Sant Llop d'Hortsavinyà, Sant Miquel de Vallmanya, capella d'Erola, taula de les Bruixes i 4 turons
NOTA: Si voleu veure totes les meves rutes per la zona del Maresme al wikiloc podeu escriure al cercador de rutes d'aquesta aplicació (Cerca rutes ó explora): "maresmejsp" i us apareixeran totes.
Recomanable caminada per la part oriental de la serra del Montnegre que ens portarà des de l’ermita de Sant Llop d’Hortsavinyà a la de Sant Miquel de Vallmanya, passant per la Taula de les Bruixes i pels turons de Verinals, d’en Cona, de Parceries i de Mas Monnar i també per la petita capella o oratori de la Mare de Déu d’Erola. Un fantàstic recorregut per boscos carregats d’humitat, seguint senders molt bonics amb arbres i pedres recoberts de molsa.
La caminada és una combinació de pistes i camins, tots ben marcats i transitables. Destaquen a les cruïlles de les pistes principals els grans jalons de fusta amb les múltiples direccions i destinacions que podem seguir.
No és una caminada de grans vistes panoràmiques, ja que majoritàriament transitarem per dins del bosc, però tot i així, en alguns moments veurem el Montseny i el mar.
Per arribar a Hortsavinyà hi ha molts accessos i tots per pistes; podem anar-hi des de Sant Celoni pel Santuari del Montnegre, des de Sant Pol de Mar per Sant Cebrià de Vallalta, des de Calella o des de Tordera. L’estat de les pistes depèn molt del manteniment que s´hi faci; actualment (any 2025) l’accés des de Tordera és impracticable per a la majoria de vehicles; el millor és de Calella per la BV-5126 amb uns sis km asfaltats, després pista en bon estat. L’accés des de Sant Pol coincideix amb l’anterior a la part final, però primer travessarem moltes urbanitzacions.
0:00 Aparcament a Hortsavinyà, davant mateix de l’ermita de Sant Llop, en una zona molt bonica de pícnic, propera al amb el Centre d’informació del Parc de Montnegre i el Corredor i també de l’escola d’Hortsavinyà.
Abans de començar a caminar ens acostarem a l’ermita de Sant Llop o Santa Eulàlia; documentada des de l’any 1080 (Sanctae Eulaie de Orto Saviniano). A partir del 1246 va passar a dependre del monestir de Sant Salvador de Breda. L'edifici fou reformat àmpliament l'any 1772, tot i que el campanar degué ser iniciat al segle XVI.
Inicialment sota l’advocació de Santa Eulàlia passà a la de Sant Llop, patró dels aquitans i bisbe d’Orleans degut a la repoblació duta a terme per l’emperador Carlemany que recuperarà el domini de les muntanyes del Montnegre, que estaven en poder dels sarraïns.
Durant la guerra civil l'església va ésser saquejada i es cremaren tots els objectes de culte, entre ells la imatge de Santa Eulàlia i es salvà la de Sant Llop que va poder ser amagada.
Vist l’indret començarem a caminar seguint la pista que segueix per l’altre costat (E), però la deixarem pocs metres després (uns 150 metres aprox.) per seguir una antiga pista que arrenca per la dreta. Després d’una curta llaçada la pista inicia una flanquejada, indret on hem d’estar atents a una fita que ens assenyala un corriol que s’enfila per la dreta. Seguim aquest bonic corriol que s’enfila pel llom de la carena de l’Avetar.
0:15 Turó de Verinals, 574m. Petita ondulació de la carena; no té pràcticament vista, però el bosc majoritàriament d’alzines és molt bonic i poc espès. Seguim uns metres més.
0:20 Taula de les Bruixes. No hi ha cinc minuts, potser un o dos, però els horaris acostumo a posar-los de cinc en cinc. Un indret amb una gran roca de granet plana, amb uns gravats de fa 4000 anys que marquen l’eix est-oest (molt difícils d’apreciar). Es diu que aquí les bruixes sacrificaven galls i la sang vessava pel canal central. En una alzina a tocar de la roca hi ha un petit altar amb una figura del monjo Jizö (protector dels nens i viatgers) i una sèrie d’amulets amb noms i dates penjats d’alzina.
Deixem aquest curiós indrets i seguim el corriol que baixa a un petit collet, indret on farem una curta anada i tornada al proper turó.
0:25 Roca d’en Cona, 548m. A diferència de l’anterior que és una amplia plataforma, aquest és estret, allargat i rocós, amb una mica de vista. Tornem al collet anterior i seguim per la dreta un marcat corriol que emprèn una curta baixada fent unes llaçades, per enllaçar poc després amb el camí que hem deixat per seguir per la carena de l’Avetar i pujar als dos turons. Seguim el camí per la dreta, que és una antiga pista i que acaba desembocant a la pista d’accés a quatre cases que hi ha una mica més endavant.
Ara seguim aquesta pista per l’esquerra i passem pel costat d’aquestes quatre cases perdudes en mig del bosc i que dona la sensació d’estar una mica abandonades i poc després la pista s’acaba. Segueix un camí ben marcat que passa a tocar d’un petit turó, al que pugem fent quatre passes.
0:50 Turó de les Parceries, 423m. Sense cap vista i amb dues pedres de canvi de terme amb les inicials dels propietaris corresponents. No té vista. Tornem al camí que emprèn una bonica baixada pel llom de la muntanya.
1:00 Coll de Porc, 315m. Important cruïlla de camins i pistes amb un monumental jaló d’on pengen múltiples destinacions, la situada més amunt, assenyala el cel i ens indica el camí a l’estrella Polar. Seguim per la pista que segueix en direcció N (la que segueix recta davant el camí pel que hi hem arribat) (el jaló ens indica que Vallmanya està a 1km). Acabem d’enllaçar amb el GR-92. Durant una estona la pista segueix en direcció N i després gira obertament a l’est. Entre la vegetació veiem el campanar de Sant Miquel de Vallmanya. A partir d’aquí veiem uns metres per sota nostra la pista per la que caminarem a continuació; podríem baixar-hi directament, però el pendent és una mica pronunciat i es veu molt brut; així que seguirem per la pista i les marques del GR.
La pista fa un revolt de 180 graus a l’esquerra i poc després el fa a la dreta. Aquí abandonem el GR per seguir recta per una antiga pista de desbrossar. Podríem seguir el GR i també arribaríem a Vallmanya fent una mica de volta.
Seguint aquesta antiga pista veurem que hem fet bé no baixant-hi directament.
1:25 Sant Miquel de Vallmanya, 186m. Situat en una altre cruïlla de camins i pistes. Està dins d’un recinte privat i l’hem de veure des d’uns metres de distància.
L'església està documentada des de l'any 1021. L'edifici actual és del segle XVI, modificat de nou el 1826. El 1315 a l'acte de presentació d'homenatge fet per Galceran de Camós a favor de Guillem, bisbe de Girona, s’ha l’esmenta com Sancti Michaelis de Vallemagna.
A continuació seguirem la pista en direcció O. Fins aquí, excepte la curta pujada al turó de Verinals; tot ha estat planejar i baixada; ara comencem a remuntar lleugerament. Arribem a una cruïlla on girem a la dreta, però primer farem unes passes endavant per apropar-nos a Can Buc, una altre mas perdut en mig de la muntanya, en aquest cas està habitat. Pugem pel curt camí de la dreta que aviat s’acaba en una mena de placeta, per l’esquerra pugem una mica més i enllacem amb una pista a l’indret de la Creu d’en Vilar. La seguim per l’esquerra, però deu metres després ens hem de fixar en una fita i un corriol que s’enfila per l’esquerra.
Iniciem una llarga pujada per aquest fantàstic corriol que es va enfilant de valent, tot fent alguna curta llaçada, fins arribar al llom de la carena, on segueix pujant, però després el pendent disminueix, sense arribar a desaparèixer. Arribem a una cruïlla i seguim per la dreta, per fer el mateix poc després en una altre cruïlla, que en una curta i nova pujada ens deixa en una pista, on recuperem les marques del GR. Però unes passes més endavant arribem a una mena de petit collet. Aquí tenim dues opcions, una és seguir la pista i el GR que ens portaran directament a la capella de l’Erola, passant primer per l’avenc de l’Erola, que es troba al voral mateix de la pista.
Però seguirem un corriol que surt per la dreta i que va paral·lel a la pista; però aviat el deixarem per girar a la dreta i enfilar-nos, sense camí i sense cap problema, per dins del bosc per tal d’arribar al llom de la carena per on passa un corriol que seguirem; de nou iniciem un fantàstic recorregut pel llom d’una carena.
2:35 Turó de Mas Monnar, 519m. Tampoc té gaire vista, però ens ha permès gaudir d’una bonica caminada per la carena i encara més bonica és la continuació que ens espera, ja que el camí i el bosc son molt bonics. Comencem a trobar marques de pintura vermella que ens porten directament a la capella.
2:45 Capella de la Mare de Déu de l’Erola, 504m. Petita capella, situada en una nova cruïlla de pistes amb un altre jaló de fusta monumental amb moltes destinacions (inclòs el Canigó) i als peus hi ha una farmaciola d’emergència.
La capella data del segle XVIII i està molt ben cuidada; sobre ella hi ha dues llegendes orals que estan explicades en un panell que hi ha a la mateixa ermita i totes dues la relacionen amb una passa de verola que hi va haver fa molts anys a la zona. Però en realitat “erola” no té rés a veure amb “verola”, una “erola” és una petita plana damunt d’una muntanya; condició que efectivament reuneix l’indret. A la façana de l’ermita hi ha un bonic i simpàtic vers de Pep Basart i Soler que ens convida a tocar la campana per foragitar les bruixes.
La caminada arriba al final, seguim la pista, segons les indicacions del jaló i del GR i aviat arribem de nou a Hortsavinyà.
2:55 Aparcament a Hortsavinyà.
Recomanable caminada per la part oriental de la serra del Montnegre que ens portarà des de l’ermita de Sant Llop d’Hortsavinyà a la de Sant Miquel de Vallmanya, passant per la Taula de les Bruixes i pels turons de Verinals, d’en Cona, de Parceries i de Mas Monnar i també per la petita capella o oratori de la Mare de Déu d’Erola. Un fantàstic recorregut per boscos carregats d’humitat, seguint senders molt bonics amb arbres i pedres recoberts de molsa.
La caminada és una combinació de pistes i camins, tots ben marcats i transitables. Destaquen a les cruïlles de les pistes principals els grans jalons de fusta amb les múltiples direccions i destinacions que podem seguir.
No és una caminada de grans vistes panoràmiques, ja que majoritàriament transitarem per dins del bosc, però tot i així, en alguns moments veurem el Montseny i el mar.
Per arribar a Hortsavinyà hi ha molts accessos i tots per pistes; podem anar-hi des de Sant Celoni pel Santuari del Montnegre, des de Sant Pol de Mar per Sant Cebrià de Vallalta, des de Calella o des de Tordera. L’estat de les pistes depèn molt del manteniment que s´hi faci; actualment (any 2025) l’accés des de Tordera és impracticable per a la majoria de vehicles; el millor és de Calella per la BV-5126 amb uns sis km asfaltats, després pista en bon estat. L’accés des de Sant Pol coincideix amb l’anterior a la part final, però primer travessarem moltes urbanitzacions.
0:00 Aparcament a Hortsavinyà, davant mateix de l’ermita de Sant Llop, en una zona molt bonica de pícnic, propera al amb el Centre d’informació del Parc de Montnegre i el Corredor i també de l’escola d’Hortsavinyà.
Abans de començar a caminar ens acostarem a l’ermita de Sant Llop o Santa Eulàlia; documentada des de l’any 1080 (Sanctae Eulaie de Orto Saviniano). A partir del 1246 va passar a dependre del monestir de Sant Salvador de Breda. L'edifici fou reformat àmpliament l'any 1772, tot i que el campanar degué ser iniciat al segle XVI.
Inicialment sota l’advocació de Santa Eulàlia passà a la de Sant Llop, patró dels aquitans i bisbe d’Orleans degut a la repoblació duta a terme per l’emperador Carlemany que recuperarà el domini de les muntanyes del Montnegre, que estaven en poder dels sarraïns.
Durant la guerra civil l'església va ésser saquejada i es cremaren tots els objectes de culte, entre ells la imatge de Santa Eulàlia i es salvà la de Sant Llop que va poder ser amagada.
Vist l’indret començarem a caminar seguint la pista que segueix per l’altre costat (E), però la deixarem pocs metres després (uns 150 metres aprox.) per seguir una antiga pista que arrenca per la dreta. Després d’una curta llaçada la pista inicia una flanquejada, indret on hem d’estar atents a una fita que ens assenyala un corriol que s’enfila per la dreta. Seguim aquest bonic corriol que s’enfila pel llom de la carena de l’Avetar.
0:15 Turó de Verinals, 574m. Petita ondulació de la carena; no té pràcticament vista, però el bosc majoritàriament d’alzines és molt bonic i poc espès. Seguim uns metres més.
0:20 Taula de les Bruixes. No hi ha cinc minuts, potser un o dos, però els horaris acostumo a posar-los de cinc en cinc. Un indret amb una gran roca de granet plana, amb uns gravats de fa 4000 anys que marquen l’eix est-oest (molt difícils d’apreciar). Es diu que aquí les bruixes sacrificaven galls i la sang vessava pel canal central. En una alzina a tocar de la roca hi ha un petit altar amb una figura del monjo Jizö (protector dels nens i viatgers) i una sèrie d’amulets amb noms i dates penjats d’alzina.
Deixem aquest curiós indrets i seguim el corriol que baixa a un petit collet, indret on farem una curta anada i tornada al proper turó.
0:25 Roca d’en Cona, 548m. A diferència de l’anterior que és una amplia plataforma, aquest és estret, allargat i rocós, amb una mica de vista. Tornem al collet anterior i seguim per la dreta un marcat corriol que emprèn una curta baixada fent unes llaçades, per enllaçar poc després amb el camí que hem deixat per seguir per la carena de l’Avetar i pujar als dos turons. Seguim el camí per la dreta, que és una antiga pista i que acaba desembocant a la pista d’accés a quatre cases que hi ha una mica més endavant.
Ara seguim aquesta pista per l’esquerra i passem pel costat d’aquestes quatre cases perdudes en mig del bosc i que dona la sensació d’estar una mica abandonades i poc després la pista s’acaba. Segueix un camí ben marcat que passa a tocar d’un petit turó, al que pugem fent quatre passes.
0:50 Turó de les Parceries, 423m. Sense cap vista i amb dues pedres de canvi de terme amb les inicials dels propietaris corresponents. No té vista. Tornem al camí que emprèn una bonica baixada pel llom de la muntanya.
1:00 Coll de Porc, 315m. Important cruïlla de camins i pistes amb un monumental jaló d’on pengen múltiples destinacions, la situada més amunt, assenyala el cel i ens indica el camí a l’estrella Polar. Seguim per la pista que segueix en direcció N (la que segueix recta davant el camí pel que hi hem arribat) (el jaló ens indica que Vallmanya està a 1km). Acabem d’enllaçar amb el GR-92. Durant una estona la pista segueix en direcció N i després gira obertament a l’est. Entre la vegetació veiem el campanar de Sant Miquel de Vallmanya. A partir d’aquí veiem uns metres per sota nostra la pista per la que caminarem a continuació; podríem baixar-hi directament, però el pendent és una mica pronunciat i es veu molt brut; així que seguirem per la pista i les marques del GR.
La pista fa un revolt de 180 graus a l’esquerra i poc després el fa a la dreta. Aquí abandonem el GR per seguir recta per una antiga pista de desbrossar. Podríem seguir el GR i també arribaríem a Vallmanya fent una mica de volta.
Seguint aquesta antiga pista veurem que hem fet bé no baixant-hi directament.
1:25 Sant Miquel de Vallmanya, 186m. Situat en una altre cruïlla de camins i pistes. Està dins d’un recinte privat i l’hem de veure des d’uns metres de distància.
L'església està documentada des de l'any 1021. L'edifici actual és del segle XVI, modificat de nou el 1826. El 1315 a l'acte de presentació d'homenatge fet per Galceran de Camós a favor de Guillem, bisbe de Girona, s’ha l’esmenta com Sancti Michaelis de Vallemagna.
A continuació seguirem la pista en direcció O. Fins aquí, excepte la curta pujada al turó de Verinals; tot ha estat planejar i baixada; ara comencem a remuntar lleugerament. Arribem a una cruïlla on girem a la dreta, però primer farem unes passes endavant per apropar-nos a Can Buc, una altre mas perdut en mig de la muntanya, en aquest cas està habitat. Pugem pel curt camí de la dreta que aviat s’acaba en una mena de placeta, per l’esquerra pugem una mica més i enllacem amb una pista a l’indret de la Creu d’en Vilar. La seguim per l’esquerra, però deu metres després ens hem de fixar en una fita i un corriol que s’enfila per l’esquerra.
Iniciem una llarga pujada per aquest fantàstic corriol que es va enfilant de valent, tot fent alguna curta llaçada, fins arribar al llom de la carena, on segueix pujant, però després el pendent disminueix, sense arribar a desaparèixer. Arribem a una cruïlla i seguim per la dreta, per fer el mateix poc després en una altre cruïlla, que en una curta i nova pujada ens deixa en una pista, on recuperem les marques del GR. Però unes passes més endavant arribem a una mena de petit collet. Aquí tenim dues opcions, una és seguir la pista i el GR que ens portaran directament a la capella de l’Erola, passant primer per l’avenc de l’Erola, que es troba al voral mateix de la pista.
Però seguirem un corriol que surt per la dreta i que va paral·lel a la pista; però aviat el deixarem per girar a la dreta i enfilar-nos, sense camí i sense cap problema, per dins del bosc per tal d’arribar al llom de la carena per on passa un corriol que seguirem; de nou iniciem un fantàstic recorregut pel llom d’una carena.
2:35 Turó de Mas Monnar, 519m. Tampoc té gaire vista, però ens ha permès gaudir d’una bonica caminada per la carena i encara més bonica és la continuació que ens espera, ja que el camí i el bosc son molt bonics. Comencem a trobar marques de pintura vermella que ens porten directament a la capella.
2:45 Capella de la Mare de Déu de l’Erola, 504m. Petita capella, situada en una nova cruïlla de pistes amb un altre jaló de fusta monumental amb moltes destinacions (inclòs el Canigó) i als peus hi ha una farmaciola d’emergència.
La capella data del segle XVIII i està molt ben cuidada; sobre ella hi ha dues llegendes orals que estan explicades en un panell que hi ha a la mateixa ermita i totes dues la relacionen amb una passa de verola que hi va haver fa molts anys a la zona. Però en realitat “erola” no té rés a veure amb “verola”, una “erola” és una petita plana damunt d’una muntanya; condició que efectivament reuneix l’indret. A la façana de l’ermita hi ha un bonic i simpàtic vers de Pep Basart i Soler que ens convida a tocar la campana per foragitar les bruixes.
La caminada arriba al final, seguim la pista, segons les indicacions del jaló i del GR i aviat arribem de nou a Hortsavinyà.
2:55 Aparcament a Hortsavinyà.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada