Alzina Sal·lari, volta pels Debanadors: font, balma, cova i sot. Anada per l'avenc del Llest i tornada pels Pins Cargolats.
NOTA: Si voleu veure totes les meves rutes per la zona de Sant Llorenç del Munt i l'Obac al wikiloc podeu escriure al cercador de rutes (Cerca rutes ó explora): "santllorençjsp" i us apareixeran totes.
HORARIS:
De l’Alzina del Sal·lari a la font dels Traginers: 20mn
De la font dels Traginers a l’avenc del Llest: 10mn
De l’avenc del Llest al turó dels Ducs: 40mn
Del turó dels Ducs a la balma del Pla de Serrallonga: 10mn
De la balma del Pla de Serrallonga a font dels Debanadors: 10mn
De la font dels Debanadors a la balma dels Debanadors: 10mn
De la balma del Debanadors a la cova dels Debanadors: 15mn
De la cova dels Debanadors a la font del Naixement: 10mn
De la font del Naixement al Pi Agenollat: 35mn
Del Pi Agenollat al Pi Arrossegat: 15mn
Del Pi Arrossegat a l’avenc dels Pins Cargolats: 05mn
De l’avenc dels Pins Cargolats al coll del Boix: 35mn
Del coll del Boix a la Sesta Grossa: 10mn
De la Sesta Grossa al turó de la Pola: 20mn
Del turó de la Pola a l’aparcament: 20mn
TOTAL: 4h 25mn
Aquesta excursió per l’Obac és una nova demostració de la infinitat de combinacions de camins que es poden fer en aquesta zona, així com també del incomptable nombre d’indrets que es poden arribar a visitar, alguns de coneguts, però la gran majoria son poc o gens visitats.
Òbviament en les paratges que amaguen aquestes fonts, coves, balmes, avencs, etc. generalment no trobarem a ningú i només ens acompanyarà el cant dels ocells i el soroll del vent.
En concret en aquesta circumval·lació des de l’Alzina del Sal·lari està pensada per visitar els racons més importants dels Debanadors; aquests indrets els resumeixo en: la font dels Debanadors, amagada i en procés de desaparèixer (on ens endurem una sorpresa); la gran balma dels Debanadors amb la font del Rossinyol al seu interior; la cova dels Debanadors), desconeguda i en un indret recondit (on també ens endurem una sorpresa i finalment el recorregut pel Sot dels Debanadors, un llarg trajecte per una enclotada vall per on transita una antiga pista forestal, ja molt degradada. És d’admirar els enginyers que la varen traçar, ja que el seu recorregut en alguns punts sembla inversemblant, ja que hi ha moments que literalment passa pel llit de la torrentera i en un parell de punts el pendent és tan pronunciat que hi ha restes de la cimentació del terra per evitar la relliscada o derrapada del vehicle carregat de troncs; aquest sector és especialment salvatge.
El nom de “Debanadors” segurament és degut a que durant l’edat mitjana la gran balma es coneixia com a “Espluga dels Venedors” i “Dels Venedors” va passar a “Debanadors”
La tornada la realitzarem pels Pins Cargolats.
Els Debanadors i els Pins Cargolats son els dos objectius principals de la caminada, però també passarem per més indrets interessants: la font dels Traginers, l’avenc del Llest (un avenc amb un llarg historial, inclús s’hi ha aixecat un pilar de cinc), el turó dels Ducs, la balma del Pla de Serrallonga, la font o surgència del Naixement, l’Era dels Enrics, l’avenc dels Pins Cargolats, la Sesta Grossa i el turó de la Pola o de Tres Creus.
Tot aquest recull d’indrets condensats en onze trepidants quilòmetres i cinc-cents deu metres de desnivell.
No és un itinerari difícil ja que no passarem per cap indret exposat però o es coneix molt bé el terreny o s’ha de portar un GPS i tot hi així hi ha indrets que s’han “d’ensumar”, doncs per exemple per anar de la Balma dels Debanadors a la cova, ja que no hi ha camí però el bosc és molt clar després de la tala de fusta, però t’has d’orientar molt bé per trobar la cova, és d’aquells indrets tan habituals a l’Obac on dius: “això ha de ser aquí, però no ho veig”.
Serà en els sectors careners on podrem gaudir d’una gran vista panoràmica que anirà des del massís de Montserrat al Pirineu i també de les roques i turons de l’Obac i de Sant Llorenç. Si us agrada caminar per l’Obac aquest itinerari us deixarà plenament satisfets. Si teniu la sort de gaudir d’un dia clar i el Pirineu està nevat es veu des del Canigó a les muntanyes del Pallars.
Per començar a caminar ens situarem a l’aparcament de l’Alzina del Sal·lari situat al km 11,3 (aprox.) de la carretera BV-1221 de Matadepera a Talamanca.
Sortim pel camí que arrenca del costat mateix dels cartells que hi ha a l’indret, anem pujant, passem pel costat de la petita balma dels Graons de Mura i arribem a una cruïlla on conflueixen tres pistes; seguim per la de la dreta que baixa lleugerament i creua el torrent del Sot de la Teula. Poc després arribem a una nova cruïlla i seguim per l’esquerra, més endavant ho tornem a fer, ara per la dreta i a la propera novament per l’esquerra i tot seguit arribem a la font dels Traginers. Situada a un costat de la llera del torrent de la Coma d’en Vila, està molt ben conservada, amb una aixeta que manté l’aigua de la cisterna i una placa on hi ha gravat amb lletres ben grosses el nom de la font i l’escut de les quatre barres.
Vista la font seguim el camí que segueix pel darrera mateix de la font i que abandona la llera del torrent i comença a guanyar alçada. Més endavant hem d’estar atents a una petita fita que hi ha a l’esquerra que assenyala l’inici del camí que hem de seguir. Com a referència, si seguíssim recta ens toparíem amb un pi isolat que hi ha pocs metres més endavant.
Girem doncs a l’esquerra i pocs metres després arribem a l’avenc del Llest. Un avenc amb una boca molt llarga i estreta i que a la part superior està protegit per una barana de ferro.
Ens trobem davant d’un dels avencs més icònics de l’Obac durant les dècades del 1950, 1960 i 1970. Descobert en dues etapes, la primera el 1953 i la segona el 1971 quan en Joan Camí i en Salvador Mesalles seguint la intuïció de l’Enric Prat (Sardy) que consirava interessant investigar un forat que es veia a dalt d’una de les parets de la cova i després de més de cinc hores d’escalada clavant unes estaques que havien fet ells mateixos varen aconseguir arribar al forat i entrar en unes sales d’una bellesa impressionant d’estalactites i estalagmites.
Malauradament va córrer la veu i una part de la cova va ser espoliada, de tal manera que es va decidir posar-hi una porta. Amb els anys l’avenc del Llest passar de moda, però les restes de la porta encara hi son.
El nom de l’avenc es degut al gos que acompanyava els primers exploradors i que es deia així. Va córrer el rumor que el gos havia caigut a dins i que per això es va descobrir la cova en anar-lo a auxiliar; però era una noticia falsa, al Llest no hi va caure ni li va passar rés, per això es deia “Llest”.
Característiques i Topografies de l'Avenc:
Boca: 12 metres de llarg per 1,5 d'ampla.
Pou d'entrada: 18 metres de fondària.
Una rampa comunica el pou amb:
Sala Principal: 39 metres de llarg per 9 d'ampla i 14 d'alçada.
Galeries i pous inferiors: tenen diverses dimensions. Estan situats entre els 36 i els 56 metres de fondària, és a dir, es desenvolupen pels 20 metres inferiors a la Sala Principal
Podeu veure molta més informació i inclús un vídeo a l’enllaç: https://trailsantllorenc.blogspot.com/2011/03/avenc-del-llest.html
Vist aquest interessant avenc seguim pujant fins que arribem a una cruïlla on enllacem amb el GR5 que seguim per la dreta. Comencem a tenir molt bona vista.
El GR ens deixa a la pista que ve del coll d’Estenalles que seguim uns metres per l’esquerra, exactament fins el primer revolt a l’esquerra, allà arrenca un camí per la dreta que seguirem. Poc després travessem un roquisser amb una vista excepcional.
El camí s’apropa molt a la pista però no hi enllaça, arribem a una marcada cruïlla on girem 90 graus a l’esquerra i d’aquesta manera arribem al Pla de Serralllonga, indret on també gaudim d’una gran vista per tots costats. Al final del pla hi ha el petit bony del turó del Ducs vers on ens encaminem. Just d’on arrenca la pujada final al turó a l’esquerra surt un corriol que seguirem després. Ara seguim recta i entre els matolls de l’inici trobem el sender que puja al turó, ja que el camí principal voreja el turó per la dreta.
Curta pujada i arribem al turó dels Ducs de 850 metres d’alçada i amb una molt bona panoràmica.
Tornem sobre les nostres passes fins la cruïlla esmentada i òbviament ara girem a la dreta i seguim el corriol en lleugera baixada. Aquest camí és el que ens portarà fins la balma dels Debanadors. Però només començar a seguir-lo ja intuïm on hi ha la balma del Pla de Serralllonga. El camí surt a un roquisser, aquí hem d’abandonar-lo momentàniament per tal d’anar-nos desviant a l’esquerra per roquisser fins a situar-nos a sota la balma i pujant uns metres hi acabem d’arribar. No és gaire gran ni fonda, però hi ha restes de parets obrades i de fogueres.
Vista la balma tornem al camí i l’anem seguint, tornem a entrar al bosc per sortir a un altre roquisser, tornem al bosc i al següent roquisser si aixequem la vista veurem que estem pràcticament a sota el turó de la Campana i que el roquisser fa un replà i hi pugem i veurem una sèrie de petites balmes en perill de ser engolides per les bardisses, Som a la font dels Debanadors, aquí veurem petits murs de pedra i humitats, ens desplacem una mica a la dreta i si ens agenollem i mirem al fons d’una petita balma a ran de terra hi trobarem una antiga bodega; ben bé hi ha una dotzena d’ampolles de cava i vi (malauradament buides) recorda una imatge de cellers amb ampolles plenes de pols i de teranyines; al allargar la ma per agafar-ne una vaig notar que allí la temperatura era més baixa que a l’exterior, veritable celler natural.
Vist aquest pràcticament desconegut indret (quants secrets amaguen aquestes contrades!) tornem al camí que immediatament entra al bosc i després d’una curta pujada arribem a un petit collet on gira a l’esquerra i travessa un bosc esclarissat, tornem a sortir a un clariana.
Aquí per l’esquerra baixa el camí que ve del turó de Campana i de la balma de Serrallonga (vegis: https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/alzina-sallari-tres-jutges-cova-estrella-balma-de-serrallonga-debanadors-cova-de-lilla-i-santuari-l-172486160 ), tornem a entrar a entrar a dins del bosc i poca estona després arribem a la gran balma dels Debanedors. A l’entrada hi ha una petita part obrada a mode de refugi i al fons de la balma hi ha una petita marmita plena d’aigua de la font del Rossinyol que hi ha a sobre mateix de la marmita.
No tinc resposta a la pregunta de perquè la font es diu del Rossinyol i la font dels Debanadors està en un altre indret.
En aquest indret es va produir un fet tràgic amb l’assassinat d’un pelegrí que venia de fer el camí de Sant Jaume i va ser assaltat i assassinat en aquesta balma. Aquest és el relat:
“El 9 de novembre del 1590 un bouer de Mata-rodona va trobar un home mort per dos forts cops al crani i dues punyalades al coll.
El cos es va poder identificar perquè paradoxalment el cadàver tenia en una butxaca un certificat de bona salut lliurat per la rectoria de Matadepera. Així es va descobrir que es tractava d'un pelegrí que tornava de visitar la tomba de l'Apòstol a Santiago de Compostel.la i havia tingut la mala fortuna de ser assaltat i mort per uns bandolers quan només li faltava una hora per arribar a casa seva.
Els testimonis de l'època aporten un curiosa dada de com s'iniciava el procediment de reconeixement d'un cadàver. El veguer de Manresa, va preguntar al mort tres vegades: "Home de bé, qui t'ha mort?". Després de l'evident silenci, començaven la resta de diligencies que ja no requerien la participació del difunt”.
Deixem aquest indret retrocedint unes passes pel roquisser fins arribar als matolls, anem baixant per la frontera entre matolls i roquisser i aviat veurem un rastre de corriol que segueix baixant, primer es pot seguir més o menys bé, però després es va difuminant; aquí el GPS es fa gairebé imprescindible. També més o menys anem seguint pel que podríem dir que és el llom d’una carena; el bosc és molt esclarissat i es pot anar baixant sense dificultat. Hi ha restes de la tala de fusta arreu. Arribem a un petit replà on el terra cremat ens indica que som en una antiga carbonera. Aquí per la dreta sembla que arrenca un camí que no hem de seguir ja que hem de seguir baixant pel llom de la muntanya, cada vegada aquest llom és més marcat i més avall comencen a aparèixer blocs de pedra.
Anem pel bon camí, ja hi som, però ara falta trobar la cova. Hem d’acabar de baixar la zona dels bocs, quan hi siguem als peus tampoc veiem res, ens hem de decantar una mica a la dreta i darrera d’un bloc veiem la cova dels Debanadors, amb una paret obrada i un somier que tapa la porta per impedir que hi entrin els animals. Apartem la porta, perdó, vull dir el somier i ens trobem amb una taula pràcticament parada, amb un hule ben net i uns tamborets al seu voltant; graelles, porró, bidó d’aigua, només hi falten els comensals.
Tot això en un racó de mon perdut en mig del bosc. Bé, perdut del tot no perquè pocs metres més avall hi ha la pista del Sot dels Debanadors, però no hi ha cap mena d’indicació sobre la situació de la cova.
Aquesta cova també té la seva història. Inicialment va ser ocupada per una de les colles de carboners que treballaven pel Puig de la Balma fins a la dècada dels 50. Llavors l'interior estava ocupat per lliteres perquè només es feia servir per a dormir i menjaven a l’exterior.
A vegades els visitaven un grup de caçadors. Eren el Valentí Rossinyol, conegut com el Tinet, el Florenci i el Pep Alavedra.
Les lliteres van romandre a la cova fins a mitjans dels anys 80, quan el Norbert Cònsul les va retirar i va posar a dins un gran taula, juntament amb altres estris. Un d’aquells somiers és el que actualment fa les funcions de porta. El parament actual de la cavitat és el que va portar el Norbert, que va passar molts diumenges allà durant uns anys.
Com que era un refugi de llenyataires i caçadors aquesta cova no surt en els mapes i és pràcticament desconeguda.
A l’enllaç: https://trailsantllorenc.blogspot.com/2012/08/cova-dels-debanadors-o-dels-avis.html hi trobareu més informació.
Després de fer-hi un bon descans i un mos, ja que l’indret hi convida deixem aquest bonic racó i baixem un parell de minuts directament entre la vegetació i sortim a la pista que recorre la vall.
Inicialment anem perdent alçada lentament, arribem a una cruïlla i seguim per l’esquerra (per la dreta em sembla que arribaríem, fent molta volta a la carbonera esmentada abans), seguim una mica més hi arribem a un punt on la pista creua el torrent del Sot dels Debanadors i segueix per l’altre costat; en aquest punt farem una curta anada i tornada seguint pel llit del torrent que travessa un roquisser, quan torna a entrar a dins el bocs i s’engorja una mica arribem a la font de Naixement; no hi ha font, és una surgència ja que a partir d’aquest punt corre una mica d’aigua pel torrent.
Vist l’indret tornem a la cruïlla i anem seguint la pista. Aviat apareix per l’esquerra una paret considerable i la pista sembla que desapareix, però l’hem perdut de vista perquè emprèn un descens sobtat per la base d’aquesta paret; el pendent és tan fort que hi ha restes de la cimentació per afavorir el pas dels camions amb la fusta. En aquest tram la pista està força malmesa i la vegetació comença a envair-la. Després la pista torna al nivell de la torrentera i la creua per ajuntar-se poc després amb el torrent del Sot de l’Infern i fa un gir de 90 graus a l’esquerra i comença a seguir-lo pel seu marge dret.
Iniciem una marxa una mica llarga fins uns metres abans d’arribar a una cruïlla de pistes. Per la dreta pujaríem al coll del puig Andreu seguint el torrent de l’Aiguada.
Però no hi hem d’arribar ja que quatre passes abans hem d’estar atents a una discreta fita a l’esquerra que ens assenyala l’inici d’un curt i poc marcat corriol que ens baixa fins l’aiguabarreig del Sot de l’Infern amb el de l’Aiguada.
Un indret on la soledat és aclaparadora. Enclotats i enfonsats hem de seguir el curs de la torrentera (dreta) una vintena de metres, ja que hem d’estar novament atents a una fita que hi ha a l’esquerra.
D’aquí arrenca un marcat camí que hem de seguir. Fins aquí la nostra caminada no s’ha d’estacat per grans pujades; però aquí es trenca aquesta dinàmica. El corriol que seguirem a partir d’ara emprèn una llarga i sostinguda pujada fins que arribem al llom de la carena on el pendent disminueix una mica, el Sot de l’Infern ja queda enfonsat a la nostra esquerra.
Així arribem a la zona dels Pins Cargolats, un bosc tan espès que els arbres havíem de fer filigranes per a trobar la llum del sol però també hi ha la mà dels llenyataires que els obligaven a fer aquestes figures; el primer que ens apareix és el Pi Agenollat. Seguim pujant i ens trobem amb el Pi de Coll Alt, ens decantem lleugerament a l’esquerra per arribar al Pi Cua de Porc. Anem pujant per la carena i ens plantem davant el Pi Anaconda, aquest pel nom deuria tenir una forma espectacular, però està mig mort, i una part del tronc s’ha trencat i l’altre està podrida, però tot i així encara es pot veure les retorçades que fa el tronc per trobar la llum. Una mica més amunt ens trobem el Pi Arrossegat que recorda el tronc d’una carbassera, ja que en lloc de pujar amunt, es va arrossegant per terra. S’arrossega perquè a pocs metres té un espai obert, al que arriba el pi i el nostre camí.
Tornem a caminar per terreny obert i seguidament arribem a l’Era dels Enrics, un roquisser completament pla i ampla al llom de la carena i amb vistes per tots costats.
Al final del pla una modesta fita (o no) a l’esquerra ens indica una traça que en menys d’un minut ens deixa davant de l’avenc dels Pics Cargolats. És una petita depressió en forma d'embut i plena de fullaraca a la boca de l'avenc, format per una única galeria en rampa de 12 metres de longitud i 5 metres de desnivell. L'amplada augmenta des d'1,5 metres de l'inici fins a 4 metres al fons de la cavitat; el sostre es manté sempre estable amb un metre d'alt, A l'extrem oriental del fons s'observa l'inici d'una galeria plena de sediments que impossibilita seguir avançant si no es desobstrueix (informació del blog Espeleo World).
Vist l’avenc tornem al camí. Estem caminant a mitja alçada, amb bona vista sobre les agulles de Mata-rodona.
Arribem a una cruïlla i seguim recta, deixant a l’esquerra un camí que baixa lleugerament. Una mica més endavant una marca de pintura en un arbre ens indica la curta pujada a l’avenc del Camí de Puigdoure, que avui no visitarem.
Anem seguint i arribem a una cruïlla, on hem de seguir pel roquisser de l’esquerra que ens porta directament al coll del Boix, on enllacem amb el GR5 que seguim per la dreta.
Iniciem una llarga caminada per la carena alternant el bosc amb espais oberts des d’on anem gaudint d’una gran vista, especialment del massís de Montserrat.
Arribem a un roquisser on deixem un moment el camí per entrar al bosc on hi ha l’amagat i acollidor racó de la Sesta Grossa, indret on es reunien els boscaters a l’ombra de les alzines. Hi ha una circumferència de pedres amb una mena de taula, també de pedra, al mig. Aquests indrets eren emprats pels carboners de la zona per a descansar-hi. Sobre aquesta zona i els seus usos, hi ha una amplia, interessant i detallada explicació d’en Salvador Cardús. L’explicació és molt llarga; fent-ne un resum molt esquemàtic: va tenir tres importants etapes: la 1ra, ramadera, la 2na, carbonera i la 3ra, caçadora i excursionista.
Realment en poques passes passem de la solana més calorosa a la fresca sota les alzines.
Tornem al camí i anem seguint fins arribar al vèrtex geodèsic del turó de de la Pola o de les Tres Creus de 930 metres d’alçada.
Amb una sensacional panoràmica de 360 graus és el millor mirador de tota la caminada.
Vista la panoràmica el camí per roquisser de l’esquerra baixa fins una bassa dels bombers. Arribats a la bassa seguim l’ample camí-pista que hi arriba i baixem fins el coll de Tres Creus; una curta drecera ens estalvia un revolt i més avall una nova drecera també ens en estalvia un altre i finalment l’acabarem seguint per arribar de nou a l’aparcament, donant per acabada aquesta extraordinària caminada.
HORARIS:
De l’Alzina del Sal·lari a la font dels Traginers: 20mn
De la font dels Traginers a l’avenc del Llest: 10mn
De l’avenc del Llest al turó dels Ducs: 40mn
Del turó dels Ducs a la balma del Pla de Serrallonga: 10mn
De la balma del Pla de Serrallonga a font dels Debanadors: 10mn
De la font dels Debanadors a la balma dels Debanadors: 10mn
De la balma del Debanadors a la cova dels Debanadors: 15mn
De la cova dels Debanadors a la font del Naixement: 10mn
De la font del Naixement al Pi Agenollat: 35mn
Del Pi Agenollat al Pi Arrossegat: 15mn
Del Pi Arrossegat a l’avenc dels Pins Cargolats: 05mn
De l’avenc dels Pins Cargolats al coll del Boix: 35mn
Del coll del Boix a la Sesta Grossa: 10mn
De la Sesta Grossa al turó de la Pola: 20mn
Del turó de la Pola a l’aparcament: 20mn
TOTAL: 4h 25mn
Aquesta excursió per l’Obac és una nova demostració de la infinitat de combinacions de camins que es poden fer en aquesta zona, així com també del incomptable nombre d’indrets que es poden arribar a visitar, alguns de coneguts, però la gran majoria son poc o gens visitats.
Òbviament en les paratges que amaguen aquestes fonts, coves, balmes, avencs, etc. generalment no trobarem a ningú i només ens acompanyarà el cant dels ocells i el soroll del vent.
En concret en aquesta circumval·lació des de l’Alzina del Sal·lari està pensada per visitar els racons més importants dels Debanadors; aquests indrets els resumeixo en: la font dels Debanadors, amagada i en procés de desaparèixer (on ens endurem una sorpresa); la gran balma dels Debanadors amb la font del Rossinyol al seu interior; la cova dels Debanadors), desconeguda i en un indret recondit (on també ens endurem una sorpresa i finalment el recorregut pel Sot dels Debanadors, un llarg trajecte per una enclotada vall per on transita una antiga pista forestal, ja molt degradada. És d’admirar els enginyers que la varen traçar, ja que el seu recorregut en alguns punts sembla inversemblant, ja que hi ha moments que literalment passa pel llit de la torrentera i en un parell de punts el pendent és tan pronunciat que hi ha restes de la cimentació del terra per evitar la relliscada o derrapada del vehicle carregat de troncs; aquest sector és especialment salvatge.
El nom de “Debanadors” segurament és degut a que durant l’edat mitjana la gran balma es coneixia com a “Espluga dels Venedors” i “Dels Venedors” va passar a “Debanadors”
La tornada la realitzarem pels Pins Cargolats.
Els Debanadors i els Pins Cargolats son els dos objectius principals de la caminada, però també passarem per més indrets interessants: la font dels Traginers, l’avenc del Llest (un avenc amb un llarg historial, inclús s’hi ha aixecat un pilar de cinc), el turó dels Ducs, la balma del Pla de Serrallonga, la font o surgència del Naixement, l’Era dels Enrics, l’avenc dels Pins Cargolats, la Sesta Grossa i el turó de la Pola o de Tres Creus.
Tot aquest recull d’indrets condensats en onze trepidants quilòmetres i cinc-cents deu metres de desnivell.
No és un itinerari difícil ja que no passarem per cap indret exposat però o es coneix molt bé el terreny o s’ha de portar un GPS i tot hi així hi ha indrets que s’han “d’ensumar”, doncs per exemple per anar de la Balma dels Debanadors a la cova, ja que no hi ha camí però el bosc és molt clar després de la tala de fusta, però t’has d’orientar molt bé per trobar la cova, és d’aquells indrets tan habituals a l’Obac on dius: “això ha de ser aquí, però no ho veig”.
Serà en els sectors careners on podrem gaudir d’una gran vista panoràmica que anirà des del massís de Montserrat al Pirineu i també de les roques i turons de l’Obac i de Sant Llorenç. Si us agrada caminar per l’Obac aquest itinerari us deixarà plenament satisfets. Si teniu la sort de gaudir d’un dia clar i el Pirineu està nevat es veu des del Canigó a les muntanyes del Pallars.
Per començar a caminar ens situarem a l’aparcament de l’Alzina del Sal·lari situat al km 11,3 (aprox.) de la carretera BV-1221 de Matadepera a Talamanca.
Sortim pel camí que arrenca del costat mateix dels cartells que hi ha a l’indret, anem pujant, passem pel costat de la petita balma dels Graons de Mura i arribem a una cruïlla on conflueixen tres pistes; seguim per la de la dreta que baixa lleugerament i creua el torrent del Sot de la Teula. Poc després arribem a una nova cruïlla i seguim per l’esquerra, més endavant ho tornem a fer, ara per la dreta i a la propera novament per l’esquerra i tot seguit arribem a la font dels Traginers. Situada a un costat de la llera del torrent de la Coma d’en Vila, està molt ben conservada, amb una aixeta que manté l’aigua de la cisterna i una placa on hi ha gravat amb lletres ben grosses el nom de la font i l’escut de les quatre barres.
Vista la font seguim el camí que segueix pel darrera mateix de la font i que abandona la llera del torrent i comença a guanyar alçada. Més endavant hem d’estar atents a una petita fita que hi ha a l’esquerra que assenyala l’inici del camí que hem de seguir. Com a referència, si seguíssim recta ens toparíem amb un pi isolat que hi ha pocs metres més endavant.
Girem doncs a l’esquerra i pocs metres després arribem a l’avenc del Llest. Un avenc amb una boca molt llarga i estreta i que a la part superior està protegit per una barana de ferro.
Ens trobem davant d’un dels avencs més icònics de l’Obac durant les dècades del 1950, 1960 i 1970. Descobert en dues etapes, la primera el 1953 i la segona el 1971 quan en Joan Camí i en Salvador Mesalles seguint la intuïció de l’Enric Prat (Sardy) que consirava interessant investigar un forat que es veia a dalt d’una de les parets de la cova i després de més de cinc hores d’escalada clavant unes estaques que havien fet ells mateixos varen aconseguir arribar al forat i entrar en unes sales d’una bellesa impressionant d’estalactites i estalagmites.
Malauradament va córrer la veu i una part de la cova va ser espoliada, de tal manera que es va decidir posar-hi una porta. Amb els anys l’avenc del Llest passar de moda, però les restes de la porta encara hi son.
El nom de l’avenc es degut al gos que acompanyava els primers exploradors i que es deia així. Va córrer el rumor que el gos havia caigut a dins i que per això es va descobrir la cova en anar-lo a auxiliar; però era una noticia falsa, al Llest no hi va caure ni li va passar rés, per això es deia “Llest”.
Característiques i Topografies de l'Avenc:
Boca: 12 metres de llarg per 1,5 d'ampla.
Pou d'entrada: 18 metres de fondària.
Una rampa comunica el pou amb:
Sala Principal: 39 metres de llarg per 9 d'ampla i 14 d'alçada.
Galeries i pous inferiors: tenen diverses dimensions. Estan situats entre els 36 i els 56 metres de fondària, és a dir, es desenvolupen pels 20 metres inferiors a la Sala Principal
Podeu veure molta més informació i inclús un vídeo a l’enllaç: https://trailsantllorenc.blogspot.com/2011/03/avenc-del-llest.html
Vist aquest interessant avenc seguim pujant fins que arribem a una cruïlla on enllacem amb el GR5 que seguim per la dreta. Comencem a tenir molt bona vista.
El GR ens deixa a la pista que ve del coll d’Estenalles que seguim uns metres per l’esquerra, exactament fins el primer revolt a l’esquerra, allà arrenca un camí per la dreta que seguirem. Poc després travessem un roquisser amb una vista excepcional.
El camí s’apropa molt a la pista però no hi enllaça, arribem a una marcada cruïlla on girem 90 graus a l’esquerra i d’aquesta manera arribem al Pla de Serralllonga, indret on també gaudim d’una gran vista per tots costats. Al final del pla hi ha el petit bony del turó del Ducs vers on ens encaminem. Just d’on arrenca la pujada final al turó a l’esquerra surt un corriol que seguirem després. Ara seguim recta i entre els matolls de l’inici trobem el sender que puja al turó, ja que el camí principal voreja el turó per la dreta.
Curta pujada i arribem al turó dels Ducs de 850 metres d’alçada i amb una molt bona panoràmica.
Tornem sobre les nostres passes fins la cruïlla esmentada i òbviament ara girem a la dreta i seguim el corriol en lleugera baixada. Aquest camí és el que ens portarà fins la balma dels Debanadors. Però només començar a seguir-lo ja intuïm on hi ha la balma del Pla de Serralllonga. El camí surt a un roquisser, aquí hem d’abandonar-lo momentàniament per tal d’anar-nos desviant a l’esquerra per roquisser fins a situar-nos a sota la balma i pujant uns metres hi acabem d’arribar. No és gaire gran ni fonda, però hi ha restes de parets obrades i de fogueres.
Vista la balma tornem al camí i l’anem seguint, tornem a entrar al bosc per sortir a un altre roquisser, tornem al bosc i al següent roquisser si aixequem la vista veurem que estem pràcticament a sota el turó de la Campana i que el roquisser fa un replà i hi pugem i veurem una sèrie de petites balmes en perill de ser engolides per les bardisses, Som a la font dels Debanadors, aquí veurem petits murs de pedra i humitats, ens desplacem una mica a la dreta i si ens agenollem i mirem al fons d’una petita balma a ran de terra hi trobarem una antiga bodega; ben bé hi ha una dotzena d’ampolles de cava i vi (malauradament buides) recorda una imatge de cellers amb ampolles plenes de pols i de teranyines; al allargar la ma per agafar-ne una vaig notar que allí la temperatura era més baixa que a l’exterior, veritable celler natural.
Vist aquest pràcticament desconegut indret (quants secrets amaguen aquestes contrades!) tornem al camí que immediatament entra al bosc i després d’una curta pujada arribem a un petit collet on gira a l’esquerra i travessa un bosc esclarissat, tornem a sortir a un clariana.
Aquí per l’esquerra baixa el camí que ve del turó de Campana i de la balma de Serrallonga (vegis: https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/alzina-sallari-tres-jutges-cova-estrella-balma-de-serrallonga-debanadors-cova-de-lilla-i-santuari-l-172486160 ), tornem a entrar a entrar a dins del bosc i poca estona després arribem a la gran balma dels Debanedors. A l’entrada hi ha una petita part obrada a mode de refugi i al fons de la balma hi ha una petita marmita plena d’aigua de la font del Rossinyol que hi ha a sobre mateix de la marmita.
No tinc resposta a la pregunta de perquè la font es diu del Rossinyol i la font dels Debanadors està en un altre indret.
En aquest indret es va produir un fet tràgic amb l’assassinat d’un pelegrí que venia de fer el camí de Sant Jaume i va ser assaltat i assassinat en aquesta balma. Aquest és el relat:
“El 9 de novembre del 1590 un bouer de Mata-rodona va trobar un home mort per dos forts cops al crani i dues punyalades al coll.
El cos es va poder identificar perquè paradoxalment el cadàver tenia en una butxaca un certificat de bona salut lliurat per la rectoria de Matadepera. Així es va descobrir que es tractava d'un pelegrí que tornava de visitar la tomba de l'Apòstol a Santiago de Compostel.la i havia tingut la mala fortuna de ser assaltat i mort per uns bandolers quan només li faltava una hora per arribar a casa seva.
Els testimonis de l'època aporten un curiosa dada de com s'iniciava el procediment de reconeixement d'un cadàver. El veguer de Manresa, va preguntar al mort tres vegades: "Home de bé, qui t'ha mort?". Després de l'evident silenci, començaven la resta de diligencies que ja no requerien la participació del difunt”.
Deixem aquest indret retrocedint unes passes pel roquisser fins arribar als matolls, anem baixant per la frontera entre matolls i roquisser i aviat veurem un rastre de corriol que segueix baixant, primer es pot seguir més o menys bé, però després es va difuminant; aquí el GPS es fa gairebé imprescindible. També més o menys anem seguint pel que podríem dir que és el llom d’una carena; el bosc és molt esclarissat i es pot anar baixant sense dificultat. Hi ha restes de la tala de fusta arreu. Arribem a un petit replà on el terra cremat ens indica que som en una antiga carbonera. Aquí per la dreta sembla que arrenca un camí que no hem de seguir ja que hem de seguir baixant pel llom de la muntanya, cada vegada aquest llom és més marcat i més avall comencen a aparèixer blocs de pedra.
Anem pel bon camí, ja hi som, però ara falta trobar la cova. Hem d’acabar de baixar la zona dels bocs, quan hi siguem als peus tampoc veiem res, ens hem de decantar una mica a la dreta i darrera d’un bloc veiem la cova dels Debanadors, amb una paret obrada i un somier que tapa la porta per impedir que hi entrin els animals. Apartem la porta, perdó, vull dir el somier i ens trobem amb una taula pràcticament parada, amb un hule ben net i uns tamborets al seu voltant; graelles, porró, bidó d’aigua, només hi falten els comensals.
Tot això en un racó de mon perdut en mig del bosc. Bé, perdut del tot no perquè pocs metres més avall hi ha la pista del Sot dels Debanadors, però no hi ha cap mena d’indicació sobre la situació de la cova.
Aquesta cova també té la seva història. Inicialment va ser ocupada per una de les colles de carboners que treballaven pel Puig de la Balma fins a la dècada dels 50. Llavors l'interior estava ocupat per lliteres perquè només es feia servir per a dormir i menjaven a l’exterior.
A vegades els visitaven un grup de caçadors. Eren el Valentí Rossinyol, conegut com el Tinet, el Florenci i el Pep Alavedra.
Les lliteres van romandre a la cova fins a mitjans dels anys 80, quan el Norbert Cònsul les va retirar i va posar a dins un gran taula, juntament amb altres estris. Un d’aquells somiers és el que actualment fa les funcions de porta. El parament actual de la cavitat és el que va portar el Norbert, que va passar molts diumenges allà durant uns anys.
Com que era un refugi de llenyataires i caçadors aquesta cova no surt en els mapes i és pràcticament desconeguda.
A l’enllaç: https://trailsantllorenc.blogspot.com/2012/08/cova-dels-debanadors-o-dels-avis.html hi trobareu més informació.
Després de fer-hi un bon descans i un mos, ja que l’indret hi convida deixem aquest bonic racó i baixem un parell de minuts directament entre la vegetació i sortim a la pista que recorre la vall.
Inicialment anem perdent alçada lentament, arribem a una cruïlla i seguim per l’esquerra (per la dreta em sembla que arribaríem, fent molta volta a la carbonera esmentada abans), seguim una mica més hi arribem a un punt on la pista creua el torrent del Sot dels Debanadors i segueix per l’altre costat; en aquest punt farem una curta anada i tornada seguint pel llit del torrent que travessa un roquisser, quan torna a entrar a dins el bocs i s’engorja una mica arribem a la font de Naixement; no hi ha font, és una surgència ja que a partir d’aquest punt corre una mica d’aigua pel torrent.
Vist l’indret tornem a la cruïlla i anem seguint la pista. Aviat apareix per l’esquerra una paret considerable i la pista sembla que desapareix, però l’hem perdut de vista perquè emprèn un descens sobtat per la base d’aquesta paret; el pendent és tan fort que hi ha restes de la cimentació per afavorir el pas dels camions amb la fusta. En aquest tram la pista està força malmesa i la vegetació comença a envair-la. Després la pista torna al nivell de la torrentera i la creua per ajuntar-se poc després amb el torrent del Sot de l’Infern i fa un gir de 90 graus a l’esquerra i comença a seguir-lo pel seu marge dret.
Iniciem una marxa una mica llarga fins uns metres abans d’arribar a una cruïlla de pistes. Per la dreta pujaríem al coll del puig Andreu seguint el torrent de l’Aiguada.
Però no hi hem d’arribar ja que quatre passes abans hem d’estar atents a una discreta fita a l’esquerra que ens assenyala l’inici d’un curt i poc marcat corriol que ens baixa fins l’aiguabarreig del Sot de l’Infern amb el de l’Aiguada.
Un indret on la soledat és aclaparadora. Enclotats i enfonsats hem de seguir el curs de la torrentera (dreta) una vintena de metres, ja que hem d’estar novament atents a una fita que hi ha a l’esquerra.
D’aquí arrenca un marcat camí que hem de seguir. Fins aquí la nostra caminada no s’ha d’estacat per grans pujades; però aquí es trenca aquesta dinàmica. El corriol que seguirem a partir d’ara emprèn una llarga i sostinguda pujada fins que arribem al llom de la carena on el pendent disminueix una mica, el Sot de l’Infern ja queda enfonsat a la nostra esquerra.
Així arribem a la zona dels Pins Cargolats, un bosc tan espès que els arbres havíem de fer filigranes per a trobar la llum del sol però també hi ha la mà dels llenyataires que els obligaven a fer aquestes figures; el primer que ens apareix és el Pi Agenollat. Seguim pujant i ens trobem amb el Pi de Coll Alt, ens decantem lleugerament a l’esquerra per arribar al Pi Cua de Porc. Anem pujant per la carena i ens plantem davant el Pi Anaconda, aquest pel nom deuria tenir una forma espectacular, però està mig mort, i una part del tronc s’ha trencat i l’altre està podrida, però tot i així encara es pot veure les retorçades que fa el tronc per trobar la llum. Una mica més amunt ens trobem el Pi Arrossegat que recorda el tronc d’una carbassera, ja que en lloc de pujar amunt, es va arrossegant per terra. S’arrossega perquè a pocs metres té un espai obert, al que arriba el pi i el nostre camí.
Tornem a caminar per terreny obert i seguidament arribem a l’Era dels Enrics, un roquisser completament pla i ampla al llom de la carena i amb vistes per tots costats.
Al final del pla una modesta fita (o no) a l’esquerra ens indica una traça que en menys d’un minut ens deixa davant de l’avenc dels Pics Cargolats. És una petita depressió en forma d'embut i plena de fullaraca a la boca de l'avenc, format per una única galeria en rampa de 12 metres de longitud i 5 metres de desnivell. L'amplada augmenta des d'1,5 metres de l'inici fins a 4 metres al fons de la cavitat; el sostre es manté sempre estable amb un metre d'alt, A l'extrem oriental del fons s'observa l'inici d'una galeria plena de sediments que impossibilita seguir avançant si no es desobstrueix (informació del blog Espeleo World).
Vist l’avenc tornem al camí. Estem caminant a mitja alçada, amb bona vista sobre les agulles de Mata-rodona.
Arribem a una cruïlla i seguim recta, deixant a l’esquerra un camí que baixa lleugerament. Una mica més endavant una marca de pintura en un arbre ens indica la curta pujada a l’avenc del Camí de Puigdoure, que avui no visitarem.
Anem seguint i arribem a una cruïlla, on hem de seguir pel roquisser de l’esquerra que ens porta directament al coll del Boix, on enllacem amb el GR5 que seguim per la dreta.
Iniciem una llarga caminada per la carena alternant el bosc amb espais oberts des d’on anem gaudint d’una gran vista, especialment del massís de Montserrat.
Arribem a un roquisser on deixem un moment el camí per entrar al bosc on hi ha l’amagat i acollidor racó de la Sesta Grossa, indret on es reunien els boscaters a l’ombra de les alzines. Hi ha una circumferència de pedres amb una mena de taula, també de pedra, al mig. Aquests indrets eren emprats pels carboners de la zona per a descansar-hi. Sobre aquesta zona i els seus usos, hi ha una amplia, interessant i detallada explicació d’en Salvador Cardús. L’explicació és molt llarga; fent-ne un resum molt esquemàtic: va tenir tres importants etapes: la 1ra, ramadera, la 2na, carbonera i la 3ra, caçadora i excursionista.
Realment en poques passes passem de la solana més calorosa a la fresca sota les alzines.
Tornem al camí i anem seguint fins arribar al vèrtex geodèsic del turó de de la Pola o de les Tres Creus de 930 metres d’alçada.
Amb una sensacional panoràmica de 360 graus és el millor mirador de tota la caminada.
Vista la panoràmica el camí per roquisser de l’esquerra baixa fins una bassa dels bombers. Arribats a la bassa seguim l’ample camí-pista que hi arriba i baixem fins el coll de Tres Creus; una curta drecera ens estalvia un revolt i més avall una nova drecera també ens en estalvia un altre i finalment l’acabarem seguint per arribar de nou a l’aparcament, donant per acabada aquesta extraordinària caminada.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada