Aquesta bonica i recomanable excursió per la zona de l’Obac és una nova demostració de la infinitat de combinacions de camins que es poden fer en aquesta zona, així com també del incomptable nombre d’indrets que es poden arribar a visitar, alguns de coneguts, però d’altres ho son poc o gens. Aquesta vegada farem un recorregut que ens portarà a visitar varies cabanes de pedra seca, antics masos enrunats, el turó de la Morella i tres fonts, de les que dues son emblemàtiques com la del Càntir i les de Rellinars.
De totes les barraques de pedra seca d’aquesta caminada no n’hi cap d’enrunada. Això no és casualitat, és degut a un grup de jubilats de Rellinars encapçalats per Ramon Jover[1] que varen unir esforços per identificar, localitzar i recuperar els elements patrimonials de Rellinars. Seguint les seves passes l'Associació d'Amics de Rellinars es va ocupar de fer un inventari de les barraques; en varen catalogar més de 130. La majoria de planta circular, però també algunes de quadrades i dues de doble habitacle. Les dates d'edificació van del segle XIX a la primera meitat del XX. Però n’hi ha de més antigues; en concret una està documentada des del 1795 i una altre conserva una inscripció amb la data del 1805.
És una caminada sense cap mena de dificultat
tècnica, excepte la pujada a la Morella que requereix una curta grimpada final per
acabar d’assolir el capdamunt de les dues roques que formen el cim, però és
força vertical. Per anar a aquest turó ens desviarem de la ruta circular que
estem seguint, per tant, no anar-hi no afecta el conjunt del traçat.
Per anar a les ruïnes del Casot i a la font del Càntir també sortim de la ruta circular; però si anem traient objectius, al final acabarà sent només una ruta per visitar cabanes de pedra seca.
Trescar per les carenes del Camí Ral i de la Trona ens oferirà durant molta estona una vista excepcional, principalment del massís de Montserrat amb les seves espectaculars agulles, però també veurem el monestir de Santa Cecilia i molt parcialment el de Montserrat (principalment el campanar). També veurem alguns turons de l’Obac, com el Castellsapera i el seu característic Queixal de Porc, el Paller de Tot l’Any, el Malpàs, Castell de Bocs i la seva impressionant paret, i una basta extensió de carenes, boscos, feixes i masos, uns abandonats i d’altres habitats i/o reconvertits en cases de turisme rural,
Iniciarem la caminada a la zona d’aparcament
que hi ha darrera l’església nova de Sant Pere i Sant Fermí de Rellinars, a
tocar del cementiri. Construïda entre els anys 1835 i 1842 en substitució de l'església
vella que quedava molt allunyada del nucli urbà.
Abans de començar a caminar podem fer-hi una ullada o a la tornada quan hi hagi més llum.
0:00 Església nova de Sant Pere i Sant Fermí, 318m. Comencem l’excursió seguint la pista en direcció a les Ferreres i al Cup de Navarcles amb l’ermita de Sant Felip Neri dins de la finca i per tant només la veiem des de fora.
Deixem endarrere aquestes finques i pocs metres després la pista fa un tomb de 180 graus a l’esquerra en travessar el torrent de l’Esbarzer.
Aquí abandonem la pista per girar a la dreta i
enfilar la que remunta aquest torrent. Poques passes més endavant al costat dret
de la pista hi ha un petit recinte de pic-nic. Una mica més amunt un jaló ens
indica la situació de la font de l’Esbarzer.
0:10 Font de l’Esbarzer. Situada quatre passes a la dreta de la pista al costat de la llera del torrent, però completament seca.
Anem pujant suaument i un nou jaló ens indica
una curta pujada per l’esquerra que ens deixa davant de la Barraca d’en Pere
Baqué.
0:20 Barraca d’en Pere Baqué, 346m. Barraca inventariada per l'Observatori del Paisatge de Catalunya dins el projecte Wikipedra de construccions de pedra seca, amb el codi número 3307 i restaurada pels Amics de Rellinars. És força gran i en un indret molt bonic. De planta circular amb un diàmetre interior de 2,15m. La porta mesura 1,20m d'alçada per 0,74m d'amplada. El gruix de murs és de 0,80m. L'alçada màxima a l'interior de l'habitacle és de 2,45m. A l'exterior i a banda i banda de la porta hi ha una banqueta de pedra que convida a fer-hi una aturada. A l'interior té una espitllera orientada a l'est.
Tornem a la pista i novament un altre jaló ens
indica el curt sender per la dreta que ens porta a la bonica Barraca del Ramon
del Gibert de Baix.
0:25 Barraca del Ramon del Gibert de Baix, 341m. Barraca inventariada per l'Observatori del Paisatge de Catalunya dins el projecte Wikipedra de construccions de pedra seca, amb el codi número 3318. Està situada a la confluència del torrent de la Font del Bosc amb el de l’Esbarzer. També de planta circular d'1,80m de diàmetre interior. La porta mesura 1,10m d'alçada per 0,50m d'amplada màxima. Els murs tenen un gruix de 0,50metres. La teulada té un recobriment de terra amb estrat herbaci que la protegeix en de les filtracions d'aigua.
Tornem a la pista i seguidament arribem a una cruïlla on girem a la dreta per seguir una altre pista; creuem el torrent i poques passes després hem d’estar atents a una modesta fita que assenyala l’inici per l’esquerra d’un corriol que s’enfila muntanya amunt fins arribar a dalt la carena; el corriol segueix, però hem de girar a la dreta per planejar per un rastre de sender que ens deixa davant les ruïnes del Casot.
0,45
Ruïnes del Casot[2], 415m. Aquestes misterioses runes construïdes
també seguint la tècnica de la pedra seca són més antigues que les barraques.
L’origen i funció d’aquesta construcció és un misteri de difícil solució, ja
que no hi ha cap document que ens en parli i, probablement, formaven part d’una
construcció encara més gran. Tanmateix, la seva estructura, amb cinc nivells de
murs circulars de més d’un metre d’amplada, pot pertànyer a una antiga torre de
guaita. Popularment, es diu també que corresponia a un convent regit pel monestir
de Pedralbes amb funcions penitenciàries per a reines vídues i monges, recloses
en la pau de l’indret. En qualsevol cas, sembla que només podrem conèixer
aquestes restes mitjançant excavacions arqueològiques. El que és evident és que
no corresponen a cap antic mas. Un indret apartat, però que mereix ser visitat.
Tornem per on hem vingut fins arribar novament
a la pista, que anirem seguint; pocs metres després en un revolt hi ha un jaló
que ens assenyala un altre corriol que s’enfila al Casot.
Arribem a l’aiguabarreig del torrent de l’Esbarzer amb el de Casajoana, la pista travessa aquest i el comença a remuntar per la seva esquerra (la nostra dreta). Més endavant la pista fa un marcat revolt esquerra-dreta, aquí un nou jaló ens assenyala l’inici, per l’esquerra d’un marcat camí que ens portarà fins la font del Càntir.
1.10 Font
del Càntir[3], 409m. Situada dins de la cova Japarrona al
peu d’un penya-segat. La boca d'entrada, parcialment segellada amb un mur de
pedra seca dona pas a una sala ample que es va fent cada vegada més baixa. A
uns tres metres de la porta hi ha una pica rodona de pedra que recull l'aigua
d'un degotall que regalima des del sostre a partir d'un càntir collat boca
avall. Actualment la forma d’aquest càntir va quedant difuminada per
l’acumulació de concrecions calcàries i molses. Al darrera de la font, arrambat
al mur hi ha un altar fet per amuntegament de pedres, aprofitant un petita
cavitat també de concrecions calcàries. Està presidit per una Marededéu de
Montserrat envoltada de flors naturals i artificials que hi deixen els
caminants. A la paret de l'abric hi ha, ben visible, un rètol pintat de color
verd amb una flor blanca i un cercle blau senyalant la presència d'aigua de
boca, porta el nom de la font demanant respecte: "FONT DEL CÀNTIR.
RESPECTEU-LA. 1993". Se sap que durant la Guerra Civil va ser emprada com
amagatall pels “emboscats”, joves que no volien anar a la guerra i que
s’amagaven per les coves de l’Obac.
Tot el conjunt és molt bonic, i l’aigua
regalima sempre i la pica està plena.
Vista la cova tornem a la pista, uns metres més
amunt a l’esquerra del camí hi trobem una barraca de pedra seca.
1:25 Barraca del Torrent de Casajoana II[4], 401m. Barraca inventariada per l'Observatori del Paisatge de Catalunya dins el projecte Wikipedra de construccions de pedra seca, amb el codi número 3309. És de planta circular; el seu interior mesura 2m de diàmetre. La porta mesura 1,30m d'alçada per 0,70m d'amplada. Els murs tenen un gruix de 0,55m, i una alçada màxima de 2,33m. Conserva el recobriment de terra de la coberta amb substrat herbaci i sèdums. Té una espitllera que permet l'entrada de llum i ventilació de l'habitacle.
Seguim una mica més i a pocs metres a la dreta
i trobem una altre cabana.
1:30 Barraca del Torrent de Casajoana I[5], 409m. Barraca inventariada per l'Observatori del Paisatge de Catalunya dins el projecte Wikipedra de construccions de pedra seca, amb el codi número 3310. Restaurada per l'Associació Amics de Rellinars als anys 2000 amb motiu de l'inventari i posterior ruta SL.C 57. És una construcció de planta quadrangular que mesura interiorment 2,70m per un costat i 2,50m per l’altre i exteriorment 3,80m per 3,50m.
La porta està desplaçada cap el costat dret de
la façana principal; mesura 1,54m d'alçada per 0,65m d'amplada màxima; els murs
tenen un gruix de 0,55metres. La coberta és de volta amb una alçada màxima de
2,75m a l'interior, conserva el recobriment de terra exterior amb substrat
herbaci, molses i sèdums que retenen la terra i impedeixen les filtracions
d'aigua. Té una espitllera quadrangular.
Vista la barraca tornem a la pista que fa un
gir de 180 graus i creua el torrent de Casajoana i planeja fins arribar al mas.
1:40 Casajoana[6], 425m. Situada al llom de la Serra de la Gallina en mig d’un paratge molt bonic. Antigament era coneguda com a Casa Jussana i va ser propietat de la nissaga dels Desfer. La familia Dasfer està vinculada a Rellinars des de l'any 1358, quan el conseller del rei, el manresà Jaume Desfar, va comprar a Pere el Cerimoniós per 4.000 sous el castell de Vacarisses i les terres de Rellinars i Vacarisses.
Aquest indret també és una cruïlla de pistes i
camins, ara girarem a l’esquerra per seguir la pista que va guanyant alçada; en
un tram de força pendent està cimentada; trobem dues cruïlles a l’esquerra,
però la pista que seguim és evident; finalment arribem al coll.
2:10 Coll de la Morella, 578m. Aquí farem una anada i tornada per l’esquerra a la Morella. Seguim doncs la pista de l’esquerra durant uns cent metres aproximadament i veurem a la nostra una fita que ens assenyala l’inici d’un corriol ben marcat que ens porta fins el peu de les dues roques que formen aquest característic cim. Pujar-hi és una grimpada molt curta i relativament fàcil, tenint present sempre, que és més fàcil grimpar que desgrimpar. El corriol ens porta directament al peu de l’encaix entre les dues roques, separades per una estreta bretxa. Hi ha una sèrie de pedres posades en aquesta bretxa que faciliten els primers passos, seguidament a la roca de la dreta hi ha una petita cavitat en forma de presa que sembla feta artificialment i una mica més amunt n’hi ha una altre més gran i natural; una vegada fets aquests dos passos ja es pot dir que som a dalt.
2:25 La Morella de l’Obac (Taula dels Quatre Amos), 646m. Exempt totalment de vegetació gaudeix d’una gran vista panoràmica, destaca el massís de Montserrat. Baixem amb precaució fins el peu de les roques. Podem fer tota la volta al turó, a l’esquerra hi ha una petita balma i també veurem l’estreta bretxa des de l’altre costat. Vist tot l’indret tornem al coll de la Morella i seguim recta per la pista, estem seguint el Camí Ral de Manresa a Barcelona, que segueix pujant suaument durant una estona, tot seguint la carena del Camí Ral.
2:50 Ruïnes dels Hostalets del Daví[8], 640m.Situat en un indret molt bonic, amb una bassa que l’abastia d’aigua. Formava part de la xarxa d’hostals que hi havia al Camí Ral, com sant Jaume de Vallhonesta i la Barata. Entre les nombroses llegendes. del Camí Ral al seu pas per l’Obac, els Hostalets del Daví n’ocupa un lloc tenebrós. També se’l coneixia com “l’hotel de la mort del Camí Ral”. La seva ubicació, entre els colls de La Morella i el Daví, mai no el van ajudar a ser un lloc gaire tranquil. Estava en plena zona d'actuació dels bandolers i dels escamots armats que hi sovintejaven. Entre les llegendes orals de Rellinars[9], no contrastades, destaca la que afirma que un dels hostalers del Daví es dedicava a robar i, fins i tot, matar els viatgers que veia més adinerats. Segons expliquen, l'hostaler donava a determinats clients una habitació que havia preparat amb una gran llosa sobre el llit. Quan el viatger dormia, la llosa es precipitava a sobre d'ell. A més de matar i robar, l'hostaler també feia filets dels morts i els donava com a menjar els dies següents als nous hostatges. També tenia fama de ser un prostíbul. Era un establiment petit, per això es feia servir el diminutiu d’“Hostalet”
Després de visitar aquest indret tant singular
seguim una estona més el Camí Ral fins una marcada cruïlla, on hem d’abandonar
el Camí Ral i seguir un camí molt ben marcat que arrenca per la dreta. Més
endavant una fita ens assenyala que poques passes a la dreta hi ha l’avenc dels
Plans.
3:00 Avenc dels Plans o de les Boades[10], 655m. L'Avenc dels Plans (o de les Boades) és un dels històrics de Sant Llorenç del Munt. El seu voltant va tenir activitat fins a principis del segle XX. Així ho recorden les restes de feixes i diverses barraques de vinya. Com era ben conegut pels pagesos, ramaders i carboners de Rellinars ja va ser inclòs en el primer inventari d'avencs de la Serra de l'Obac que l'Arxiu d'Estudis del Centre Excursionista de Terrassa va publicar el 1924.
Com en altres casos, l'abandonament de les
activitats al bosc va comportar també l'oblit de la cavitat, que no va ser
retrobada fins el 1971, quan el Salvador Vives i J. Marcet van fer el primer
estudi topogràfic.
Vista la gran boca de l’avenc de 4,5x5,5m, que
és una de les més gran de Sant Llorenç del Munt i l’Obac, tornem al camí i
comencem un fantàstic recorregut per la carena de la Trona, amb unes vistes
espectaculars, sobretot del massís de Montserrat i de la impressionant paret
del Castell de Bocs.
Arribem a la punta d’un esperó que és un excel·lent mirador. Tot el desnivell que hem guanyant fins els Hostalets del Daví han estat d’una manera sostinguda, però suau; doncs ara a partir a partir d’aquest mirador emprendrem un trepidant descens; passem per un replà on hi ha un nou mirador i seguim baixant. Contrasta la fosca paret del Castell de Bocs amb la finca de les Boades, situada òpticament al seu davant.
El descens no s’atura fins que arribem a les ruïnes de les Cases.
3:20 Ruïnes de les Cases, 474m. Situades en un extens replà, consta de dos edificis molt propers i un situat una mica separat. La façana principal està encara al S. Aquí hem enllaçat amb el GR-5 que seguirem una estona; passem per sota una línia d’alta tensió i acte seguit continuem per una drecera que arrenca per la dreta; poc després tornem a sortir a la pista, la travessem i poques passes després arribem a una cruïlla on abandonem el GR-5 i girem a l’esquerra; tornem a passar per sota la línia d’alta tensió i arribem a una nova cruïlla, seguim per la dreta, tornem a trobar la línia d’alta tensió, on hi ha una nova cruïlla on girem a la dreta, però primer visitem una barraca de pedra seca situada unes passes a l’esquerra del camí.
3:45 Barraca de les Fonts[11], 391m. Barraca inventariada per l'Observatori del Paisatge de Catalunya dins el projecte Wikipedra de construccions de pedra seca, amb el codi número 7006 i restaurada per l'Associació d'Amics de Rellinars els anys 90 del segle XX.
Tornem al camí i el seguim en fort pendent que
ens deixa al davant mateix de les Fonts.
3:50 Fonts de Rellinars[12], 346m. Són la principal surgència d’aigua de la serra de l’Obac i de molta anomenada. L’aigua emergeix cabalosa i a pressió de les escletxes (unes vint) del conglomerat, situat a la riba dreta de la riera de Rellinars i molt a prop del nucli urbà. Una part del cabal es deriva cap a una petita sèquia que ressegueix el torrent en direcció a l’antiga Fàbrica.
L’àrea de les fonts està molt ben condicionada,
unes amplies escales baixen de la pista fins els brolladors, hi ha passeres amb
rajoles per no mullar-se i 4 taules de pícnic que fan el lloc acollidor.
Visitat aquest bonic indret seguim la sèquia pel bonic corriol que hi ha al costat fins un jaló que ens assenyala el camí per l’esquerra a la propera balma de l’Andaló.
4:00
Balma de l’Andaló[13], [14], 345m. Inclosa en la ruta: “El racó de les
Fonts”, elaborada pels Amics de Rellinars, amb la col·laboració de
l'Ajuntament, la Diputació de Barcelona - Xarxa de Parcs Naturals.
Es tracta d’una balma que fa uns 15m de llarg
per 7m de fondària i 2,30m d'alçada màxima; el gruix dels murs oscil·la entre
0,60m i els 0,65m.
4:10 Església
nova de Sant Pere i Sant Fermí.
[1] https://trailsantllorenc.blogspot.com/search?q=SEGONA+VIDA
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada