Badalona, muntanya de l'Amigó i la Coscollada sense passar per cap pista
NOTA: Si voleu veure totes les meves rutes al wikiloc per la zona de Badalona podeu escriure al cercador de rutes (Cerca rutes ó explora): "badalonajsp" i us apareixeran totes.
HORARIS:
De Can Ruti al turó de l’Home: 40mn
Del turó de l’Home al de Fra Rafel: 25mn
Del turó de Fra Rafel a l’Alzinar de la Jeia d’en Pujol: 30mn
De l’Alzinar al mirador de les Roques: 10mn
Del mirador de les Roques al turó de l’Amigó: 15mn
Del turó de l’Amigó a la Coscollada: 05mn
De la Coscollada al coll de la Malesa: 20mn
Del coll de la Malesa al turó de Nadal-Olivé: 05mn
Del turó de Nadal-Olivé al turó d’en Rafel: 10mn
Del turó d’en Rafel a l’aparcament: 15mn
TOTAL: 2h 55mn
Aquest recorregut per la característica muntanya de l’Amigó que encercla Badalona per ponent ens portarà a assolir-ne el vèrtex geodèsic del turó de la Coscollada (o Coscoiada) que amb els seus 464 metres d’alçada n’és el punt més elevat amb la particularitat que no trepitjarem la concorreguda pista carenera que va del coll de la Conreria al de la Vallensana,
Anirem passant pels diferents turons de la serralada saltant d’un camí a l’altre esquivant l’esmentada pista fent curtes pujades i baixades però majoritàriament planejant per la part alta de la muntanya.
D’aquesta manera gaudirem en tot moment d’una gran panoràmica que abasta des del Pirineu, al Montseny, Sant Llorenç del Munt, Montserrat, tota la franja costanera des de Castelldefels a Vilassar i gran part del Vallès Oriental i Occidental.
Tret de la Coscollada, un turó molt concorregut per excursionistes i principalment per ciclistes, ens mourem per uns camins i corriols on difícilment hi trobarem algú.
Caminarem d’est a oest tot travessant els camins que baixen de la pista carenera per enllaçar amb Can Ruti que podríem dir que és el centre d’aquesta mena d’olla que és la muntanya de l’Amigó; és en aquests camins perpendiculars on podem creuar-nos amb algun ciclista o excursionista, però mentre anem paral·lels a la muntanya sentirem veus però no veurem a ningú.
Tots seran camins marcats, però poc transitats i en els més perdedors o desconeguts hi trobarem marques de pintura.
Per a situar-nos al començament de l’excursió hem de seguir la carretera de Can Ruti per tal de situar-nos a l’àrea d’aparcaments d’aquest recinte o dels que hi ha al voltant, però en dies feiners hem de procurar arribar-hi abans de les 7,30h sinó aparcar serà complicat, mentre que en dies festius podem anar-hi a qualsevol hora. També hi ha un bon espai per aparcar a l’antic aparcament de l’àrea de pic-nic de Can Ruti, situada entre Can Ruti i el tanatori; però a vegades, principalment els festius, està tancada.
Comencem a caminar seguint l’accés a la fundació Josep Carreras, la qual voregem i anem seguint fins just abans d’arribar al tanatori, allí a l’esquerra arrenca una pista que seguirem, fent una drecera tot just començar a seguir-la.
Retrobada la pista l’anem seguint fins el proper revolt de 180 graus a l’esquerra.
Del mateix revolt a la dreta arrenca un corriol que va flanquejant a mitja alçada.
És poc transitat i a estones la vegetació sembla que se’l vol menjar. La vista comença a ser molt extensa. Passem pel costat de les ruïnes d’una antiga cabana de vinya i finalment el camí s’acaba en arribar a la cruïlla amb el que puja directament de la font del Pop o de Beu-i-tapa aprofitant el traçat d’una línia elèctrica.
Girem a l’esquerra i seguim aquest camí que puja recta amunt sense cap concessió en forma de giragonsa.
La última torre ens assenyala que hem arribat al capdamunt de la carena, som a poques passes del final de la carretera de la urbanització del Mas Ram.
Però sense arribar-hi girem a l’esquerra per a seguir el corriol que també s’enfila de valent per tal de situar-nos dalt del turó de l’Home, de 363m d’alçada.
Primer turó, i primera gran panoràmica de mar i muntanya. Si volem veure també la cartoixa de Montalegre, només es veu des d’un sol racó del turó, entre mig de la vegetació.
Deixem el turó baixant pel camí de l’altre costat que ens deixa als peus d’una torre d’alta tensió. Torre que per cert és la que espatlla la panoràmica fotogràfica de la zona, ja que inclús sobresurt per sobre del turó de l’Home.
Seguim la curta pista d’accés a l’esmentada torre i arribem a la cruïlla de pistes que hi ha al coll del turó de l’Home.
Ara girem a l’esquerra i seguim uns metres la pista que ens tornaria al tanatori de Can Ruti.
Però hem d’estar atents a una petita fita (o no) que hi ha a la dreta uns metres més avall del coll, ja que en aquest punt arrenca un corriol que s’enfila muntanya amunt procurant seguir el llom de la muntanya, hi ha marques de pintura vermella. Al primer tram de pujada el corriol s’obre pas entre la vegetació, més amunt aquesta disminueix i comencem a gaudir de molt bona vista. Trobem dos antics jalons una mica socarrimats de “coto de caça”.
Aquests pals ens poden anar servint de referència, doncs el camí hi passa.
La pujada s’acaba quan arribem a un mirador rocós on ens ajuntem amb el corriol que puja des del camí de la Conreria.
Ara seguim aquest camí, molt més marcat, però una estona després, també hem d’estar atents a una petita fita i un poc marcat corriol que per la dreta ens deixa, en un parell de minuts dalt del turó de Fra Rafel de 413 m d’alçada. Aquest és un mirador extraordinari, ja que podem veure el Montseny, Montserrat, Sant Llorenç del Munt, tota la costa del Barcelonès, del Maresme i gran part del Vallès i si està nevat, es pot veure el Puigmal
És un indret d’aturada obligatòria. Sortim del turó pel corriol de l’altre costat i en un minut recuperem el camí que havíem deixat per pujar al turó.
Seguim aquest camí, que primer planeja i després baixa fort fins un collet.
En aquest collet hem de deixar el camí i girar a l’esquerra per a baixar uns metres per un corriol que ens deixa en un camí transversal.
Seguim aquest camí per la dreta. Atenció perquè pocs metres després passem pel costat d’una antiga cabana-cova de vinya, perfectament conservada, i que si no ens hi fixem, la passarem de llarg.
Aquest camí és molt bonic, ja que va planejant i anem gaudint tota l’estona d’una gran panoràmica.
Finalment aquest acaba en ajuntar-se amb el que ve del coll de Fra Rafel.
Girem a l’esquerra i anem baixant per aquest darrer camí.
Tornem a tenir que estar atents a la propera cruïlla, ja que el camí que seguirem per la dreta, té un inici poc marcat, però és molt característic el pi solitari que hi ha al començament.
Seguim aquest nou camí transversal passant per sota mateix del pi esmentat. Nova cruïlla i seguim per l’esquerra i comencem a baixar durant uns metres.
No hem de baixar gaire ja que molt aviat per la dreta veurem l’inici d’un corriol senyalitzat amb marques de pintura blava que comença a guanyar alçada obrint-se pas entre la vegetació i entre els antics bancals de vinya, que en aquest indret son molt abundants.
Aviat arribem a un alzinar molt bonic que segurament deuria servir de lloc de descans dels vinyaters, potser era l’indret que dona nom a la zona: la Jeia d’en Pujol, un paratge semblant als que a Sant Llorenç del Munt se’n diu “Sesta”, uns espais ombrívols on descansar.
Deixem aquest bonic indret i seguim pujant uns metres més i acabem enllaçant amb un camí que baixa del coll de la Jeia d’en Pujol; el seguim quatre passes per l’esquerra i arribem a una cruïlla de camins que seguim per la dreta.
Ara tornem a planejar, arribem a una nova cruïlla on per la dreta tornaríem a dalt la carena, però seguim recta fins que arribem a unes roques que anomeno Mirador de les Roques. Consisteix en un conjunt de roques des d’on es té una gran panoràmica i que son molt visibles des de tot el sector de la font de l’Amigó i dels camins que l’envolten.
Del darrera mateix d’aquestes roques arrenca un camí que s’enfila de valent fins un petit replà on gira a l’esquerra i comença una flanquejada, amb petites pujades i baixades i amb molt bona panoràmica que ens apropa a la Coscollada.
Poques passes abans d’arribar a la boca de l’antiga mina de coure de la Pilarica el camí gira bruscament a la dreta i després d’una nova pujada sortim a la pista que hem estat esquivant tota l’estona, just a la cruïlla on s’ajunten les branques que van a la Conreria, al coll de la Vallensana i a Sant Cebrià de Cabanyes.
Però simplement la travessarem perquè d’aquesta triple cruïlla arrenca un gairebé un invisible corriol que ressegueix estrictament el llom de la carena (hi ha marques de pintura vermella), passem pel turó de l’Amigó, de 446m d’alçada, que tot i ser el turó que dona nom a tota la muntanya no té gaire bona vista, ja que en bona part queda tapada per la vegetació.
Seguim aquest corriol i ara si que inevitablement acabem sortint a la pista a molt pocs metres del turó de la Coscollada que amb els seus 464m d’alçada és la màxima elevació de la zona.
Hi ha una torre de vigilància i és un indret molt concorregut, però uns metres abans i dalt del marge de la dreta de la pista (abans d’arribar al dipòsit dels bombers) hi ha el vèrtex geodèsic que passa totalment desapercebut. Aquí la panoràmica, a part de la costa s’ha obert al Vallès i al poblat ibèric de les Maleses.
Deixem el turó i seguim per la pista deixant al davant el camí que ens portaria al poblat ibèric.
Per la pista caminarem pocs metres i hem de posar molta atenció perquè per l’esquerra, en mig del garric, arrenca un corriol (hi ha marques de pintura vermella) que empren una sostinguda i bonica baixada seguint més o menys el traçat d’una línia d’alta tensió.
A mitja baixada deixem a la dreta una cruïlla que ens portaria a una altre boca de la mina de la Pilarica. Seguim baixant i arribem a les ruïnes d’una construcció d’aquesta mina. Girem a la dreta i el corriol i les marques de pintura vermella ens porten per dins d’un bosquet de pins al collet de la Malesa.
Retrobem la pista, però que només la travessarem. D’aquí surten dos camins; un que ens baixaria a la font de l’Amigó i un altre una mica més a la dreta que és el que seguirem.
Després d’una petita pujada comença a baixar pel llom de la muntanya, a diferència del de la font de l’Amigó que segueix la riera.
A l’inici de la baixada passem pel costat d’una torre d'alta tensió i fem una forta i curta baixada. A continuació seguim pel camí que segueix baixant per l'esquerra.
Una estona després hem de tornar a estar atents a una discretíssima fita que hi ha a l'esquerra i una marca de pintura groga.
Aquí arrenca un curt corriol que ens porta a dalt del poc visitat turó de Nadal Olivé de 324m d’alçada.
Ens hi espera una gran vista panoràmica i una pila de pedres que amaguen un llibre registre, per cert amb molt poques signatures.
Des d'aquest turó també podem observar bona part del recorregut que hem fet, com per exemple les roques del Mirador.
Sortim del turó per l'altre costat, encara que no hi ha un camí clar es pot seguir fàcilment un rastre, el trajecte és molt curt i en un tres i no res ja som novament al camí.
Poques passes després hi ha una cruïlla. Seguim el camí de l’esquerra que fa una curta i forta pujada que ens deixa dalt d’un turó sense nom.
Particularment crec que aquest turó de 308 metres d’alçada és realment el turó d’en Rafel que els mapes marquen més avall però en un indret que no és cap turó.
Seguim el camí que ara fa una forta baixada i després travessa un replà amb restes d’un antic incendi i abans de que torni a baixar és on els mapes marquen el turó d’en Rafel de 293 m.
Tornem a emprendre una forta baixada que acaba enllaçant amb el camí que ens portaria a Can Barbeta i a la carretera BV-5011.
Camí que només seguirem quatre passes mal comptades, ja que a la propera cruïlla girarem a l'esquerra.
Baixem uns metres per aquest camí i arribem a un replà dins del bosc; aquí veurem que per l’esquerra surt un corriol, menys marcat que el camí que seguim.
Tots dos porten al mateix lloc, però seguirem el de l’esquerra que a part de ser una drecera, és més bonic.
Seguim aquest camí que segueix planejant per aquest replà fins que arriba a unes roques amb molt bona vista.
A partir d’aquí el camí o corriol empren una frenètica baixada, tot travessant quatre antics bancals i feixes d’antigues vinyes fins ajuntar-nos novament amb el camí que hem deixat fa una estona.
Ara el seguim per l’esquerra i d’aquesta manera arribem al camí de la font de l’Amigó, a les portes de la parada d’autobús de Can Ruti tancant d’aquesta manera una bonica i complerta circumval·lació per la muntanya de l’Amigó.
HORARIS:
De Can Ruti al turó de l’Home: 40mn
Del turó de l’Home al de Fra Rafel: 25mn
Del turó de Fra Rafel a l’Alzinar de la Jeia d’en Pujol: 30mn
De l’Alzinar al mirador de les Roques: 10mn
Del mirador de les Roques al turó de l’Amigó: 15mn
Del turó de l’Amigó a la Coscollada: 05mn
De la Coscollada al coll de la Malesa: 20mn
Del coll de la Malesa al turó de Nadal-Olivé: 05mn
Del turó de Nadal-Olivé al turó d’en Rafel: 10mn
Del turó d’en Rafel a l’aparcament: 15mn
TOTAL: 2h 55mn
Aquest recorregut per la característica muntanya de l’Amigó que encercla Badalona per ponent ens portarà a assolir-ne el vèrtex geodèsic del turó de la Coscollada (o Coscoiada) que amb els seus 464 metres d’alçada n’és el punt més elevat amb la particularitat que no trepitjarem la concorreguda pista carenera que va del coll de la Conreria al de la Vallensana,
Anirem passant pels diferents turons de la serralada saltant d’un camí a l’altre esquivant l’esmentada pista fent curtes pujades i baixades però majoritàriament planejant per la part alta de la muntanya.
D’aquesta manera gaudirem en tot moment d’una gran panoràmica que abasta des del Pirineu, al Montseny, Sant Llorenç del Munt, Montserrat, tota la franja costanera des de Castelldefels a Vilassar i gran part del Vallès Oriental i Occidental.
Tret de la Coscollada, un turó molt concorregut per excursionistes i principalment per ciclistes, ens mourem per uns camins i corriols on difícilment hi trobarem algú.
Caminarem d’est a oest tot travessant els camins que baixen de la pista carenera per enllaçar amb Can Ruti que podríem dir que és el centre d’aquesta mena d’olla que és la muntanya de l’Amigó; és en aquests camins perpendiculars on podem creuar-nos amb algun ciclista o excursionista, però mentre anem paral·lels a la muntanya sentirem veus però no veurem a ningú.
Tots seran camins marcats, però poc transitats i en els més perdedors o desconeguts hi trobarem marques de pintura.
Per a situar-nos al començament de l’excursió hem de seguir la carretera de Can Ruti per tal de situar-nos a l’àrea d’aparcaments d’aquest recinte o dels que hi ha al voltant, però en dies feiners hem de procurar arribar-hi abans de les 7,30h sinó aparcar serà complicat, mentre que en dies festius podem anar-hi a qualsevol hora. També hi ha un bon espai per aparcar a l’antic aparcament de l’àrea de pic-nic de Can Ruti, situada entre Can Ruti i el tanatori; però a vegades, principalment els festius, està tancada.
Comencem a caminar seguint l’accés a la fundació Josep Carreras, la qual voregem i anem seguint fins just abans d’arribar al tanatori, allí a l’esquerra arrenca una pista que seguirem, fent una drecera tot just començar a seguir-la.
Retrobada la pista l’anem seguint fins el proper revolt de 180 graus a l’esquerra.
Del mateix revolt a la dreta arrenca un corriol que va flanquejant a mitja alçada.
És poc transitat i a estones la vegetació sembla que se’l vol menjar. La vista comença a ser molt extensa. Passem pel costat de les ruïnes d’una antiga cabana de vinya i finalment el camí s’acaba en arribar a la cruïlla amb el que puja directament de la font del Pop o de Beu-i-tapa aprofitant el traçat d’una línia elèctrica.
Girem a l’esquerra i seguim aquest camí que puja recta amunt sense cap concessió en forma de giragonsa.
La última torre ens assenyala que hem arribat al capdamunt de la carena, som a poques passes del final de la carretera de la urbanització del Mas Ram.
Però sense arribar-hi girem a l’esquerra per a seguir el corriol que també s’enfila de valent per tal de situar-nos dalt del turó de l’Home, de 363m d’alçada.
Primer turó, i primera gran panoràmica de mar i muntanya. Si volem veure també la cartoixa de Montalegre, només es veu des d’un sol racó del turó, entre mig de la vegetació.
Deixem el turó baixant pel camí de l’altre costat que ens deixa als peus d’una torre d’alta tensió. Torre que per cert és la que espatlla la panoràmica fotogràfica de la zona, ja que inclús sobresurt per sobre del turó de l’Home.
Seguim la curta pista d’accés a l’esmentada torre i arribem a la cruïlla de pistes que hi ha al coll del turó de l’Home.
Ara girem a l’esquerra i seguim uns metres la pista que ens tornaria al tanatori de Can Ruti.
Però hem d’estar atents a una petita fita (o no) que hi ha a la dreta uns metres més avall del coll, ja que en aquest punt arrenca un corriol que s’enfila muntanya amunt procurant seguir el llom de la muntanya, hi ha marques de pintura vermella. Al primer tram de pujada el corriol s’obre pas entre la vegetació, més amunt aquesta disminueix i comencem a gaudir de molt bona vista. Trobem dos antics jalons una mica socarrimats de “coto de caça”.
Aquests pals ens poden anar servint de referència, doncs el camí hi passa.
La pujada s’acaba quan arribem a un mirador rocós on ens ajuntem amb el corriol que puja des del camí de la Conreria.
Ara seguim aquest camí, molt més marcat, però una estona després, també hem d’estar atents a una petita fita i un poc marcat corriol que per la dreta ens deixa, en un parell de minuts dalt del turó de Fra Rafel de 413 m d’alçada. Aquest és un mirador extraordinari, ja que podem veure el Montseny, Montserrat, Sant Llorenç del Munt, tota la costa del Barcelonès, del Maresme i gran part del Vallès i si està nevat, es pot veure el Puigmal
És un indret d’aturada obligatòria. Sortim del turó pel corriol de l’altre costat i en un minut recuperem el camí que havíem deixat per pujar al turó.
Seguim aquest camí, que primer planeja i després baixa fort fins un collet.
En aquest collet hem de deixar el camí i girar a l’esquerra per a baixar uns metres per un corriol que ens deixa en un camí transversal.
Seguim aquest camí per la dreta. Atenció perquè pocs metres després passem pel costat d’una antiga cabana-cova de vinya, perfectament conservada, i que si no ens hi fixem, la passarem de llarg.
Aquest camí és molt bonic, ja que va planejant i anem gaudint tota l’estona d’una gran panoràmica.
Finalment aquest acaba en ajuntar-se amb el que ve del coll de Fra Rafel.
Girem a l’esquerra i anem baixant per aquest darrer camí.
Tornem a tenir que estar atents a la propera cruïlla, ja que el camí que seguirem per la dreta, té un inici poc marcat, però és molt característic el pi solitari que hi ha al començament.
Seguim aquest nou camí transversal passant per sota mateix del pi esmentat. Nova cruïlla i seguim per l’esquerra i comencem a baixar durant uns metres.
No hem de baixar gaire ja que molt aviat per la dreta veurem l’inici d’un corriol senyalitzat amb marques de pintura blava que comença a guanyar alçada obrint-se pas entre la vegetació i entre els antics bancals de vinya, que en aquest indret son molt abundants.
Aviat arribem a un alzinar molt bonic que segurament deuria servir de lloc de descans dels vinyaters, potser era l’indret que dona nom a la zona: la Jeia d’en Pujol, un paratge semblant als que a Sant Llorenç del Munt se’n diu “Sesta”, uns espais ombrívols on descansar.
Deixem aquest bonic indret i seguim pujant uns metres més i acabem enllaçant amb un camí que baixa del coll de la Jeia d’en Pujol; el seguim quatre passes per l’esquerra i arribem a una cruïlla de camins que seguim per la dreta.
Ara tornem a planejar, arribem a una nova cruïlla on per la dreta tornaríem a dalt la carena, però seguim recta fins que arribem a unes roques que anomeno Mirador de les Roques. Consisteix en un conjunt de roques des d’on es té una gran panoràmica i que son molt visibles des de tot el sector de la font de l’Amigó i dels camins que l’envolten.
Del darrera mateix d’aquestes roques arrenca un camí que s’enfila de valent fins un petit replà on gira a l’esquerra i comença una flanquejada, amb petites pujades i baixades i amb molt bona panoràmica que ens apropa a la Coscollada.
Poques passes abans d’arribar a la boca de l’antiga mina de coure de la Pilarica el camí gira bruscament a la dreta i després d’una nova pujada sortim a la pista que hem estat esquivant tota l’estona, just a la cruïlla on s’ajunten les branques que van a la Conreria, al coll de la Vallensana i a Sant Cebrià de Cabanyes.
Però simplement la travessarem perquè d’aquesta triple cruïlla arrenca un gairebé un invisible corriol que ressegueix estrictament el llom de la carena (hi ha marques de pintura vermella), passem pel turó de l’Amigó, de 446m d’alçada, que tot i ser el turó que dona nom a tota la muntanya no té gaire bona vista, ja que en bona part queda tapada per la vegetació.
Seguim aquest corriol i ara si que inevitablement acabem sortint a la pista a molt pocs metres del turó de la Coscollada que amb els seus 464m d’alçada és la màxima elevació de la zona.
Hi ha una torre de vigilància i és un indret molt concorregut, però uns metres abans i dalt del marge de la dreta de la pista (abans d’arribar al dipòsit dels bombers) hi ha el vèrtex geodèsic que passa totalment desapercebut. Aquí la panoràmica, a part de la costa s’ha obert al Vallès i al poblat ibèric de les Maleses.
Deixem el turó i seguim per la pista deixant al davant el camí que ens portaria al poblat ibèric.
Per la pista caminarem pocs metres i hem de posar molta atenció perquè per l’esquerra, en mig del garric, arrenca un corriol (hi ha marques de pintura vermella) que empren una sostinguda i bonica baixada seguint més o menys el traçat d’una línia d’alta tensió.
A mitja baixada deixem a la dreta una cruïlla que ens portaria a una altre boca de la mina de la Pilarica. Seguim baixant i arribem a les ruïnes d’una construcció d’aquesta mina. Girem a la dreta i el corriol i les marques de pintura vermella ens porten per dins d’un bosquet de pins al collet de la Malesa.
Retrobem la pista, però que només la travessarem. D’aquí surten dos camins; un que ens baixaria a la font de l’Amigó i un altre una mica més a la dreta que és el que seguirem.
Després d’una petita pujada comença a baixar pel llom de la muntanya, a diferència del de la font de l’Amigó que segueix la riera.
A l’inici de la baixada passem pel costat d’una torre d'alta tensió i fem una forta i curta baixada. A continuació seguim pel camí que segueix baixant per l'esquerra.
Una estona després hem de tornar a estar atents a una discretíssima fita que hi ha a l'esquerra i una marca de pintura groga.
Aquí arrenca un curt corriol que ens porta a dalt del poc visitat turó de Nadal Olivé de 324m d’alçada.
Ens hi espera una gran vista panoràmica i una pila de pedres que amaguen un llibre registre, per cert amb molt poques signatures.
Des d'aquest turó també podem observar bona part del recorregut que hem fet, com per exemple les roques del Mirador.
Sortim del turó per l'altre costat, encara que no hi ha un camí clar es pot seguir fàcilment un rastre, el trajecte és molt curt i en un tres i no res ja som novament al camí.
Poques passes després hi ha una cruïlla. Seguim el camí de l’esquerra que fa una curta i forta pujada que ens deixa dalt d’un turó sense nom.
Particularment crec que aquest turó de 308 metres d’alçada és realment el turó d’en Rafel que els mapes marquen més avall però en un indret que no és cap turó.
Seguim el camí que ara fa una forta baixada i després travessa un replà amb restes d’un antic incendi i abans de que torni a baixar és on els mapes marquen el turó d’en Rafel de 293 m.
Tornem a emprendre una forta baixada que acaba enllaçant amb el camí que ens portaria a Can Barbeta i a la carretera BV-5011.
Camí que només seguirem quatre passes mal comptades, ja que a la propera cruïlla girarem a l'esquerra.
Baixem uns metres per aquest camí i arribem a un replà dins del bosc; aquí veurem que per l’esquerra surt un corriol, menys marcat que el camí que seguim.
Tots dos porten al mateix lloc, però seguirem el de l’esquerra que a part de ser una drecera, és més bonic.
Seguim aquest camí que segueix planejant per aquest replà fins que arriba a unes roques amb molt bona vista.
A partir d’aquí el camí o corriol empren una frenètica baixada, tot travessant quatre antics bancals i feixes d’antigues vinyes fins ajuntar-nos novament amb el camí que hem deixat fa una estona.
Ara el seguim per l’esquerra i d’aquesta manera arribem al camí de la font de l’Amigó, a les portes de la parada d’autobús de Can Ruti tancant d’aquesta manera una bonica i complerta circumval·lació per la muntanya de l’Amigó.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada