Serratosa (Voltregà), grup escultòric de pedra seca, Sta Llúcia, font de Can Quelet, bosc d'en Rabionet, Cova dels Sants Màrtirs
NOTA: Si voleu veure totes les meves rutes per la comarca d’Osona al Wikiloc podeu escriure al cercador de rutes (Cerca rutes ó explora): "osonajsp" i us apareixeran totes.
Fantàstica caminada circular des de Les Masies de Voltregà pujant a dalt la cinglera, des d’on gaudirem durant molta estona d’una gran vista panoràmica de la Plana de Vic i des de les muntanyes del Pirineu i del Pre-pirineu fins el Montseny, i que en dies clars encara deu ser molt més extensa segons les dues taules panoràmiques que hi ha l’ermita de Santa Llúcia de Sobremunt.
L’objectiu principal d’aquesta caminada és visitar el grup escultòric de pedra seca i el bosc que en Josep Rabionet ha anat (i continua) construint cada matí des de fa dècades; l’ermita de Santa Llúcia de Sobremunt i la cova dels Sants Màrtirs; però la caminada ens depararà altres sorpreses: com el mirador del Morro de Bou o del Grau de Serratosa, el racó del Pi de les Tres Branques (obra també d’en Rabionet) i la font de Can Quelet (també restaurada pel mateix Rabionet).
És una caminada fàcil per camins i pistes, però amb una característica que crec que la fa gairebé única, ja que tots els camins estan nets i molt ben conservats, amb petits esglaons allà on potser fan més falta; a part del grup escultòric, durant tota la caminada anirem trobant també grans cons de pedra seca que ens aniran senyalitzant el camí, qualsevol detall, sigui mirador, balma, banc, font, bassa, arbre, o el que sigui està cuidat meticulosament fins l’últim detall i amb una placa de l’indret i l’any de la restauració i signada per en Rabionet i en Cirera.
Aquest itinerari es complementa amb els itineraris: https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/serratosa-voltrega-bauma-miranda-cabana-den-rabionet-sant-marti-xic-castell-voltrega-i-grup-esculto-117363785
I amb el:
https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/serratosa-voltrega-bauma-miranda-cabana-den-rabionet-sant-marti-xic-castell-voltrega-i-grup-esculto-119841757
Santa Llúcia de Sobremunt es troba situada a l’extrem nord-oriental de la comarca del Lluçanès, amb una àmplia panoràmica de la Plana de Vic i els Pirineus. L’església, documentada al segle XIV conserva restes romàniques a la base del temple. L’església actual (del segle XVIII) és de planta rectangular; consta d’una sola nau, separada del presbiteri mitjançant una reixa, el campanar a quatre vents i un atri adossat amb dues grans obertures d’arc de mig punt. Al portal d’accés hi ha la data del 1720.
Inicialment era dedicada a Santa Llúcia i a Santa Quitèria, i no apareix documentada fins l’any 1370, però les restes romàniques que es troben a la base del temple, indiquen que, o bé la capella existia de molt abans o bé podria haver existit en aquest indret una torre militar de vigilància. L’advocació a Santa Quitèria desaparegué en temps moderns, quedant Santa Llúcia, advocada de la vista, com a única patrona. Antigament era coneguda com a Santa Llúcia de Dalt en contraposició amb Santa Llúcia de Baix, situada a Taradell. Sembla que l’any 1693 Santa Llúcia amenaçava ruïna i calgué edificar un temple nou, que l’any 1720 ja estava fet. Al 1748 s’amplià el casal dels ermitans, adossat al temple.
Durant l'estiu de l'any 1982 s'hi realitzà una restauració per part de la Generalitat de Catalunya.
A la paret de l’atri hi ha un llibre registre, i la casa adossada a l’ermita està habitada i restaurada amb molt de gust.
Si pot accedir amb vehicle, hi ha una zona d’aparcament; al redós de l’ermita hi ha un gran espai amb bancs i dues taules panoràmiques.
Al cim s'hi pot trobar el vèrtex geodèsic (referència 289095001).
Per arribar a l’inici de la caminada ens situarem a Les Masies de Voltregà i seguirem la carretera BV-4608 a Sant Boi de Lluçanès, després dels primers revolts pronunciats, i pocs abans d’arribar a la fita del Km 15 trobem una doble senyalització a dreta i esquerra. A la dreta als masos de Puiggròs i el Bellestar i a l’esquerra al mas de Serratosa. Seguim aquesta darrera pista asfaltada, passem pel costat de l’esmentat mas i uns metres més endavant, després d’un revolt hi ha un gran dipòsit d’aigua i espai suficient per aparcar.
0:00 Aparcament, 713m. Comencem a caminar per la pista que surt del costat del dipòsit, però només hi caminarem dues passes perquè immediatament a la dreta (marques de pintura groga i blanca) arrenca un camí que va guanyant alçada.
Travessem la pista d’abans i seguim recta pel camí; més amunt tornem a trobar la pista, que aquesta vegada la seguirem quatre metres per la dreta perquè immediatament tornem a trobar el camí que va fent dreceres, ja que poc després tornem a trobar la pista que simplement creuem.
Finament arribem a una pista molt més ample, que seguim per la dreta.
Pocs metres després deixem a l’esquerra el camí que ens portaria a Sant Martí, seguim per la pista fins el primer revolt. A la dreta hi ha uns esglaons que ens baixen a l’indret del Mirador.
0:20 Mirador del Grau de Serratosa o del Morro de Bou, 825m (per la forma que té l’espadat de la cinglera en aquest indret); ens trobem en una petita plataforma molt ben arranjada, amb una barana i un banc des d’on podem contemplar una amplia panoràmica amb tota la plana de Vic als nostres peus.
Hi ha una placa en un troc sec amb la següent llegenda. “Mirador del Grau de Serratosa, Fet el 2016. Rabionet-cirera”.
Tornem a la pista i l’anem seguint.
0:30 Collet de la Casanova, 871m. Important cruïlla de pistes amb un jaló; hem de seguir recta, però primer farem quatre passes a l’esquerra per veure el racó del Pi de les Tres Branques; un cuidat racó al redós d’un pi de tres pinasses amb una taula de pedra i bancs, i amb una placa que diu; ”Pi de les tres branques, esporgat i arreglat; Rabi-2022”.
Tornem a la cruïlla i seguim per la pista, acabem d’enllaçar amb el GR-3 que seguirem força estona; més endavant deixem a l’esquerra la pista que porta a la font de Baulenes. Seguim uns metres més, a la dreta hi ha el bassot de Baulenes, una petita marmita actualment totalment seca, amb la corresponent placa d’en Rabionet-Cirera, aquesta de l’any 2017.
0:40 Bassa i coll de Baulenes, 863m. Amb un jaló i una gran fita. La bassa a l’esquerra de la pista i el jaló i la fita a la dreta. Indret està rodejat de prades amb vaques pasturant i amb el mas de Baulenes uns metres més avall.
Seguim recta per la pista uns vint metres més i la deixem per seguir una drecera que s’enfila per la dreta amb unes grans fites i que ens deixa novament a la pista a l’indret del Mirador.
0:45 Mirador de Baulenes i estructures de pedra seca obra d’en Josep Rabionet, 910m.
S’ha d’anar-hi per poder copsar la dedicació i el treball d’anar encaixant les pedres una a una per fer les estructures, en una d’elles hi ha el nom del Mirador i la data del 2012, també se les coneix com el grup escultòric de pedra seca del Mirador del Mal Pas ja que l’indret és també un excel·lent mirador. Tot i la data del 2012 encara hi està treballant i ampliant l’indret. És difícil definir-les, és una manera molt diferent de fer construccions de pedra seca, acostumats als marges dels camps i a les cabanes de vinya; aquestes no hi tenen rés a veure, van des de cons molt ben treballats i d’uns dos metres o més d’alçada, o d’altres que potser recorden les piràmides maies; hi ha angles i cavitats amb imatges o figures, i pots seure. A l’altre costat de la pista també hi ha un altre grup de construccions de pedra seca.
Vist el grup escultòric anem seguint la pista que ara transcorre pràcticament pel llom de la serra de Sobremunt amb molt bona vista. Arribem a una cruïlla on el GR abandona la pista per seguir un bonic camí per la dreta que és una drecera de la pista. La recuperem i poc després arribem a un jaló que ens assenyala un camí que baixa per la dreta; seguim recta per la pista i anem apropant-nos a Cal Jepet, però abans d’arribar-hi el GR deixa la pista per seguir un camí que s’enfila per la dreta i que ens porta dalt del turó on hi ha l’ermita.
1:15 Ermita de Santa Llúcia de Sobremunt, 957m. Indret molt bonic ja descrit a l’inici i que mereix una llarga aturada.
Vist aquest bonic indret, baixem per unes escales de pedra que ens tornen a la pista, seguim una mica més i arribem al Pla de Conjunta, on un jaló ens indica l’inici per la dreta d’un bonic camí per dins del bosc.
Arribem a un cruïlla amb un nou jaló, a l’esquerra a la font de Can Quelet (GR) i a la dreta a la font dels Trèmols. Hem de seguir per la dreta, però primer farem una anada i tornada a la de Can Quelet. Seguim recta uns tres-cents metres el camí que planeja i hem d’estar atents a una petita fita que hi ha a l’esquerra ja que la font està lleugerament separada del camí i pràcticament no es veu. Aquesta fita ens assenyala l’inici d’un curt corriol, una mica brut, que ens deixa a la font.
1:30 Font de Can Quelet, 920m. Situada en una petita raconada amb la vegetació amenaçant-la, està formada per una estructura de maçoneria de pedra i planta rectangular de color blanc amb la teulada de doble vessant. A l’interior es troba la font. De fet es tracta d’una font de bassal ja que l’aigua es recull en el bassal quadrat que ocupa l’interior de l’estructura, però a diferència d’altres fonts de bassal, l’aigua no hi brolla per sota sinó que entra a través d’un petit forat picat a la roca i cobert de molsa, situat en la paret posterior de l’estructura. A l’exterior hi ha un petit banc de pedra, i a la paret de la font hi ha una placa amb la inscripció: “Font de Can Quelet, restaurada el 2013 pels que estimen la natura Cirera-Rabionet”.
Vista la font desfem el camí fins la cruïlla anterior i abandonem definitivament el GR-3.
Anem seguint el camí per dins del bosc que va perdent alçada. Arribem a una clariana on el camí fa un gir de 180 graus, tornem a entrar al bosc i seguim baixant, fins que en un revolt ens trobem davant de l’Aixopluc.
2:05 L’Aixopluc, 690m. Tal com el seu nom indica és un bonic i ben treballat aixopluc obra també d’en Josep Rabonet, semblant a la Cabanya d’en Rabionet que hi ha en el camí a Sant Martí Xic, però aquest sense façana frontal. Tot i les seves reduïdes dimensions està ple de detalls, com un bonic penjador que sembla fet amb banyes de cérvol. Un banc que dona la volta a tot l’interior, una taula de fusta i dos tamborets i un banc també de fusta a l’exterior. En una paret hi ha una pàgina del diari “El Nou” on explica la dedicació d’en Josep Rabionet a la contrada del Voltreganès on hi treballa amb cor i ànima de forma altruista per a recuperar i protegir espècies autòctones i d'altres indrets de Catalunya. Hi trobarem bancs de fusta per descansar, animals tallats amb fusta, cartells amb noms de les plantes, arbres i arbustos.
L’aixopluc convida a fer-hi una nova aturada. A partir d’aquí ens submergirem en un sorprenen i inesperat mon vegetal que en Rabionet ens anirà explicant a base de cartells.
Començarem seguint el cartell que ens indica el camí al Forn de Calç i el Vell Tell. Un camí molt bonic i arranjat amb pedres a cada costat i que s’han anat cobrint de molsa, amb plantes amb un rètol amb el seu nom, amb esglaons de fusta per fer la pujada més amable i amb un mini túnel fet amb vegetació.
2:10 Forn de Calç. Un antic forn de calç que en Rabionet ha netejat i desembrossat, unes passes més endavant un curt corriol ens porta a la part superior on hi ha una barana, un banc de fusta i un rètol amb l’explicació de com funcionaven aquests forns.
Seguim unes passes més i novament un curt corriol a la dreta ens porta fins la Pedra Esberlada, una gran roca amb una esquerda lateral que l’ha partida en dos trossos degut a un petit boix que ha crescut a dins de la incipient esquerda fa molts anys; hi ha un rètol d’en Rabionet que diu així: “Petites grans coses. Com una petita grana de boix que pesa uns 2mlg pot amb el pas dels anys esberlar una roca de més de 2 tones de pes”, també caldria afegir-hi la col·laboració de l’aigua convertida en glaç dins l’escletxa.
Tornem al camí i arribem a una cruïlla on hem de girar a l’esquerra, però primer seguirem recta el curt corriol que s’enfila fins el tell.
2:15 El Vell Tell. És un exemplar de tell o til·ler molt alt i vell que novament en Rabionet a condicionat l’entorn amb una barana i un banc de fusta; hi ha un rètol que diu així: “Soc un tell de fulla petita, soc centenari i segurament també soc l’arbre més vell de tot el bosc. Seu i reposa a la meva ombra, des d’aquí es pot escoltar el silenci”.
Tornem a la cruïlla i seguim el camí. Uns metres més endavant hi ha un grèvol força alt amb un rètol que diu: “Soc un boix grèvol femella i segurament soc el gros i vell del bosc”.
Seguim i arribem al pi.
2:20 El Pi Gros. És una gran i aïllada pinassa amb un rètol que diu: “Soc una vella i solitària pinassa que viu envoltada dels meus cosins els pins roig”. Seguim baixant pel camí amb petits esglaons per facilitar el pas i arribem a una cruïlla amb un jaló que assenyala per l’esquerra a la font dels Trèmols, però seguirem per la dreta el camí del Rector. Una recent tala d’arbres s’ha menjat el camí, que ha quedat convertit en pista. Arribem a una cruïlla en mig d’una clariana. Aquí hem de girar 90 graus a la dreta per seguir la pista que puja. Arribem a un jaló voltat del brancatge de la tala d’arbres; aquí hem de girar a l’esquerra, però primer seguirem recta per la pista per fer una anada i tornada a la cova. Poc després la pista s’acaba i segueix el bonic camí que ens condueix a la cova.
2:40 Cova dels Sant Màrtirs Llucià i Marcià. Un indret singular i amagat, amb un seguit de petites balmes amb un oratori de color blanc al bell mig amb la imatge dels dos Sants patrons de Vic.
Hi ha una llegenda popular entre els vilatans de les Masies de Voltregà que està directament relacionada amb els eremitoris de Quintanes. La gent de la contrada explica que els sants patrons de Vic, Llucià i Marcià, perseguits pels romans van venir a refugiar-se a unes coves de la muntanya de Santa Llúcia. Aquestes coves avui dia han quedat englobades dins del perímetre de la finca de Quintanes, i per tant del terme municipal de Les Masies de Voltregà. Aquesta llegenda, segurament d'origen alt medieval, ha perdurat al llarg dels segles per transmissió oral, fins que Mossèn Jacint Verdaguer la va recollir i immortalitzar en la seva obra "Dos màrtirs de ma pàtria, o sia Llucià i Marcià" (1865). Durant el cristianisme més primitiu era freqüent que homes sants es retiressin a viure a petites coves enmig de l'entorn rural per evangelitzar la pagesia encara pagana. La representació iconogràfica dels sants més estesa és la del moment del seu martiri: lligats nus a una columna, cremant-se vius a la foguera i amb un angelet que sosté sobre els seus caps la palma i la corona de màrtirs.
Vist aquest singular indret tornem al jaló anterior i ens disposem a seguir el camí que ens retornarà a l’inici de la caminada. El brancatge abandonat de la tala d’arbres ha tallat l’inici del camí, però afortunadament només son els deu o vint metres inicials (no és comprensible com aquestes tales no tenen cap consideració amb els camins que hi ha a l’indret, no costa gens mantenir el seu traçat). Superats aquests metres inicials recuperem el bonic camí per dins del bosc que acaba desembocant en una pista on hi ha un jaló. Seguim la pista per la dreta que va planejant fins que arribem a una cruïlla situada també en una clariana. Aquí hem de girar 90 graus i pujar per la dreta; hi ha l’antic camí i la recent pista forestal. Si seguim el camí molt aviat s’ajunta amb la pista, així que podem anar per un o per l’altre; hem d’estar atents, ja que cent metres després hi ha una petita fita a l’esquerra que ens assenyala el camí que hem de seguir; afortunadament aquí el brancatge no ha tapat el camí i el podem seguir fàcilment des de l’inici.
Aquest llarg camí, d’un quilòmetre i mig aproximadament, és el que ens retorna a l’inici.
Pràcticament planeja i a mesura que avancem es va eixamplant fins a sortir just al davant del dipòsit on hem deixat el vehicle.
3:25 Aparcament.
Fantàstica caminada circular des de Les Masies de Voltregà pujant a dalt la cinglera, des d’on gaudirem durant molta estona d’una gran vista panoràmica de la Plana de Vic i des de les muntanyes del Pirineu i del Pre-pirineu fins el Montseny, i que en dies clars encara deu ser molt més extensa segons les dues taules panoràmiques que hi ha l’ermita de Santa Llúcia de Sobremunt.
L’objectiu principal d’aquesta caminada és visitar el grup escultòric de pedra seca i el bosc que en Josep Rabionet ha anat (i continua) construint cada matí des de fa dècades; l’ermita de Santa Llúcia de Sobremunt i la cova dels Sants Màrtirs; però la caminada ens depararà altres sorpreses: com el mirador del Morro de Bou o del Grau de Serratosa, el racó del Pi de les Tres Branques (obra també d’en Rabionet) i la font de Can Quelet (també restaurada pel mateix Rabionet).
És una caminada fàcil per camins i pistes, però amb una característica que crec que la fa gairebé única, ja que tots els camins estan nets i molt ben conservats, amb petits esglaons allà on potser fan més falta; a part del grup escultòric, durant tota la caminada anirem trobant també grans cons de pedra seca que ens aniran senyalitzant el camí, qualsevol detall, sigui mirador, balma, banc, font, bassa, arbre, o el que sigui està cuidat meticulosament fins l’últim detall i amb una placa de l’indret i l’any de la restauració i signada per en Rabionet i en Cirera.
Aquest itinerari es complementa amb els itineraris: https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/serratosa-voltrega-bauma-miranda-cabana-den-rabionet-sant-marti-xic-castell-voltrega-i-grup-esculto-117363785
I amb el:
https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/serratosa-voltrega-bauma-miranda-cabana-den-rabionet-sant-marti-xic-castell-voltrega-i-grup-esculto-119841757
Santa Llúcia de Sobremunt es troba situada a l’extrem nord-oriental de la comarca del Lluçanès, amb una àmplia panoràmica de la Plana de Vic i els Pirineus. L’església, documentada al segle XIV conserva restes romàniques a la base del temple. L’església actual (del segle XVIII) és de planta rectangular; consta d’una sola nau, separada del presbiteri mitjançant una reixa, el campanar a quatre vents i un atri adossat amb dues grans obertures d’arc de mig punt. Al portal d’accés hi ha la data del 1720.
Inicialment era dedicada a Santa Llúcia i a Santa Quitèria, i no apareix documentada fins l’any 1370, però les restes romàniques que es troben a la base del temple, indiquen que, o bé la capella existia de molt abans o bé podria haver existit en aquest indret una torre militar de vigilància. L’advocació a Santa Quitèria desaparegué en temps moderns, quedant Santa Llúcia, advocada de la vista, com a única patrona. Antigament era coneguda com a Santa Llúcia de Dalt en contraposició amb Santa Llúcia de Baix, situada a Taradell. Sembla que l’any 1693 Santa Llúcia amenaçava ruïna i calgué edificar un temple nou, que l’any 1720 ja estava fet. Al 1748 s’amplià el casal dels ermitans, adossat al temple.
Durant l'estiu de l'any 1982 s'hi realitzà una restauració per part de la Generalitat de Catalunya.
A la paret de l’atri hi ha un llibre registre, i la casa adossada a l’ermita està habitada i restaurada amb molt de gust.
Si pot accedir amb vehicle, hi ha una zona d’aparcament; al redós de l’ermita hi ha un gran espai amb bancs i dues taules panoràmiques.
Al cim s'hi pot trobar el vèrtex geodèsic (referència 289095001).
Per arribar a l’inici de la caminada ens situarem a Les Masies de Voltregà i seguirem la carretera BV-4608 a Sant Boi de Lluçanès, després dels primers revolts pronunciats, i pocs abans d’arribar a la fita del Km 15 trobem una doble senyalització a dreta i esquerra. A la dreta als masos de Puiggròs i el Bellestar i a l’esquerra al mas de Serratosa. Seguim aquesta darrera pista asfaltada, passem pel costat de l’esmentat mas i uns metres més endavant, després d’un revolt hi ha un gran dipòsit d’aigua i espai suficient per aparcar.
0:00 Aparcament, 713m. Comencem a caminar per la pista que surt del costat del dipòsit, però només hi caminarem dues passes perquè immediatament a la dreta (marques de pintura groga i blanca) arrenca un camí que va guanyant alçada.
Travessem la pista d’abans i seguim recta pel camí; més amunt tornem a trobar la pista, que aquesta vegada la seguirem quatre metres per la dreta perquè immediatament tornem a trobar el camí que va fent dreceres, ja que poc després tornem a trobar la pista que simplement creuem.
Finament arribem a una pista molt més ample, que seguim per la dreta.
Pocs metres després deixem a l’esquerra el camí que ens portaria a Sant Martí, seguim per la pista fins el primer revolt. A la dreta hi ha uns esglaons que ens baixen a l’indret del Mirador.
0:20 Mirador del Grau de Serratosa o del Morro de Bou, 825m (per la forma que té l’espadat de la cinglera en aquest indret); ens trobem en una petita plataforma molt ben arranjada, amb una barana i un banc des d’on podem contemplar una amplia panoràmica amb tota la plana de Vic als nostres peus.
Hi ha una placa en un troc sec amb la següent llegenda. “Mirador del Grau de Serratosa, Fet el 2016. Rabionet-cirera”.
Tornem a la pista i l’anem seguint.
0:30 Collet de la Casanova, 871m. Important cruïlla de pistes amb un jaló; hem de seguir recta, però primer farem quatre passes a l’esquerra per veure el racó del Pi de les Tres Branques; un cuidat racó al redós d’un pi de tres pinasses amb una taula de pedra i bancs, i amb una placa que diu; ”Pi de les tres branques, esporgat i arreglat; Rabi-2022”.
Tornem a la cruïlla i seguim per la pista, acabem d’enllaçar amb el GR-3 que seguirem força estona; més endavant deixem a l’esquerra la pista que porta a la font de Baulenes. Seguim uns metres més, a la dreta hi ha el bassot de Baulenes, una petita marmita actualment totalment seca, amb la corresponent placa d’en Rabionet-Cirera, aquesta de l’any 2017.
0:40 Bassa i coll de Baulenes, 863m. Amb un jaló i una gran fita. La bassa a l’esquerra de la pista i el jaló i la fita a la dreta. Indret està rodejat de prades amb vaques pasturant i amb el mas de Baulenes uns metres més avall.
Seguim recta per la pista uns vint metres més i la deixem per seguir una drecera que s’enfila per la dreta amb unes grans fites i que ens deixa novament a la pista a l’indret del Mirador.
0:45 Mirador de Baulenes i estructures de pedra seca obra d’en Josep Rabionet, 910m.
S’ha d’anar-hi per poder copsar la dedicació i el treball d’anar encaixant les pedres una a una per fer les estructures, en una d’elles hi ha el nom del Mirador i la data del 2012, també se les coneix com el grup escultòric de pedra seca del Mirador del Mal Pas ja que l’indret és també un excel·lent mirador. Tot i la data del 2012 encara hi està treballant i ampliant l’indret. És difícil definir-les, és una manera molt diferent de fer construccions de pedra seca, acostumats als marges dels camps i a les cabanes de vinya; aquestes no hi tenen rés a veure, van des de cons molt ben treballats i d’uns dos metres o més d’alçada, o d’altres que potser recorden les piràmides maies; hi ha angles i cavitats amb imatges o figures, i pots seure. A l’altre costat de la pista també hi ha un altre grup de construccions de pedra seca.
Vist el grup escultòric anem seguint la pista que ara transcorre pràcticament pel llom de la serra de Sobremunt amb molt bona vista. Arribem a una cruïlla on el GR abandona la pista per seguir un bonic camí per la dreta que és una drecera de la pista. La recuperem i poc després arribem a un jaló que ens assenyala un camí que baixa per la dreta; seguim recta per la pista i anem apropant-nos a Cal Jepet, però abans d’arribar-hi el GR deixa la pista per seguir un camí que s’enfila per la dreta i que ens porta dalt del turó on hi ha l’ermita.
1:15 Ermita de Santa Llúcia de Sobremunt, 957m. Indret molt bonic ja descrit a l’inici i que mereix una llarga aturada.
Vist aquest bonic indret, baixem per unes escales de pedra que ens tornen a la pista, seguim una mica més i arribem al Pla de Conjunta, on un jaló ens indica l’inici per la dreta d’un bonic camí per dins del bosc.
Arribem a un cruïlla amb un nou jaló, a l’esquerra a la font de Can Quelet (GR) i a la dreta a la font dels Trèmols. Hem de seguir per la dreta, però primer farem una anada i tornada a la de Can Quelet. Seguim recta uns tres-cents metres el camí que planeja i hem d’estar atents a una petita fita que hi ha a l’esquerra ja que la font està lleugerament separada del camí i pràcticament no es veu. Aquesta fita ens assenyala l’inici d’un curt corriol, una mica brut, que ens deixa a la font.
1:30 Font de Can Quelet, 920m. Situada en una petita raconada amb la vegetació amenaçant-la, està formada per una estructura de maçoneria de pedra i planta rectangular de color blanc amb la teulada de doble vessant. A l’interior es troba la font. De fet es tracta d’una font de bassal ja que l’aigua es recull en el bassal quadrat que ocupa l’interior de l’estructura, però a diferència d’altres fonts de bassal, l’aigua no hi brolla per sota sinó que entra a través d’un petit forat picat a la roca i cobert de molsa, situat en la paret posterior de l’estructura. A l’exterior hi ha un petit banc de pedra, i a la paret de la font hi ha una placa amb la inscripció: “Font de Can Quelet, restaurada el 2013 pels que estimen la natura Cirera-Rabionet”.
Vista la font desfem el camí fins la cruïlla anterior i abandonem definitivament el GR-3.
Anem seguint el camí per dins del bosc que va perdent alçada. Arribem a una clariana on el camí fa un gir de 180 graus, tornem a entrar al bosc i seguim baixant, fins que en un revolt ens trobem davant de l’Aixopluc.
2:05 L’Aixopluc, 690m. Tal com el seu nom indica és un bonic i ben treballat aixopluc obra també d’en Josep Rabonet, semblant a la Cabanya d’en Rabionet que hi ha en el camí a Sant Martí Xic, però aquest sense façana frontal. Tot i les seves reduïdes dimensions està ple de detalls, com un bonic penjador que sembla fet amb banyes de cérvol. Un banc que dona la volta a tot l’interior, una taula de fusta i dos tamborets i un banc també de fusta a l’exterior. En una paret hi ha una pàgina del diari “El Nou” on explica la dedicació d’en Josep Rabionet a la contrada del Voltreganès on hi treballa amb cor i ànima de forma altruista per a recuperar i protegir espècies autòctones i d'altres indrets de Catalunya. Hi trobarem bancs de fusta per descansar, animals tallats amb fusta, cartells amb noms de les plantes, arbres i arbustos.
L’aixopluc convida a fer-hi una nova aturada. A partir d’aquí ens submergirem en un sorprenen i inesperat mon vegetal que en Rabionet ens anirà explicant a base de cartells.
Començarem seguint el cartell que ens indica el camí al Forn de Calç i el Vell Tell. Un camí molt bonic i arranjat amb pedres a cada costat i que s’han anat cobrint de molsa, amb plantes amb un rètol amb el seu nom, amb esglaons de fusta per fer la pujada més amable i amb un mini túnel fet amb vegetació.
2:10 Forn de Calç. Un antic forn de calç que en Rabionet ha netejat i desembrossat, unes passes més endavant un curt corriol ens porta a la part superior on hi ha una barana, un banc de fusta i un rètol amb l’explicació de com funcionaven aquests forns.
Seguim unes passes més i novament un curt corriol a la dreta ens porta fins la Pedra Esberlada, una gran roca amb una esquerda lateral que l’ha partida en dos trossos degut a un petit boix que ha crescut a dins de la incipient esquerda fa molts anys; hi ha un rètol d’en Rabionet que diu així: “Petites grans coses. Com una petita grana de boix que pesa uns 2mlg pot amb el pas dels anys esberlar una roca de més de 2 tones de pes”, també caldria afegir-hi la col·laboració de l’aigua convertida en glaç dins l’escletxa.
Tornem al camí i arribem a una cruïlla on hem de girar a l’esquerra, però primer seguirem recta el curt corriol que s’enfila fins el tell.
2:15 El Vell Tell. És un exemplar de tell o til·ler molt alt i vell que novament en Rabionet a condicionat l’entorn amb una barana i un banc de fusta; hi ha un rètol que diu així: “Soc un tell de fulla petita, soc centenari i segurament també soc l’arbre més vell de tot el bosc. Seu i reposa a la meva ombra, des d’aquí es pot escoltar el silenci”.
Tornem a la cruïlla i seguim el camí. Uns metres més endavant hi ha un grèvol força alt amb un rètol que diu: “Soc un boix grèvol femella i segurament soc el gros i vell del bosc”.
Seguim i arribem al pi.
2:20 El Pi Gros. És una gran i aïllada pinassa amb un rètol que diu: “Soc una vella i solitària pinassa que viu envoltada dels meus cosins els pins roig”. Seguim baixant pel camí amb petits esglaons per facilitar el pas i arribem a una cruïlla amb un jaló que assenyala per l’esquerra a la font dels Trèmols, però seguirem per la dreta el camí del Rector. Una recent tala d’arbres s’ha menjat el camí, que ha quedat convertit en pista. Arribem a una cruïlla en mig d’una clariana. Aquí hem de girar 90 graus a la dreta per seguir la pista que puja. Arribem a un jaló voltat del brancatge de la tala d’arbres; aquí hem de girar a l’esquerra, però primer seguirem recta per la pista per fer una anada i tornada a la cova. Poc després la pista s’acaba i segueix el bonic camí que ens condueix a la cova.
2:40 Cova dels Sant Màrtirs Llucià i Marcià. Un indret singular i amagat, amb un seguit de petites balmes amb un oratori de color blanc al bell mig amb la imatge dels dos Sants patrons de Vic.
Hi ha una llegenda popular entre els vilatans de les Masies de Voltregà que està directament relacionada amb els eremitoris de Quintanes. La gent de la contrada explica que els sants patrons de Vic, Llucià i Marcià, perseguits pels romans van venir a refugiar-se a unes coves de la muntanya de Santa Llúcia. Aquestes coves avui dia han quedat englobades dins del perímetre de la finca de Quintanes, i per tant del terme municipal de Les Masies de Voltregà. Aquesta llegenda, segurament d'origen alt medieval, ha perdurat al llarg dels segles per transmissió oral, fins que Mossèn Jacint Verdaguer la va recollir i immortalitzar en la seva obra "Dos màrtirs de ma pàtria, o sia Llucià i Marcià" (1865). Durant el cristianisme més primitiu era freqüent que homes sants es retiressin a viure a petites coves enmig de l'entorn rural per evangelitzar la pagesia encara pagana. La representació iconogràfica dels sants més estesa és la del moment del seu martiri: lligats nus a una columna, cremant-se vius a la foguera i amb un angelet que sosté sobre els seus caps la palma i la corona de màrtirs.
Vist aquest singular indret tornem al jaló anterior i ens disposem a seguir el camí que ens retornarà a l’inici de la caminada. El brancatge abandonat de la tala d’arbres ha tallat l’inici del camí, però afortunadament només son els deu o vint metres inicials (no és comprensible com aquestes tales no tenen cap consideració amb els camins que hi ha a l’indret, no costa gens mantenir el seu traçat). Superats aquests metres inicials recuperem el bonic camí per dins del bosc que acaba desembocant en una pista on hi ha un jaló. Seguim la pista per la dreta que va planejant fins que arribem a una cruïlla situada també en una clariana. Aquí hem de girar 90 graus i pujar per la dreta; hi ha l’antic camí i la recent pista forestal. Si seguim el camí molt aviat s’ajunta amb la pista, així que podem anar per un o per l’altre; hem d’estar atents, ja que cent metres després hi ha una petita fita a l’esquerra que ens assenyala el camí que hem de seguir; afortunadament aquí el brancatge no ha tapat el camí i el podem seguir fàcilment des de l’inici.
Aquest llarg camí, d’un quilòmetre i mig aproximadament, és el que ens retorna a l’inici.
Pràcticament planeja i a mesura que avancem es va eixamplant fins a sortir just al davant del dipòsit on hem deixat el vehicle.
3:25 Aparcament.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada