vehicle.
2:25 Santuari de la Salut.
Ruta circular des de Santuari de la Salut passant per:
- Mirador de la Roca Tinyosa (1.4 km)
- Punta Sabata (4.0 km)
- Mirador Punta Sabata (4.4 km)
- Pont de les Arnaules (4.8 km)
- Pont Autopista (5.8 km)
Bonica i curta caminada des de la capital del Bages, concretament des del Santuari de la Mare de Déu de la Salut de Viladordis que ens portarà fins la punta Sabata, un excel·lent mirador del riu Llobregat i del municipi del Pont de Vilomara i del pont que li dona nom; el segon indret que visitarem és el pont de pedra natural de les Arnaules o Pont Foradat, i ho rematarem amb un seguit de cabanes de pedra seca.
Aquesta caminada es va desenvolupar d’inici a final en mig de la boira, per tant la panoràmica, que de ben segur deu ser molt amplia amb l’Obac per un costat i el massís de Montserrat per l’altre, va quedar per una altre ocasió, i es va limitar al bonic meandre que fa el riu Llobregat abans d’arribar al Pont de Vilomara.
Viladordis és un barri disseminat de Manresa.
El seu origen probablement es troba en dues viles rurals, possiblement d’ascendència romana: la vila Major i la vila d'Ordis, documentades l'any 983. La paraula “Viladordis” prové del mot llatí Villa Ordeorum, per ésser terreny propici per al cultiu de l'ordi; “Vila d’Ordis”. Un document de l'any 1065 conservat a la catedral de Barcelona esmenta la “villa ordei in comitatu minorise”.
Tota la caminada la farem per camins i pistes sense cap dificultat tècnica; però cal posar atenció al travessar dues vegades la BV-1225 i també en dos trams de baixada una mica forta, que descriurem a continuació.
Per situar-nos al Santuari de la Salut des de fora de Manresa hem de sortir de l’autopista C-16 per la sortida del km 49 que consta de dues rotondes, només passar per la més propera a Manresa hi ha un cartell a la dreta que indica l’accés al Santuari per una pista cimentada. Deixem a la dreta els accessos al mas les Marcetes, on Sant Ignasi de Loiola hi va fer diverses estades i arribem davant del Santuari, just abans a l’esquerra de la pista cimentada hi ha força espai per aparcar.
0:00 Santuari de la Mare de Déu de la Salut de Viladordis o de Vilamajor. Està a dos quilòmetres de Manresa i a l'extrem del petit altiplà situat entre els rius Cardener i Llobregat, aquest últim passa a poca distància de Viladordis.
La seva existència es remunta entre els anys 915 i 938 quan es féu la primera dotació de la qual seria la Seu de Manresa. El 1020 en la nova consagració de Manresa consta com a Santa Maria de Vilamajor.
Unes recents excavacions davant l'església han posat al descobert tombes antropomòrfiques que daten del segle X, juntament amb parets i fonaments d'aquella època.
El despoblament del segle XIV degut a la pesta li va fer perdre importància parroquial, quedant-li només els masos Guerau, les Marcetes i el Torrent i en tenien cura uns ermitans que vivien en una casa propera.
El 1878 es construí una casa adossada a l’església per al sacerdot, però és força desproporcionada respecte a l’església i que sembla ofegar-la.
Al segle XVI ja tenia la consideració de santuari, i és tradició que venia sovint a visitar-la i a pregar-hi Sant Ignasi, refugiat a Manresa des del 1522, a causa de la pesta que li impedí entrar a Barcelona. El títol de la Mare de Déu de la Salut sembla arrencar del segle XVII, arran de la imatge que es féu el 1552 o de l'actual, feta un segle més tard. Aquesta fou restaurada el 1890 i, entre els anys 1936 i 1939, se salvà amagada en una balma.
A l’església es conserva la pedra on sant Ignasi s'agenollava per pregar. Si no hagués desaparegut durant la guerra civil, també hi hauria un reliquiari de plata amb el cenyidor que el pelegrí va lliurar, abans de marxar, al veí mas de les Marcetes, on anava a demanar caritat
Un jardí amb una font rodeja el recinte, i és on hi ha exposats els antics sarcòfags, piques i d'altres elements procedents de les excavacions.
Des de l’aparcament entrem al jardí i al santuari (si està obert) però no podem acabar d’entrar del tot a l’interior perquè una reixa ho impedeix, però en el petit recinte on ens trobem hi ha exposada la Pedra on s’agullonava Sant Ignasi de Loiola.
Vist el recinte comencem a caminar seguint per dins del jardí i enllacem de nou amb la carretera cimentada darrera del Santuari, però immediatament a la dreta arrenca una pista al cementiri; hi ha un jaló i una barrera que barra el pas als vehicles.
0:10 Pas elevat per sobre la C-16 i una mica més endavant passem per davant del cementiri i atenció perquè una seixantena de metres després hem d’abandonar la pista per girar a la dreta i seguir un camí que voreja un camp i que de sobte gira a l’esquerra.
Estem situats al caire d’una petita cinglera, el camí s’acaba i hem de girar a la dreta per seguir un corriol que ens permet baixar de la cinglera on enllacem amb un camí transversal, que seguirem per la dreta. Iniciem una bonica flanquejada a mitja alçada amb molt bona vista sobre el meandre que fa el riu Llobregat en aquest indret.
0:20 Roca Tinyosa, la cinglera en aquest indret queda una mica balmada. Anem seguint i ens situem just davant del punt d’inflexió del meandre del Llobregat.
El camí acaba desembocant en una pista. En aquesta cruïlla hi ha un jaló, hem de seguir per l’esquerra, pocs metres després, en una nova cruïlla, també seguim per l’esquerra, anem baixant amb el Llobregat a l’esquerra, la pista fa un marcat gir de 90 graus a la dreta, passem per una granja (que sembla abandonada) i arribem a la central.
0:50 Central hidroelèctrica de les Marcetes. Amb més de 120 anys d’antiguitat, darrerament ha sofert un conflicte amb l’ajuntament de Manresa ja que actuava sense llicència municipal. Em el decurs d’aquesta caminada (l’any 2025) no puc assegurar si està en funcionament o no, però el canal estava completament sec. Després parlen de que tot ha de ser elèctric, però produir electricitat a Catalunya sembla una tasca impossible. La central està a tocar de la carretera BV-1225 de Manresa al Pont de Vilomara a la que ens anirem apropant.
0:55 Creuar la BV-1225 de Manresa a Pont de Vilomara, és una carretera important i cal creuar-la amb precaució. Situats a l’altre costat hem de seguir el camí que arrenca allà mateix, inicialment sembla que vulgui tornar a la carretera, però abans de fer-ho seguim un camí per l’esquerra que va guanyant alçada lentament tot apropant-se al caire de la cinglera.
El camí acaba desembocant en un altre més ample i seguim per l’esquerra i immediatament arribem a una cruïlla amb un jaló, i que a la vegada és un bon mirador.
Continuem pujant una mica més a arribem al punt més alt.
1:20 Punta Sabata, 341m. És el punt més alt de la caminada, hi ha un jaló amb el nom mig esborrat de la punta. Estem pràcticament a sobre de la rotonda d’entrada del Pont de Vilomara, sense boira la vista deu ser extraordinària. Seguim recta pel camí ben marcat que comença a baixar, però pocs metres després el camí gira a la dreta, girem a l’esquerra i arribem al caire de la cinglera en un indret que és un primer mirador a vista d’ocell del pont medieval del Pont de Vilomara.
Seguim un corriol que a estones passa just pel caire de la cinglera, a estones el pendent és força pronunciat i entre una cosa i l’altre cal anar amb precaució.
Finalment arribem a una esplanada on hi ha el final d’una pista i un jaló.
Seguim recta un metres més i arribem a un extrem rocallós.
1:30 Mirador de Punta Sabata. Extraordinari i privilegiat mirador. Ara estem pràcticament a sobre la vertical del pont medieval i del municipi. En altres circumstàncies, sense boira, es deuen veure les muntanyes de l’Obac i de Montserrat.
Tornem a la pista i la seguim, poc metres després arribem a una cruïlla amb un camí que baixa al Pont de Vilomara. Seguim recta per la pista uns cent metres més aproximadament, fins que veiem una marca verda en el tronc d’un pi que ens assenyala l’inici d’un camí per l’esquerra que ens baixa al pont.
1:40 Pont Foradat o pont de les Arnaules. Ens trobem davant d’un espectacular pont de roca natural recta, pla i ample de 27 metres de longitud, d’1 metre aproximadament d’amplada i 10 metres d’alçada respecte al fons del torrent. Es pot creuar amb precaució i potser no és recomanable passar-hi si està mullat, ja que a l’altre extrem està lleugerament bombat.
Es tracta d'una curiositat geològica, formada en un estrat gruixut amb una base de conglomerat i gres on hi ha incrustats petits fòssils en forma de llentia.
Fa 40 milions d’anys els sediments que recobrien la roca, procedents del delta de Sant Llorenç del Munt, van anar sent arrossegats per l'aigua d'un petit torrent que baixava pel pendent de la muntanya.
Aquest corrent va anar erosionant la roca buidant-la per sobre i per sota dels materials més tous, deixant-ne només la part més dura, quedant format d’aquesta manera el pont, que se sosté perfectament pels dos extrems, tot i que no és aliè a l'erosió del temps.
Realment és una curiositat digne de ser visitada, el nostre camí no el travessa, però podem passar-hi o bé podem anar a l’altre costat seguint un curt corriol que fa la volta pel costat (aquí el GPS va fer un “rebot” una mica estrany ja que no hi ha cap paret ni sostre).
Vist aquest curiós indret, sense creuar el pont, seguim el camí per la dreta i poc després tornem a sortir a la pista que hem abandonat per baixar al pont de roca.
Continuem per la pista i pocs metres després arribem a una cruïlla on fem una curta anada i tornada per la dreta.
1:45 Cabana de pedra seca a tocar de l’antiga pedrera de les Arnaules. Bonica i ben conservada cabana de pedra seca, que inclús encara conserva la porta de fusta.
Tornem a la cruïlla i quatre passes després arribem a una doble cabana de pedra seca; una part destinada a la persona i l’altre a la mula; la primera és una mica més alta que la segona; a la destinada a la mula inclús hi ha una petita menjadora.
Anem seguint per la pista que va pujant lleugerament i arribem a una cruïlla amb un jaló; seguim per l’esquerra. Ara anem planejant i tornem a creuar l’autopista.
2:00 Creuar l’autopista C-16 per un pas elevat. Seguim i arribem a una nova cruïlla on hi ha un jaló i una cabana de pedra seca enrunada; seguim per la pista de la dreta; una estona després deixem una bonica cabana de pedra seca situada en mig d’un camp. Anem seguint i tornem a creuar amb precaució la carretera BV-1225, i a partir d’ara seguirem la pista cimentada per la que ja hem passat amb el vehicle.
2:25 Santuari de la Salut.
Ruta circular des de Santuari de la Salut passant per:
- Mirador de la Roca Tinyosa (1.4 km)
- Punta Sabata (4.0 km)
- Mirador Punta Sabata (4.4 km)
- Pont de les Arnaules (4.8 km)
- Pont Autopista (5.8 km)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada