Obac, salts de la Ferreria, de Corto Pio i de la Guineu; turó de les Planeres i ruïnes del Corto Pio
NOTA: Si voleu veure totes les meves rutes per la zona de Sant Llorenç del Munt i l'Obac podeu escriure al cercador de rutes d'aquesta aplicació (Cerca rutes ó explora): "santllorençjsp" i us apareixeran totes.
Aprofitant una bona ratxa de pluges farem una bonica caminada per una zona, poc freqüentada, de l’Obac, que ens portarà a visitar els Salts de la Ferreria, del Corto Pio i de la Guineu, al torrent dels Oms. També passarem per les ruïnes del Corto Pio, amb la seva cabana de pedra seca i ens enfilarem al turó de les Planeres.
Serà una caminada “inversa”, és a dir, primer baixarem i la tornada serà de pujada.
Caminarem per pistes i camins fresats, i només en la baixada final al salt de la Ferreria i uns vint metres de pujada al turó de les Planeres, els farem per corriols una mica perduts.
Estarem tota l’estona voltats de bosc, però en alguns moments tindrem molt bona panoràmica, especialment del massís de Montserrat, però també veurem turons de l’Obac, com el Paller de Tot l’any, el Castell de Bocs, la roca Salvatge i el Castellsapera, i des del turó de les Planeres, a part del massís de Montserrat, també veurem una basta panoràmica del Bages i de l’Anoia, amb uns aerogeneradors al fons de tot, que no veig saber identificar si eren els de la Panadella.
És una caminada fàcil, però cal posar molta atenció en els salts de la Ferreria i principalment el de la Guineu, perquè ens hi podem posar a sobre mateix, però això sempre és molt perillós, perquè sol estar mullat i pot haver-hi verdet.
L’alçada real de la caminada deu ser uns quaranta metres menys del que assenyala el wikiloc, ja que precisament en el salt de la Guineu, l’indret més baix de tot el recorregut i engorjat, el GPS va fer un rebot de més o menys aquesta alçada. Mirant la gràfica de l’itinerari es veu perfectament que en el punt més baix la gràfica surt disparada cap amunt amb forma de punxa. És el rebot, que de tota manera no influeix en rés.
L’antic mas del Corto Pio està documentat des del segle XVIII; al XIX va passar a formar part de l’heretat de Can Còdol. La part més ben conservada és un gran forn de pa amb volta de maó que forma un petit cos adossat que sobresurt de la façana.
Un fet gairebé inèdit a la zona, és que al costat mateix de les ruïnes hi ha una cabana de pedra seca, ja que aquestes ens construïen a llocs allunyats dels masos i que servien d’aixopluc en cas de mal temps. Però aquest fet singular té una explicació, i és que la cabana és molt posterior al mas, concretament quan aquest ja estava en estat ruïnós, inclús es creu que la cabana es va construir amb les pedres del mas.
Entre la cabana hi al mas, mig coberta de vegetació hi ha les restes d’una tina.
Per començar l’excursió ens hem de situar al km 12,3 aprox. de la carretera B-122 de Terrassa a Rellinars, allà a l’esquerra (sentit Rellinars) hi ha un bon lloc per aparcar i a la vegada és l’inici de la pista que baixa fins el Mas de les Vendranes i del Còdol. Només aparcar ja podem contemplar el Castell de Bocs des de ben a prop.
0:00 Aparcament. Comencem a caminar seguint la pista esmentada als dos masos. Passem per una cadena que prohibeix el pas als vehicles i anem baixant durant un quilòmetre aproximadament. Arribem a una cruïlla, aquí girem a la dreta per fer una anada i tornada al primer salt.
Seguim un camí, molt ben marcat, que planeja en direcció O fins un revolt on fa un gir de 90 al N, aquí normalment hi ha una fita a l’esquerra que en baixa al salt.
0:25 Salt de la Ferreria. Hi ha força vegetació que impedeix tenir-ne una bona perspectiva, però més o menys el veiem, també ens podem apropar al caire mateix del salt; aquest ha format un balcó de tosca per on es despenja l’aigua.
Tornem a la pista que ara bàsicament planeja fins que arribem a una cruïlla molt propera al Mas de les Vendranes i girem a la dreta per seguir la que porta al Mas del Còdol fins poques passes abans de travessar el torrent dels Oms, aquí veurem un camí que segueix per la dreta i que va resseguint el torrent.
1:00 Salt del Torrent dels Oms. Arribem a un petit salt amb un gorg que forma el torrent. Ara hem d’anar al bonic salt del Corto Pio, però aparentment no es veu per on anar-hi. Però unes pedres col·locades estratègicament a la dreta del gorg (segons el sentit de l’aigua) delaten un petit corriol que remunta el salt a tocar de l’aigua i en menys de cinc minuts en deixa al salt.
1:05 Salt, gorg i balma del Corto Pio. És un indret molt bonic, i aquest salt no es pot remuntar, però s’intueix que uns metres per sobre l’indret hi ha un replà. Hi ha algun itinerari que s’enfila pel marge dret del gorg per pujar al replà, on hi havien hagut horts, i segueixen uns metres fins la font del Corto Pio; tot plegat era un indret important, però actualment està tot abandonat i l’indret de la font està totalment embardissat i
ple de canyes. Així que ho deixem córrer i tornem a la pista, que immediatament creua el torrent dels Oms. Uns dos-cents després arribem a una cruïlla, per l’esquerra arrenca un corriol que ens porta al proper salt. Primer planegem a nivell del torrent, però els últims metres son una baixada una mica forta, que ens deixen al mateix nivell de l’inici del salt.
1:20 Salt de la Guineu. Amb aigua, com és el cas d’aquesta descripció, el salt és impressionant, i es despenja per un indret molt engorjat i que en prou feines s’intueix el gorg que hi ha a sota. Aquí el GPS va fer un rebot considerable. Com que estem al mateix nivell de l’inici del salt, podem travessar el torrent amb precaució i caminar uns metres per l’altre costat per veure’l una mica millor.
Vist el salt tornem a la pista, pocs metres després deixem a l’esquerra un corriol que baixa al gorg que forma el salt.
Després creuem el torrent de la Figuerota, i just al costat de la pista hi ha la font.
1:30 Font de la Figuerota. Hi ha cartell al costat de la pista que ho indica, el torrent forma un petit salt i gorg, i la font s’intueix que deuria estar en una bassa que hi ha allà mateix, però plena de canyes i de vegetació. Seguim la pista uns cent-cinquanta metres més i arribem a una cruïlla i girem 180 graus a la dreta (recta trobaríem una cadena propera al mas de Can Còdol). Anem seguint un camí molt bonic fins que, aparentment, s’acaba; aquest indret és una balconada amb una gran vista del massís de Montserrat.
Girem a l’esquerra per seguir un corriol que s’enfila pel llom de la carena. Més amunt enllacem amb una pista, que seguim per la dreta. Una fita ens assenyala una petita desviació a la dreta que ens porta al Corto Pio (si seguim per la pista, no hi passarem).
1:55 Ruïnes del Corto Pio i cabana de pedra seca. Indret apartat i bonic, on contrasta la cabana en perfecte estat al costat de les ruïnes. Però sabent-ne la història s’explica tot; la cabana està feta amb les pedres de les ruïnes del mas. És un bon indret per fer-hi una aturada i per entrar a les ruïnes per veure el forn.
Donem la volta al mas per la dreta i sortim a una gran esplanada que hi ha a sobre. Indret que fa poc que ha estat netejat i on recuperem la pista que havíem abandonat per passar pel mas, i que a partir d’aquí també ha estat desbrossada. Arribem a una cadena de recent col·locació i poques passes després enllacem amb una pista que seguim per la dreta.
Pista que porta directament a la carretera B-122; anem donant la volta al turó de la Planeres, i pocs metres abans d’enllaçar amb la carretera intuïm un rastre per la dreta que s’enfila per dins del bosc. El seguim, és un rastre difús, però el bosc permet pujar perfectament els pocs metres que ens separen del llom de la carena, quan hi arribem veiem que hi passa un corriol força ben marcat que seguim per l’esquerra i que ens deixa dalt del turó.
2:25 Turó de les Planeres, 518m. Contra tot pronòstic, és un cim amb una gran vista, tal com ja s’ha comentat a l’inici, ja que hi ha un sector força ampli sense vegetació que permet contemplar el massís de Montserrat, el Bages i l’Anoia.
Tornem a la pista per on hem vingut i poc després arribem a la carretera.
Ara haurem de caminar pel lateral de la carretera durant uns sis-cents metres; però amb grans vistes pels dos costats, per una banda Montserrat i per l’altre el Paller de Tot l’Any, el Castell de Bocs, la Roca Salvatge i el Castellsapera.
2,40 Aparcament.
Aprofitant una bona ratxa de pluges farem una bonica caminada per una zona, poc freqüentada, de l’Obac, que ens portarà a visitar els Salts de la Ferreria, del Corto Pio i de la Guineu, al torrent dels Oms. També passarem per les ruïnes del Corto Pio, amb la seva cabana de pedra seca i ens enfilarem al turó de les Planeres.
Serà una caminada “inversa”, és a dir, primer baixarem i la tornada serà de pujada.
Caminarem per pistes i camins fresats, i només en la baixada final al salt de la Ferreria i uns vint metres de pujada al turó de les Planeres, els farem per corriols una mica perduts.
Estarem tota l’estona voltats de bosc, però en alguns moments tindrem molt bona panoràmica, especialment del massís de Montserrat, però també veurem turons de l’Obac, com el Paller de Tot l’any, el Castell de Bocs, la roca Salvatge i el Castellsapera, i des del turó de les Planeres, a part del massís de Montserrat, també veurem una basta panoràmica del Bages i de l’Anoia, amb uns aerogeneradors al fons de tot, que no veig saber identificar si eren els de la Panadella.
És una caminada fàcil, però cal posar molta atenció en els salts de la Ferreria i principalment el de la Guineu, perquè ens hi podem posar a sobre mateix, però això sempre és molt perillós, perquè sol estar mullat i pot haver-hi verdet.
L’alçada real de la caminada deu ser uns quaranta metres menys del que assenyala el wikiloc, ja que precisament en el salt de la Guineu, l’indret més baix de tot el recorregut i engorjat, el GPS va fer un rebot de més o menys aquesta alçada. Mirant la gràfica de l’itinerari es veu perfectament que en el punt més baix la gràfica surt disparada cap amunt amb forma de punxa. És el rebot, que de tota manera no influeix en rés.
L’antic mas del Corto Pio està documentat des del segle XVIII; al XIX va passar a formar part de l’heretat de Can Còdol. La part més ben conservada és un gran forn de pa amb volta de maó que forma un petit cos adossat que sobresurt de la façana.
Un fet gairebé inèdit a la zona, és que al costat mateix de les ruïnes hi ha una cabana de pedra seca, ja que aquestes ens construïen a llocs allunyats dels masos i que servien d’aixopluc en cas de mal temps. Però aquest fet singular té una explicació, i és que la cabana és molt posterior al mas, concretament quan aquest ja estava en estat ruïnós, inclús es creu que la cabana es va construir amb les pedres del mas.
Entre la cabana hi al mas, mig coberta de vegetació hi ha les restes d’una tina.
Per començar l’excursió ens hem de situar al km 12,3 aprox. de la carretera B-122 de Terrassa a Rellinars, allà a l’esquerra (sentit Rellinars) hi ha un bon lloc per aparcar i a la vegada és l’inici de la pista que baixa fins el Mas de les Vendranes i del Còdol. Només aparcar ja podem contemplar el Castell de Bocs des de ben a prop.
0:00 Aparcament. Comencem a caminar seguint la pista esmentada als dos masos. Passem per una cadena que prohibeix el pas als vehicles i anem baixant durant un quilòmetre aproximadament. Arribem a una cruïlla, aquí girem a la dreta per fer una anada i tornada al primer salt.
Seguim un camí, molt ben marcat, que planeja en direcció O fins un revolt on fa un gir de 90 al N, aquí normalment hi ha una fita a l’esquerra que en baixa al salt.
0:25 Salt de la Ferreria. Hi ha força vegetació que impedeix tenir-ne una bona perspectiva, però més o menys el veiem, també ens podem apropar al caire mateix del salt; aquest ha format un balcó de tosca per on es despenja l’aigua.
Tornem a la pista que ara bàsicament planeja fins que arribem a una cruïlla molt propera al Mas de les Vendranes i girem a la dreta per seguir la que porta al Mas del Còdol fins poques passes abans de travessar el torrent dels Oms, aquí veurem un camí que segueix per la dreta i que va resseguint el torrent.
1:00 Salt del Torrent dels Oms. Arribem a un petit salt amb un gorg que forma el torrent. Ara hem d’anar al bonic salt del Corto Pio, però aparentment no es veu per on anar-hi. Però unes pedres col·locades estratègicament a la dreta del gorg (segons el sentit de l’aigua) delaten un petit corriol que remunta el salt a tocar de l’aigua i en menys de cinc minuts en deixa al salt.
1:05 Salt, gorg i balma del Corto Pio. És un indret molt bonic, i aquest salt no es pot remuntar, però s’intueix que uns metres per sobre l’indret hi ha un replà. Hi ha algun itinerari que s’enfila pel marge dret del gorg per pujar al replà, on hi havien hagut horts, i segueixen uns metres fins la font del Corto Pio; tot plegat era un indret important, però actualment està tot abandonat i l’indret de la font està totalment embardissat i
ple de canyes. Així que ho deixem córrer i tornem a la pista, que immediatament creua el torrent dels Oms. Uns dos-cents després arribem a una cruïlla, per l’esquerra arrenca un corriol que ens porta al proper salt. Primer planegem a nivell del torrent, però els últims metres son una baixada una mica forta, que ens deixen al mateix nivell de l’inici del salt.
1:20 Salt de la Guineu. Amb aigua, com és el cas d’aquesta descripció, el salt és impressionant, i es despenja per un indret molt engorjat i que en prou feines s’intueix el gorg que hi ha a sota. Aquí el GPS va fer un rebot considerable. Com que estem al mateix nivell de l’inici del salt, podem travessar el torrent amb precaució i caminar uns metres per l’altre costat per veure’l una mica millor.
Vist el salt tornem a la pista, pocs metres després deixem a l’esquerra un corriol que baixa al gorg que forma el salt.
Després creuem el torrent de la Figuerota, i just al costat de la pista hi ha la font.
1:30 Font de la Figuerota. Hi ha cartell al costat de la pista que ho indica, el torrent forma un petit salt i gorg, i la font s’intueix que deuria estar en una bassa que hi ha allà mateix, però plena de canyes i de vegetació. Seguim la pista uns cent-cinquanta metres més i arribem a una cruïlla i girem 180 graus a la dreta (recta trobaríem una cadena propera al mas de Can Còdol). Anem seguint un camí molt bonic fins que, aparentment, s’acaba; aquest indret és una balconada amb una gran vista del massís de Montserrat.
Girem a l’esquerra per seguir un corriol que s’enfila pel llom de la carena. Més amunt enllacem amb una pista, que seguim per la dreta. Una fita ens assenyala una petita desviació a la dreta que ens porta al Corto Pio (si seguim per la pista, no hi passarem).
1:55 Ruïnes del Corto Pio i cabana de pedra seca. Indret apartat i bonic, on contrasta la cabana en perfecte estat al costat de les ruïnes. Però sabent-ne la història s’explica tot; la cabana està feta amb les pedres de les ruïnes del mas. És un bon indret per fer-hi una aturada i per entrar a les ruïnes per veure el forn.
Donem la volta al mas per la dreta i sortim a una gran esplanada que hi ha a sobre. Indret que fa poc que ha estat netejat i on recuperem la pista que havíem abandonat per passar pel mas, i que a partir d’aquí també ha estat desbrossada. Arribem a una cadena de recent col·locació i poques passes després enllacem amb una pista que seguim per la dreta.
Pista que porta directament a la carretera B-122; anem donant la volta al turó de la Planeres, i pocs metres abans d’enllaçar amb la carretera intuïm un rastre per la dreta que s’enfila per dins del bosc. El seguim, és un rastre difús, però el bosc permet pujar perfectament els pocs metres que ens separen del llom de la carena, quan hi arribem veiem que hi passa un corriol força ben marcat que seguim per l’esquerra i que ens deixa dalt del turó.
2:25 Turó de les Planeres, 518m. Contra tot pronòstic, és un cim amb una gran vista, tal com ja s’ha comentat a l’inici, ja que hi ha un sector força ampli sense vegetació que permet contemplar el massís de Montserrat, el Bages i l’Anoia.
Tornem a la pista per on hem vingut i poc després arribem a la carretera.
Ara haurem de caminar pel lateral de la carretera durant uns sis-cents metres; però amb grans vistes pels dos costats, per una banda Montserrat i per l’altre el Paller de Tot l’Any, el Castell de Bocs, la Roca Salvatge i el Castellsapera.
2,40 Aparcament.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada