Pollegó Inferior del Pedraforca pel refugi Lluís Estasen i les Costes d'en Dou
Clàssica pujada al Pollegó Inferior del Pedraforca, de 2.436m d’alçada, per la carena de les Costes d’en Dou; llarga, però molt ample i sense cap mena de dificultat. Als metres finals hi ha un curt diedre equipat amb una cadena per ajudar a superar-lo; bé dir-ne “diedre” és una manera d’expressar una curta canaleta, no gaire inclinada i sense parets verticals ni precipicis, la cadena simplement ajuda a superar-lo; potser en altres contrades en diríem que hem de superar un grau per una canal; però estem al Pedraforca i queda millor dir-ne diedre.
En aquesta carena evidentment contrasta la verticalitat de la gran paret que hi ha a l’esquerra (S) on hi ha diverses vies d’escalada i que està solcada per una gran diagonal per on també es pot pujar amb facilitat al cim, amb el llom que hi ha a la dreta i que ens acompanyarà durant tota la pujada (llom que després cau a sobre la tartera de l’Enforcadura). Durant gran part del recorregut aquest llom és com una mena d’esquena d’ase amb una forta inclinació, excepte en alguns punts en que s’estreny i es trenca una mica i el camí es va obrint pas entre la vegetació, amb petites pujades i baixades.
La perspectiva clàssica i icònica del Pedraforca anant a Saldes enganya molt respecte al Pollegó Inferior, ja que la imatge que veiem sembla una pujada molt vertical; tot i que el pendent és força pronunciat ni molt menys és el que sembla des d'aquesta perspectiva.
Tot hi haver-hi anat tres vegades, el 2008, 2010 i 2013, en cap d’elles he aconseguit un dia clar, o estava núvol o calitjós i m’he quedat amb les ganes de gaudir plenament de la gran panoràmica des del cim; però tot i així vaig arribar a veure Montserrat i el Puigmal; més propers la serra d’Ensija i el Cadí i la gran perspectiva de l’Enforcadura, el Pollegó Superior i el Calderer; i des del Balcó de la Joaquima de tota la vall de Saldes vertiginosament als nostres peus.
La pujada al Pollegó Inferior té l’avantatge de que t’estalvies tant de pujada com de baixada la interminable tartera de l’Enforcadura.
Vaig començar a gravar els itineraris al wikiloc poc després d’aquesta excursió, per tant està gravat des de l’ordinador, però degut a que hi he pujat tres vegades pel mateix itinerari he procurat ajustar el traçat al camí que està marcat en tot moment amb marques velles de pintura verda i de més modernes de color groc.
HORARIS:
De l’aparcament al refugi Lluís Estasen: 10mn
Del refugi Lluís Estasen al peu de la tartera: 20mn
Del peu de la tartera al Bacó de la Joaquima: 35mn
Del Balcó de la Joaquima al Pollegó Inferior: 1h 10mn
Del Pollegó Inferior a l’aparcament:2h
TOTAL: 4h 15mn
Per començar a caminar no cal deixar el vehicle a l’aparcament que hi ha al final de la carretera asfaltada a l'indret del Mirador del Gresolet perquè podem seguir per la carretera, ara convertida en pista de terra, fins on hi ha la barrera que impedeix la circulació de vehicles, indret on també hi ha una petita zona d’aparcament i d’on arrenca la instal·lació de la vagoneta d'avituallament del refugi Lluís Estasen i un camí que en menys de deu minuts ens hi deixa.
Hi arribem per la part del darrera, si anéssim al Pollegó Superior per la canal del Verdet no caldria arribar al refugi ja que directament giraríem a la dreta per seguir el camí que hi porta; però ara acabarem d’arribar-hi per tal de seguir igualment el camí al Pollegó Superior, però pel camí de l’Enforcadura.
És un camí molt bonic per dins del bosc, aviat arribem a una cruïlla i seguim per la dreta, sortim del bosc en travessar la tartera dels Cabirols; més endavant el camí s’estreny i actualment hi ha una barana de fusta.
Finalment arribem a la gran tartera de l’Enforcadura, on deixem el camí que s’hi enfila per seguir recta. A l’altre costat de la tartera hi ha un gran bloc de pedra molt evident i característic, aquest bloc ens assenyala també l’inici del camí de pujada al Pollegó Inferior.
Forta i sostinguda pujada per dins del bosc fins que arribem al capdamunt de la carena en una gran balconada; som al balcó de la Joaquima; un extraordinari mirador de tota la vall de Saldes; aquí comença la llarga remuntada de tota la carena fins el cim.
Aquest primer tram és el més complexa ja que per sortir de la balconada ens hem d’ajudar una mica de les mans i seguidament la carena es torna una mica abrupta amb curtes baixades i pujades per a anar superant petites bretxes, sempre per la dreta; és un sector una mica entretingut; superada aquesta fase sortim definitivament del bosc i comencem una magnifica caminada pel llom de la carena amb unes vistes fantàstiques a banda i banda.
El llom és molt ample i es pot anar pujant per varis indrets, però hi ha camí amb les marques grogues i les antigues rodones verdes.
Just abans d’arribar al cim hem de superar una canal on hi ha una cadena per ajudar a pujar-la, però que també es pot superar sense necessitat de la cadena; potser a la baixada dona més seguretat.
Superat aquest curt pas arribem al cim del Pollegó Inferior. El retorn el farem pel mateix itinerari de pujada. També hi ha altres possibilitats per baixar, però no son tan senzilles com la pujada que hem fet per les Costes d’en Dou.
En aquesta carena evidentment contrasta la verticalitat de la gran paret que hi ha a l’esquerra (S) on hi ha diverses vies d’escalada i que està solcada per una gran diagonal per on també es pot pujar amb facilitat al cim, amb el llom que hi ha a la dreta i que ens acompanyarà durant tota la pujada (llom que després cau a sobre la tartera de l’Enforcadura). Durant gran part del recorregut aquest llom és com una mena d’esquena d’ase amb una forta inclinació, excepte en alguns punts en que s’estreny i es trenca una mica i el camí es va obrint pas entre la vegetació, amb petites pujades i baixades.
La perspectiva clàssica i icònica del Pedraforca anant a Saldes enganya molt respecte al Pollegó Inferior, ja que la imatge que veiem sembla una pujada molt vertical; tot i que el pendent és força pronunciat ni molt menys és el que sembla des d'aquesta perspectiva.
Tot hi haver-hi anat tres vegades, el 2008, 2010 i 2013, en cap d’elles he aconseguit un dia clar, o estava núvol o calitjós i m’he quedat amb les ganes de gaudir plenament de la gran panoràmica des del cim; però tot i així vaig arribar a veure Montserrat i el Puigmal; més propers la serra d’Ensija i el Cadí i la gran perspectiva de l’Enforcadura, el Pollegó Superior i el Calderer; i des del Balcó de la Joaquima de tota la vall de Saldes vertiginosament als nostres peus.
La pujada al Pollegó Inferior té l’avantatge de que t’estalvies tant de pujada com de baixada la interminable tartera de l’Enforcadura.
Vaig començar a gravar els itineraris al wikiloc poc després d’aquesta excursió, per tant està gravat des de l’ordinador, però degut a que hi he pujat tres vegades pel mateix itinerari he procurat ajustar el traçat al camí que està marcat en tot moment amb marques velles de pintura verda i de més modernes de color groc.
HORARIS:
De l’aparcament al refugi Lluís Estasen: 10mn
Del refugi Lluís Estasen al peu de la tartera: 20mn
Del peu de la tartera al Bacó de la Joaquima: 35mn
Del Balcó de la Joaquima al Pollegó Inferior: 1h 10mn
Del Pollegó Inferior a l’aparcament:2h
TOTAL: 4h 15mn
Per començar a caminar no cal deixar el vehicle a l’aparcament que hi ha al final de la carretera asfaltada a l'indret del Mirador del Gresolet perquè podem seguir per la carretera, ara convertida en pista de terra, fins on hi ha la barrera que impedeix la circulació de vehicles, indret on també hi ha una petita zona d’aparcament i d’on arrenca la instal·lació de la vagoneta d'avituallament del refugi Lluís Estasen i un camí que en menys de deu minuts ens hi deixa.
Hi arribem per la part del darrera, si anéssim al Pollegó Superior per la canal del Verdet no caldria arribar al refugi ja que directament giraríem a la dreta per seguir el camí que hi porta; però ara acabarem d’arribar-hi per tal de seguir igualment el camí al Pollegó Superior, però pel camí de l’Enforcadura.
És un camí molt bonic per dins del bosc, aviat arribem a una cruïlla i seguim per la dreta, sortim del bosc en travessar la tartera dels Cabirols; més endavant el camí s’estreny i actualment hi ha una barana de fusta.
Finalment arribem a la gran tartera de l’Enforcadura, on deixem el camí que s’hi enfila per seguir recta. A l’altre costat de la tartera hi ha un gran bloc de pedra molt evident i característic, aquest bloc ens assenyala també l’inici del camí de pujada al Pollegó Inferior.
Forta i sostinguda pujada per dins del bosc fins que arribem al capdamunt de la carena en una gran balconada; som al balcó de la Joaquima; un extraordinari mirador de tota la vall de Saldes; aquí comença la llarga remuntada de tota la carena fins el cim.
Aquest primer tram és el més complexa ja que per sortir de la balconada ens hem d’ajudar una mica de les mans i seguidament la carena es torna una mica abrupta amb curtes baixades i pujades per a anar superant petites bretxes, sempre per la dreta; és un sector una mica entretingut; superada aquesta fase sortim definitivament del bosc i comencem una magnifica caminada pel llom de la carena amb unes vistes fantàstiques a banda i banda.
El llom és molt ample i es pot anar pujant per varis indrets, però hi ha camí amb les marques grogues i les antigues rodones verdes.
Just abans d’arribar al cim hem de superar una canal on hi ha una cadena per ajudar a pujar-la, però que també es pot superar sense necessitat de la cadena; potser a la baixada dona més seguretat.
Superat aquest curt pas arribem al cim del Pollegó Inferior. El retorn el farem pel mateix itinerari de pujada. També hi ha altres possibilitats per baixar, però no son tan senzilles com la pujada que hem fet per les Costes d’en Dou.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada