Gombrèn, Puigbó, Serrat dels Llamps i de la Remolta, Sant Marc d'Estiula i Sant Quintí de Puigrodon
NOTA: Si voleu veure totes les meves rutes per la zona del Ripollès al wikiloc podeu escriure al cercador de rutes d'aquesta aplicació (Cerca rutes ó explora): "ripollèsjsp" i us apareixeran totes.
Interessant caminada des de Gombrèn a les ruïnes de l’ermita de Sant Marc d’Estiula, passant pels Serrats dels Llamps i de la Remolta, dos turons pràcticament desconeguts i rarament visitats per excursionistes. De pujada també passarem per les ruïnes de l’ermita i del castell de Sant Martí de Puigbó; i de baixada per les de Sant Quintí de Puigrodon.
Excursió que pràcticament tota l’estona segueix les marques grogues d’un Sender Local (no sempre ben senyalitzat) fet que requerirà tenir bons coneixements d’orientació amb el GPS per trobar el camí a les cruïlles on la senyalització és una mica deficient, i sobretot per anar als dos Serrats, ja que tot i que el mapa també hi marca el traçat d’en Sender Local, aquest actualment no existeix, així com qualsevol altre tipus de camí, corriol o fita.
Caminarem molta estona per dins del bosc, però també passarem per indrets amb gran panoràmica, principalment des del gran mirador previ a l’ermita de Sant Marc d’Estiula, des d’on albirarem els Rasos de Tubau, el Pedraforca, el Puigllançada, tota la serra del Montgrony amb els seus cims de 2000 metres del Pedra Picada i el Costa Pubilla, amb el Santuari de Santa Maria de Montgrony penjada a mitja muntanya, l’ermita de Sant Pere al replà superior i l’hostatgeria a baix; també veurem el Taga i a estones el massís de Montserrat.
Per arribar a Gombrèn ens hem de situar a Campdevànol o a Guardiola de Berguedà o a La Pobla de Lillet i seguir la carretera que uneix aquestes poblacions (B-402 o GI-401, és la mateixa carretera que canvia de denominació al canviar de demarcació).
Per començar la caminada, podem aparcar a un aparcament que hi ha a peu de carretera o baixar al poble i aparcar al carrer del Carbasser.
0:00 Aparcament al carrer del Carbasser. Seguir el carrer, passem pel Museu del Comte Arnau i per la plaça del Pare Coll, on hi ha una escultura del Pare Francesc Coll Guitart, fundador de l’Institut de les R.R. Dominiques de l’Anunciata, nascut a Gombrèn l’any 1812.
Seguim uns metres més i sortim del poble per un bonic camí empedrat que baixa a creuar el torrent de Barruell; remuntem una mica i arribem a un jaló i seguim recta, deixem a la dreta i enlairada la piscina municipal i arribem a una cruïlla on seguim recta per una pista asfaltada que baixa lleugerament fins el pont dels Cortals sobre el Merdàs i comença a remuntar.
Passem pel petit nucli dels Cortals de Baix. Passem per costat d’un cartell que ens indica que estem contemplant un querqus cerrioides o roure català, mig penjat i en un equilibri inversemblant al marge del camí.
Seguim una mica més i arribem als Cortals de Dalt.
0:20 Cortals de Dalt i capella de la Mare de Déu de Lorda, 916m. Petita capella amb la data del 1890 a sobre el timpà de la porta. Travessem aquest petit i bonic nucli de cases i just a la sortida hi ha una cruïlla on un senyal de pintura groga ens indica l’inici d’un camí. Deixem la pista asfaltada i girem a la dreta. Comencem a pujar pel llom de la muntanya, aviat veiem Gombrèn enfonsat. Travessem una pista i pocs metres després la tornem a trobar i la seguim per l’esquerra durant uns tres-cents metres fins que les marques de pintura ens assenyalen un bonic corriol que s’enfila per la dreta i que ens deixa en un revolt pronunciat d’una pista cimentada que seguim per la dreta. Poques passes després ens trobem en una nova cruïlla on recta aniríem al Mas de la Canal, seguim per la dreta, la pista deixa d’estar cimentada.
1:15 Ruïnes de Sant Martí de Puigbó i del castell, 1157m. Paratge molt bonic i obert amb els antics camps del Mas de Puigbó, situat a pocs metres de l’ermita i convertit en allotjament de turisme rural.
L’ermita es troba en un estat d’abandó total i les heures que cobreixen les parets que encara queden varen enfonsar la teulada; avui els troncs principals de les heures han estat tallats per tal de que no segueixin creixent i acabin amb tota l’ermita.
Aquesta església va ésser construïda el 1737 en substitució de la primitiva romànica, de la qual existeixen restes, per a continuar les funcions de parròquia del veïnat de Puigbò. A la llinda de la porta hi ha gravada la data de 1806, potser correspon a una reestructuració o modernització de la parròquia. La parròquia va caure en decadència en començar el despoblament dels masos que componen el veïnat, i ha arribat fins a nosaltres en estat lamentable de semi ruïna.
La corona un petit campanar de cadireta totalment cobert per heures, que li dona una imatge molt característica.
Seguim uns metres per un corriol mig perdut i en un parell de minuts arribem a les ruïnes del castell, del que només queda una un tros de la torre i restes de murs.
S’ha conservat un document de venda d’una terra, que hi hagué, l’any 905, a l’anomenat “territori Transmontà” que segurament aleshores era del comtat de Cerdanya, al terme de la vil·la de “Pago Mala”, segurament “Pugo Malo”; aquest indret, a l’Atles Històric de Catalunya, s’esmenta que devia correspondre al lloc de Puigbò, que a l’alta edat mitjana era anomenat “Puigmal”. La torre és de planta rodona, amb un diàmetre d’uns 5m i una alçada actual d’uns 7m, tot i que deuria ser força més alta.
El gruix de la paret és de 115 cm i a la part baixa hi ha una cambra coberta amb una falsa cúpula, coronada per una petita obertura.
A poques passes hi ha l’antiga ermita romànica de Sant Martí, esmentada des del 1140 amb el nom de Sant Martí de Puigmal (nom que canvià per Puigbò al segle XIII), de la primitiva església només hi ha unes restes, amb l'absis encara sencer i indicis de fortificació. Cal esmentar que d’aquesta ruïna es va salvar el magnífic frontal de l’altar, que es conserva al Museu d’Art Medieval de Vic. En aquest frontal hi ha representades en els quatre compartiments escenes de la vida de Sant Martí, bisbe de Tours i titular de l'església: a la primera escena hi ha Sant Martí dalt de cavall es parteix la seva clàmide amb un pobre; a la segona el sant ressuscita un catecumen mort abans de rebre el baptisme; la tercera escena representa la mort del sant; i la quarta dos àngels traslladen l'ànima del sant cap al cel. Aquestes quatre escenes estan dividides per una franja horitzontal amb una inscripció en llatí transcrita per M. Gros que diu: “Per haver estat generós amb el pobre a la terra, ara Martí viu al cel”.
Vist l’indret tornem a la pista i anem seguint, passem pel coll de Puigbó, important cruïlla de pistes, seguim recta i mes endavant arribem a una nova cruïlla amb un jaló. Segons aquest jaló som a la Carena de les Girades; seguim recta per la pista i comencem a travessar una fageda molt bonica.
1:55 Faig General. El punt culminant de la fageda, un arbre monumental situat just al costat del camí. Seguim uns quatre-cents i arribem a una cruïlla on deixem la pista i seguim un camí per la dreta.
2:10 Coll del Faig General, 1388m. Hem arribat a dalt la carena, seguim per l’esquerra durant uns cent-cinquanta metres i arribem a una cruïlla on hem de seguir un camí per la dreta; dos-cents metres després arribem a una imperceptible cruïlla que és el punt on hem de prendre la decisió de seguir el Sender Local i les marques grogues o seguir per l’esquerra un inexistent sender. Els dos camins es retrobaran més endavant al coll de la Creu del Ginebre.
Si decidim anar per l’esquerra immediatament veurem que no hi ha camí, però que el terreny permet avançar sense gaires complicacions; hi ha un filat pel bestiar que recorre tot el llom de la carena. No ens hem de separar gaire del filat, si ens en hem de separar per alguna raó, hi hem de tornar a la que puguem, també el travessarem si veiem que per l’altre costat s’avança millor.
2:25 Serrat dels Llamps, 1418m. Té molt poca vista degut al bosc que ens envolta, però és un turó ben marcat. Seguim per l’altre costat i anem pel costat del filat, baixem a un petit collet i immediatament remuntem fins el proper turó.
2:35 Serrat de la Remolta, 1411m. Exactament igual que l’anterior, no té pràcticament vista, però ens dona la satisfacció d’haver passat per dos turons pràcticament desconeguts per els excursionistes. Deixem el turó seguint el filat, que inicialment gira al N per continuar seguint el llom de la carena que paulatinament va girant novament a l’E. Tot i que tota l’estona estic dient que no hem d’abandonar el filat que segueix pel llom de la carena i es va apropant al Sender Loca, amb el que hem d’enllaçar, vaig veure una pista uns metres per sota a l’esquerra i el vaig abandonar per baixar a la pista. En arribar-hi vaig adonar-me de l’error i vaig haver de tornar a pujar a la carena seguint una antiga pista per sortir exactament al coll, on ja hauria d’haver arribat una estona abans.
2:55 Coll de la Creu del Ginebre, 1313m. Enllaç amb el Sender Local, que seguim per l’esquerra. Seguim carenejant per aquest bonic camí per dins del bosc, fins que arribem a una balconada.
3:10 Mirador de Sant Marc d’Estiula, 1360m. És l’indret amb la millor panoràmica de tota la caminada, des d’aquí veurem la descrita a l’inici de la descripció, menys el massís de Montserrat. És també on podrem fer una llarga aturada còmodament asseguts a les roques de la balconada contemplant el paisatge.
Seguim uns minuts més i arribem a l’ermita.
3:15 Ruïnes de Sant Marc d’Estiula, 1387m. Situat en el punt més alt de la Serra de Sant Marc. Pràcticament no hi ha informació d’aquesta ermita, documentada des del 1672 com a depenent de la parròquia de Sant Feliu d’Estiula. A sobre la porta sembla que hi ha gravada la data 1661. La porta, la data i un parell de parets és l’únic que queda d’aquesta construcció situada en una clariana del bosc.
A partir d’aquí emprendrem el descens per retornar a Gombrèn. Sortim de l’ermita seguint les marques grogues en una forta baixada que ens condueix a una clariana amb restes de desbrossament del bosc que ens dificulta una mica retrobar les marques de pintura. Una vegada les recuperem arribem al mas, que ja era visible des de la clariana.
3:30 Can Santmarc, 1237m. Gran mas semi-abandonat amb dues grans cledes de pedra al davant i voltat dels seus antics camps de conreu. Aquí també costa una mica trobar les marques grogues; hi ha una antiga pista que arriba al mas i el camí hi fa una drecera just davant del mas. Si no trobem la drecera, la pista ens portarà al proper coll del Vent on gira 180 graus a la dreta i retroba el camí. Feta la drecera el camí travessa la pista i segueix baixant; passem pel costat d’un abeurador. Anem perdent alçada i arribem a una cruïlla amb un jaló molt propers ja a Can Bac i a les ruïnes de Sant Quintí.
3:55 Can Bac i ruïnes de Sant Quintí de Puigrodon o Puig-rodon, 1122m. Can Bac és una masia semi-abandonada, situada a la dreta del camí, que es fa servir d’estable. Sant Quintí queda lleugerament elevat a l’esquerra. Es troba en un estat d’abandó total, enrunada i colgada per la vegetació. Al davant de l’ermita hi ha les edificacions de la rectoria que han perdut la façana i per darrera sobresurt el campanar mig enrunat i cobert d’heura; és un espectacle lamentable. De quatre ermites per les que hem passat, només la petita capella de la Mare de Déu de Lorda es conserva dempeus.
Seguim el camí, que passa uns metres per sota les ruïnes de Sant Quintí i segueix en marcada direcció N. Arribem a una pista que seguim per la dreta i immediatament fa un gir a l’esquerra, així arribem al proper mas.
4:05 Can Vilamitjana. Habitat, passem per davant de la porta principal i hem de seguir recta, deixant les construccions del mas a la nostra dreta. Ens trobem en un prat, on el camí es difumina una mica; hem de seguir recta, sense perdre alçada, i retrobarem les marques de pintura. Anem seguint el Rec de Vilamitjana per dins del bosc; un fort descens ens deixa en una cruïlla amb una pista on hi ha un jaló i una curiosa escultura d’un tronc de fusta amb forma de cavall amb una inscripció sobre la llegenda del Cavall de Troia. Recuperem el Sender Local que havíem abandonat a Vilamitjana. Seguim la pista per l’esquerra i passem pel costat de Cal Daldic i Cal Macaio. Hem d’estar atents perquè pocs metres després hi ha una marca groga a la dreta que ens dirigeix a un camí molt brut que voreja un camp; és recomanable passar al camp i seguir pel seu marge a tocar del camí; quan s’acaba el camp tornem al camí, que ja és més ample. Passem pel costat de la gossera. Tornem a travessar el Merdàs per dos petits ponts i emprenem la darrera pujada que ens deixa pràcticament davant a l’aparcament.
4.50 Aparcament.
Interessant caminada des de Gombrèn a les ruïnes de l’ermita de Sant Marc d’Estiula, passant pels Serrats dels Llamps i de la Remolta, dos turons pràcticament desconeguts i rarament visitats per excursionistes. De pujada també passarem per les ruïnes de l’ermita i del castell de Sant Martí de Puigbó; i de baixada per les de Sant Quintí de Puigrodon.
Excursió que pràcticament tota l’estona segueix les marques grogues d’un Sender Local (no sempre ben senyalitzat) fet que requerirà tenir bons coneixements d’orientació amb el GPS per trobar el camí a les cruïlles on la senyalització és una mica deficient, i sobretot per anar als dos Serrats, ja que tot i que el mapa també hi marca el traçat d’en Sender Local, aquest actualment no existeix, així com qualsevol altre tipus de camí, corriol o fita.
Caminarem molta estona per dins del bosc, però també passarem per indrets amb gran panoràmica, principalment des del gran mirador previ a l’ermita de Sant Marc d’Estiula, des d’on albirarem els Rasos de Tubau, el Pedraforca, el Puigllançada, tota la serra del Montgrony amb els seus cims de 2000 metres del Pedra Picada i el Costa Pubilla, amb el Santuari de Santa Maria de Montgrony penjada a mitja muntanya, l’ermita de Sant Pere al replà superior i l’hostatgeria a baix; també veurem el Taga i a estones el massís de Montserrat.
Per arribar a Gombrèn ens hem de situar a Campdevànol o a Guardiola de Berguedà o a La Pobla de Lillet i seguir la carretera que uneix aquestes poblacions (B-402 o GI-401, és la mateixa carretera que canvia de denominació al canviar de demarcació).
Per començar la caminada, podem aparcar a un aparcament que hi ha a peu de carretera o baixar al poble i aparcar al carrer del Carbasser.
0:00 Aparcament al carrer del Carbasser. Seguir el carrer, passem pel Museu del Comte Arnau i per la plaça del Pare Coll, on hi ha una escultura del Pare Francesc Coll Guitart, fundador de l’Institut de les R.R. Dominiques de l’Anunciata, nascut a Gombrèn l’any 1812.
Seguim uns metres més i sortim del poble per un bonic camí empedrat que baixa a creuar el torrent de Barruell; remuntem una mica i arribem a un jaló i seguim recta, deixem a la dreta i enlairada la piscina municipal i arribem a una cruïlla on seguim recta per una pista asfaltada que baixa lleugerament fins el pont dels Cortals sobre el Merdàs i comença a remuntar.
Passem pel petit nucli dels Cortals de Baix. Passem per costat d’un cartell que ens indica que estem contemplant un querqus cerrioides o roure català, mig penjat i en un equilibri inversemblant al marge del camí.
Seguim una mica més i arribem als Cortals de Dalt.
0:20 Cortals de Dalt i capella de la Mare de Déu de Lorda, 916m. Petita capella amb la data del 1890 a sobre el timpà de la porta. Travessem aquest petit i bonic nucli de cases i just a la sortida hi ha una cruïlla on un senyal de pintura groga ens indica l’inici d’un camí. Deixem la pista asfaltada i girem a la dreta. Comencem a pujar pel llom de la muntanya, aviat veiem Gombrèn enfonsat. Travessem una pista i pocs metres després la tornem a trobar i la seguim per l’esquerra durant uns tres-cents metres fins que les marques de pintura ens assenyalen un bonic corriol que s’enfila per la dreta i que ens deixa en un revolt pronunciat d’una pista cimentada que seguim per la dreta. Poques passes després ens trobem en una nova cruïlla on recta aniríem al Mas de la Canal, seguim per la dreta, la pista deixa d’estar cimentada.
1:15 Ruïnes de Sant Martí de Puigbó i del castell, 1157m. Paratge molt bonic i obert amb els antics camps del Mas de Puigbó, situat a pocs metres de l’ermita i convertit en allotjament de turisme rural.
L’ermita es troba en un estat d’abandó total i les heures que cobreixen les parets que encara queden varen enfonsar la teulada; avui els troncs principals de les heures han estat tallats per tal de que no segueixin creixent i acabin amb tota l’ermita.
Aquesta església va ésser construïda el 1737 en substitució de la primitiva romànica, de la qual existeixen restes, per a continuar les funcions de parròquia del veïnat de Puigbò. A la llinda de la porta hi ha gravada la data de 1806, potser correspon a una reestructuració o modernització de la parròquia. La parròquia va caure en decadència en començar el despoblament dels masos que componen el veïnat, i ha arribat fins a nosaltres en estat lamentable de semi ruïna.
La corona un petit campanar de cadireta totalment cobert per heures, que li dona una imatge molt característica.
Seguim uns metres per un corriol mig perdut i en un parell de minuts arribem a les ruïnes del castell, del que només queda una un tros de la torre i restes de murs.
S’ha conservat un document de venda d’una terra, que hi hagué, l’any 905, a l’anomenat “territori Transmontà” que segurament aleshores era del comtat de Cerdanya, al terme de la vil·la de “Pago Mala”, segurament “Pugo Malo”; aquest indret, a l’Atles Històric de Catalunya, s’esmenta que devia correspondre al lloc de Puigbò, que a l’alta edat mitjana era anomenat “Puigmal”. La torre és de planta rodona, amb un diàmetre d’uns 5m i una alçada actual d’uns 7m, tot i que deuria ser força més alta.
El gruix de la paret és de 115 cm i a la part baixa hi ha una cambra coberta amb una falsa cúpula, coronada per una petita obertura.
A poques passes hi ha l’antiga ermita romànica de Sant Martí, esmentada des del 1140 amb el nom de Sant Martí de Puigmal (nom que canvià per Puigbò al segle XIII), de la primitiva església només hi ha unes restes, amb l'absis encara sencer i indicis de fortificació. Cal esmentar que d’aquesta ruïna es va salvar el magnífic frontal de l’altar, que es conserva al Museu d’Art Medieval de Vic. En aquest frontal hi ha representades en els quatre compartiments escenes de la vida de Sant Martí, bisbe de Tours i titular de l'església: a la primera escena hi ha Sant Martí dalt de cavall es parteix la seva clàmide amb un pobre; a la segona el sant ressuscita un catecumen mort abans de rebre el baptisme; la tercera escena representa la mort del sant; i la quarta dos àngels traslladen l'ànima del sant cap al cel. Aquestes quatre escenes estan dividides per una franja horitzontal amb una inscripció en llatí transcrita per M. Gros que diu: “Per haver estat generós amb el pobre a la terra, ara Martí viu al cel”.
Vist l’indret tornem a la pista i anem seguint, passem pel coll de Puigbó, important cruïlla de pistes, seguim recta i mes endavant arribem a una nova cruïlla amb un jaló. Segons aquest jaló som a la Carena de les Girades; seguim recta per la pista i comencem a travessar una fageda molt bonica.
1:55 Faig General. El punt culminant de la fageda, un arbre monumental situat just al costat del camí. Seguim uns quatre-cents i arribem a una cruïlla on deixem la pista i seguim un camí per la dreta.
2:10 Coll del Faig General, 1388m. Hem arribat a dalt la carena, seguim per l’esquerra durant uns cent-cinquanta metres i arribem a una cruïlla on hem de seguir un camí per la dreta; dos-cents metres després arribem a una imperceptible cruïlla que és el punt on hem de prendre la decisió de seguir el Sender Local i les marques grogues o seguir per l’esquerra un inexistent sender. Els dos camins es retrobaran més endavant al coll de la Creu del Ginebre.
Si decidim anar per l’esquerra immediatament veurem que no hi ha camí, però que el terreny permet avançar sense gaires complicacions; hi ha un filat pel bestiar que recorre tot el llom de la carena. No ens hem de separar gaire del filat, si ens en hem de separar per alguna raó, hi hem de tornar a la que puguem, també el travessarem si veiem que per l’altre costat s’avança millor.
2:25 Serrat dels Llamps, 1418m. Té molt poca vista degut al bosc que ens envolta, però és un turó ben marcat. Seguim per l’altre costat i anem pel costat del filat, baixem a un petit collet i immediatament remuntem fins el proper turó.
2:35 Serrat de la Remolta, 1411m. Exactament igual que l’anterior, no té pràcticament vista, però ens dona la satisfacció d’haver passat per dos turons pràcticament desconeguts per els excursionistes. Deixem el turó seguint el filat, que inicialment gira al N per continuar seguint el llom de la carena que paulatinament va girant novament a l’E. Tot i que tota l’estona estic dient que no hem d’abandonar el filat que segueix pel llom de la carena i es va apropant al Sender Loca, amb el que hem d’enllaçar, vaig veure una pista uns metres per sota a l’esquerra i el vaig abandonar per baixar a la pista. En arribar-hi vaig adonar-me de l’error i vaig haver de tornar a pujar a la carena seguint una antiga pista per sortir exactament al coll, on ja hauria d’haver arribat una estona abans.
2:55 Coll de la Creu del Ginebre, 1313m. Enllaç amb el Sender Local, que seguim per l’esquerra. Seguim carenejant per aquest bonic camí per dins del bosc, fins que arribem a una balconada.
3:10 Mirador de Sant Marc d’Estiula, 1360m. És l’indret amb la millor panoràmica de tota la caminada, des d’aquí veurem la descrita a l’inici de la descripció, menys el massís de Montserrat. És també on podrem fer una llarga aturada còmodament asseguts a les roques de la balconada contemplant el paisatge.
Seguim uns minuts més i arribem a l’ermita.
3:15 Ruïnes de Sant Marc d’Estiula, 1387m. Situat en el punt més alt de la Serra de Sant Marc. Pràcticament no hi ha informació d’aquesta ermita, documentada des del 1672 com a depenent de la parròquia de Sant Feliu d’Estiula. A sobre la porta sembla que hi ha gravada la data 1661. La porta, la data i un parell de parets és l’únic que queda d’aquesta construcció situada en una clariana del bosc.
A partir d’aquí emprendrem el descens per retornar a Gombrèn. Sortim de l’ermita seguint les marques grogues en una forta baixada que ens condueix a una clariana amb restes de desbrossament del bosc que ens dificulta una mica retrobar les marques de pintura. Una vegada les recuperem arribem al mas, que ja era visible des de la clariana.
3:30 Can Santmarc, 1237m. Gran mas semi-abandonat amb dues grans cledes de pedra al davant i voltat dels seus antics camps de conreu. Aquí també costa una mica trobar les marques grogues; hi ha una antiga pista que arriba al mas i el camí hi fa una drecera just davant del mas. Si no trobem la drecera, la pista ens portarà al proper coll del Vent on gira 180 graus a la dreta i retroba el camí. Feta la drecera el camí travessa la pista i segueix baixant; passem pel costat d’un abeurador. Anem perdent alçada i arribem a una cruïlla amb un jaló molt propers ja a Can Bac i a les ruïnes de Sant Quintí.
3:55 Can Bac i ruïnes de Sant Quintí de Puigrodon o Puig-rodon, 1122m. Can Bac és una masia semi-abandonada, situada a la dreta del camí, que es fa servir d’estable. Sant Quintí queda lleugerament elevat a l’esquerra. Es troba en un estat d’abandó total, enrunada i colgada per la vegetació. Al davant de l’ermita hi ha les edificacions de la rectoria que han perdut la façana i per darrera sobresurt el campanar mig enrunat i cobert d’heura; és un espectacle lamentable. De quatre ermites per les que hem passat, només la petita capella de la Mare de Déu de Lorda es conserva dempeus.
Seguim el camí, que passa uns metres per sota les ruïnes de Sant Quintí i segueix en marcada direcció N. Arribem a una pista que seguim per la dreta i immediatament fa un gir a l’esquerra, així arribem al proper mas.
4:05 Can Vilamitjana. Habitat, passem per davant de la porta principal i hem de seguir recta, deixant les construccions del mas a la nostra dreta. Ens trobem en un prat, on el camí es difumina una mica; hem de seguir recta, sense perdre alçada, i retrobarem les marques de pintura. Anem seguint el Rec de Vilamitjana per dins del bosc; un fort descens ens deixa en una cruïlla amb una pista on hi ha un jaló i una curiosa escultura d’un tronc de fusta amb forma de cavall amb una inscripció sobre la llegenda del Cavall de Troia. Recuperem el Sender Local que havíem abandonat a Vilamitjana. Seguim la pista per l’esquerra i passem pel costat de Cal Daldic i Cal Macaio. Hem d’estar atents perquè pocs metres després hi ha una marca groga a la dreta que ens dirigeix a un camí molt brut que voreja un camp; és recomanable passar al camp i seguir pel seu marge a tocar del camí; quan s’acaba el camp tornem al camí, que ja és més ample. Passem pel costat de la gossera. Tornem a travessar el Merdàs per dos petits ponts i emprenem la darrera pujada que ens deixa pràcticament davant a l’aparcament.
4.50 Aparcament.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada