Caldes de Montbui; poblat ibèric i turó de la Torre Roja; font i gorg d'en Pèlags i font de les Escales
NOTA: Si voleu veure totes les meves rutes per la zona del Vallès al wikiloc podeu escriure al cercador de rutes d'aquesta aplicació (Cerca rutes ó explora): "vallèsjsp" i us apareixeran totes.
Bonica i interessant caminada des de Caldes de Montbui. El recorregut té com a fita principal el poblat ibèric de la Torre Roja i el poblat ibèric que hi ha al darrera; però aquesta caminada dona molt més de si, ja que passarem per indrets molt interessant, a part de la Torre Roja i la seva llegenda de les “Lligacames de les sis donzelles”, també passarem per les ruïnes de Sant Miquel de L’Arn i el Roure Gros; baixarem al bonic racó de la font del Gorg d’en Pèlags i al gorg del mateix nom, rememorarem la llegenda de la “Fada del Campanar”, per acabar baixarem pels 68 esglaons fets d’obra i maó (en un punt potser hi faltaria una barana) que ens deixaran a la font de les Escales.
Si us agraden les caminades amb alguna “aventura”, aquest itinerari us dona la possibilitat de pujar sense camí al Turó de la Torre Roja, de 401m, i baixar per l’altre costat, igualment sense camí. Si no esteu avesats a aquest tipus de caminades, des del poblat ibèric, només cal anar seguint el camí ben fressat ja que tots dos recorreguts es trobem al collet de la Torre Roja.
L’excursió no té cap altre dificultat que pujar al turó, la resta es desenvolupa per pistes i camins que segueixen durant molta estona d’anada i de tornada el GR-97 i el Sender Local PR-C-9.
La vista panoràmica des de la Torre Roja és espectacular amb tota la plana del Vallès Oriental per un costat i la muntanya del Farell o pic del Vent per l’altre. A l’inici, mentre caminem per la plana podrem contemplar encimbellat dalt de la muntanya el Santuari de Santa Maria del Puig de la Creu i també tindrem molt bones vistes sobre Caldes de Montbui.
Aquest recorregut és sentit horari, ja que d’inici caminarem uns tres quilometres aproximadament per la plana, amb poca vegetació que ens ofereixi ombra, fet a tenir en compte a l’estiu; si la fem durant la resta de l’any el sentit de la marxa és indiferent.
Per començar l’excursió ens hem de situar a l’aparcament del complex esportiu les Cremades de Caldes de Montbui. Municipi situat estratègicament a la cruïlla de les rutes que de nord a sud comuniques Vic i Moià amb Barcelona, i d’est a oest Granollers amb Sabadell i Terrassa.
Aquest fet juntament amb les seves aigües termals ja era conegut des del neolític.
0:00 Aparcament del complex esportiu les Cremades. Retrocedim els darrers metres que hem fet amb el vehicle fins la rotonda de la plaça de Taunusstein (ciutat d’Alemanya situada a prop de Wiesbaden) i girem a la dreta, enllaçant amb el GR, deixant el parc de Can Rius a l’esquerra. Passem pel costat d’un habitatge amb un forjat original a la reixa d’entrada i poc després arribem a una cruïlla on farem l’anada i tornada general de l’itinerari; ara seguirem la pista de l’esquerra que va serpentejant per la plana amb boniques vistes de Caldes i també del Santuari de Santa Maria del Puig de la Creu, ben destacat dalt d’un turó. Passem pel costat del Maset i paulatinament la pista es va apropant molt a la carretera C-1413a, a la que quasi arriba a tocar, però abans de fer-ho gira a la dreta i passa a tocar del polígon industrial El Pinetar, que queda a l’esquerra. Deixem el polígon i arribem a una cruïlla on seguim recta i poc després girem a l’esquerra i abans d’arribar a una explotació ramadera la pista gira a la dreta i seguim recta fins la propera cruïlla.
0:50 El Roure Gros i Sant Miquel de l’Arn. Cruïlla amb un jaló. Ens desviem quatre passes a la dreta per veure un gran roure i el cartell mig colgat per la vegetació que n’explica la procedència i que està situat en una cruïlla de camins que era lloc d’esbarjo des de temps immemorials. Vist el roure tornem a la cruïlla i seguim quatre passes més per tornar a apartar-nos del camí, aquesta vegada a l’esquerra per veure les ruïnes de Sant Miquel de l’Arn
Aquesta ermita romànica també és coneguda com a Sant Miquel de l’Arç, dels Arços o dels Ars. Les ruïnes estan situades entre els termes de Setmenat i Caldes en un antic encreuament de camins. Apareix citada l’any 1027.
Sembla probable que els seu nom vingui del seu primer propietari, de nom Arnal (o Arnau) Guillem, documentat vers l’any 1100.
Com a la majoria de les antigues capelles d’aquesta advocació, estava situada al costat d’un antic camí que, tot seguint l’antiga via romana, anava de Terrassa a Caldes de Montbui.
Tornem al camí i ens trobem que som a una triple cruïlla; per la dreta segueix el GR i per l’esquerra hi ha una altre pista, hem de tirar pel mig, per un bonic corriol que s’enfila per dins del bosc seguint el llom de la muntanya. Pràcticament tot el desnivell de l’itinerari el farem ara. Si aixequem el cap, a estones, veurem entre l’arbrada la Torre Roja.
1:10 Torre Roja i poblat ibèric, 401m. El corriol ens porta directament a la torre.
El nom primitiu d’aquesta torre era Puig Castellar i correspon a un establiment d'època ibèrica, reutilitzat posteriorment pels romans. A partir d'aquesta edificació es produí una continuïtat d'ocupació en temps medievals. No hi ha documentació històrica fins a l'any 1529 del topònim, si bé a Caldes existeixen dos llinatges dits «Penya Roja» i «Turre Rubea» durant els segles XI i XII.
Més que una torre, en realitat n’hi ha dues, una a dintre l’altre, construïdes en èpoques diferents; això ho explicaria que la torre interna, que es pot datar cap al segle X, tingui un arrebossat exterior, cosa que no seria lògica si no hagués estat a l'aire lliure en una etapa inicial. La torre exterior actualment només fa 1,4 metres d’alçada i la interior 1,7m.
Podem entrar-hi i també podem donar-hi la volta per pujar al damunt de la exterior (la més baixa), des d’on es gaudeix d’una vasta panoràmica. Comparteix la plana on està edificada, amb restes d'un poblat iber del segle V aC.
Sobre aquesta torre circula una llegenda; totes les llegendes, son això, llegendes, i aquesta és llarga d’explicar i una mica inversemblant. Es tracta de la llegenda de les “lligacames de les sis donzelles”. Abreviant molt, es tractava de sis donzelles raptades per sis cavallers, que descoberts varen ser condemnats a morir penjats dels lligacames de les donzelles, però que per no morir penjats com els lladres varen demanar ser morts travessats per una espasa; una vegada morts el terra de la torre va quedar cobert de sang, raó per la que se la coneix com la torre roja.
Una vegada vista aquesta magnifica talaia seguim quatre passes i ens trobem amb uns plafons que ens expliquen el poblat iber que hi ha allà mateix. En principi ens trobem amb una gran plataforma protegida per un tancat, però el sotabosc ho ha tapat tot i no es veu cap vestigi de poblat iber. Anem avançant i anem trobant plafons amb reconstruccions de les diverses construccions del poblat, però no s’han veu cap; no és fins el final on es veuen una sèrie de murs dels habitatges.
Si han fet diverses excavacions en diferents fases, però actualment dona la impressió que fa força temps que no s’ha ni fa cap. Sembla que la darrera va ser el 2007 o 2008.
Precisament just en aquestes construccions hi ha el punt clau per anar al turó o seguir directament el camí fins el collet del turó de la Torre Roja.
Si no volem anar al turó, hem de seguir recta el camí que pocs metres després es transforma en pista.
Per anar al turó hem de girar directament a l’esquerra per anar a buscar un inici de rastre que aviat es perd. A partir d’aquí hem d’anar buscant els espais que ens permetin anar avançant, hi ha moments que sembla que anem seguint nous rastres, però les puges d’aquest any 2025 han fet créixer molt el sotabosc i alguna esgarrinxada ens emportarem com a record. Primer anem seguint més o menys en direcció SO i quan creiem que estem al llom de la muntanya hem de girar a la dreta; ens trobem amb algun petit ressalt que haurem d’esquivar o pujar perquè son fàcils; en un d’ells hi ha una cinta en un arbre de l’empresa Lleal, com si hi hagués passat fa temps alguna cursa o marxa. Troballa que em va sobtar perquè no esperava trobar rés i perquè aquesta empresa té el seu origen a Badalona i actualment està a Granollers. El que sorprèn, a part de la cinta, és que anem trobant parets d’antigues feixes (o potser el poblat ibèric s’estenia muntanya amunt).
1:20 Turó de la Torre Roja, 401m. Deu minuts hem estat per arribar-hi, amb aquest horari moltes dificultats no podem haver trobat. El cim és una plataforma força gran. No té pràcticament vista, només en direcció SW hi ha alguna perspectiva, però si us agraden aquest tipus de turons emboscats, aquest n’és un bon exemplar.
Deixem el turó sortint per l’altre costat, només avançar quatre passes trobem lligada en un gran pi una nova cinta de l’empresa anterior, fet que em reafirma que per aquí, quan el sotabosc no era com ara, hi deuria passar una cursa. Els primers metres son relativament fàcils, però aviat ens tornem a trobar com a la pujada, sembla que hi hagi alguna traça de camí, però els taps de vegetació ens obliguen a anar buscant la millor manera de baixar, aquí el pendent és més suau que a l’anada i no hi ha marges.
1:30 Collet de la Torre Roja, 368m. Sortim a la pista que ve del poblat ibèric. El collet és una cruïlla de pistes amb un jaló. També hem estat deu minuts per baixar del turó.
El jaló ens assenyala que per anar a la font d’en Pèlags hem de seguir per la dreta. Anem baixant per la pista. Nova cruïlla amb un jaló que ens assenyala el camí de la font per l’esquerra (per la dreta tornaríem a Sant Miquel de l’Arn. La pista s’acaba aviat en una cruïlla on hem de girar a la dreta i després d’una forta i curta baixada arribem a la font.
1:45 Font del Gorg d’en Pèlags. Situada en un indret molt bonic i enclotat, amb unes roques que, amb imaginació, recorden caps d’animals. Hi ha dues rajoles de ceràmica mig trencades amb el nom de la font recuperada pels voluntaris forestals, però la font està un parell de metres més avall, i té un bon raig. A prop de les rajoles i dissimulades darrera una mica de vegetació hi ha pintada a la roca la senyera i l’escut de Caldes, amb una inscripció que diu: “Caldes de Montbui. Dia 24-9-1967”. Fa quasi 60 anys que hi ha aquesta pintada, i per la data deuria ser una pintada “subversiva” que deuria passar desapercebuda per la dictadura imperant.
L’indret convida a fer-hi una bona aturada. Una vegada refrescats i descansats seguim uns metres més i hem d’estar atents a un corriol que baixa per l’esquerra; aquí hem de fer una curta i forta baixada d’anada i tornada al gorg.
1.50 Gorg d’en Pèlags. Realment esperava torbar-me amb un gorg com tots més o menys ens imaginem que és un gorg, però està totalment amagat sota la vegetació; primer ens trobem amb la riera dels Codonys per la que baixa la mica d’aigua de la font que hi ha més amunt i quatre passes més endavant hi ha una mica de represa i el que deu ser el gorg, però està totalment colgat de vegetació; d’aquí arrenca una petita canodada que anirem seguint més endavant.
En aquest indret tant perdut i abandonat es desenvolupa la llegenda de “La Fada del Campanar” que conta que la vigília de Sant Joan, a les dotze de la nit, s’hi reuneixen totes les fades dels entorns. D'aquest topònim s'han trobat documents datats a partir de l'any 1340 on l’anomenen "loco vocato Pelech cubertrat".
Vist l’indret remuntem fins el camí i l’anem seguint. Aviat estem al nivell de la canonada esmentada abans; però que deixarem una mica més endavant en una cruïlla per l’esquerra que ens baixa a creuar la riera dels Codonys. Poc després enllacem amb una pista que seguim per la dreta fins una cruïlla amb un jaló. Aquí hem de seguir recta, la pista primer fa un marcat gir a l’esquerra i després a la dreta; aquí hi ha un petit jaló que ens assenyala un corriol a l’esquerra a la font de les Escales.
Seguim aquest corriol i quan sembla que s’acaba hem d’estar atents a l’esquerra perquè hi ha l’inici de les escales que porten a la font.
Si ens imaginem que seran tres o quatre esglaons per arribar a una font, anem totalment errats, ens esperen 68 esglaons fets d’obra que baixen fent varis revolts, amb un tram una mica penjat, que ens deixen al clot on hi ha la font.
2:15 Font de les Escales. La font no raja. Vist l’indret de la font i de les escales, seguim el camí que està una mica brut, passem pel costat d’una petita bassa d’aigua que queda a l’esquerra i acabem sortint a la pista que hem deixat per anar a la font, on hi ha un petit jaló mig colgat per la vegetació; seguim per la dreta. Estem travessant la zona agrícola de les Cremades, en una cruïlla hi ha un cartell explicatiu de la zona, aquí seguim per l’esquerra i poc després arribem a la cruïlla d’anada i tornada de l’inici.
2:30 Aparcament al complex esportiu.
Ruta circular des de Aparcament Zona Esportiva passant per:
- Sant Miquel de l'Arn (3.7 km)
- Poblat ibèric de la Torre Roja (4.3 km)
- Collet de la Torre Roja (4.7 km)
- Font del Gorg d'en Pèlags (5.5 km)
- Font de les Escales (6.4 km)
Bonica i interessant caminada des de Caldes de Montbui. El recorregut té com a fita principal el poblat ibèric de la Torre Roja i el poblat ibèric que hi ha al darrera; però aquesta caminada dona molt més de si, ja que passarem per indrets molt interessant, a part de la Torre Roja i la seva llegenda de les “Lligacames de les sis donzelles”, també passarem per les ruïnes de Sant Miquel de L’Arn i el Roure Gros; baixarem al bonic racó de la font del Gorg d’en Pèlags i al gorg del mateix nom, rememorarem la llegenda de la “Fada del Campanar”, per acabar baixarem pels 68 esglaons fets d’obra i maó (en un punt potser hi faltaria una barana) que ens deixaran a la font de les Escales.
Si us agraden les caminades amb alguna “aventura”, aquest itinerari us dona la possibilitat de pujar sense camí al Turó de la Torre Roja, de 401m, i baixar per l’altre costat, igualment sense camí. Si no esteu avesats a aquest tipus de caminades, des del poblat ibèric, només cal anar seguint el camí ben fressat ja que tots dos recorreguts es trobem al collet de la Torre Roja.
L’excursió no té cap altre dificultat que pujar al turó, la resta es desenvolupa per pistes i camins que segueixen durant molta estona d’anada i de tornada el GR-97 i el Sender Local PR-C-9.
La vista panoràmica des de la Torre Roja és espectacular amb tota la plana del Vallès Oriental per un costat i la muntanya del Farell o pic del Vent per l’altre. A l’inici, mentre caminem per la plana podrem contemplar encimbellat dalt de la muntanya el Santuari de Santa Maria del Puig de la Creu i també tindrem molt bones vistes sobre Caldes de Montbui.
Aquest recorregut és sentit horari, ja que d’inici caminarem uns tres quilometres aproximadament per la plana, amb poca vegetació que ens ofereixi ombra, fet a tenir en compte a l’estiu; si la fem durant la resta de l’any el sentit de la marxa és indiferent.
Per començar l’excursió ens hem de situar a l’aparcament del complex esportiu les Cremades de Caldes de Montbui. Municipi situat estratègicament a la cruïlla de les rutes que de nord a sud comuniques Vic i Moià amb Barcelona, i d’est a oest Granollers amb Sabadell i Terrassa.
Aquest fet juntament amb les seves aigües termals ja era conegut des del neolític.
0:00 Aparcament del complex esportiu les Cremades. Retrocedim els darrers metres que hem fet amb el vehicle fins la rotonda de la plaça de Taunusstein (ciutat d’Alemanya situada a prop de Wiesbaden) i girem a la dreta, enllaçant amb el GR, deixant el parc de Can Rius a l’esquerra. Passem pel costat d’un habitatge amb un forjat original a la reixa d’entrada i poc després arribem a una cruïlla on farem l’anada i tornada general de l’itinerari; ara seguirem la pista de l’esquerra que va serpentejant per la plana amb boniques vistes de Caldes i també del Santuari de Santa Maria del Puig de la Creu, ben destacat dalt d’un turó. Passem pel costat del Maset i paulatinament la pista es va apropant molt a la carretera C-1413a, a la que quasi arriba a tocar, però abans de fer-ho gira a la dreta i passa a tocar del polígon industrial El Pinetar, que queda a l’esquerra. Deixem el polígon i arribem a una cruïlla on seguim recta i poc després girem a l’esquerra i abans d’arribar a una explotació ramadera la pista gira a la dreta i seguim recta fins la propera cruïlla.
0:50 El Roure Gros i Sant Miquel de l’Arn. Cruïlla amb un jaló. Ens desviem quatre passes a la dreta per veure un gran roure i el cartell mig colgat per la vegetació que n’explica la procedència i que està situat en una cruïlla de camins que era lloc d’esbarjo des de temps immemorials. Vist el roure tornem a la cruïlla i seguim quatre passes més per tornar a apartar-nos del camí, aquesta vegada a l’esquerra per veure les ruïnes de Sant Miquel de l’Arn
Aquesta ermita romànica també és coneguda com a Sant Miquel de l’Arç, dels Arços o dels Ars. Les ruïnes estan situades entre els termes de Setmenat i Caldes en un antic encreuament de camins. Apareix citada l’any 1027.
Sembla probable que els seu nom vingui del seu primer propietari, de nom Arnal (o Arnau) Guillem, documentat vers l’any 1100.
Com a la majoria de les antigues capelles d’aquesta advocació, estava situada al costat d’un antic camí que, tot seguint l’antiga via romana, anava de Terrassa a Caldes de Montbui.
Tornem al camí i ens trobem que som a una triple cruïlla; per la dreta segueix el GR i per l’esquerra hi ha una altre pista, hem de tirar pel mig, per un bonic corriol que s’enfila per dins del bosc seguint el llom de la muntanya. Pràcticament tot el desnivell de l’itinerari el farem ara. Si aixequem el cap, a estones, veurem entre l’arbrada la Torre Roja.
1:10 Torre Roja i poblat ibèric, 401m. El corriol ens porta directament a la torre.
El nom primitiu d’aquesta torre era Puig Castellar i correspon a un establiment d'època ibèrica, reutilitzat posteriorment pels romans. A partir d'aquesta edificació es produí una continuïtat d'ocupació en temps medievals. No hi ha documentació històrica fins a l'any 1529 del topònim, si bé a Caldes existeixen dos llinatges dits «Penya Roja» i «Turre Rubea» durant els segles XI i XII.
Més que una torre, en realitat n’hi ha dues, una a dintre l’altre, construïdes en èpoques diferents; això ho explicaria que la torre interna, que es pot datar cap al segle X, tingui un arrebossat exterior, cosa que no seria lògica si no hagués estat a l'aire lliure en una etapa inicial. La torre exterior actualment només fa 1,4 metres d’alçada i la interior 1,7m.
Podem entrar-hi i també podem donar-hi la volta per pujar al damunt de la exterior (la més baixa), des d’on es gaudeix d’una vasta panoràmica. Comparteix la plana on està edificada, amb restes d'un poblat iber del segle V aC.
Sobre aquesta torre circula una llegenda; totes les llegendes, son això, llegendes, i aquesta és llarga d’explicar i una mica inversemblant. Es tracta de la llegenda de les “lligacames de les sis donzelles”. Abreviant molt, es tractava de sis donzelles raptades per sis cavallers, que descoberts varen ser condemnats a morir penjats dels lligacames de les donzelles, però que per no morir penjats com els lladres varen demanar ser morts travessats per una espasa; una vegada morts el terra de la torre va quedar cobert de sang, raó per la que se la coneix com la torre roja.
Una vegada vista aquesta magnifica talaia seguim quatre passes i ens trobem amb uns plafons que ens expliquen el poblat iber que hi ha allà mateix. En principi ens trobem amb una gran plataforma protegida per un tancat, però el sotabosc ho ha tapat tot i no es veu cap vestigi de poblat iber. Anem avançant i anem trobant plafons amb reconstruccions de les diverses construccions del poblat, però no s’han veu cap; no és fins el final on es veuen una sèrie de murs dels habitatges.
Si han fet diverses excavacions en diferents fases, però actualment dona la impressió que fa força temps que no s’ha ni fa cap. Sembla que la darrera va ser el 2007 o 2008.
Precisament just en aquestes construccions hi ha el punt clau per anar al turó o seguir directament el camí fins el collet del turó de la Torre Roja.
Si no volem anar al turó, hem de seguir recta el camí que pocs metres després es transforma en pista.
Per anar al turó hem de girar directament a l’esquerra per anar a buscar un inici de rastre que aviat es perd. A partir d’aquí hem d’anar buscant els espais que ens permetin anar avançant, hi ha moments que sembla que anem seguint nous rastres, però les puges d’aquest any 2025 han fet créixer molt el sotabosc i alguna esgarrinxada ens emportarem com a record. Primer anem seguint més o menys en direcció SO i quan creiem que estem al llom de la muntanya hem de girar a la dreta; ens trobem amb algun petit ressalt que haurem d’esquivar o pujar perquè son fàcils; en un d’ells hi ha una cinta en un arbre de l’empresa Lleal, com si hi hagués passat fa temps alguna cursa o marxa. Troballa que em va sobtar perquè no esperava trobar rés i perquè aquesta empresa té el seu origen a Badalona i actualment està a Granollers. El que sorprèn, a part de la cinta, és que anem trobant parets d’antigues feixes (o potser el poblat ibèric s’estenia muntanya amunt).
1:20 Turó de la Torre Roja, 401m. Deu minuts hem estat per arribar-hi, amb aquest horari moltes dificultats no podem haver trobat. El cim és una plataforma força gran. No té pràcticament vista, només en direcció SW hi ha alguna perspectiva, però si us agraden aquest tipus de turons emboscats, aquest n’és un bon exemplar.
Deixem el turó sortint per l’altre costat, només avançar quatre passes trobem lligada en un gran pi una nova cinta de l’empresa anterior, fet que em reafirma que per aquí, quan el sotabosc no era com ara, hi deuria passar una cursa. Els primers metres son relativament fàcils, però aviat ens tornem a trobar com a la pujada, sembla que hi hagi alguna traça de camí, però els taps de vegetació ens obliguen a anar buscant la millor manera de baixar, aquí el pendent és més suau que a l’anada i no hi ha marges.
1:30 Collet de la Torre Roja, 368m. Sortim a la pista que ve del poblat ibèric. El collet és una cruïlla de pistes amb un jaló. També hem estat deu minuts per baixar del turó.
El jaló ens assenyala que per anar a la font d’en Pèlags hem de seguir per la dreta. Anem baixant per la pista. Nova cruïlla amb un jaló que ens assenyala el camí de la font per l’esquerra (per la dreta tornaríem a Sant Miquel de l’Arn. La pista s’acaba aviat en una cruïlla on hem de girar a la dreta i després d’una forta i curta baixada arribem a la font.
1:45 Font del Gorg d’en Pèlags. Situada en un indret molt bonic i enclotat, amb unes roques que, amb imaginació, recorden caps d’animals. Hi ha dues rajoles de ceràmica mig trencades amb el nom de la font recuperada pels voluntaris forestals, però la font està un parell de metres més avall, i té un bon raig. A prop de les rajoles i dissimulades darrera una mica de vegetació hi ha pintada a la roca la senyera i l’escut de Caldes, amb una inscripció que diu: “Caldes de Montbui. Dia 24-9-1967”. Fa quasi 60 anys que hi ha aquesta pintada, i per la data deuria ser una pintada “subversiva” que deuria passar desapercebuda per la dictadura imperant.
L’indret convida a fer-hi una bona aturada. Una vegada refrescats i descansats seguim uns metres més i hem d’estar atents a un corriol que baixa per l’esquerra; aquí hem de fer una curta i forta baixada d’anada i tornada al gorg.
1.50 Gorg d’en Pèlags. Realment esperava torbar-me amb un gorg com tots més o menys ens imaginem que és un gorg, però està totalment amagat sota la vegetació; primer ens trobem amb la riera dels Codonys per la que baixa la mica d’aigua de la font que hi ha més amunt i quatre passes més endavant hi ha una mica de represa i el que deu ser el gorg, però està totalment colgat de vegetació; d’aquí arrenca una petita canodada que anirem seguint més endavant.
En aquest indret tant perdut i abandonat es desenvolupa la llegenda de “La Fada del Campanar” que conta que la vigília de Sant Joan, a les dotze de la nit, s’hi reuneixen totes les fades dels entorns. D'aquest topònim s'han trobat documents datats a partir de l'any 1340 on l’anomenen "loco vocato Pelech cubertrat".
Vist l’indret remuntem fins el camí i l’anem seguint. Aviat estem al nivell de la canonada esmentada abans; però que deixarem una mica més endavant en una cruïlla per l’esquerra que ens baixa a creuar la riera dels Codonys. Poc després enllacem amb una pista que seguim per la dreta fins una cruïlla amb un jaló. Aquí hem de seguir recta, la pista primer fa un marcat gir a l’esquerra i després a la dreta; aquí hi ha un petit jaló que ens assenyala un corriol a l’esquerra a la font de les Escales.
Seguim aquest corriol i quan sembla que s’acaba hem d’estar atents a l’esquerra perquè hi ha l’inici de les escales que porten a la font.
Si ens imaginem que seran tres o quatre esglaons per arribar a una font, anem totalment errats, ens esperen 68 esglaons fets d’obra que baixen fent varis revolts, amb un tram una mica penjat, que ens deixen al clot on hi ha la font.
2:15 Font de les Escales. La font no raja. Vist l’indret de la font i de les escales, seguim el camí que està una mica brut, passem pel costat d’una petita bassa d’aigua que queda a l’esquerra i acabem sortint a la pista que hem deixat per anar a la font, on hi ha un petit jaló mig colgat per la vegetació; seguim per la dreta. Estem travessant la zona agrícola de les Cremades, en una cruïlla hi ha un cartell explicatiu de la zona, aquí seguim per l’esquerra i poc després arribem a la cruïlla d’anada i tornada de l’inici.
2:30 Aparcament al complex esportiu.
Ruta circular des de Aparcament Zona Esportiva passant per:
- Sant Miquel de l'Arn (3.7 km)
- Poblat ibèric de la Torre Roja (4.3 km)
- Collet de la Torre Roja (4.7 km)
- Font del Gorg d'en Pèlags (5.5 km)
- Font de les Escales (6.4 km)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada